Invencible (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Ei, Tenel Ka... saps per què els wampes tenen els braços tan llargs?

Perquè les seves mans estan molt lluny de la seva cara!

-Jacen Solo, edat 14

Fins i tot amb un enllaç de comunicació al sistema de vigilància de Níquel U i l'ajuda de la xarxa de resistència verpine, el viatge des de la superfície havia estat una angoixant cursa rere d'una altra. Jaina i els mandalorians literalment fumejaven suor en els tancats confins del seu post d'observació improvisat dins de la Cambra d’Assimilació de Dades, i l'aire a l'interior s'havia tornat tan vergonyós com amarg. Els tècnics verpine seguien sol·licitant als humans que deixessin de transpirar tant, explicant que la humitat addicional aviat començaria a fer estralls en els delicats circuits dels cibercervells VerpiTron que estaven transmetent les actualitzacions a les gegantines holopantalles del Fòrum de Planificació Estratègica.

Quan succeís, sabia la Jaina, Mirta atacaria sabessin o no la ubicació d’en Caedus. Gairebé tot el Consell Moff estava reunit al Fòrum de Planificació Estratègica, discutint la imminent arribada de les flotes de les almiralls Daala i Niathal i cap mandalorià deixaria passar l'oportunitat d'eliminar tants objectius alhora.

Jaina va acabar de revisar les transmissions al seu receptorvid prestat, després va bellugar el cap disgustada. No hi havia hagut cap senyal del seu germà en cap de les recambres monitorades, cap indici que ell ni tan sols hagués passat per algun dels impecables túnels de l'asteroide. El sistema de seguretat de Níquel U simplement li havia perdut el rastre.

Jaina va alçar la mirada i va trobar una imatge del Fòrum de Planificació Estratègica a la pantalla del receptorvid de la Mirta. La major part de la petita pantalla estava plena amb una imatge de les holopantalles que els Moffs estaven estudiant, de manera que l'habitació semblava un puntet groc: que representava al sol del sistema, envoltat per un anell intern de pedres flotants: el camp de asteroides Roche, representat en una escala molt més gran que la veritable. Davant de l'holograma, vint humans de la mida de partícules estaven asseguts en un grup prop del fons d'una dotzena de files de butaques a l'estil d'un cinema.

-Alguna cosa útil? -va preguntar la Jaina.

-Molt -va dir la Mirta, llevant-se l'auricular del oïda-. Només res que vagi a ajudar-nos a trobar al teu germà.

Va desendollar el connector d'àudio del receptorvid, i les veus humanes van començar a sortir de l'altaveu, sorprenentment clares i ressonants.

-... Després de tot hauríem d'haver escoltat a Caedus -deia una veu profunda i refinada-. Certament sembla que ell tenia raó sobre aquesta «conquesta». Tenim sort que l'atac suïcida contra el Domini només matés a dos de nosaltres...

-Molta sort -va afegir un bromista de veu rasposa-, considerant quins van ser els dos Moffs que vam perdre.

La interrupció va provocar una abundant ronda de rialles i Veu Refinada va continuar:

-Sí, suposo que cada catàstrofe té el seu costat positiu. Però ara també hem perdut l'Herald, i amb els hapans, Daala i Niathal convergint sobre nosaltres, sens dubte no serà l'últim Destructor Estel·lar que perdem.

-Les dades d'intel·ligència d’en Caedus van ser millors que els nostres, aquesta vegada -va respondre un home amb veu de duracer-. Faig una concessió d’això. Però això no vol dir que haguem regalar-li les dotzenes de Destructors Estel·lars que tenim en el sistema Roche. Fins i tot si estiguéssim disposats a lliurar l'Imperi de la mala llavor d'un traficant d'espècia comú i la seva princesa el qual s'arrossega per les clavegueres, el que espero sincerament que no...

Un cor d’esbufecs divertits van confirmar que els Moffs no ho estaven.

-... Caedus difícilment ha demostrat ser digne de la nostra confiança. Aquest embolic de Fondor gairebé va ser la perdició de l'Aliança.

-Escoltin, escoltin! –ressonà un Moff de llengua gruixuda-. Caedus no és cap Palpatine, els ho puc assegurar.

-Sí, sí, Jowar -va dir Veu Refinada-. Tots sabem que vas servir a l'equip personal de l'Emperador com un jove oficial.

-I no és probable que ens permeti oblidar-ho -va afegir Bromista Raspós.

Això va provocar algunes rialles ofegades i corteses, després Veu Refinada va continuar:

-Però espero que tothom s'adoni que si Caedus no hagués portat la Quarta Flota, ara estaríem realment superats en nombre.

-Cert -va dir Veu de Duracer-. I no delata això una certa ingenuïtat? Un home més savi no hauria portat a la Quarta fins que ja estiguéssim superats. Ell bé podria estar en posició d'imposar-nos condicions a nosaltres, en lloc de l'inrevés.

Mirta va baixar el volum, llavors va dir:

-Aquesta és l'essència del que han estat parlant. A la majoria d'ells sembla agradar-li la idea d'unir-se a l'Aliança Galàctica per formar un nou Imperi, però només si està sota el seu control.

-No és que importi el que decideixin -va afegir Vatok, aguaitant sobre la Jaina i Mirta en el seu beskar'gam negre-, veient que tots estaran morts en cinc minuts.

-Cinc minuts? -la mirada de la Jaina va anar de Vatok a Mirta, llavors va comprendre... Mirta ja havia donat l'ordre de començar pel comunicador del seu casc-. Tu vas donar l'ordre?

Mirta va inclinar el casc en un assentiment.

-Quant creies que anàvem a esperar? -Va mirar els grans cibercervells, on dos tècnics verpine estaven monitorant pantalles de sistemes i llançant mirades inquietes cap a la Jaina i els seus suats companys mandalorians-. Si aquests VerpiTrons fallen, també ho farà el nostre element sorpresa.

-Si ataquem sense saber on està Caedus, -contraposà la Jaina-, nosaltres podríem ser els sorpresos. Hi ha una raó per la qual no podem trobar-lo en el sistema de seguretat, i no és perquè està usant la unitat sanitària.

-Dius que podria saber que som aquí? -va preguntar la Mirta.

-Estic dient que definitivament sap que sou aquí -va dir la Jaina-. Pot sentir les vostres presències en la Força... i si no ho va dir als Moffs, hi ha una raó.

Mirta i els altres mandalorians es van quedar callats per un moment, llavors Vatok va preguntar:

-Vols dir que ens està deixant als Moffs, per a nosaltres?

Jaina va bellugar el cap.

-El que sigui que estigui fent, no és per a vosaltres -va dir-. Potser està pensant que sense els Moffs, ell es pot apoderar de les seves flotes. O potser els està utilitzant a ells per treure-us a la llum... jo apostaria per això.

-O potser la Jedi només vol acabar amb el seu germà primer -va dir Roegr, l'home d'armadura blava a qui el seu germà havia mort en el primer Tra'kad-. Bon intent, aruetii, però no anem a creure’ns-ho.

Jaina mirà la Mirta.

-Tu em coneixes -va dir-. No m'ho estic inventant.

-No hi fa res si ho estàs fent -va respondre la Mirta-. Vam venir aquí per matar els Moffs, i no tindrem una millor oportunitat amb ells.

-Aquest no va ser el nostre tracte.

-És clar que sí -va dir la Mirta-. Tu estàs a càrrec... sempre que ataquem ara.

Jaina va sospirar i va baixar la vista a terra. Si tenia raó sobre les intencions del seu germà, aprofitaria l'atac mandalorià, ho sabia. Però ella no podria matar un Lord Sith i salvar la vida de la Mirta. També ho sabia.

Vatok li va donar un cop de colze al colze.

-Què et passa, jetii? -preguntà-. Li tens por al teu germà?

-En realitat, sí. -Jaina va agafar el TretSilenciós de la seva esquena, i després va mirar cap a una petita escotilla al centre de la paret corba de la sala-. Estaré a la cabina de projecció, però no esperin foc de cobertura fins que caigui Caedus.

-Típic d'un Jedi... qualsevol excusa per romandre fora de la lluita -va dir Roegr. Un grunyit de disgust va sonar dins del seu casc blau i es va encaminar cap a la sortida a l'altra banda dels cibercervells -. Anem a fer això. Tinc calor.

El casc safrà de la Mirta es va girar darrere d'ell, i la Jaina va poder sentir que la seva amiga anava a dir alguna cosa tallant. Va agafar a la mandaloriana pel braç.

-La seva opinió no significa res per a mi -va dir la Jaina-. Estigues enfocada.

Mirta va seguir mirant a Roegr per un moment i després va assentir amb el cap.

-Tens raó -va dir-. Lamento que no poguéssim fer-ho a la teva manera.

-Jo també -va dir la Jaina-. Que la Força t'acompanyi.

Mirta va esbufegar a través de la seva màscara daurada.

-Sí, això ajudarà a un mandalorià. -Va fer un copet a l'espatlla de la Jaina-. Dispara dret i corre ràpid. Ens veiem quan estigui fet.

Va dir alguna cosa dins del seu casc i es va encaminar darrere d’en Roegr. Quatre dels seus comandos la van seguir, però Vatok es va quedar enrere. Es va treure el casc i la va mirar, la seva barba i cabell rossos estaven aplanats i enganxats per la suor.

-Realment creus que ens està esperant? -va preguntar.

-No puc sentir-lo -va dir la Jaina-. Però sí, això és el que crec.

-I et fa por?

Jaina va assentir.

-Me’n fa.

Una brillantor va aparèixer als ulls d’en Vatok, i li va mostrar un somriure tan entremaliat com qualsevol que ella li hagués vist al seu pare.

-Això era el que esperava.

Jaina va alçar el front.

-Sí?

-Sí -va dir ell-. Vas pensar que seguia anant al graner d’en Beviin perquè m'agraden els blaus?

-Sincerament -va dir la Jaina-, ho pensava.

Vatok va semblar sorprès per un instant; llavors el seu somriure va tornar.

-I a tu t'agradava donar-los. –Sacsejà el cap, després es va posar el casc i es va girar per anar-se’n -. Què esperava d'una jetii?

Jaina va riure.

-A mi també em va agradar lluitar amb tu, Vatok -va dir-. Vas ser el meu favorit.

Vatok va tornar a girar-se.

-Ho dius de debò?

-És clar -va dir la Jaina. Ella no s'havia adonat que ell s'estava encapritxant tant amb ella; semblava haver passat una vida, des d'abans de la mort de la Mara, des que havia prestat atenció en aquest tipus de coses-. Fins i tot millor que Fett.

-Millor que no t’estiguis burlant de mi. -El to d’en Vatok només feia broma a mig fer-. Sóc del tipus sensible, saps.

-Un mandalorià sensible? Això no existeix –retrucà la Jaina-. Però estic dient la veritat. Fett és un ancià. És com fer-li blaus al teu pare.

Vatok va riure i es va encaminar cap a la porta.

-Vaig a dir-li que vas dir això, saps?

-Espero que ho facis -va dir la Jaina. En silenci, va afegir: perquè significarà que tornes amb vida-. Dispara dret i corre ràpid.

Això va fer que el gran mandalorià s'aturés en sec. El seu casc es va tornar cap a ella, i va poder sentir que el seu estat d'ànim havia tornat a ser seriós.

-Què passa? -va preguntar ella-. No em diguis que això és una cosa que els mandalorians només li diuen a les dones?

-Només als assassins -va corregir Vatok-. Als comandos, els hi dius: Mor orgullós.

-Ho sento... ignorància jetiise -va dir la Jaina-. Però si us plau... no ho facis.

Vatok va riure entre dents.

-Bé, ja que ho demanes tan amablement. -Va tornar a encaminar-se cap a la porta-. Que la Força t'acompanyi, Jedi.

Aquest cop Vatok no va mirar enrere, deixant-la a soles amb els seus temors, no només preguntant-se si ell, Mirta i la resta dels mandalorians es dirigien cap a les seves morts, però si també podria fer-ho ella. Ni tan sols Luke coneixia tota l'extensió dels poders de Caedus, i la Jaina no es feia il·lusions sobre ser la mateixa del seu germà en termes d'intensitat en la Força. Si s'arribava a una batalla de la Força directa, ella moriria. Era així de simple.

Però els seus temors eren més profunds que només morir. Coneixia massa bé als seus pares com per pensar que la seva mort anava a destruir-los o devastar el seu matrimoni... però anava a aixafar-los, i no podia suportar la idea d'imaginar-se les bogeries que podrien realitzar en una recerca de venjança alimentada pel dolor. I els riscos de realment tenir èxit eren encara més grans. La millor oportunitat d'èxit de la Jaina estava en tendir una emboscada, però no s'imaginava per un moment que podria matar a sang freda al seu propi germà i no tacar-se pel Costat Fosc.

Tot això suposava, per descomptat, que quan la Jaina mirés als ulls grocs del seu germà, ella pogués prémer el gallet... i no perdés la seva determinació. Ella va estendre el canó del seu TretSilenciós i va ficar un cartutx de projectils al carregador, després va cridar a un dels tècnics del cibercervell la cabina de projecció. La xarxa de resistència verpine, que consistia de més o menys tota la població insectoide del sistema Roche, ja li havia explicat a ella i als mandalorians que aquesta cabina només allotjava una part de l'equip de projecció. Altres cabines similars estaven ubicades en les dues parets que flanquejaven, i hi havia una a terra sota l'holograma. A l'interior de cada cabina, hi havia dos imperials, un membre de la Guàrdia d'Elit de soldats d'assalt, i un holoprojeccionista.

-Crida al guàrdia per mi -va xiuxiuejar la Jaina.

El verpine va baixar la boca tubular.

-Per què?

-Perquè pugui acabar amb ell en silenci -va dir la Jaina-. No volem alarmar els Moffs, oi?

-Vull dir, per què la resistència hauria d’ajudar-te? -va preguntar l’nsectoide-. Els verpins no tenen un tractat d'ajuda mútua amb els Jedi.

La Jaina va fer petar les dents, recordant com de rigoroses que tendien a ser les ments insectoides, i preguntant-se si ella havia estat tan molesta quan era una unida kíllik.

-Els Jedi no requereixen tractats -va explicar-. Ajudem on es necessita ajuda. Però si els verpins no necessiten ajuda...

Va començar a desarmar el TretSilenciós.

-Espera. -El verpine va marcar un codi en el panell de seguretat de l'escotilla triangular, llavors va cridar a l’interior-. Soldat H4-49-B7, pot haver una fallada de seguretat que hauria de comprovar.

-Una altra vegada? -va venir la resposta en veu electrònica.

Les potencials bretxes de seguretat eren les excuses estàndard que les castes de tècnics i treballadors verpine havien estat utilitzant, amb el pretext d'una cooperació completa, per atraure els soldats d'assalt a un costat mentre la Jaina i els mandalorians penetraven en les profunditats de l'asteroide.

-Què passa aquesta vegada? -va preguntar el soldat, apropant-se a la porta-. Feromones estranyes? Una escotilla oberta? El mynock mascota d'algú que camina solt?

El tècnic va esperar fins que el soldat d'assalt estigués travessant l'escotilla abans de contestar.

-No estic segur. -Va mirar cap a la Jaina-. Podria tractar-se d'un Jedi.

-Un què?

El soldat es va tornar per mirar, sense deixar-li a la Jaina altra opció més que empènyer el canó del TretSilenciós sota la seva mandíbula i prémer el gallet. Hi va haver un krafuut tot just audible quan el projectil va accelerar magnèticament pel canó i se li va ficar al cervell. Un aerosol de color vermell va sortir disparat des de baix del casc del soldat d'assalt, i es va ensorrar cap enrere, cap al VerpiTron més proper, morint fins i tot abans que els seus peus haguessin deixat de moure’s.

El tècnic va cridar i saltar després del soldat, tirant per apartar-lo del delicat cibercervell i cap a terra en un fort repic de plastoide.

Jaina li va arrufar les celles al verpine.

-Aquesta no va ser una gran distracció.

El tècnic la va mirar parpellejant.

-Si volies que mirés a una altra banda -sol·licità-. Per què no ho vas dir abans?

Abans que la Jaina pogués respondre, una veu femenina va cridar des de l'interior de la cabina.

-Hac? Què està passant allà fora?

Jaina va passar per l'escotilla a una gran cabina de duracer plena d'equips d’holoprojecció que brunzien suaument. A la part del davant de la petita càmera, una projeccionista d'uniforme marró imperial estava aturada davant d'un tauler de control a l'altura del seu pit, mirant a través d'un panell de transpariacer d'un sol sentit. Les seves mans petites estaven esteses sobre una sèrie de botons i selectors lliscants dissenyats per als llargs dits d'un tècnic verpine, volant d'anada i tornada mentre lluitava per mantenir la nitidesa de les holoimatges al Fòrum de Planificació Estratègica.

Quan el seu company soldat d'assalt no va contestar, ella va apartar la mirada del panell de transpariacer, mentre deia:

-Hac?

Jaina ja estava saltant.

Malauradament, no podia fer servir la Força per por d'alertar al seu germà de la seva presència, pel que li va prendre un parell de segons a arribar a la part davantera de la cabina. Els ulls de la projeccionista es van obrir com plats, i la seva mà es va dirigir cap a la pistola blàster que penjava del seu cinturó... cosa que li va salvar la vida.

Jaina arribà fins a la dona just quan la pistola blàster sortia de la seva funda i ràpidament la va empènyer cap avall. Un únic tret va rebotar a terra i va començar a rebotar a l'interior de l'equip de projecció, el que va provocar una successió de xiulets, dringar i espetecs que no van deixar cap dubte sobre el mal que estaven fent.

Jaina va maleir en veu baixa, i després va clavar un cop de martell amb el puny en l'articulació de la mandíbula de la seva atacant, donant-li al conjunt de nervis sota de l'orella. La projeccionista va quedar instantàniament inconscient i va caure a terra feta un munt. Jaina va usar plastimanilles per lligar-li canells i turmells, i després va trencar el filtre emissor de la pistola blàster de la dona contra el terra i la va llançar a un costat.

Per quan va haver acabat, un fum acre omplia l'aire, i els sons provinents dels holoprojectors s'havien fet encara més forts i exòtics: llargs xiulets descendents, frecs baixos, nítids tusts. Jaina va mirar a través del panell d'un sol sentit i va veure que moltes de les imatges de l'holograma començaven a trencar-se. A baix, a les butaques davanteres del fòrum, un grup de vint homes vestits amb uniformes imperials de moltes medalles li van arrufar les celles a la pantalla. No semblaven tenir cap ajudant amb ells, però un destacament de soldats d'assalt amb l'armadura gris de la Guàrdia d'Elit del Romanent estava estacionat a una dotzena de metres de distància, a la petita plataforma entre les butaques superiors del fòrum i les portes de sortida.

No hi havia, per descomptat, cap senyal d’en Darth Caedus.

El comunicador de la projeccionista va començar a sonar demanant atenció. Jaina va mirar la placa de nom en l'uniforme de la dona, després va treure el comunicador de la butxaca del seu pit i va obrir el canal.

-Aquí Sangi -va dir, posant deliberadament una mica d'estridència en la seva resposta, en un intent de desviar l'atenció de les òbvies diferències en les seves veus-. Només tinc un petit problema.

-Quina mena de problema? -Va exigir una metàl·lica veu masculina-. I doni’m un informe adequat, alferes. Ja sap que tenim bones raons per a aquests protocols.

-Per descomptat, uh, tinent -va respondre la Jaina, fent una conjectura-. No és gens seriós, només van volar un parell de...

-Tinent? -va interrompre l'home.

-Ho sento... Tinent-Comandant -va dir la Jaina, fent una altra conjectura-. Se'ns acaba de rebentar un parell de condensadors. Tot hauria d'estar de nou en línia en un minut.

-Molt bé -va dir la veu, i la Jaina va saber que la seva conjectura havia tornat a ser l'equivocada. Si hagués estat en la veritat, hauria hagut una altra arenga sobre ser exhaustiu, potser fins i tot la sol·licitud d'un codi d’autentificació-. Continuï.

-Aposti al fet que si.

La Jaina va tirar el comunicador a terra i el va aixafar sota el taló de la bota. El comandant de la Sangi ja sabia on era, però almenys d'aquesta forma l'equip de comunicacions no seria capaç d'activar el comunicador de forma remota i espiar el que estava fent. Va tancar l'escotilla posterior de la cabina, bloquejant-la des de l'interior de manera que qualsevol personal de seguretat del Romanent que vingués després d’ella hauria de tallar-la per obrir-se camí fins a la cabina... llavors va sentir una cadena de cops sords quan els mandalorians van començar el seu atac contra els Moffs.

Jaina va estendre el canó del seu TretSilenciós i se'n va anar a l'obertura de projecció en el centre de la paret frontal de la cabina. A diferència del panell de transpariacer a través del qual la projeccionista havia estat observant els hologrames, l'obertura era només un forat buit a través del qual podia passar el feix de l’holoprojector sense patir cap degradació d'imatge.

O a través de la qual un projectil-magnètic podia passar sense ser desviat.

Per quan la Jaina havia arribat a l'obertura de projecció, la major part de la Guàrdia d'Elit jeia més o menys indefensa a terra. Molts estaven òbviament morts, els seus cossos destrossats per les explosions de detonita amb les que els mandalorians havien obert el seu atac inicial. Altres estaven massa ferits o atordits per lluitar, alguns sostenien els seus braços sobre enormes forats a les armadures dels seus estómacs, altres colpejaven els monyons carbonitzats de les seves extremitats contra el terra. Alguns estaven asseguts en posició vertical amb els braços penjant als costats o descansant a la falda, les seves plaques facials fixes a les portes trencades al fons de la sala, com si no poguessin veure ni sentir, o ni tan sols fossin conscients dels set maniàtics en beskar'gam de colors brillants sortint a la càrrega del fum.

Almenys dues dotzenes de guàrdies havien escapat a la carnisseria de l'assalt inicial, i ara estaven en retirada cap a les butaques davanteres. Tan aviat com van veure els mandalorians, van començar a disparar cap a la plataforma amb els seus blàsters de repetició, frenant l'envestida, però ni a prop de detenir-la. Els seus trets tot just feien caure als mandalorians sense penetrar als seus beskar'gam, i un segon després els mandos es tornaven a aixecar i seguien avançant.

Malauradament, el temps era una cosa que els atacants no tenien. Ni tan sols el beskar'gam era rival pels números aclaparadors, i només passaria un minut -potser qüestió de segons-, abans que els soldats d'assalt comencessin a arribar a través de les portes darrere d'ells. Jaina estava en una posició perfecta per inclinar la balança obrint foc i aclarir un camí cap avall, on els Moffs s'havien posat a cobert a les butaques inferiors del fòrum.

El problema era que ajudar els mandalorians significava revelar la seva presència a Caedus, i això significava reduir les seves pròpies possibilitats d'èxit a gairebé res. Sabia el que Fett faria en el seu lloc... i en aquest cas ell tindria raó. Els mandalorians tenien una missió i Jaina tenia la seva.

L'única cosa que la feia dubtar era la manca de presència real del seu germà. Podia pensar en un centenar de raons per les quals podria estar amagant-se de les càmeres de seguretat de Níquel U, però les úniques que tenien sentit en aquest moment tenien a veure amb els mandalorians. O bé pretenia tendir una emboscada, o Vatok havia tingut raó sobre que ell havia planejat l'assassinat dels Moffs.

Jaina va mirar amb una paciència forçada com una cadena de sagetes finalment lliscava per sota de la vora inferior del casc d'un mandalorià i el feia caure, el cap a l'interior va llançar volutes de fum i sang. Els seus companys eren massa disciplinats per mirar o fins i tot reconèixer el recordatori de la seva pròpia mortalitat, però l'atac es va aturar per un instant.

Sense ser estranys a les batalles, els soldats de la Guàrdia d'Elit van percebre el minúscul canvi en l'impuls i van canviar de tàctica immediatament, concentrant el seu foc en els mandos més exposats. Un torrent de raigs ardents va enviar a un mandalorià cuirassat de marró cap a les escales, on va jeure sacsejant-se i cuinant-se dins de la seva armadura fins que una sageta amb sort finalment va trobar una juntura i va acabar amb la seva misèria.

Amb només cinc enemics restants, la Guàrdia d'Elit va començar a avançar cap a les files de butaques superiors, literalment empenyent als seus enemics per davant d'ells amb trets làser. Un altre mandalorià va caure, amb un forat fos en el plastró quan va cometre l'error de presentar-li als imperials durant massa temps al mateix costat de la seva armadura.

Els mandalorians finalment van abandonar la seva càrrega i es van cabussar entre les butaques per cobrir-se. Amb la voluntat d'aprofitar el seu avantatge, la Guàrdia d'Elit va començar a córrer cap amunt, saltant de respatller en respatller i volant files senceres en els seus esforços d'arribar fins als seus enemics. Jaina va veure la Mirta aixecar la mirada cap al seu amagatall i va començar a preguntar-se si tenia algun sentit romandre oculta. En aquest ritme, els mandalorians havien de ser assassinats sense cap ajuda del seu germà.

A baix, a les butaques més baixes, els Moffs aparentment havien arribat a una conclusió similar. Van començar a mostrar els caps, donant ànims i cridant ordres -generalment en conflicte- als seus guardaespatlles. I això era el que la Mirta havia estat esperant. Quatre granades van volar des de darrere de les butaques.

Els explosius no eren necessàriament la forma més precisa i adequada de matar algú, però eren alarmants. Al voltant de la meitat de la Guàrdia d'Elit es va tornar per posar-se a cobert abans que es fes evident que les granades estaven traçant arcs sobre els seus caps cap als Moffs. Alguns, de fet es van tornar a mirar, mentre que altres van deixar que el seu foc es desviés mentre que instintivament s'ajupien o esquivaven.

A diversos metres d'on s'havien originat les granades, Mirta i Roegr venien disparant entre les butaques, saltant a través de les files. Tres imperials van ser enderrocats amb forats de cremades en les seves armadures abans que poguessin reaccionar, i dos més van caure a terra, tot i girant quan es van tornar per disparar, i van ser recompensats amb sagetes a través de les seves plaques facials.

Llavors, quan els guàrdies restants es van tornar cap als dos mandos que saltaven, Vatok i els últims mandalorians es van aixecar d'on havien sortit les granades. Van començar a desplegar foc de cobertura, encertant a mitja dotzena d'imperials de ple a l'esquena, posant les possibilitats prou properes com perquè fins i tot Mirta i Roegr estiguessin gairebé segurs d'arribar als Moffs en una sola peça.

Però Jaina estava molt més interessada en les granades. En lloc de detonar enmig dels Moffs, van semblar desviar-se per un vent inexistent i derivar a través de l'holograma deteriorat cap a la seva cabina de projecció. Només podia pensar en una explicació per a un vol tan estrany.

Caedus. Venia en defensa dels Moffs. Significava això que estava fent servir als Moffs per treure a la llum als mandalorians o als mandalorians per treure-la a ella?

Els sons de batalla en el fòrum van semblar esvair-se quan el pols de la Jaina va començar a bategar a les orelles. Les granades venien en la seva direcció, sota control del seu germà. Convençuda que sabia el que això significava -aterrida que ho sabia- va baixar el TretSilenciós i es va estendre cap a les granades a la Força... llavors les va sentir caure.

Van detonar fora de la cabina, en algun lloc a uns metres més endavant. El sòl va tremolar sota els peus, i una cortina encegadora de llum i flames es va disparar davant de l'obertura de la imatge. El so del pols de la Jaina bategant a les orelles va canviar a un fort estrèpit, i l'olor acre del fum de detonita va cremar les seves fosses nasals.

A continuació, un sabre de llum va cobrar vida amb un espetec-xiuxiueig en el fòrum i va començar a gemegar i brunzir a través d'un patró de deflexió. No obstant això, Jaina no va acabar de comprendre que s'havia equivocat -que les granades que es van aproximar no havien estat un senyal de l'omnisciència del seu germà, només una coincidència en el temps i lloc- fins que va començar a escoltar el txi-txu dels trets làser sent desviats per l'espasa d’en Caedus.

Jaina es va desconnectar ràpidament de la Força i va tornar a l'obertura, portant-se el TretSilenciós a l'espatlla i el dit al gallet. El seu germà estava ballant al costat de la bola groga del sol hologràfic, una figura embolicada en una capa fosca, sense casc i amb ulls grocs, teixint cistelles de llum carmesí mentre girava a través dels asteroides hologràfics, batent sagetes d'energia blàster de tornada cap als alarmats mandalorians i els confosos guardaespatlles per igual.

Jaina va repenjar el canó del TretSilenciós en la vora de l'obertura de la imatge. Però Caedus -no podia suportar pensar en ell com el seu germà, no en aquest moment-, s'estava movent massa violentament i ràpidament per donar-li un tret net. Hauria d'esperar fins que s'enfrontés de prop a algú i fos més lent.

Mirta Gev va ser la primera dels combatents originals en recuperar-se de la impressió de la seva arribada. Una figura que rebotava en l'armadura groc-taronja a només un parell de files dels seus objectius, va tornar el blàster d'energia G-10 cap a un Moff de cara rodona amb pell rubicunda i tres papades, i un forat fumejant de la mida del puny de la Jaina va sorgir a l'esquena de l'home.

Caedus va acabar una volta mirant en direcció a la Mirta. Ella va navegar diversos metres per l'aire, donant-se la volta i es va estavellar contra una cantonada del sostre, a l'altre costat de la càmera, i després va caure quatre metres fins a terra. Va aterrar sobre la coroneta del seu casc amb un xoc metàl·lic audible fins i tot per sobre de la batalla, es va doblegar en dos, i no va tornar a moure’s.

Jaina es va forçar a no sentir els sentiments que sorgien dins d'ella, ràbia, commoció i dolor. L'emoció és una debilitat. No salvaria als vius, es va recordar a si mateixa, i no podia portar de tornada a la vida als morts. Va retornar la seva atenció a Caedus i va veure els Moffs encongint-se a les butaques darrere d'ell, retornant el foc dels mandalorians amb blàsters de mà de poca potència i T-21 presos dels seus guardaespatlles caiguts.

El mateix Caedus colpejava amb la seva bota el plastró blau d’en Roegr, fent-lo caure cap enrere sobre una fila de butaques. Jaina va fixar la mira del TretSilenciós al clatell del Sith i va prémer el gallet... llavors va veure un casc gris llançant sang quan un guàrdia es va interposar entre ella i el seu objectiu. Va caure cap a Caedus, estavellant-se en la part baixa de la seva esquena i gairebé el va fer caure sobre les butaques darrere d’en Roegr.

Caedus es va redreçar amb la Força i va envoltar amb el seu sabre de llum en un escombrat baix, els seus ulls grocs cremaven d'ira mentre tallava el casc del guardaespatlles. Jaina va ajustar la seva punteria... llavors tot just es va contenir a si mateixa de prémer el gallet quan una ràfega d'armadura blava va arribar saltant per sobre de les butaques per bloquejar el seu tir, la fulla corba d'un beskad centellejava al coll d’en Caedus.

Roegr mai va tenir ni una oportunitat. Caedus simplement girà dins de l'atac, fent que el seu agressor trontollés amb un cop de colze impulsat amb la Força al casc. Coneixent la inutilitat d'intentar rastrejar un remolí com a objectiu -especialment sense la Força per ajudar-la - Jaina va mantenir l'ull en la mira de franctirador i va esperar que ell entrés a la línia de tir.

Però Caedus va lliscar en la direcció oposada, empenyent la seva espasa sobre la placa facial del mandalorià, llavors arrossegant-la sobre el plastró. Les estocades haurien tallat a través d'una armadura normal, com una torxa de plasma mitjançant el plastoide, però tot el que va fer al beskar'gam blau d’en Roegr va ser gravar un parell de solcs profunds.

Tot i així, una bona armadura no arribava a ser rival per a la velocitat i el poder d'un Lord Sith. Per quan Roegr es va recuperar del cop de colze i va tractar de tornar a aixecar el seu beskad, Caedus ja estava atrapant el braç de l'espasa del mandalorià en una clau de colze. Encara girant -i negant-li a la Jaina un objectiu viable- va desactivar el seu sabre de llum i va inclinar el seu braç cap enrere per un atac amb el pom.

Llavors Caedus va fer una cosa peculiar. Es va aturar un instant, mirant sorrut a l'armadura blava del mandalorià com si el seu color l’ofengués. Jaina va veure l'oportunitat per fer un difícil tir oblic passant per sobre del casc d’en Roegr i va alinear el TretSilenciós.

Caedus va baixar el pom de l’espasa de llum, colpejant no tan fort el plastró, no perfectament al centre... i trencant-lo. El beskar no va esclatar ni llançar volant fragments, ni va fer cap cosa remotament explosiva. Simplement es va esmicolar de sobre del vestit de buit de sota, deixant a Roegr amb la placa facial contra la barbeta amb el seu imminent assassí.

Jaina era massa disciplinada per deixar que l'impacte la distragués, però estava impactada. El beskar'gam era una de les armadures més dures de la galàxia, capaç de desviar sagetes de blàster i cops de sabres de llum amb poc més d'una marca de cremada, i el seu germà, acabava de destruir una peça amb un copet. Hi havia dominat el punt de ruptura?

Els Arxius de l'acadèmia deien que era un art rar i perdut, la capacitat de percebre els punts febles on una petita quantitat de força aplicada amb precisió, desbloquejarien les estructures invisibles que unien fins i tot el més indestructible dels materials i de les situacions. El gran Mestre Jedi Mace Windu, que havia mort en les Guerres Clon, havia estat conegut per posseir aquest do. Havia estat l'últim.

Fins a Caedus.

Espantant-se cada vegada més per la magnitud dels poders del seu germà -i, per tant, més resolta a detenir-lo –La Jaina va centrar la seva mira a l'orella d’en Caedus i va disparar una ràfega de tres projectils... just quan Caedus donava la volta al seu sabre de llum i premia l'interruptor d'activació.

La fulla es va encendre a l'interior del pit d’en Roegr, partint-li l'estèrnum. La punta es va estendre cap amunt a través del seu coll i va colpejar la part posterior del seu casc, no va penetrar en el dur beskar i va empènyer el seu cap cap enrere fora del camí del primer projectil magnètic de la Jaina. El tercer projectil va passar amb un murmuri, tot just a un centímetre per darrere del cap desprotegit d’en Caedus, i va obrir un forat a través d'una butaca.

Però el segon projectil, el que no va errar, li va donar a Caedus a l'espatlla i li va fer girar. Amb el braç de l'espasa d’en Roegr encara atrapat en una clau de colze, va estirar el mandalorià darrere seu, i la següent ràfega de projectils magnètics de la Jaina es va estavellar contra la placa blava que encara penjava de l'esquena del mort. L'impacte va alterar l'equilibri, empenyent a Caedus sobre una fila de butaques i fora de la vista, a terra.

Jaina va seguir disparant, els seus projectils magnètics empenyien el canó enrere i endavant. O bé els Moffs i els seus guardaespatlles no sabien d'on venia l'atac a Caedus o no els importava, el que no era una sorpresa. Mitja dotzena de Moffs jeien escampats sobre les butaques amb enormes forats cremats on les seves medalles, ulls, o oïdes solien estar, i els quatre guardaespatlles que quedaven per protegir els supervivents clarament no estaven a l'altura de la feina. Vatok i els altres mandalorians supervivents estaven obrint-se camí cap a les butaques més baixes, alternant en moure’s i cobrir-se... i reduint en un el nombre de Moffs i guardaespatlles cada vegada que la Jaina mirava.

El TretSilenciós finalment es va quedar sense projectils magnètics. Jaina va sortir de l'obertura d'imatges i va rodar cap a un costat, expulsant el carregador buit i preguntant-se si podria haver matat a Caedus tan fàcilment.

Va tenir la resposta un instant després, quan una forquilla de llampecs de la Força va entrar ballant a través de l'obertura i va fer miques la lent del projector hologràfic. Jaina va ficar un carregador nou en el seu TretSilenciós i va continuar rodant fins que va arribar al tauler de control enfront del qual havia estat parada la projeccionista.

Els llampecs de la Força van cessar, però la Jaina no va cometre l'error de tornar a l'obertura per la qual havia disparat la primera vegada. En canvi, va treure el cap per sobre del tauler de control i va mirar a través del panell de visualització a les butaques del fòrum.

Caedus estava de nou dret, ballant cap enrere i endavant, amb el braç ferit penjant flàccid al seu costat, empunyant el sabre de llum amb una sola mà i tot i així desviant tot el que Vatok i els altres mandalorians llançaven cap als Moffs.

Jaina va començar a tornar a la seva posició de tir original, llavors va notar un trio de canons blàster escampats per les butaques més baixes, apuntant amunt cap a l'obertura. Clarament algú havia pres el control de la situació allà baix... tenia la preocupant sensació que es tractava del seu germà.

Va treure el sabre de llum del seu cinturó i va pressionar el filtre emissor contra el panell de visualització d'una sola via per sobre del tauler de control. A fora, al fòrum, va veure a Caedus mirar cap al segon mandalorià. L'home de sobte va deixar de disparar i es va agafar la gola, esgarrapant la vora inferior del seu casc com si cregués que això era el que li estava aixafant la laringe.

Jaina va prémer l'interruptor d'activació del seu sabre de llum, i la fulla espetegà a la vida, fent un forat de la mida del polze a través del transpariacer d'un sol sentit davant d'ella. Els tres canons blàster que havia detectat un moment abans van girar cap a la resplendor de la fulla i van començar a abocar sagetes d'energia guspirejant al panell de visualització. Jaina va ignorar els atacs i va fer que la seva espasa tracés un cercle, engrandint el forat a un espiell de tir adequat.

Per quan va haver acabat, Vatok era l'últim mandalorià que quedava, a només uns pocs passos d’en Caedus i els Moffs, i els seus atacs estaven sent desviats lluny de qualsevol dels seus objectius. Jaina volia cridar-li que s'aturés, donés la volta i corregués, però fins i tot si hagués tingut temps per treure el seu comunicador i obrir un canal, sabia que les seves paraules haurien estat inútils. Vatok mai fugiria mentre els seus companys jeien morts al camp de batalla; ni Caedus li permetria aquesta opció.

Jaina estava mirant a un home mort. Ho sabia, sabia que fins i tot si ella matava al seu germà, no salvaria al seu amic. Ella va empènyer el canó del TretSilenciós pel forat que havia fet i va prémer el gallet. Però aquesta vegada, Caedus no va ser sorprès. Es va apartar fins i tot mentre ella obria foc, saltant a prop per enfrontar a Vatok mà a mà, situant hàbilment al gran mandalorià entre la Jaina i ell.

Jaina va fer el que hauria fet Fett -el que hauria fet el mateix Vatok- i va continuar disparant, fent tot el possible per dirigir els seus projectils per sobre de les seves espatlles cap a Caedus... i fallant. Fins i tot sense els trets blàster dels guardaespatlles volant cap amunt per cegar-la mentre rebotaven a l'exterior del seu panell de visualització, la meitat dels seus projectils produïen bonys en l'espatllera d’en Vatok, i la resta passaven navegant inofensivament per destruir butaques.

Encara que Vatok encara tenia dos braços bons i Caedus només en tenia un, ell amb prou feines podia defensar-se... i la Jaina sospitava que era només perquè el seu germà havia de seguir usant a Vatok com escut. El mandalorià va tractar d'estavellar la culata del seu blàster al cap d’en Caedus... només per aconseguir que el sabre de llum la tallés per la meitat. Va llançar un cop de genoll a les vulnerables costelles de Caedus... i només es va trobar amb un bloqueig de la Força que li va fer tornar a ensopegar cap a una andanada de projectils magnètics de la Jaina. Va bloquejar un cop de sabre de llum amb el seu avantbraç de beskar, després va tractar de llançar un puny amb guant de ferro sobre el pont del nas de Caedus... només per trobar-se colpejant l'aire buit quan el seu enemic ja estava esquivant-lo i fent-li retrocedir amb un cop d'espatlla a la seva secció mitjana.

Jaina tampoc podia fer res per evitar-ho. El seu germà semblava anticipar-se a tots els ajustos que feia, balancejant a Vatok per bloquejar la seva línia de visió quan intentava lliscar una ràfega de projectils passant el flanc del mandalorià, ballant a un costat quan ella disparava directament a la seva esquena, en un intent d’empènyer cap endavant i enderrocar a Caedus.

Llavors, tres segons i un centenar de projectils després, Jaina va tornar a quedar-se sense municions.

Fins i tot abans que ella hagués retirat el canó del seu improvisat espiell de tir, Caedus havia llançat amb la Força a Vatok entre les butaques i baixava el seu sabre de llum, cap al cap del mandalorià. Fins i tot sense el crit, Jaina hagués sabut que el seu amic havia mort.

Següent