Capítol
18
El
transport es va distanciar del Candaserri
i va encendre els retropropulsors, disminuint la seva velocitat d'entrada a
l'atmosfera. Els vint-i-un orfes més joves, lligats als seus seients, cridaven
amb alegria i entusiasme mentre el transport saltava en entrar en contacte amb
la primera bossa d'aire.
La
tènue xiulada va anar creixent fins a sonar com un rugit quan la petita nau es capbussà
en el mar de núvols. Era alhora aterridor i emocionant. Els orfes no paraven de
realitzar exclamacions quan els núvols centellejaven en diferents colors,
vermells i grocs, taronges i marrons.
A la
llunyania, Boba va veure el centelleig d'un llampec.
–Una
tempesta–, va dir Garr, el qual, com sempre, estava ben informat. –Les
tempestes de Bespin són els més mortíferes de la galàxia.
Però
la tempesta aviat es va quedar enrere quan la petita nau va descendir, cap a
baix, cap a baix... cap als nivells mitjans de l'atmosfera, on vivien tots els
habitants de Bespin.
A
Boba generalment li agradava descendir a un nou planeta. Però aquesta vegada
tenia sentiments oposats.
Estava
ansiós per començar la cerca d’Aurra Sing, la qual no podia estar molt lluny.
Al
mateix temps, sabia que perdria la seva vida actual al Candaserri. S'havia vist obligat a viure en una mentida, actuant
com “Teff”. Però a canvi se li havia concedit, per primera i única vegada en la
seva vida, un amic. Algú amb el qual passar el temps, explorar amb ell, per
parlar i compartir tots els secrets (només fins a cert punt, per descomptat).
Tot
havia estat molt divertit, però ara era el moment en el qual Boba havia de
tornar a la seva veritable identitat.
Era
el fill de Jango Fett, el caçador de recompenses més feroç de la galàxia.
I
tenia la intenció de recuperar la seva nau!
Van
desembarcar a Portside, en els nivells centrals de la ciutat. Funcionaris
uniformats es van presentar en les rampes d'obertura de la nau i li van demanar
a Glynn-Beti la documentació.
Glynn-Beti
va agafar una agenda electrònica, assenyalant als orfes més joves que estaven
alineats en la porta, i després va assenyalar a Boba.
Ella
els hi va murmurar alguna cosa als funcionaris, i aquests van mirar-lo. Un va
sacsejar el cap, un altre va assentir amb el cap. Què els estaria explicant?
Boba es va alarmar. Havia previst esperar, i fugir de l'orfenat tan aviat com
ningú hi mirés, però i si mai arribava aquest moment? Què passava si Glynn-Beti
volgués comprovar la seva identitat abans de res?
Boba
va baixar per la rampa oberta. Els Jedi i els funcionaris estaven d'esquena. Si
s'escapava en aquest moment podria desaparèixer en la multitud abans que ningú
sabés el que estava succeint. Podrien passar diversos minuts abans que percebessin
que havia desaparegut.
Només
hi havia un problema. Com podia anar-se’n sense dir adéu al seu primer, i ara
com ara únic, amic de debò?
L'elecció
era entre l'amistat i la llibertat.
Boba
va escollir la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada