Sacrifici (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Informes procedents d'una gran batalla entre les forces sikanes i les tropes invasores chekut al planeta natal de Sika. L'administració sikana ha sol·licitat que forces de l'Aliança Galàctica intervinguin en el que anomenen «un acte d'agressió oportunista» i el preu de les accions han caigut per la por a què la invasió arrossegui a més planetes de la Regió d'Expansió al conflicte.

-Notícies d'última hora de l’HNE.

NAU DE GUERRA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA RECOMPENSA. DE GUÀRDIA AMB LA FRAGATA DE L'ALIANÇA ATREVIT. SECTOR BOTHAN

Era una nau d'aspecte immaculat, ella ho havia d’admetre. La nova fragata bothan ni tan sols estava en les seves bases de dades. L’almirall Niathal la va mirar a la pantalla del pont del Recompensa, sortint de la corba de l'òrbita de Bothawui seguida per cinc petits vehicles desarmats de transport.

El perfil i la signatura van ser guardats immediatament en el sistema de reconeixement de la nau.

-Sembla que els bothans han estat de compres després de tot -va dir ella-. Almenys les dades d'intel·ligència eren correctes sobre això.

-Sembla que també estan encara treballant-hi -va dir el capità Piris. La nau de guerra estava sent assistida pels transports, o potser simplement estava fingint estar indefensa: Niathal mai prenia als bothans per les aparences. Vegem quines especificacions podem reunir d'ells abans que li esgarrapem la pintura. Espero que guardessin la factura...

-Creu que és de construcció AMK?

-És de Tallaan -va dir en Piris-. Ho sabríem si Kuat les està construint.

-Bé, no van a arrasar Coruscant amb aquestes, però amb certesa ens faran dispersar-nos més si tenen tantes com estima Intel·ligència.

L’almirall Niathal compartia un cert nombre de filosofies militars amb Jacen Solo i ser vista en primera línia era una d'elles. També li agradava veure les coses per si mateixa, especialment si Intel·ligència de l'Aliança Galàctica estava involucrada. La dispersió actual li donava motius per preguntar-se a què estava jugant Cal Omàs, una ansietat que podria haver estat visible per a la tripulació del pont mentre ella passejava amunt i avall, mirant per sobre d'espatlles per comprovar pantalles i lectures.

-Necessitem cada nau a la qual puguem agafar-nos, almirall. –L’oficial al comandament del Recompensa, Piris, havia estat en el pont durant massa temps. Era un quarren, evolucionats d'una existència amfíbia, i l'atmosfera a bord era massa seca per permetre-li que fes guàrdies dobles. El seu uniforme estava tancat fortament als canells i el coll, però seguia netejant-se la cara amb un drap humit. Necessitava descansar en la seva cabina humit-. Si la flota bothan està creixent tan ràpidament com suggereix Intel·ligència, llavors no puc veure com anem a contenir-la si també hem de donar suport a Sika i totes les altres escaramusses locals.

-Sembla que la disputa de Kem Stor Ai serà la següent a esclatar. –La Niathal va tenir un breu moment en el qual va desitjar poder fixar com a objectiu un planeta, reduir la seva superfície a escòria des de l'òrbita només per deixar clar les seves raons i després preguntar qui més volia una mica del mateix. Però va passar. Sempre passava-. Cada planeta perdut amb una queixa està ressuscitant velles lluites sota la disfressa de lleialtat a l'Aliança i demanant-nos ajuda. I Omàs creu que pot mantenir unida l'Aliança responent a cada trucada amb una flota de suport a través de la galàxia.

-Quan admetrà que no pot?

-Quan jo no li deixi una altra opció, crec.

Potser els bothans estaven per davant en el canvi. En comptes de comissionar més naus capitals, que eren objectius sucosos i d'alt valor en batalla, havien optat per una gran flota de naus de guerra més petites i àgils que podien acumular sense que ningú es rendís al pànic per l'escalada armamentística.

-És una classe de guerra diferent. Flexibilitat i resposta ràpida, aquest és ara el nom del joc. -Piris va posar la mà cap al control del comunicador de la nau-. Vegem de què estan fets. Esquadró Mothma, llançament quan estiguin llestos. Esquadró Qaresi, romanguin en alerta cinc. Confinin-los en el seu propi espai, però ataquin si els disparen.

La Niathal encara es preguntava qui havia assassinat als bothans i havia impulsat aquesta escalada.

Podrien haver estat els nostres recursos, si haguéssim jugat bé amb els bothans. Algun retardat mental d'Intel·ligència, va decidir ella. Arribaria al fons d'això abans o després. Si anava a ser Cap d'Estat un dia, eliminaria primer als canons perduts.

-Si pot aconseguir que els nostres peluts amics ens donin una visita guiada per una nau, d'una peça... -va suggerir ella. Però interceptar i abordar la nova fragata en aquestes circumstàncies era gairebé impossible. La millor oportunitat que tindrien seria recuperar les restes per a la inspecció-. M'encantaria conèixer la seva velocitat màxima.

A la Niathal li agradaven bastant els bothans, encara que no confiava en ells fins a tan lluny com podia escopir, el que era molt més lluny del que qualsevol podria haver cregut.

Tampoc li disgustaven els quarren, malgrat que gairebé s'esperava això dels Mon Calamari. Els quarren es veien rarament en les naus. Ella coneixia oficials mon cal que feien tots els esforços possibles per evitar que els assignessin tripulacions quarren i uns quants quarren que volien servir juntament amb mon cal fins i tot ara. Però quan eren bons, eren molt, molt bons. Piris era excel·lent. Si ella enxampava a algun mon cal referint-se a ell com a Cap de Calamar, aquest hauria de respondre davant seu i no li importava quants xiuxiuegessin que ella era una apologeta.

Teníem el dret a arrabassar als seus fills per algun experiment d'enginyeria social... per al nostre propi benefici?

Es feia a si mateixa aquesta pregunta més sovint aquests dies i la resposta sempre era negativa. Jacen Solo pensaria que era una babaua liberal sense esperances.

Es va preguntar com es netejaria ell les botes quan arribés el moment. No seria fàcil.

-Recompensa, Atrevit, preparin-se.

Dotze caces van sortir disparats de la badia de l’hangar del Recompensa, girant per allunyar-se de la nau de guerra i llançant-se ràpidament en persecució de la fragata bothan. Llavors els tres grups de vol es van separar. Les càmeres d'observació de cada cabina li van donar al pont i al centre d'informació de combat combinats del Recompensa una imatge composta de l'enfrontament. L’Atrevit es va quedar a estribord de la proa del Recompensa, a punt per desviar qualsevol contraatac bothan contra la seva custòdia més gran.

-Entrenà alguna vegada com a pilot, senyora? -va preguntar Piris.

-No. I vostè?

-I tant que sí. En moments com aquest, ho trobo a faltar.

-Si ens tornem més ocupats, capità, hi haurà un droide dirigint aquesta nau i vostè estarà volant en missions. On em deixa això a mi, no tinc ni idea.

-Vostè serà Cap d'Estat, senyora -va dir en Piris.

El pitjor dels quarrens era que la seva diversió no era tan fàcil de veure com la dels humans. Amb un humà, totes aquestes dents mostrades feien la vida més fàcil. Els tentacles facials d'un quarren podien amagar una multitud d'emocions.

-Aquest serà el dia -va dir ella, esperant evitar més xafarderies sobre les seves ambicions.

Just llavors ser Cap d'Estat no importava gens. Tenia una batalla i tot el seu entrenament i els seus instints la impulsaven a dir que era aquí on ella volia estar, no darrere d'un escriptori.

El primer grup de vol va arribar a l'abast de la fragata bothan i la va seguir, travessant el seu camí d'un costat a un altre a mil metres de distància. El segon grup de vol el va seguir, escanejant el casc i enviant les dades de tornada.

Als bothans els va portar uns quants segons reaccionar. Potser alguns dels seus sistemes estaven apagats. La nau va accelerar i va començar a moure’s fora dels límits de Bothawui, amb els seus transports d'acompanyament seguint-la com una escorta de peixos.

Així que els bothans pensaven que tenien un bonic actiu nou per sorprendre a l'Aliança, però l'Aliança l’havia vist. La Niathal va esperar la reacció mentre mirava al tercer grup de vol de l'Esquadró Mothma monitorava la situació, amb les armes apuntades però no fixades. No tenia sentit fer-la trossos abans que haguessin pres la mesura de la nova classe.

-Un revestiment del nucli molt pesat per a una fragata -va dir la Niathal, mirant als escanejos de reconeixement que venien dels caces. Piris també estava absort en estudiar les imatges i els escanejos penetrants-. Almenys una dotzena de turbolàsers i vint canons.

-No és excepcional.

-Això depèn de quantes naus tinguin.

No van haver d'esperar molt per descobrir quantes naus hi havia fora. L'oficial d'armes va cridar al mateix temps que va sonar l'alarma d'advertiment del sensor.

-Senyor, contacte enemic en... corregeixo, múltiples contactes dins de l'abast. Tenim trànsit.

-Recompensa, Atrevit, acosteu-vos a llocs de batalla, sincronitzin informació de comandament. Timó, avant tota. Esquadró Qaresi, llançament...

»Brònzium i els restants grups aeris, surtin quan estiguin llestos.

Ningú va dir «emboscada». La xerrada de les cabines dels pilots es va obrir pas.

-Rebut... cinc, sis... corregeixo, deu... detectant càrrega de canons, ens enfrontarem...

-Font d'objectiu.

-Compto dinou...

-Em té fixat.

-Tinc els teus sis. Desplegant esquers.

Els tentacles facials d’en Piris estaven completament tranquils. Això li donava un aspecte encomiable de calma.

-Canons, ataquin a totes les naus bothans dins de l'abast, quan estiguin llestos, endavant...

Un moment estaven mirant a una única fragata acabada de sortir de l'embolcall i al següent més estaven sortint de l’hiperespai a intervals regulars de cinc segons. L'Esquadró Monthma va recollir imatges en les càmeres de les seves cabines: totes amb les mateixes marques bothanes, totes brillantment noves i sense marcar pels trossos de runa i abrasions.

Un centelleig de làser vermell va esclatar a les pantalles mentre la imatge de la càmera d'un XJ es va apagar i el caça es va trencar en runes roent que giraven. Les veus dels pilots encara eren audibles de fons, però la concentració al pont estava en «lluitar amb la nau»: atacant l'enemic. L’Atrevit es va col·locar entre el Recompensa i la flotilla bothan. Els seus canons i làsers van aparèixer a la pantalla d'informació de comandament sincronitzada com a icones parpellejants, completament carregats i obtenint solucions de foc.

-Vuit contactes no estan disparant, senyor, i no hi ha rastre de canons carregats.

El Recompensa es va estremir pel desviament del pols de foc làser. La Niathal es va moure per supervisar control de danys, cosa que ja estava sota un comandant competent, però no hi havia res pitjor que una ociosa almirall de visita a una nau en llocs de batalla. Necessitava ocupar-se.

- Acabi amb ells de totes maneres. -Piris es va tornar cap a la Niathal-. Si ells ens aixafen a nosaltres, almenys transmetrem les dades que tenim. Si no ho fan... aquesta és tota una flotilla bothan que mai marxarà de casa.

-No espero una retirada tàctica, capità. -Tres XJS més van ser aconseguits: Niathal els va comptar com actius perduts, sense conèixer als pilots personalment, i disgustada per la seva desafecció durant un moment. Sempre ho feia -. Som aquí. Fem tant de mal com puguem.

Els bothans, per descomptat, tenien la mateixa meta.

Dues fragates bothan estaven en un curs de col·lisió amb el Recompensa. De la resta de la flotilla, cinc estaven disparant contra els XJS. L’Atrevit va obrir foc. La tripulació del pont va mirar mentre la secció posterior d'una fragata es va desgranar per una seqüència d'explosions abans que les restes esclatessin allunyant-se d'ella i estavellant-se contra un XJ. Cinc minuts després del començament de la batalla, el grup aeri del Recompensa estava rebent una pallissa, sense que tots els cops fossin d'impacte directe. La segona fragata va virar per allunyar-se del raig de foc de l’XJ, amb un esquinç vermell ardent al casc.

-El seu sistema d'objectius no està afectat per les contramesures, senyor. -La veu del pilot estava sense alè per l’esforç-. Estan utilitzant cercadors de calor de marge estret. En el futur necessitarem...

I va morir, amb la càmera de la cabina en blanc i espurnejant.

-Grup aeri, apartin-se -va bordar Piris-. Canons, solucions contra tots els objectius, ara.

Les espècies percebien el temps de manera diferent en la batalla. Per als humans, s'alentia a causa que els seus cervells rebien moltíssima més informació detallada sobre l'amenaça, però això també significava que no s'adonaven de les coses de prioritat baixa. Però els mon cal, i els quarren, ho veien tot i prenien en compte cada tos i cada escopinada. Això era el que els convertia en bons comandants. L'instint de la Niathal era lluitar i durant un moment no va poder imaginar perquè havia desitjat alguna vegada un càrrec alt. Veia les pantalles tàctiques i sentia la xerrada del comunicador i la imatge tridimensional a temps real en la seva ment li mostrava tot el camp de batalla. I ella va voler atacar amb duresa.

Nou fragates bothan estaven ara deshabilitades, o girant sense signes d'energia, reduïdes a fredes runes, o abocant breus esclats de flames al buit mentre es desintegraven. Algunes de les deu restants van retornar el foc durant més de trenta segons i després van apagar els seus canons.

-S’estan rendint? -va preguntar l'oficial de guàrdia.

-S’estan preparant per saltar -va dir Piris-. Agafin-les, agafin-les, agafin-les...

Set fragates van saltar en una seqüència ràpida.

Tres no van ser tan ràpides i van rebre una andanada furiosa de làser i canons.

Piris li va dirigir a la Niathal un assentiment d'alleujament i es va inclinar sobre la consola de comandament.

-Grup aeri, algú està massa danyat per arribar al punt PR?

-Mothma Cinc-zero, senyor. Una bretxa lenta en el casc.

-Qarisa Vuit, senyor.

La tripulació del pont va esperar durant uns segons, completament en silenci, amb els canons encara apuntat mentre que els XJS tornaven ràpidament fins a l'hangar i les unitats de recuperació es creuaven amb ells en allunyar-se per arrossegar les naus danyades.

-Asseguri les escotilles quan estigui llest i prepareu-vos per saltar -va dir Piris-. Algun senyal en els escàners de llarg abast de la cavalleria bothan arribant? No? Bé. -Va mirar al crono que penjava d'una cadena a la seva jaqueta-. Tot just vint minuts, almirall. Ara, això en el que hem entrat és una emboscada planejada o els bothans traient tot el profit a una arribada programada desafortunadament? El marcador està dotze a res per a nosaltres, sense comptar la pèrdua dels caces estel·lars. Però, vam guanyar o vam perdre?

-Li ho faré saber quan els nostres col·legues de relacions públiques m'ho diguin -va dir la Niathal-. Però això confirma de nou la meva posició. Si ataquem amb els recursos que tenim, llavors hem de concentrar-nos en Corèllia, Commenor i ara Bothawui. Si el Cap d'Estat vol que això s'estengui a cada conat d'incendi que està començant, ha de donar-nos almenys una altra flota i encara que l'Aliança tingués els crèdits... on aconseguiríem el personal?

Piris va arronsar les espatlles.

-Tots els imperis es tornen massa grans i s'esfondren sota el seu propi pes.

-Potser això és el que estem veient.

El seu cos li estava dient que ara tot havia acabat. Ella tenia calor mentre les seves defenses bioquímiques corrien buscant algun dany que reparar i no trobaven cap. La conseqüència de les batalles sempre era una hora o dues d'intranquil·litat per a ella, així que es va ocupar passejant pel pont, donant-los copets a l'esquena a la tripulació i dient-los la bona feina que havien fet. Un jove mascle humà s'estava netejant les llàgrimes amb el revers de la mà, amb l'atenció fixada innaturalment a la pantalla del sensor davant d'ell. Havia perdut a un amic avui, potser a més d'un. No hi havia res a dir. Ella simplement va posar la mà sobre l'espatlla d'ell i es va quedar allà en silenci durant un temps fins que la tripulació del timó va començar les seves comprovacions abans de l’hipersalt.

-Estaré a la meva cabina de dia -va dir ella, detenint-se per estrènyer la mà d’en Piris-. Ben fet, capità.

Sabia el que dirien tan aviat com les escotilles del pont es tanquessin darrere d'ella. Expressarien sorpresa perquè la vella Cara d'Iceberg pogués anar per aquí donant copets a l'esquena i mostrant simpatia. El combat li feia això: tenia un breu període en el qual deixava caure la seva guàrdia i llavors tornava a la normalitat, a ser una política que solia ser una oficial naval competent i encara trobava a faltar l'acció de la flota.

La vista de l’hiperespai des del finestral de la seva cabina era relaxant. De vegades escollia una ratlla de llum estel·lar que s'allargava fins a una línia i intentava pensar en ella com un estel que orbitava planetes plens de vida i s'imaginava què estava passant allà. Ho va fer ara per aclarir la seva ment abans de decidir què dir-li a Cal Omàs.

Sabia que havia de donar-li un ultimàtum. I per fer-lo més efectiu, necessitava que Jacen Solo li donés suport.

CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT

El capità Heol Girdum va somriure i va cridar fent senyals a Ben perquè entrés en una oficina fosca. D'alguna manera els dos elements es combinaven en la manera menys favorita d’en Ben de passar la tarda.

-Mira -va dir i els ulls d’en Ben es van ajustar a la llum baixa. No hi havia finestres. L'única il·luminació venia de bancs d’holopantalles i monitors. Ben es va adonar que hi havia soldats de la GAG asseguts a les consoles, amb aquesta capa de concentració desenfocada que semblava com pur avorriment-. Els ulls i les orelles de la Guàrdia. Benvingut al centre de monitoratge. L'últim en escrutini.

-Senyor -va xiuxiuejar un dels tinents-, mantingui el soroll baix, vol?

El somriure d’en Girdun es va veure emmarcat en blau per la llum d'un analitzador de freqüència.

-Són uns artistes tan grans. –Guià a Ben per l'espatlla, portant-li a una alcova lluny de les consoles actives. Girdun probablement no comprenia com de bé que un Jedi podia moure’s en la foscor, però Ben li va donar el gust-. Aquí és on els farem una ullada als senadors i als altres inadaptats socials pel seu propi bé.

-Les trucades de qui punxa? -Ben es va sentir incòmode per això-. Aposto al fet que ni tan sols és excitant.

-De tots els empleats del govern, dels de la nostra llista especial de sacs d'escòria probables i provats i dels polítics -va dir en Girdun-. I atès el nombre de senadors i el volum d'aire calent que emeten, tenim sistemes de reconeixement de veu automatitzats que ho fan, o estaríem aquí durant els propers mil anys. Si els droides recullen alguna paraula clau d'interès, grava la conversa i ens alerta. Llavors hem de seure i escoltar-la realment.

Un dels soldats, Zavirk, estava posant edulcorant amb una cullera en una tassa de caf. Li va fer un glop acuradament, semblant lleugerament còmic amb un cable d'un cau de so penjant de la seva orella.

-Em vaig unir a l'exèrcit per veure la galàxia -xiuxiuejà-, però tot el que tinc són guàrdies de vuit hores d'escoltar polítics rars tenint cites amb...

-Ben té catorze anys -va dir en Girdun.

-Bé, si vostè vol que ell faci monitoratge, haurà d'escoltar coses que faran que el seu pèl se li encrespi, senyor.

Ben mai havia considerat el que comportava realment punxar els comunicadors de sospitosos i gent en llocs sensibles.

-No em desmaiaré -va dir ell-. I si sóc prou gran perquè em disparin, sóc prou gran per sentir... coses.

-No puc discutir amb aquesta lògica. –Girdun el va fer seure a una consola i li va donar un auricular-. D'acord, la pantalla d'aquí mostra els arxius de so que el droide ha alineat com dignes de ser escoltats, igual que metratge d’holocàmeres. Tu només repassa-les i pren notes de tot el que sembli digne de seguir. Estàs buscant a qualsevol que pogués estar contactant amb senadors i sembli una mica estrany, qualsevol conversa sobre senadors o empleats del govern... mira, ets un Jedi. Probablement tens un sisè sentit per a aquestes coses just igual que ho tens per als explosius ocults.

-Així que farà de gossos de batalla nek -va dir Zavirk-, però el tinent Skywalker fa una millor olor i pot fer trucs.

Ben va decidir que podria agradar-li ser aquí durant un temps. No sentia que això fos la caserna general de l'espionatge de cap de les maneres: només un grapat de soldats als que coneixia bé, fent un treball de vigilància de rutina en temps de guerra. Ben va comprendre que havia dividit els seus sentiments de manera que no hagués de pensar en Dur Gejjen com una persona. L'home tenia esposa i fill. No obstant això, Tenel Ka també tenia una filla i Gejjen havia estat content amb contractar a algú perquè l'assassinés. Ben havia estat sospesant la moralitat de la missió i no estava segur que només estigués dient-se a si mateix el que volia sentir.

I no hi havia ningú amb qui pogués parlar-hi.

Es va col·locar en el seu seient per començar a comprovar les gravacions i va intentar no pensar en Gejjen.

Les converses, principalment avorrides, algunes extravagants i unes quantes incomprensibles, gairebé li van calmar fins al punt de meditació. Era un esforç no intentar ocultar-se en la Força de nou, una cosa que ara practicava cada vegada que podia.

El centre de monitoratge feia una olor fortament de caf.

Ben va sentir que també necessitava una mica després d'unes quantes hores i es va perdre en una conversa entre dos empleats del govern sobre la ruta regular que certa senadora prenia des del Senat al seu apartament. Però va ser tret de cop de la seva concentració per un frec de roba i una activitat tranquil·la i intensa en una altra consola. Zavirk havia cridat a Girdun i tots dos semblaven ombrívols. Ben va fer una pausa per escoltar.

-Està segur? -va preguntar Girdun.

-Faci un perfil de veu si no em creu -va dir Zavirk-. Aquest és el PM corellià.

Hi havia deu persones a l'habitació i tots van parar per escoltar. La veu suaument persuasiva d’en Gejjen amb el seu feble accent li estava dient a algú que no tenia sentit fer això pels canals de costum, perquè ningú més estava d'humor per negociar.

-... Vostè i jo sabem que això es pot solucionar eliminant a diversos caps calents... alguns dels nostres militars necessiten que els reprimeixin abruptament i també ho necessiten alguns dels seus. Jo ordenaria un alto el foc immediatament si pogués estar segur d’unes quantes coses.

-Com ara quines? -va dir la inequívoca veu del Cap d'Estat Omàs.

Estaven punxant la línia de comunicador segura del Cap d'Estat. Ben no estava segur que tinguessin autorització per fer això.

-Estarem d'acord que Corèllia combinarà els seus actius militars amb l'AG mentre tinguem una clàusula per triar no participar que digui que tenim el dret a retirar-los si les nostres necessitats són més urgents. Niathal ha de marxar. Jacen Solo ha de marxar. Una vegada que això estigui resolt, tornem a la normalitat i vostè aconsegueix el que vol.

-Centràlia.

-Bé, de totes maneres estem tenint problemes per reparar-la.

-Centràlia ha de fer-se inoperativa.

Una pausa: massa breu fins i tot perquè la majoria de la gent se n'adonés, però Ben la va notar.

-Ja ho és. Però si vol una força multiplanetària o observadors allà, bé.

-Què passa amb els bothans i els altres planetes lluitant les seves pròpies guerres?

-Jo puc conformar als commenorians i els bothans... bé, una vegada que estiguem tots de tornada a l'AG, llavors Bothawui ha d'acatar les normes. La gent insignificant... si la lluita s'escapa de les seves mans, enviarem tropes per aturar-ho.

-El senat no estarà d'acord amb això.

-Tregui a la Niathal i a Solo de l'equació primer i es calmaran. El que queda del Senat, en qualsevol cas...

-Treure’ls... no se n’aniran tranquil·lament... podrien trencar el Senat. G'Sil està totalment en el seu bàndol i ell té pes.

-Bé, hi ha el treure'ls i el treure'ls.

Omàs va empassar però no va respondre.

Gejjen va omplir el silenci.

-Sap que tenim una feina a fer abans que això arrossegui a tota la galàxia.

-D'acord, d'acord.

-Necessitem reunir-nos. Pot anar a Vulpter?

Una pausa llarga.

-Trobaré una excusa. Envieu-me els detalls...

Girdun es va quedar mirant la pantalla com si pogués trobar-li algun sentit si la mirava prou. Zavirk estava assegut amb la barbeta recolzada a la mà, mirant al capità tot esperant ordres.

-Enviï una transcripció d'això al coronel Solo immediatament.

Ben encara no tenia clar què estava passant, fins i tot encara pensava que Omàs havia d'haver esmentat presentar-lo al Consell de Seguretat.

-El Cap d'Estat no pot parlar amb el primer ministre corellià?

-Això depèn del que estigui parlant -va dir Girdun-. I del que tingui en ment per al coronel Solo i l’almirall Niathal.

Si Gejjen podia planejar l'assassinat de la reina mare de Hapes i fer que matessin a Thrackan Sal-Solo, llavors fer que Jacen i Niathal desapareguessin era només un altre treball de rutina per a ell. Ben sabia que tenia la seva resposta sobre la necessitat de la seva missió.

Girdun es va inclinar sobre Zavirk i li va donar uns copets a la consola.

-Aquesta conversa va ser fa quatre hores. Serà millor que comprovem els arranjaments per viatjar del Cap d'Estat, perquè no ens ha informat que sortirà del planeta i necessita una esquadra per protegir-lo de prop.

-Creu que en necessita una? -va preguntar en Ben.

-Amb Gejjen? Necessitarà dues.

Ben no sabia si podia esmentar la Tenel Ka.

Sempre era difícil saber qui sabia què dins de la GAG.

Realment intentarà alguna cosa contra el Cap Omàs?

-Crec que ho fa per costum, just igual que jo mastego palets per als nervis.

Ben ara no tenia ni idea de si Cal Omàs estava passant per sobre del Senat il·lícitament per fer un tracte personal amb l'enemic o ficant-se en un parany com la que Gejjen havia preparat per a la Tenel Ka... i per al difunt i no lamentat cosí Thrackan de l’oncle Han.

Jacen tenia raó, com sempre. Calia detenir a Gejjen.

OFICINA DE LA COMANDANT SUPREMA, EDIFICI DEL SENAT, CORUSCANT

Jacen va llegir la transcripció una tercera vegada i va deixar el seu quadern de dades sobre l'escriptori de la Niathal.

Ella tenia un holograma de Mon Cal a la paret darrere d'ella, tot de brillants oceans blaus i sinuosos edificis que emergien d'entre les onades en ciutats flotants. Ell es va preguntar si ella sentia nostàlgia. Just ara estava de nouvinguda d'una batalla que no havia anat com es va planejar i estava impacient per veure a Cal Omàs respecte a això.

Això significava que era receptiva a les idees. Ell va fer un esforç conscient per no influenciar-la, perquè ella no era de la classe que queia en trucs Jedi.

I això només la provocaria.

-No hi ha res com un front unit en temps de guerra. -Es va inclinar cap enrere en la cadira, amb els dits entrellaçats sota el seu cap-. Així que no som populars. El nostre gloriós líder no pensa córrer exactament en la nostra defensa.

L'uniforme blanc de la Niathal no semblava arrugat, fins i tot encara que ella acabava de desembarcar d'una nau de guerra nouvinguda d'una batalla.

-Això suggereix ingratitud, diria jo.

Ella no era graciosa. Jacen coneixia prou del llenguatge corporal dels mon cal ara per saber que estava enfadada. Ella seguia movent el cap lleugerament, com si estigués tenint calor i el coll de l'uniforme li estigués estrenyent el coll.

Les narius d'ella es van eixamplar. Això significava que estava a punt per a uns quants suggeriments radicals sobre Omàs.

Ell va llançar l'esquer.

-Vostè comprèn que quan Gejjen diu que algú ha de marxar, no vol dir amb una encaixada de mans daurada i un certificat emmarcat donant-los les gràcies pels seus lleials serveis.

-Escupi-ho, Jacen.

-Va estar darrere de la mort prematura d’en Sal-Solo...

Ella va estrènyer els ulls, plena de sarcasme.

-Estic escandalitzada, li ho dic. Escandalitzada.

-... I l'intent contra la vida de la Reina Mare hapana. -La meva amant. La mare de la meva filla, el meu petit amor. Tant de bo pogués veure-les -. Nosaltres som els següents.

Les aletes del nas de la Niathal es van tancar fortament durant un segon. Era un gest revelador amb els mon cal, un petit senyal que deia que estaven sorpresos i no en el bon sentit.

-No seria prou estúpid per intentar això.

-Just en aquest moment no sé què intentaria.

-Omàs no és ximple -va dir ella-. Ha de tenir una bona idea de amb qui està tractant.

-En què creu que està ficat?

-Tot el que ell vol fer és mantenir junta l'Aliança. Sempre pensa que uns quants cops en els artells poden posar als governs desobedients al seu lloc. Bé, això no va funcionar amb Corèllia i ara està veient a l'Aliança encongir-se planeta a planeta. -Ella va seguir mirant el crono en el seu escriptori-. Les meves regles diuen que hauríem de notificar-li al cap del Consell de Seguretat això de la reunió. Està començant a sentir-se deixat de banda tal com està. No estic segura de quin resultat tindrà això, però.

Jacen mantenia content a G'Sil lliurant resultats de terrorisme i sense dir-li res que hagués de negar saber després. Si tenia serioses aspiracions a la feina de l’Omàs, no havia demostrat cap senyal... encara.

-El senador G'Sil simplement m’ordenaria que m'encarregués d'això -va dir en Jacen-. Li estic estalviant el problema de saber-ho. Negació plausible.

-Gaudeix vostè de la ironia?

-Què?

-De no informar al Senat sobre el nostre cap d'estat no informant al Senat. Per cert, bonic treball amb l'esmena d'adquisicions. Va lliscar com una anguila greixada. -Niathal es va aixecar i va passejar per la seva oficina, amb els dits llargs, palmípedes i ossuts enllaçats darrere de la seva esquena. Tenia el port recte de tots els militars de l'AG, sense importar l'espècie o el disseny de la seva espina dorsal-. Ara que tots dos tenim l'habilitat de variar les lleis, qualsevol llei, dins dels límits del pressupost, imagino que ha pensat moltíssim en el seu potencial.

Jacen volia que ella es quedés quieta i li mirés, però ella va continuar donant voltes lentament per l'oficina.

Ella juga bellament amb aquests jocs. Hauré de tenir cura de no creuar-me amb ella.

-És un equipament d'emergència -va dir ell-. Si necessitem fer-ho, podem canviar qualsevol llei menor i també podem canviar qualsevol gran si juguem a això sàviament. -Nosaltres. No jo. Va pensar que era important emfatitzar que eren companys-. Per exemple, si HM-3 fora a canviar el Decret de Mesures d'Emergència per incloure en el seu abast els poders de la GAG per detenir caps d'estat, polítics i qualsevol altre individu que es cregués que representava un risc genuí per a la seguretat de l'Aliança Galàctica i per requisar les seves propietats per mitjà del Decret de les Disposicions del Tresor, llavors sospito que la gent miraria al Primer Ministre Gejjen i assentiria aprovadorament.

-Vostè fins i tot parla ara com un legislador...

-Però tinc raó?

La Niathal es va tornar. No podia somriure com un humà, però la diversió estava escrita per tota la seva cara en una lleugera compressió dels llavis. Jacen la va sentir canviar des de la seva perpètua precaució i impaciència fins a una càlida, i fins i tot triomfal, satisfacció durant un breu moment.

-En què ningú pensarà a preguntar si el Cap d'Estat de l'AG està cobert per aquesta esmena? Sí, Jacen, té vostè raó. -Ella va fer un gest, sostenint la seva mà com una espasa i movent-la per l'aire imaginari-. Aquesta anguila seva tornarà a lliscar.

-Si jo sentís que hem de... actuar per restaurar l’estabilitat i la seguretat, estarà amb mi?

Escenificarà un cop d’estat amb mi? Realment vaig dir això?

La Niathal va fer una pausa. Però no era la pausa sorpresa d'algú commocionat per una proposició escandalosa. Va ser només un moment per sospesar a Jacen Solo.

-Podria tenir a la GAG perquè li doni suport, Jacen, però també necessita la flota, oi? I a la resta de l'exèrcit.

-Això és un sí?

-És un «Si les coses es posen pitjor, posaré la meva lleialtat cap a l'AG per sobre de la meva lleialtat a un individu».

-Estic... Interessat en veure si l'exèrcit creuarà la línia que va des de complir amb la voluntat del govern fins a decidir la política.

-En cas que ho oblidi -va dir suaument la Niathal-, el lloc de Comandant Suprema combina efectivament el paper de secretària de defensa i el de cap de Caps d'Estat Major Conjunts. Sóc política. També resulta que sóc l'oficial militar de major rang.

Ella era el seu igual en manipulació, però no tenia poders de la Força. Ell esperava no haver d’assenyalar-li això.

-Llavors és hora que tinguem una xerrada amb Omàs. -Jacen es va posar dempeus i es va treure les seves vestidures negres de la GAG amb les mans-. Només per estar segurs. Per tot el que sabem, podria estar reunint-se amb Gejjen per treure ell mateix de sobte la pistola làser i efectuar un altre canvi en el règim corellià.

La Niathal el va seguir pel corredor que portava a l'oficina del Cap d'Estat, d'elegant marbre blau i daurat i parets plenes de nínxols amb bones estàtues de tota la galàxia. Jacen va descobrir que el seu cor estava martellejant. Encara que podia controlar-ho, va deixar que corregués perquè li feia sentir-se viu i humà. Aquests eren temps transcendentals i si es desconnectava completament de la normalitat podria oblidar la magnitud de la seva tasca. I el que estava en joc.

Com puc oblidar que Ben ha de morir?

Quan Jacen pensava en paraules, quan se sentia a si mateix en la seva ment, comprenia com estava canviant el seu llenguatge. S'estava distraient de la realitat. Ben ha de morir. Era molt diferent de Jo he de matar-lo. Potser la Força li estava dient que no seria una simple traïció de la confiança d’en Ben lliurada amb un sabre làser, sinó la mort per una altra ruta.

Si ha de passar... potser no és per la meva mà.

Les portes de l'oficina del Cap d'Estat es van obrir i ell va caminar per la sala de recepció tranquil·la amb una gruixuda catifa amb la Niathal al seu costat.

No darrere, no davant, sinó exactament anivellada amb ell. Omàs s'estava inclinant sobre l'escriptori del seu ajudant, parlant en tons xiuxiuejants.

-Em sap greu haver-los fet esperar -va dir aixecant la mirada-. Passin dins.

Jacen va moure la seva cadira de manera que no es veiés forçat a entornar-li els ulls a Omàs a causa de la llum de la finestra. Igual que va fer la Niathal. Era una declaració eloqüent i silenciosa de qui tindria la millor mà i no ho havien preparat. Omàs, un home en bona sintonia amb les subtileses del llenguatge corporal i l'avantatge psicològic, radiava precaució en la Força. Sabia que estava tractant amb un front unit.

-Em prenc com que ha vist vostè l'informe de la batalla -va dir la Niathal.

-Sí. -Omàs va allargar la mà cap a un quadern de dades com per assegurar-li que ho havia llegit-. Tant si va ser una elecció afortunada del moment per part dels bothans com un parany intel·ligent, el problema real ara és com tractem amb una Bothawui que s'està tornant fins i tot millor armada i agressiva.

-En realitat, importa si va ser sort o no -va dir en Jacen-. Perquè això va al cor de la qualitat de les nostres dades d'intel·ligència. No estic content amb la qualitat d'Intel·ligència de l'AG, que, si vostè ho recorda, és pel que vaig voler formar la GAG de personal triat. Intel·ligència no està a l'altura de la tasca a la qual ens enfrontem ara.

Omàs va semblar cansat.

-D'acord, tots dos tenen queixes. Qui és el primer?

La Niathal va inclinar el cap educadament, però Jacen va poder sentir la seva resolució formant una caixa al seu voltant com el duracer. Era tangible.

-Seré breu -va dir ella-. No podem involucrar-nos en totes les petites escaramusses per mantenir a l'Aliança a foscos senadors i als insignificants caps d'estat. Estem massa disseminats. No vam poder mantenir el bloqueig corellià i ara tenim als bothans esvalotant. Esculli les seves batalles, Cap d'Estat. Jo no puc lluitar-les totes.

Omàs es va moure i es va omplir una tassa de caf de la gerra del seu escriptori. Només hi havia una tassa i no els hi va oferir.

-Si no els hi mostrem suport als planetes membres de l'Aliança, llavors els perdrem -va dir-. Això són nombres bàsics. Hem passat per tot això. Si més se separen, llavors estem perduts. La qüestió de com mantenim una força de defensa unida per a l'Aliança, que és la raó de com va començar això, en cas que ho oblidem, es torna llavors teòrica.

-Si no concentrem les nostres forces en els planetes que representen l'amenaça més immediata i seriosa, llavors estaríem fent pols les naus d'una en una i podríem no ser ni tan sols capaços de defensar Coruscant si s'arriba al pitjor.

-Creu que es podria arribar a això? -Omàs no semblava convençut. Va mirar a Jacen, però Jacen va guardar silenci-. Això es tracta de Coruscant al final?

-I tant que sí -va dir la Niathal-. Sempre es tracta de Coruscant. L'Aliança i Coruscant són indivisibles i aquesta és la meitat del problema per a altres planetes.

Omàs es va tornar cap a Jacen.

-El seu torn, coronel.

-Comparteixo les pors de l’almirall sobre el desplegament. -Ara Jacen va lliscar en el seu desafiament, subtil i de múltiples capes, per donar-li a Omàs l'oportunitat de dir la veritat. Es va trobar a si mateix esperant que Omàs no l’aprofités-. Corèllia encara és el cor d'això. Jo dic que consagrem tots els nostres recursos immediats a un assalt complet contra Corèllia. A la invasió, de fet. Per destruir la seva base industrial i eliminar a Gejjen i als seus companys. L'home ja ha fet que matessin el seu predecessor i ha fet un intent contra la Reina Mare hapana. -Jacen va fer una pausa d'efecte, perquè el moment ho era tot-. No tinc dubtes que vostè serà el pròxim.

Jacen va sentir la reacció de la Niathal encara que l'expressió d'ella era neutral: diversió, més una mica d’ansiosa excitació com si es preparés per a la batalla. Omàs es va sentir de cop i volta més previngut, però Jacen no va poder dir si això estava dirigit cap a ell o cap a la idea que Gejjen pogués estar tendint-li un parany a Omàs.

-Té dades d'intel·ligència que suggereixin això? -va preguntar l’Omàs.

Jacen va negar amb el cap.

-No i no els necessito ni a ells ni a l'ajuda de la Força per imaginar-m'ho. Així és com fa negocis Gejjen.

-Si llancem aquesta classe d'assalt contra Corèllia, això és una cosa que he de portar davant el Consell de Seguretat. I fins i tot si estan d'acord amb això...

-Estem en guerra. Vostè té tots els poders legals per determinar el curs de la guerra amb l’almirall Niathal, com consideri oportú.

-Fins que costi més crèdits -va dir Omàs-. I una vegada que ens concentrem obertament en Corèllia, què van a fer Bothawui i Commenor?

Les respostes en un petit tros de plastifí, si us plau...

Omàs tenia l'excusa perfecta ara per a admetre allò de la reunió amb Gejjen. Podria haver dit que anava a donar-li una última oportunitat a les converses de pau. Podria haver dit qualsevol cosa que indiqués que anava discutir les condicions amb un estat que no mostrava signes de comprendre les paraules «bé comú» i el líder bastant letal podria haver espantat a un senyor de bandes hutt.

I, va pensar Jacen, qualsevol polític intel·ligent podria haver sospitat que el seu Servei d'Intel·ligència li espiava, just igual que espiaven a tots els altres senadors. Un petit joc de paraules: Omàs podria haver fet el suggeriment i vigilar la reacció d’en Jacen, tranquil i sense mostrar vergonya per examinar si la seva trucada clandestina havia estat interceptada.

Però no ho va fer. I el seu futur, i el seu destí, estaven segellats.

-Així que, cap a on anem? -va preguntar la Niathal-. La mateixa estratègia? Seguim dividint la flota fins que tinguem una nau per escenari?

-Crec que un assalt complet contra Corèllia és una bogeria -va dir Omàs-. Podríem bé haver de considerar-ho, però molt més endavant. Mentrestant, la meva prioritat és evitar que els abandonaments de l'Aliança assoleixin un punt d'inflexió.

Jacen va seure fingint suprimir la seva fúria i la seva decepció. Havia de ser subtil, perquè Omàs coneixia la capacitat d’en Jacen per a l'autocontrol somrient.

Però Omàs necessitava percebre la més feble alenada de dissensió i assaborir-la durant uns moments. Les seves sospites augmentarien si Jacen es rendia massa fàcilment.

Jacen va col·locar les seves mans planes sobre els braços de la cadira de fusta d’apòcia i es va aixecar.

-Que consti. Crec que això és un gran error, senyor -va dir-. I estaria més content si la GAG pogués donar suport a la nostra comunitat d'intel·ligència en els seus esforços més enllà de Coruscant.

-Prenc nota dels seus punts de vista, coronel Solo, i li agraeixo la seva aportació estratègica fins al moment. -Omàs va creuar els dits i es va inclinar sobre l'escriptori, un gest que deia defensiu més que resolt-. No obstant això, l'àmbit de la GAG és domèstic. Agraeixo la seva preocupació per la qualitat de la nostra intel·ligència.

Jacen no va creuar la mirada amb la Niathal. Va marxar, seguit de prop per ella, i no va dir res fins que van estar de nou a l'oficina d'ella.

-I bé?

-No és bo –Va dir ella. Va deambular fins a la finestra per mirar el trànsit que fluïa en files ordenades en les línies de trànsit del Districte del Senat-. No és exactament obert amb nosaltres, no és cert?

-Jo mi li vaig dir que tenim personal de la GAG operant a Corèllia, així que estem empatats.

-No podem continuar amb l'estratègia actual. Potser hagi de parlar amb el senador G'Sil i fer que es discuteixi al Consell de Seguretat.

-I llavors dividim les nostres energies en una lluita de poder interna amb Omàs mentre que hi ha una guerra que lluitar. Estic segur que no he de dir-li què si li dispara a algú, segueix disparant fins que ells ja no puguin tornar-li el foc. Fereixi’ls i té a un enemic enfadat que coneix la seva posició.

-Sé cap a on es dirigeix ​​amb això, Jacen.

-Sap que tinc raó.

-Això no ho fa més fàcil.

-Si ell fa un tracte amb Gejjen, no estarem simplement de nou a la casella de sortida: l'Aliança està en una posició pitjor que quan vam començar.

-I nosaltres estarem fora del joc.

-Això és en teoria. -Jacen gairebé li va preguntar si tenia fills i llavors va comprendre que gairebé havia fet la cosa més estúpida imaginable: revelar les seves pors constants pel futur de la seva pròpia filla, una nena de la qual mantenia la seva paternitat oculta. Es va recuperar ràpidament, sorprès de la seva feblesa-. Perquè el joc serà guerres recurrents.

-O Omàs podria acabar amb una vibronavalla a la gola.

-En tot cas, està boig de reunir-se amb Gejjen cara a cara sense protecció de prop. No ens ho ha demanat a nosaltres. Tampoc ho ha demanat a l’FSC...

-A la Intel·ligència de l'AG?

-No. També tenim punxats els seus comunicadors.

-És vostè una font de revelació constant, Jacen Solo...

-Compto amb vostè?

-Digui-ho.

Jacen va mirar al voltant de l'habitació, intentant semblar com si estigués simplement pensant, però sospitant que algú més pogués estar fent-li a ell el que ell li feia als altres: escoltar d'amagat electrònicament. Li estava tendint un parany la Niathal? No, estava segur que podia sentir micros en una habitació. No n’hi havia cap.

-Sap el que li estic proposant.

-En realitat no ho sé. No amb detalls. Digui-ho.

-Un canvi de règim. -Massa tard. Però no podia sentir cap risc. El seu cervell lògic era la veu xiuxiuejant i paranoica, no els seus sentits de la Força. Va comprendre que s'havia tornat menys dirigit pels instints i més racional i aquest era el problema. Pensar massa, sentir massa poc, just com diu la Lumiya-. Li retirem del càrrec prou per guanyar aquesta guerra i després l'hi lliurem al senador G'Sil quan la situació sigui estable de manera que puguin tenir lloc noves eleccions.

Les seves paraules van emergir com a estranyes no invitades i ni tan sols ell es va creure a si mateix. La Niathal va emetre un petit balboteig que podria haver estat un riure.

-Entenc això de retirar. És el buit al mig entre retirar-lo i eleccions el que em fascina.

-Nosaltres dirigirem l'AG mentrestant com un duumvirat. No una dictadura. Control conjunt.

La Niathal va indicar el seu uniforme i després va allargar la mà per introduir un dit ossut sota la llengüeta de rang a l'espatlla d'ell.

-Un cop d'estat militar. Així és com es diu. No tergiversem.

-D'acord, jo li retiraré i vostè es fa amb el control, sola.

-No ho crec. Un duumvirat sona millor per a mi.

A Jacen li agradaven tots dos. Dos era la manera Sith.

Coneixent l'ambició de la Niathal pel lloc de Cap, ell tindria la mateixa lluita de poder circular i tensa que un Mestre Sith tenia amb un aprenent que s'esperava i s'animava a planejar enderrocar-lo.

Però ell governaria com a Senyor Sith en el moment oportú, quan l'AG i les eleccions fossin un tecnicisme i ella administraria l'estat. Això la satisfaria.

-Per cert, m'encarregaré d’en Gejjen -va dir ell-. És una influència massivament desestabilitzadora i eliminar-lo llançarà a Corèllia a la confusió.

-Com s'encarregarà de l’Omàs?

-El retiraré sota arrest domiciliari.

-Els Caps d'estat deposats tendeixen a convertir-se en màrtirs i ostatges.

-No se'ns pot veure matant a un dels nostres, i se’m va acudir culpar d'això a Gejjen, però no cal. Necessitem mostrar-nos com gent civilitzada que treballa dins de la llei.

-Amb un cop d'estat.

-Amb la llei, tenint en compte com s'aplicarà la llei, no ho serà.

-Ahhhh. Ho vaig oblidar. -No, no ho havia oblidat, ell ho sabia-. La seva esmena a la llei.

-La presentaré la setmana que ve, a través d'HM-3.

-I mentrestant?

-Deixi'm això a mi. Tindré algú allà quan Omàs es reuneixi amb Gejjen. -Jacen va comprovar el seu quadern de dades-. Ell necessita només un dia per arreglar els seus assumptes amb Gejjen, no més, així que... la meva gent el tindrà sota vigilància, llestos per moure’s. Llavors tindrem proves per a presentar-les a G'Sil.

-I llavors vostè l’arrestarà.

-Estava pensant que podria arrestar-lo al mateix temps que vostè li presenta les proves a G'Sil. Quan ens moguem, ens hem de moure amb rapidesa. Sense deixar lloc perquè siguin més hàbils que nosaltres.

La Niathal va deixar escapar un llarg sospir. Jacen va esperar.

-Estaré llesta per moure’m al seu senyal. Asseguri’s de mantenir-me al dia a tota velocitat amb tot això, vol?

Estava fet. L'assumpció del poder d’en Jacen estava preparada. Tenia a la GAG perquè li donés suport i Niathal li lliuraria la flota de la mateixa manera que l'exèrcit. Amb la presentació adequada de l’Omàs venent-se als corellians, seria un cop d'estat molt ordenat.

No hi havia necessitat de vessament de sang innecessari. Això era del que es tractava tot això: la fi de la violència, el caos i la inestabilitat.

Això valia tot el que ell estava arriscant.

Jacen va agafar un taxi aeri fins a una plaça a uns quants minuts a peu de la caserna general de la GAG, només un altre ciutadà, res de llustrosos transports de l'AG, res de privilegis. O el conductor no va reconèixer l'uniforme, o va dubtar a dir: «Ei, vostè és el cap de la policia secreta, oi?». Va ser un viatge silenciós i contemplatiu.

Era hora d'assegurar-se que res anava malament, si el destí manifest podia anar malament. Va obrir el seu comunicador i va cridar a la Lumiya.

-Shira -va dir, conscient del pilot davant d'ell-. Necessito que facis un treball per a mi.

Següent