Capítol 11
Reclòs a la seva
habitació.
Podria haver estat
pitjor. Però ja era suficientment dolent. La solitària vida d’en Boba s'havia
tornat encara més solitària ara que estava tancat a l'apartament.
Jango Fett estava molt
ocupat parlant de negocis amb el Comte i un geonosià Arxiduc, entre uns altres.
Boba sabia millor que ningú que no havia d’entremetre’s.
Reclòs a la seva
habitació.
Boba trobava a faltar
al seu amic bibliotecari, Whrr.
Estava intentant
construir una maqueta de caça amb trossos de filferro quan la porta es va obrir
de sobte.
I allà estava Jango
Fett, amb la seva armadura de combat.
–Vine, –va ser tot el
que va dir.
Això era l'única cosa
que havia de dir!
Boba es va posar al
costat del seu pare i va baixar les escales. S'alegrava de sortir de
l'habitació, fora pel motiu que fora. A més sempre se sentia orgullós quan
anava amb el seu pare. Perquè sabia que tot aquell que els veiés estaria
pensant: Aquest és Jango Fett. I aquest
és Boba, el seu fill. Algun dia ell també serà un caçador de recompenses.
Es va fer el silenci a
les sales subterrànies. Sabia que havia de passar alguna cosa important i es
preguntava que seria el que passava.
Sabia que era millor
no preguntar. Tenia sort d'haver pogut sortir de l'apartament.
Al final d'un llarg
passadís, van trobar a una multitud de geonosians que s'amuntegaven impacients.
Alguns tenien ales en les seves esquenes; uns altres no.
Un sentinella
uniformat anava i venia entre ells, des de l'inici de la línia, fins a
l'interior d'una gran sala amb altes cel·les. Atès que l'habitació estava plena
de geonosians, en ser tan gran semblava que estigués gairebé buida... Cada pas
i cada esternut creaven un ressò.
L'Arxiduc i altres
oficials estaven asseguts en el que semblava una gran caixa al final de la
imponent sala, amb centenars de geonosians mirant cap a l'interior. Dos éssers
els estaven mirant. Quelcom en la forma en què es comportaven li va dir a Boba
que eren presoners. Però eren presoners orgullosos i rebels.
Jango i Boba es van
introduir entre una multitud de geonosians en un costat de la sala.
Algú va donar un fort
cop i la sala va quedar en silenci. O gairebé. Tothom es va tornar per veure
als presoners. Boba va haver de romandre de puntetes per poder seguir veient.
Un dels presoners
anava vestit com un Jedi. Era molt més jove que el Jedi anomenat Obi-Wan.
Potser era un aprenent, va pensar Boba. El que algú volgués
convertir-se en Jedi era una cosa que no entenia.
L'altre presoner era
una dona. I no qualsevol dona. Era la dona més bella que Boba hagués vist mai.
I tenia la cara més tendra i amable que hagués vist, era la classe de cara que
sempre s'havia imaginat que podria tenir la seva mare, si ell hagués tingut una
mare.
–Han estat acusats i
trobats culpables del càrrec d'espionatge, –va dir un dels geonosians.
Després d'una altra
crida a l'atenció dels presents:
–Tenen alguna cosa que
dir abans que es dicti sentència?
La dona va parlar amb
orgull.
–Estàs cometent un
acte de guerra, Arxiduc. Espero que estigui preparat per a les conseqüències.
L'Arxiduc va somriure.
–Construïm armes,
Senadora. Aquest és el nostre negoci. Per descomptat que estem preparats.
Senadora. Boba estava confós. Va empènyer el braç del
seu pare suaument.
–Què fa aquí una
senadora com a presonera?
–Shhhhhh! –Va xiuxiuar
Jango.
–Porteu-los aquí! –Va
ordenar un altre oficial, un neomoidià amb una pell clapejada de verd, i amb
uns brillants ulls vermells. –Porteu a terme la sentència. Vull veure el seu sofriment.
Era un altre Jedi al
que Boba volia veure sofrir. Era el Jedi persistent. El Jedi al que havien
matat una, i una altra vegada. El Jedi Obi-Wan Kenobi.
Però on estava?
L'Arxiduc va contestar
la pregunta de Boba.
–El teu un altre amic
Jedi t'està esperant a la sorra.
La sorra! Per fi anaven a veure una mica d'acció. És
el que Boba estava esperant.
No obstant això,
d'alguna manera, ho temia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada