L'atac dels clons (VIII)

Anterior

Capítol 8

El xiulet de l'entrada no era inesperat, d'alguna manera, Padmé sabia que Ànakin acudiria a parlar amb ella quan es presentés l'oportunitat. Es va dirigir cap a la porta, però es va aturar i en comptes d'això va agafar la bata, conscient de sobte que la camisa de dormir era una mica provocadora.

Novament, aquest gest li va semblar estrany, ja que mai abans havia tingut Padmé Amidala cap sentiment de modèstia.

Així i tot, es va ajustar la bata mentre obria la porta, trobant-se amb què, tal com suposava, Ànakin Skywalker estava parat davant seu.

–Hola –va dir ell, i semblava que amb prou feines podia respirar.

–Va tot bé?

El jove va balbucejar una resposta.

–Oh, sí –va dir per fi–. Sí, el meu Mestre ha baixat als pisos inferiors a comprovar les mesures de seguretat del Capità Typho, però tot sembla tranquil.

–Sembles decebut.

Ànakin va deixar anar un riure avergonyit.

–No gaudeixes amb això –Notà ella.

–No hi ha un altre lloc de la galàxia en què preferiria estar –barbotejà ell, i va ser el torn de la Padmé de llançar una rialleta avergonyida.

–Però aquesta... inèrcia –va raonar ella, i Ànakin va assentir comprenent-la.

–Hauríem de ser més agressius en la nostra recerca de l'assassí –va insistir–. Quedar-se asseguts a esperar és convidar al desastre.

–El Mestre Kenobi no està d'acord.

–El Mestre Kenobi es veu lligat per les ordres –va explicar Ànakin–. No aprofitarà l'oportunitat per fer una cosa que el Consell Jedi no li ha demanat explícitament.

Padmé va inclinar el cap i va examinar amb més cura aquest impetuós jove. No era la disciplina la principal norma dels Cavallers Jedi? No es veien subjectes per ella, de manera estricta, a l'estructura de l'Orde i al seu Codi?

–El Mestre Kenobi no és com el seu Mestre –va dir Ànakin–. El Mestre Qui-Gon comprenia la necessitat de tenir iniciativa i de pensar de forma independent. Si no fos així, m'hauria deixat a Tatooine.

–I tu ets més com el Mestre Qui-Gon?

–Accepto els deures que se m'encomanen, però exigeixo la llibertat necessària per poder dur-los a la seva adequada conclusió.

–Exigeixes?

Ànakin va somriure i va arronsar les espatlles.

–Bé, com a mínim la demano.

–I quan no pots obtenir les respostes que busques, les improvises –va dir Padmé amb un somriure revelador, com si en el fons només es burlés a mitges d'ell.

–Faig tot el que puc amb cada problema que em trobo –va ser el més que arribaria a admetre Ànakin.

–I quedar-te aquí vigilant no és la teva forma d'actuar.

–Podríem estar fent coses millors i més directes –va dir Ànakin, i en la seva veu hi havia un doble sentit que la va intrigar i li va fer tapar-se encara més amb la bata–. Si agaféssim l'assassí, podríem descobrir l'origen d'aquests atemptats –va explicar amb rapidesa el padawan, desviant ràpidament la conversa a un nivell professional–. En qualsevol cas, vostè estaria més fora de perill, i el nostre deure se simplificaria.

La ment li donava voltes a la Padmé mentre intentava endevinar els pensaments i les motivacions d'Ànakin. Ell la sorprenia amb cada paraula, sobretot perquè era un padawan Jedi, però al mateix temps no la sorprenia, donat el foc que veia amb tota claredat en els seus ulls blaus. Veia que en aquests ulls ardents i massa apassionats bullien els problemes i el que era més, veia excitació i la promesa d'emocions.

I, potser, la promesa de trobar a qui intentava matar-la.

***

Obi-Wan va sortir amb precaució del turboascensor, mirant a dreta i esquerra. Va veure els dos guàrdies apostats, alertes i preparats, i va assentir aprovador cap a ells. Tots els passadissos de l'enorme complex d'apartaments estaven així, i havien tancat tota aquesta zona concreta, amunt, avall i al costat de les habitacions d'Amidala.

El Capità Typho havia posat molts soldats a la seva disposició, i els havia situat bé, controlant el millor perímetre defensiu que Obi-Wan havia vist mai. Per descomptat, el Mestre Jedi es va alegrar molt d'això, i va saber que Typho li estava facilitant la feina.

Però no podia relaxar-se. Typho li havia informat amb tot detall de l'atac al creuer Naboo, i no podia subestimar als assassins, sobretot tenint en compte totes les precaucions que s'havien pres per protegir la nau, des de transmetre falses pistes d'entrada a canviar la plataforma d'aterratge , així com la quantitat de caces destinats a escortar-los, tant els que acompanyaven la nau com els altres molts, tant de Naboo com de la República, que van cobrir qualsevol via d'atac concebible. Els assassins eren bons i, per descomptat, molt ben relacionats.

I amb tota probabilitat eren molt tenaços.

Però per poder arribar fins a la Senadora Amidala pels passadissos de l'edifici es necessitaria un exèrcit.

Va assentir en direcció als guàrdies i va recórrer tot aquest pis, abans de tornar satisfet cap al turboascensor.

***

Padmé va respirar fondo, amb els pensaments fixos en les últimes imatges d'Ànakin quan aquest va deixar la seva habitació. Imatges de la seva germana Sola van acudir a ella, i gairebé podia sentir-la burlant-se.

La Senadora va apartar tots els seus pensaments, els de la Sola i sobretot els de l'Ànakin, i es va dirigir cap a R2-D2: el petit droide romania impassible, aturat davant la paret situada al costat de la porta.

–Apaga’t ja –li va ordenar Padmé.

R2-D2 li va respondre amb un temorós "ooooo".

–Vinga, R2. No passa res. Aquí tenim protecció.

El droide va llançar un altre xiulet preocupat, però va estendre una sonda per connectar-se al panell de seguretat de la paret.

Padmé va tornar a mirar a la porta, rememorant una altra vegada la imatge d'Ànakin, el seu Jedi protector alt i prim. Podia veure els seus brillants ulls blaus com si els tingués davant, intensos, vigilant-la amb més atenció que qualsevol càmera de seguretat.

***

Ànakin estava parat a la sala d'estar de l'apartament de la Padmé, assimilant el silenci que l'envoltava, usant l'absència de soroll físic per augmentar la seva connexió mental amb el subtil regne de la Força, sentint la vida que l'envoltava amb la mateixa claredat que percebent-la amb els cinc sentits físics.

Tenia els ulls tancats, però podia veure amb suficient claredat la regió que l'envoltava, podia sentir qualsevol pertorbació de la Força.

Ànakin va obrir de sobte els ulls, la seva mirada es va passejar per l’habitació, i va apartar el sabre làser del cinturó.

O gairebé va arribar a fer-ho, detenint-se quan la porta es va obrir i el Mestre Kenobi va entrar a la sala.

Obi-Wan va mirar al seu voltant amb curiositat, posant la mirada en Ànakin.

–El Capità Typho té a baix homes més que suficients. Cap assassí intentarà atacar per allà. Alguna activitat per aquí?

–Tot està silenciós com una tomba. No m'agrada quedar-me esperant que passi alguna cosa.

Obi-Wan va bellugar el cap, en un moviment que mostrava la seva resignació respecte a com de previsible que era el seu padawan, i va agafar un escàner visual del cinturó, comprovant la seva imatge. La seva expressió, que va passar de la curiositat a la confusió i de la preocupació, parlava a crits per Ànakin. Sabia que Obi-Wan només podia veure una part del dormitori de la Padmé, la zona de la porta i on estava R2-D2, però res més.

La seva expressió va parlar amb més eloqüència que les paraules.

–Padmé... La Senadora Amidala, va tapar la càmera. No crec que li agradi que jo la vegi.

El rostre del Mestre Jedi es va tensar i va deixar escapar un petit grunyit.

–En què està pensant? La seva seguretat és el principal, i així es veu compromesa...

–Programà a R2 perquè ens avisés si hi havia algun intrús –explicà Ànakin, intentant calmar a Obi-Wan abans que aquest augmentés la seva preocupació.

–No és un intrús el que em preocupa. O no només un intrús. Hi ha moltes formes de matar un Senador.

–Ho sé, però també volem agafar l'assassí. No és així, Mestre?

–L’estàs fent servir d'esquer? –va preguntar Obi-Wan incrèdul, amb ulls desorbitats per la sorpresa i la incredulitat.

–Va ser idea d'ella –va protestar Ànakin, però amb un to agut que revelava a les clares que ell havia estat d'acord amb el pla–. No et preocupis. No li passarà res. Puc sentir tot el que passa a l'habitació. Confia en mi.

–És massa arriscat. A més, els teus sentits no estan tan afinats, jove aprenent.

–I els teus, sí? –va dir Ànakin, recalcant amb cura les paraules i el to, intentant que no semblés que estava a la defensiva, sinó, més aviat, suggerint alguna cosa.

Obi-Wan no va poder reprimir l'expressió encuriosida que li va creuar la cara.

–És possible –va admetre.

Ànakin va somriure i va assentir, i va tornar a tancar els ulls, deixant-se portar per les sensacions de la Força, seguint-les fins a la Padmé, que dormia tranquil·lament. Va desitjar poder veure-la, poder contemplar l'ascens i descens del seu pit, poder sentir el seu suau respirar, olorar la frescor del seu pèl, sentir la suavitat de la seva pell, besar-la i assaborir la dolçor dels seus llavis.

Havia de conformar-se amb això, amb sentir la seva energia vital mitjançant la Força.

I era un lloc acollidor.

***

Padmé també pensava en Ànakin, però d'una manera diferent. En els seus somnis, el veia assegut al seu costat.

Va veure el combat que, com sabia, aviat tindria lloc al Senat, la cridòria i els alçaments de punys, les amenaces i les objeccions a crits. Tot això l'esgotava.

Ànakin era allà.

El seu somni es va tornar un malson, amb un assassí invisible que la perseguia, amb trets làser que volaven al seu voltant, i els seus peus semblaven atrapats en sorres movedisses.

Però Ànakin va córrer fins a ella, encenent i agitant el sabre làser, desviant els trets.

Padmé es va remoure en el seu llit i va llançar un petit gemec, en molts sentits tan incòmoda amb la identitat del seu rescatador com amb la presència de l'assassí. No es va despertar del tot, i es va limitar a moure’s una mica i aixecar el cap, obrint els ulls breument abans d'enterrar la cara al coixí.

No va veure al petit droide rodó que surava a l'altra banda de les persianes de la seva finestra. No va veure els braços mecànics que sortien d'ell i s’enganxaven al balcó, ni les espurnes que brollaven d'aquests braços mentre el droide desconnectava el sistema de seguretat. No va veure el braç més llarg que es va estendre després per tallar un forat al vidre, ni va sentir el petit i feble soroll que va fer el vidre en ser apartat.

Els llums d’R2-D2 es van encendre. El cap semiesfèric del droide va girar sobre si mateix, escanejant l'habitació, emetent un "wooo" baixet.

En no detectar res anormal, va tornar a apagar-se.

A fora, un petit tub s'estenia des de la sonda droide, desplaçant-se cap al forat de la finestra. Arrossegant-se pel tub fins a l'interior del dormitori hi havia una parella de kouhun, cucs blancs i inflats, dels costats sobresortien fileres de negres potes i unes desagradables mandíbules. Però, per perilloses que puguin semblar aquestes mandíbules, el veritable perill dels kouhun radicava en l'altre extrem, en l'agulló de la cua ple de verí. Els salvatges kouhun es van arrossegar baixant per les persianes i es van dirigir immediatament cap al llit, cap a la dona adormida.

***

–Sembles cansat –va dir Obi-Wan a Ànakin a la cambra contigua.

El padawan que seguia dret, va obrir els ulls i va sortir del seu tràngol. Va necessitar un moment per assimilar les paraules i encongir després d'espatlles, sense manifestar el seu desacord.

–Ja no aconsegueixo dormir bé.

Això no era una sorpresa per a Obi-Wan.

–Per la teva mare?

–No sé per què son ara amb ella –va respondre, amb veu en la qual sorgia la frustració–. No la veig des que era nen.

–El teu amor per ella sempre va ser molt profund, i ho continua sent. Aquest no és motiu per desesperar.

–Però això és alguna cosa més que... –va començar a dir Ànakin, però es va aturar, va llançar un sospir i va sacsejar el cap. Són somnis o són visions? Són imatges del que ja ha passat, o expliquen alguna cosa que encara està per passar?

–I si són només somnis? –va dir el Mestre Jedi, somrient amablement a través de la seva esclarissada barba–. No tots els somnis són una premonició, una visió o alguna connexió mística. Alguns somnis només són... somnis. Fins i tot els Jedi tenen somnis, jove padawan.

El noi no semblava molt conforme amb això. Va tornar a moure el cap.

–Els somnis passen amb el temps –li va dir Obi-Wan.

–Preferiria somiar amb la Padmé –va replicar Ànakin amb un somriure entremaliat–. El sol fet d'estar una altra vegada al costat d'ella és... embriagador.

Obi-Wan va arrufar les celles esborrant tant el seu somriure com la del seu aprenent.

–Vigila els teus pensaments, Ànakin –li va reprendre amb un to que no deixava cap dubte–. Et traeixen. Tens un compromís amb l'Orde Jedi, i és un compromís difícil de trencar, i el Jedi que estableix aquest tipus de relació no es pot comprometre. Aquest vincle està prohibit. –Llançà un esbufec ​​i va mirar cap a la cambra on dormia la Senadora–. I no oblidis que és una política. No són de fiar.

–No és com els altres membres del Senat, Mestre –protestà l'aprenent amb vehemència.

Obi-Wan va mirar-lo amb deteniment.

–La meva experiència em diu que els Senadors només s'ocupen de complaure als que aporten fons a la seva campanya, i que sempre estan més que disposats a oblidar les subtileses de la democràcia si d'aquesta manera aconsegueixen aquests fons.

–Un altre discurs, no, Mestre –va dir Ànakin amb un profund sospir. Havia sentit aquesta diatriba diverses vegades–. Almenys no sobre l'economia de la política.

Obi-Wan no estava molt a favor de la política de la República. Es va disposar a tornar a parlar, o ho va intentar, però Ànakin el va interrompre bruscament.

–Si us plau, Mestre –va dir amb èmfasi–. A més, estàs generalitzant. Sé que la Padmé...

–La Senadora Amidala.

–... No és així –va acabar Ànakin–. I el Canceller tampoc sembla corrupte.

–Palpatine és un polític. He notat que és molt bo manipulant les passions i els prejudicis dels Senadors.

–Jo crec que és un bon home. Els meus instints són positius respecte a...

El jove padawan va callar de sobte, obrint molt els ulls, trasmudant-se la seva expressió en una de sorpresa.

–Jo també ho sento –va dir Obi-Wan sense alè, i els dos Jedi es van posar en moviment.

Dins el dormitori, els kouhun s'arrossegaven lentament i meticulosos cap al coll i la cara de la Padmé, fent petar excitats les mandíbules.

R2-D2 va emetre un xiulet en adonar-se de l'amenaça. El droide va fer sonar repetidament una sèrie d'alarmes i va enfocar una llanterna contra el llit, il·luminant als invasors multípodes just quan els dos Jedi entraven a l'habitació.

Padmé es va despertar, obrint molt els ulls, contenint l'alè terroritzada, quan les sinistres criatures es van parar de sobte, llançaren un xiuxiueig i van continuar cap a ella.

O ho haurien fet de no estar present Ànakin, que va esgrimir una vegada i una altra el seu sabre làser blavós a l'altura de les vànoves, partint les petites criatures per la meitat.

–Un droide! –va cridar Obi-Wan, i Ànakin i Padmé es van tornar per veure com es dirigia cap a la finestra. Allà surant a l'exterior, es trobava un assassí a control remot, retraient ràpidament els seus apèndixs mecànics.

Obi-Wan va saltar cap a les persianes, emportant-se-les per davant quan va travessar la finestra, trencant el vidre. Va invocar la Força mentre saltava, emprant-la per allargar el seu salt, perquè el transportés per l'aire prou com per agafar al droide assassí en fugida. El seu pes va fer que el droide flotant descendís considerablement, però aquest ho va compensar estabilitzant-se ràpidament, i deixant al Jedi penjat d'ell a cent pisos d'alçada.

El droide es va allunyar volant, emportant-se a Obi-Wan amb ell.

–Ànakin? –va preguntar Padmé tornant-se cap a ell. Quan ell li tornava la mirada, ella va notar la sobtada brillantor d'intensitat en els seus ulls blaus i es va tapar més les espatlles amb la bata.

–Queda't aquí! –va replicar Ànakin–. Cuida d'ella, R2!

I va córrer cap a la porta per aturar-se bruscament quan van entrar el Capità Typho, una parella de guàrdies i l'ajudant Dormé.

–Ocupeu-vos d'ella! –va ser tot el que va poder dir el jove Jedi en passar pel seu costat, corrent en direcció al turboascensor.

***

La sonda droide no mancava de sistemes defensius i va llançar repetides descàrregues elèctriques contra les mans d'Obi-Wan.

El Cavaller Jedi va aguantar el dolor, ja que no tenia altra alternativa que la de seguir agafat. Sabia que no havia de mirar cap avall, però ho va fer de totes maneres, veient l'atapeïda ciutat molt, molt avall.

Una nova descàrrega va estar a punt de llançar-lo cap a aquell enrenou.

Va actuar per instint, sense pensar en les implicacions dels seus actes, i va temptejar amb una mà, trobant un cable d'alimentació, i tirant d'ell va detenir les descàrregues elèctriques.

Però això també va acabar amb l'energia que mantenia al droide en flotació.

Els dos van caure com pedres, els llums dels pisos brillaven estroboscòpics en passar al costat d'ells.

–No vaig bé, no vaig bé! –deia una vegada i una altra mentre treballava frenèticament per tornar a connectar el cable.

Finalment ho va aconseguir, els llums del droide van tornar a brillar, i aquest es va allunyar amb Obi-Wan penjant desesperadament d'ell. El droide no va perdre temps tornant a atacar-lo amb descàrregues elèctriques, sinó que agullonava sense parar al Jedi, però no va aconseguir treure’s de sobre al seu tenaç viatger.

***

Ànakin no estava d'humor per esperar el turboascensor. Va treure el sabre làser i va obrir les portes amb un cop destre, encara que la cabina del turboascensor no estava a prop del seu pis. No es va aturar a veure si estava per sobre o per sota d'ell, limitant-se a saltar al buit, va agafar amb una mà un dels cables de suport, va estrènyer fortament contra ell una costat del peu, i va caure girat cap avall. La seva ment donava voltes, intentant recordar la disposició de l'edifici i en quins nivells hi havia els diferents garatges.

Tot d'una, el sisè sentit que li proporcionava la Força li alertà del perill.

–Raigs! –udolà, quan va mirar cap avall per veure el turboascensor pujant cap a ell.

Es va agafar amb més força al cable, i va posar la mà horitzontal, amb el palmell cap avall, enviant en aquesta direcció un gran empenta de la Força, no per aturar l'ascensor, sinó per impulsar-se cap amunt, mantenint-se per davant a velocitat suficient com per reorientar-se i aterrar a la part alta de la cabina.

Un cop més va treure el sabre làser, enfonsant-lo en el tancament de la trapa superior. Ignorant els xiscles dels ocupants de la cabina que tenia sota, va obrir la trapa, es va agafar a la vora i va saltar al interior de l'ascensor mentre apagava l'arma.

–El nivell del garatge? –va preguntar a la parella de sorpresos Senadors, un sullustà i un humà.

–En el quaranta-set! –va respondre de seguida l'humà.

–Massa tard –va afegir el sullustà, fixant-se en la canviant numeració dels pisos.

El diminut Senador va començar a dir "El següent és al seixanta i alguna cosa més", però Ànakin va prémer el botó del fre, i quan això no va resultar ser prou ràpid, va recórrer novament a la Força i es va apoderar amb ella del mecanisme de fre, obligant-lo a frenar amb més rapidesa.

Els tres van caure a terra amb la brusca aturada, el sullustà amb força.

El padawan va colpejar la porta, cridant perquè s'obrís. Una mà a l'espatlla el va detenir, i es va tornar per veure que el Senador humà avançava un pas i alçava un dit en un gest que demanava al impacient jove Jedi que esperés.

El Senador va prémer un botó, clarament marcat en el panell de control, i la porta del turboascensor es va obrir.

La cabina estava per sobre del nivell del sòl, i Ànakin va haver de tombar-se per passar per l'obertura per poder arribar al pis. Un cop allà, va córrer frenèticament, primer a l'esquerra i després a la dreta, localitzant per fi un balcó que donava al garatge. Va córrer i saltar sobre la barana, caient al costat d'una filera d’speeder aparcats. Hi havia un d'obert, groc i de morro aplatat, així que va pujar a ell d'un salt, el va encendre i va enlairar, abandonant la plataforma i ascendint més i més en direcció a la ruta de trànsit que lliscava més amunt.

Va intentar recuperar les bones formes mentre ascendia. En quin costat de l'edifici es trobava? Per on s'havia allunyat Obi-Wan? En quin angle s'havia desplaçat el droide?

Mentre intentava dilucidar tot això, es va adonar que només hi havia dues coses que podrien posar-ho darrere de la pista del seu Mestre, o bé la sort o...

El padawan va tornar a sumir-se en la Força, buscant la sensació que identificava com el seu Mestre Jedi.

***

Zam Wesell es va recolzar en un costat del seu speeder, tamborinant impacient els seus enguantats dits contra la capota del vell vehicle. Portava posat un enorme casc porpra, amb una visera en falca davantera i sòlida, a excepció d'un petit rectangle situat a l'alçada dels ulls, que ocultava la seva mimetitzada bellesa, mentre el seu ajustat vestit gris revelava totes les seves corbes femenines.

En aquest moment, no pensava molt en això, ja que en la seva actual missió el més important era no fer-se notar. Més d'una vegada havia acceptat encàrrecs on li havien estat de gran utilitat les seves mimètiques estratagemes femenines, on havia utilitzat l'evident debilitat del mascle per acostar-se al seu objectiu.

Però aquestes estratagemes no servirien en aquesta missió, i ho sabia. Aquesta vegada havia de matar una dona, una Senadora, i que estava molt protegida per gent tan devota a la seva persona, tan protectora com ho seria un pare envers els seus fills. Es va preguntar què podia haver fet aquesta dona per provocar la ira dels que l'havien contractat.

O, almenys, s’ho va començar a preguntar, com s’ho havia començat a preguntar moltes vegades abans, des que Jango la va contractar per matar-la. Però l'assassina professional mai permetia que els seus pensaments seguissin aquests camins. No era cosa seva. Ella ni pensava valorar la moral de ningú, ni decidia quin era el nivell de la comanda, ni si hi havia alguna justícia o injustícia implícites en ella. Només era un instrument, una màquina en molts sentits. Era una prolongació de qui la pagava, i res més.

Jango li havia encarregat matar Amidala i ella mataria a Amidala, donaria mitja volta i cobraria el preu promès, per després anar a encarregar-se d’una altra feina. La cosa era així de neta i senzilla.

Li resultava difícil creure a Zam que la càrrega explosiva que va aconseguir amagar a la plataforma d'aterratge no hagués fet la feina, però havia après la lliçó, i s'havia adonat que el punt feble de la Senadora Amidala no era fàcilment discernible ni utilitzable.

La metamorfa va colpejar amb el puny el sostre de l’speeder. Odiava que li haguessin obligat a recórrer a algú extern, per aconseguir una sonda droide que fes la feina que tant li agradava fer en persona.

Però els rumors apuntaven que hi havia diversos Jedi vigilant a Amidala, i Zam tenia pocs desitjos d'enfrontar-se a un d'aquests empipadors fanàtics.

Va mirar a l'interior de l’speeder, a la màquina temporal de la consola, i va assentir sorruda. El treball havia d'estar ja fet. Havien d'haver estat lliurats els verinosos kouhun, i n'hi havia prou amb una simple esgarrapada del seu verinós agulló.

Zam es va incorporar de sobte, sentint alguna cosa, una sobtada sensació d'incomoditat.

Va sentir un crit, de sorpresa o de por, i va mirar al seu voltant, i els seus ulls es desorbitaren mitjançant el rectangle retallat del casc. Va contemplar amb sorpresa la seva sonda droide, al seu assassí programat, desplaçant-se per entre els alts edilicis de Coruscant, amb un home vestit com un Jedi agafat a ell! Però la por de la Zam va disminuir de seguida i el seu somriure es va ampliar veient que el droide seguia la seva programació i iniciava una maniobra defensiva. Va xocar contra el costat d'un edifici, gairebé traient-se al Jedi de sobre, i quan això no va tenir resultat, va tornar a la ruta de trànsit, situant-se darrere d'un speeder, just sobre el tub d'escapament del vehicle.

El Jedi es va retorçar i encongir, arreglant-se-les d'alguna manera per mantenir-se lluny del tub d'escapament, de manera que el droide es va desviar cap a un costat i va iniciar una tàctica diferent: volar baix sobre el cim d'un edifici.

Zam mirava amb atenció l'espectacle. Estava realment impressionada per la manera en què el Jedi es negava a deixar-se anar, i optava per encongir les cames prou com per córrer al llarg de la teulada quan el droide va planejar per sobre d'ell. Oh, era molt bo!

La situació resultava molt entretinguda per la confiada caçadora de recompenses, però tot tenia un límit.

Zam va allargar la mà a l'interior de l’speeder i va treure d'ell un llarg rifle làser, que es va dur a l'espatlla amb gest casual. Va realitzar una sèrie de trets i les explosions es van succeir al voltant del Jedi i el droide.

Va apartar el cap de l'arma, sorpresa en veure que l'hàbil home se les havia arreglat per evitar els trets, esquivant o, va mussitar, usant els seus poders de Jedi per desviar-los.

–Desvia això –va dir, tornant a alçar el rifle. Va apuntar al pit del Jedi, va aixecar una mica el canó i va prémer el gallet.

La sonda droide va explotar.

El Jedi va caure, desapareixent de la vista.

Zam va llançar un sospir i va arronsar les espatlles, dient-se que el cost de la sonda droide bé havia valgut l'espectacle. I amb sort també li hauria valgut un èxit. Si la Senadora Amidala estava morta a la seva habitació, el seu cost seria una cosa molt petita al costat de la recompensa, ja que aquesta excedia qualsevol quantitat que Zam hagués pogut esperar cobrar.

Va retornar el rifle a l’speeder, i es va ficar dins d'ell, enlairant-se a continuació cap a les pistes de trànsit de Coruscant.

***

Obi-Wan va cridar al caure... deu pisos... vint. No hi havia res en les seves habilitats de Jedi que pogués salvar-lo. Va mirar frenèticament al seu voltant, però no va trobar res, ni agafadors, ni plataformes, ni tendals de gruixuda i encoixinada tela.

Res. Només cinc-cents pisos més fins a terra!

Va intentar trobar el seu sentiment de calma, caure en la Força i acceptar aquest final al qual no donava la benvinguda.

I, llavors, un speeder va baixar fins a posar-se al seu costat i va veure el somriure presumit del seu indisciplinat padawan, i mai en la seva vida va ser Obi-Wan més feliç de veure alguna cosa.

–Els autoestopistes acostumen esperar a les plataformes –li informà Ànakin, apropant el vehicle prou com perquè pogués agafar-s’hi–. Però és una idea innovadora. Atreu l'atenció dels vehicles que passen.

Obi-Wan estava massa ocupat agafant-se i intentant arribar al seient del passatger com per oferir-li una rèplica. Finalment, va aconseguir seure.

–Gairebé et perdo –va comentar el padawan.

–No em diguis. Per què has trigat tant?

Ànakin es va recolzar en el seient, posant el braç esquerre a la porta del vehicle descapotable i assumint una postura casual.

–Oh, veurà, Mestre –va dir impertinent–. És que no aconseguia trobar un speeder que m'agradés. Un amb la cabina oberta, és clar, i amb la velocitat necessària per donar abast al droide. I després vaig haver de trobar un del color adequat...

–Allà! –va cridar Obi-Wan, assenyalant l’speeder que cada vegada estava més a prop, reconeixent-lo com aquell que estava al costat de qui li havia disparat. Volava per sobre d'ells, i Ànakin va estirar el volant i la palanca per iniciar la seva persecució.

Una mà sostenint un làser va sortir gairebé immediatament de la finestra oberta de l’speeder perseguit, dirigint una sèrie de trets.

–Si empressis tant de temps a millorar el teu domini del sabre com el que empres en el teu enginy, jove padawan, series millor espadatxí que el Mestre Yoda! –va dir Obi-Wan, i es va ajupir mentre es veia sacsejat pels girs evasius que efectuava el seu aprenent.

–Em pensava que això ja ho havia fet.

–Només en la teva ment, jove padawan –va respondre el Mestre Jedi, abans de llançar un petit crit i ajupir-se per instint mentre Ànakin entrava i sortia del trànsit, esquivant en poc espai a diversos vehicles–. Compte! A poc a poc! Saps que no m'agrada que facis això!

–Perdona. He oblidat que no t'agrada volar, Mestre –va respondre l’aprenent, alçant la veu quan va baixar de cop per esquivar un altre tret làser de la tenaç caça-recompenses.

–No em molesta volar. Però el que tu fas és suïcida!

Les seves paraules es van quedar gairebé bloquejades en la seva gola, a la boca del seu estómac, quan Ànakin va girar bruscament a la dreta, descendint bruscament, accelerant i torçant a l'esquerra alhora que aixecava el morro, travessant en un i altre sentit la ruta de trànsit per tornar a situar-se darrere de la seva presa, mentre aquesta els llançava una altra andanada de trets làser.

Llavors, la caçadora de recompenses es va desplaçar de sobte a un costat, i els dos Jedi van mirar bocabadats, ofegats els seus crits per un tren transbordador que creuava just davant d'ells.

Obi-Wan va tornar a assaborir la bilis, però el padawan se les va enginyar per evitar el tren d'alguna manera i esquivar-lo sortint per l'altre costat. El Mestre Jedi va mirar al seu aprenent, que havia assumit un posat casual, controlat.

–Mestre, ja saps que volo des d'abans de poder caminar –va dir aquest amb un somriure entremaliat–. Sóc molt bo en això.

–Doncs minora –li va indicar Obi-Wan en un to que indicava que el digne Cavaller Jedi estava a punt de vomitar.

Ànakin el va ignorar, i va continuar la persecució fins a una filera de transports gegants. Van seguir volant en un i altre sentit, aturant-se a través del trànsit, per sobre, per sota i al voltant dels edificis, sense perdre mai de vista la seva presa. El jove Jedi va inclinar al màxim el seu vehicle, fregant el costat d'un edifici.

–No pot escapar –presumí el padawan–. Està desesperat.

–Fantàstic –va respondre el seu Mestre amb sequedat–. Oh, espera. No et fiquis per aquí! –va afegir quan l’speeder que tenien davant es va ficar al túnel d'un transport.

Però Ànakin va entrar a l'interior, per sortir un instant després, perseguit per un enorme tren, amb Obi-Wan cridant gairebé amb tanta força com la sirena del transport.

–Saps que no m'agrada que facis això!

–Perdona, Mestre –va respondre l'aprenent poc convincent–. No et preocupis. Aquest tipus es matarà en qualsevol moment.

–Doncs que ho faci ell sol!

Van observar que l'assassina tornava al trànsit, ficant-se en direcció contrària per una ruta congestionada.

Ànakin va anar darrere d'ella.

Els dos vehicles van zigzaguejar salvatgement i frenèticament, brollant ocasionals trets làser del que anava a l'avantguarda. I llavors, de sobte, aquest va accelerar, va elevar el morro i va traçar un bucle que el va situar a la cua dels dos Jedi.

–Una bona maniobra -la va felicitar Ànakin–. Però jo també en tinc una –va dir, trepitjant els frens i connectant els retrocoets, amb la qual cosa l’speeder de l'assassina va brillar en passar al costat d'ells, quedant-se a la seva alçada.

I l'assassina va disparar a boca de canó contra Obi-Wan.

–Què estàs fent? Ens destrossarà!

–És veritat –va concedir Ànakin, movent-se frenèticament per maniobrar i apartar-se–. Això no va bé.

–Ets molt amable en notar-ho –va dir Obi-Wan, ajupint-se i trontollant quan el seu aprenent va fer baixar el vehicle sota el de l'assassina.

–Aquí a baix no podrà disparar-nos –es va felicitar el padawan, però el seu somriure només va durar la fracció de segon que va necessitar la seva contrincant per donar-se compte de la seva tàctica. L'assassina es va escorar per sortir de la ruta de trànsit i es va dirigir cap a un edilici en un angle tan pronunciat que va fregar lleugerament la vora de la teulada.

Obi-Wan va començar a cridar el nom d'Ànakin, però la paraula va sonar com "Anananana". Però el padawan no va perdre el control i minorà la marxa, elevant el morro del vehicle just per sobre de la vora de la teulada.

Un altre obstacle va aparèixer gairebé immediatament, una gran nau que es movia lentament en la seva direcció i a baixa altura.

–Està aterrant! –va cridar Obi-Wan, i en veure que el seu padawan no responia immediatament, va afegir desesperat: –Sobre nosaltres!

Va ressonar com "Sobre nosaaaaaltreeeeees!", ja que Ànakin ja inclinava l’speeder per girar una cantonada, emportant-se un asta de bandera, i arrencant la tela.

–Treu això –va dir l'aparentment immutable padawan, assenyalant amb el cap a la bandera trencada, que s'havia enganxat en una de les troneres de ventilació del davant.

–Què?

–Treu la bandera! Perdem potència! De pressa!

Queixant-se entre dents a cada moviment, Obi-Wan va sortir arrossegant-se de la cabina i es va acostar tremolós al motor davanter. Es va inclinar i va alliberar la bandera, i l’speeder va trontollar cap endavant, gairebé arrencant-lo d'on estava agafat.

–No facis això! –va cridar–. No m'agrada que facis això!

–Ho sento molt, Mestre.

–Es dirigeix ​​cap a aquesta refineria energètica –va dir Obi-Wan–. Però tranquil, amb calma. Aquestes connexions energètiques són perilloses.

Ànakin va passar a tota velocitat al costat d'una d'elles, i un enorme arc elèctric va fer que l'aire espetarregava al seu voltant.

–Minora! –va ordenar Obi-Wan–. Frena! No vagis per aquí!

Però Ànakin va fer precisament això, inclinant-se a esquerra, dreta, esquerra.

–Què estàs fent?

–Ho sento, Mestre!

Més arcs elèctrics espetegaren al seu voltant. Dreta, esquerra, dreta una altra vegada, amunt i per sobre, a sota i al voltant, i d’alguna manera, increïblement, van estar a l'altre costat.

–Oh, això ha estat bé –va admetre Obi-Wan.

–Ha estat una bogeria –va corregir-lo l’alterat Ànakin.

El Jedi de més edat el va mirar, reconeixent el color verdós que envaïa de sobte el rostre del padawan, i es va posar les mans al cap emetent un gemec.

–Ja el tinc! –va anunciar Ànakin. L'assassina lliscava el seu vehicle envoltant una cantonada que hi havia entre dos edificis situats davant seu.

Van anar darrere d'ella, envoltant també la cantonada, per descobrir al vehicle que perseguien parat i bloquejant el pas, amb l'assassina recolzada a la porta, apuntant-los amb el rifle làser.

–Ah, raigs –va remarcar el padawan.

–Atura’t! –li va dir Obi-Wan i els dos es van ajupir quan els hi van arribar els trets.

–No, podrem aconseguir-ho! –va insistir Ànakin, estrenyent a fons.

Va enfonsar l’speeder sota el de l'assassina, esquivant-la per poc, i ascendint a continuació, colant-se per una petita obertura de l'edifici. Però el lloc era ple de canonades, i ni la perícia al volant aconseguiria que el vehicle passés sencer a través d'elles. Van rebotar de costat, van bolcar, van evitar per poc una grua gegant i van escurçar diversos pals. Els danys van provocar una gegantesca onada de foc que va estar a punt d’immolar-los i, en el gir descontrolat que va venir a continuació, van tornar a rebotar contra un altre edifici abans d'aturar-se definitivament.

Ànakin va fer una ganyota, esperant tot un reguitzell de malediccions dirigides contra la seva persona, però quan per fi va mirar a Obi-Wan, va veure que aquest mirava fixament al capdavant, amb els ulls molt oberts, sense parpellejar, i dient una vegada i una vegada:

–Estic boig, estic boig, estic boig...

–Però ha funcionat –es va atrevir a dir Ànakin–. Ho hem aconseguit.

–No ha funcionat! Estem encallats! I gairebé fas que ens matin!

El padawan es va mirar les mans i el cos, i va flexionar els dits.

–Crec que encara seguim amb vida! –va dir somrient, intentant aplacar l'enfurismat Mestre, però aquest semblava a punt d'explotar.

–Va ser una estupidesa! –va rugir.

Ànakin va tornar novament als controls, intentant posar en marxa l’speeder.

–Podria haver-ho aconseguit –va protestar dèbilment. La seva expressió de confiança es va accentuar quan el motor va rugir tornant a la vida.

–Però no ho vas aconseguir! I ara l’hem perdut!

Tot just va dir Obi-Wan això, quan una andanada de trets làser va ploure al seu voltant, provocant explosions que els van saltar d'un costat a un altre. Els dos homes van mirar cap amunt per veure allunyar-se a l'assassina.

–No, no l’hem perdut –va dir un somrient Ànakin, arrencant l’speeder amb una empenta violenta i sobtada que els va llançar de tornada als seus seients.

Van aconseguir creuar la zona de fum i destrosses amb el vehicle mig incendiat. El Mestre Jedi va apagar les flames del tauler de control.

Van tornar a seguir a l'assassina fins a les principals pistes de tràfic, esquivant i sortejant als altres aerocotxes. A sobre d'ells, la dona va torçar a l'esquerra, ficant-se entre dos edificis, i Ànakin va reaccionar ascendint en línia recta.

–A on vas? –va preguntar un perplex Obi-Wan–. Ha baixat per allà, cap a l'altre costat.

–Això és una drecera. Crec.

–Com que "crec"? Quina classe de drecera? Però si ha anat en direcció contrària! L’has perdut!

–Mestre, si mantenim la persecució en aquest ritme, aquest cuc acabarà per matar-se. Personalment, prefereixo descobrir qui és, i per a qui treballa.

–Oh –va replicar Obi-Wan amb un to de veu que vessava sarcasme–. I per això anem en direcció contrària.

El padawan va continuar ascendint, abans de torçar i estacionar-se surant a uns cinquanta pisos d'alçada.

–Ja l’has perdut.

–Ho sento molt, Mestre –va replicar Ànakin. Una altra vegada sonava poc convincent, com si només digués el que havia de dir perquè no seguís reprenent-lo. El Mestre Jedi va mirar-lo amb duresa, disposat a retreure-li, quan va notar que el seu aprenent, que semblava sumit en profunda concentració, comptava en veu baixa.

–Disculpa’m un moment –va dir el padawan. Es va aixecar i, per completa sorpresa d'Obi-Wan, va saltar del vehicle.

Obi-Wan es va inclinar sobre la vora i va mirar cap avall, veient com Ànakin queia uns cinc pisos, abans d'aterrar al sostre d'un speeder molt familiar que en aquell moment passava per sota d’ells.

–Li odio quan fa això –va murmurar Obi-Wan incrèdul, capcinejant.

***

Zam Wesell viatjava fregant els edificis, mantenint-se al costat de les principals pistes de trànsit. No sabia si la sonda droide hauria completat la seva missió amb èxit, però en aquest moment se sentia molt bé per haver superat els dos Jedi.

Tot d'una, el seu speeder va trontollar per un impacte sobtat. Al principi va pensar que havia estat aconseguida per un làser, però llavors, després de buscar els possibles danys, es va adonar de quin havia estat el projectil i que, d'alguna manera, havia aterrat al seu sostre.

Zam va fer marxa enrere, abans d'accelerar al màxim, llançant al vehicle cap endavant. La força de la sobtada acceleració gairebé expulsa a Ànakin de l’aerocotxe, fent-li relliscar sobre la carrosseria, però ell es va aferrar tenaç a la part del darrere i, per a desesperació de la Zam, fins i tot va començar a arrossegar-se cap a la cabina.

La caça-recompenses va trepitjar el fre amb un somriure burleta, i Ànakin va caure rebotant cap endavant.

Però el tenaç Jedi es va agafar a un dels tridents bessons de la part davantera del vehicle, quedant-se una altra vegada penjat d'ell.

Zam va accelerar i va buscar la pistola làser, llançant una sèrie de trets en direcció de l’Ànakin. Però l'angle de tir no era el més apropiat i no va aconseguir donar-li amb cap. I aquí tornava a estar, grimpant tenaçment cap al sostre del vehicle, malgrat totes les maniobres evasives. La seva forma clawdita tornà a ella, sobtadament i ràpidament, quan va perdre la concentració, però es va recuperar de seguida.

Va maleir entre dents i va tornar a ficar-se en el trànsit, intentant traçar algun pla per lliurar-se de l’insistent Jedi. Va tornar a les seves maniobres evasives, esquivant altres aerocotxes, pensant que si s’acostava molt a ells podria aconseguir que els tubs d'escapament acabessin amb el boig que duia agafat a la capota.

Ja gairebé estava decidida a fer això quan, de sobte, una brillant fulla d'energia blava va tallar el sostre del seu speeder i va passar al costat d'ella. Va alçar la mirada per veure el tenaç Jedi obrint-se pas pel sostre.

Va girar bruscament i li va disparar una vegada i una altra. Per fi, va veure alleujada com un tret li feia perdre el sabre làser de la mà, encara que no va saber dir si li havia arrencat la mà amb l’arma.

***

Obi-Wan va aconseguir localitzar finalment l’speeder de la Zam, amb Ànakin agafat a ell, quan el sabre làser caure de la mà del padawan.

El Mestre Jedi va negar amb el cap i va dirigir el seu vehicle cap avall en ruta d'intercepció.

***

Ànakin va ficar la mà pel forat del sostre i Zam va aixecar el làser en la seva direcció. Ell no va intentar agafar-la, limitant-se a mantenir la mà estesa, i una força invisible va arrencar l'arma de la mà de la dona abans que aquesta pogués disparar, dipositant-la en poder del Jedi.

–No! –udolà la caça-recompenses, amb la boca oberta per la sorpresa. Es va aixecar del seu seient, deixant anar els controls del vehicle per agafar la pistola amb les dues mans. Van forcejar per l'arma, mentre el vehicle es desviava a dreta i esquerra, i la pistola es va disparar, sense donar-ne a cap, però obrint un forat al terra de la nau, i tallant de pas diversos cables de control.

L’speeder va sotraguejar de cap descontrolat, i Zam va tornar desesperada als controls, però va ser inútil. El vehicle va caure, i girant, sotsobrant cap per avall. Els seus dos passatgers van cridar, agafant-se on podien per salvar la vida, mentre queien cap al carrer traçant una espiral.

Per fi, Zam va recuperar mínimament el control en l'últim segon possible, prou com per convenir l'imminent xoc en un lliscament per terra que va fer saltar guspires en aquella zona miserable de les profunditats de Coruscant.

L’speeder va rebotar fins posar-se de costat i xocar, aturant-se, llançant a Ànakin per sobre del sostre i fent-li recórrer el carrer un llarg tros. Quan per fi es va aturar, va poder veure que l'assassina saltava del vehicle i corria carrer avall, així que va tornar a posar-se en peu i va començar a seguir-la.

En trepitjar un brut toll, es va adonar de la dura realitat que l'envoltava. Estava en els baixos fons, en els pudents i bruts carrers de Coruscant. Va disminuir el pas, ja que de totes maneres no veia l’assassina, i va mirar amb curiositat al seu voltant, notant la presència de molts captaires, la majoria no humans i pertanyents a molt variades espècies. El padawan va encongir el nas sorprès i incrèdul de veure tants éssers pidolant pel carrer.

Però es va treure ràpidament això del cap, recordant el motiu de la seva presència allà, així com la seguretat que necessitava la Padmé. Esperonat per imatges de la bella Senadora de Naboo, el jove Jedi va arrencar a córrer per la malmesa vorera, veient a l'assassina desplaçar-se entre una multitud de rufians. Va anar darrere d'ella, empenyent i apartant a la gent, però guanyant poc terreny. La va localitzar a l'últim segon, abans que desaparegués per una porta.

Ànakin es va obrir pas a empentes i finalment, va alçar la mirada per veure la brillantor del rètol de l'establiment que indicava que era un club de joc. Es va dirigir impertèrrit cap a la porta, detenint-se quan va sentir a Obi-Wan cridant-li.

Un speeder groc que li era familiar va baixar fins aturar-se a un costat del carrer.

–Ànakin! –va dir Obi-Wan caminant cap al jove Jedi, sostenint a la mà el caigut sabre làser del seu deixeble.

–Ella va entrar en aquest club, Mestre.

Obi-Wan va moure les mans en l'aire per calmar el padawan, sense notar l'ús del pronom femení.

–Paciència –va dir–. Empra la força, Ànakin. Pensa.

–Perdona, Mestre.

–Va entrar aquí per amagar-se, no per fugir –va raonar Obi-Wan.

–Sí, Mestre.

Obi-Wan va lliurar el sabre làser al seu aprenent.

–La propera vegada procura no perdre’l.

–Em sap greu, Mestre.

Obi-Wan va apartar la preuada arma quan Ànakin va allargar la mà per agafar-la, i va respondre amb una mirada dirigida al jove padawan.

–El sabre làser d'un Jedi és la seva possessió més preuada.

–Sí, Mestre.

Ànakin va tornar a intentar agafar el sabre làser, i una altra vegada el va apartar Obi-Wan, sense deixar que el seu aprenent escapés a la seva mirada escrutadora.

–Ha de portar-la constantment.

–Ho sé, Mestre –va replicar Ànakin, amb un to en què sorgia certa exasperació.

–Aquesta arma és la teva vida.

–He sentit abans aquesta lliçó.

Obi-Wan va tornar a retenir-lo, apartant per fi la seva terrible mirada i deixant que Ànakin agafés l'arma i tornés a penjar-se-la del cinturó.

–Però no l'has après, Ànakin –va dir el Mestre Jedi, donant-se la volta.

–Ho intento, Mestre.

Obi-Wan va reconèixer que hi havia sinceritat en la seva veu, i potser una mica de tot, i això li va recordar les difícils circumstàncies en què Ànakin havia entrat en l'Orde. Era massa gran, tenia gairebé deu anys d'edat, i el Mestre Qui-Gon va fer-lo entrar sense permís, sense la benedicció del Consell Jedi. El Mestre Yoda havia vist un perill potencial en el jove Ànakin Skywalker. Mai havien trobat a ningú que fos més poderós en la Força que ell, en termes de pur potencial. Però l'Orde Jedi solia requerir un entrenament des de l'edat més primerenca possible. La Força era una eina massa poderosa. Però no, no era una eina, i en això radicava el problema. Un Jedi poc savi podia arribar a considerar la Força com una eina, un mitjà per aconseguir els seus propis fins. Però un veritable Jedi comprenia que la Força era un company en un viatge conjunt, en un sender comú per aconseguir la veritable harmonia i comprensió

En morir Qui-Gon a mans d'un Lord Sith, el Consell Jedi reflexionà en la seva decisió sobre el jove Ànakin, i va permetre que el seu entrenament es portés a terme, i Obi-Wan va complir la promesa que havia fet a Qui-gon de prendre sota la seva tutela aquest jove de tant talent. El Consell havia dubtat referent a això, i era evident que no estava molt satisfet. Yoda hi va semblar gairebé resignat, com si fos un camí que no es podia rebutjar, en comptes d'un que hauria recorregut impacient i disposat. Es remorejava que Ànakin era l'Escollit, el que portaria l'equilibri a la Força.

Obi-Wan no estava segur del que significava això, i li inquietava. Va mirar a Ànakin, que esperava pacient al seu costat, adequadament alacaigut després de la reprovació, i es va consolar en aquesta imatge, en aquest jove increïblement afectiu, una mica tossut i evidentment imprudent.

Va ocultar un somriure només perquè no serviria de res que Ànakin es cregués tan fàcilment perdonat pels seus precipitats actes i la pèrdua de la seva arma.

Va haver de dissimular el riure com si fos tos. Al capdavall, no havia estat ell qui havia saltat per una finestra a cent pisos d'alçada?

El Mestre Jedi va entrar el primer al club de joc. Alienígenes i humans es barrejaven en el fumejant aire, prenent begudes de tots els colors i fumant en pipes plenes de plantes exòtiques. Moltes de les túniques evidenciaven embalums que recordaven armes i en mirar al seu voltant, els dos Jedi van comprendre que tots els presents eren amenaces potencials.

–Per què pensaré que acabaràs sent la meva mort? –va comentar Obi-Wan per sobre del soroll.

–No diguis això, Mestre –va replicar Ànakin amb tota serietat, i la intensitat del seu to va sorprendre a Obi-Wan–. Ets el més semblant que tinc a un pare. Et respecto, i no et vull causar cap dany.

–Per què, llavors, no em fas cas?

–Ho faré –va dir Ànakin vehement–. Milloraré. Ho prometo.

Obi-Wan va fer que sí i va mirar al seu voltant.

–El veus?

–Crec que és una dona.

–Llavors, tingues més cura encara –va replicar el seu Mestre amb una bufada.

–I crec que és una metamorfa.

–Vés a buscar-la –va dir Obi-Wan, movent el cap cap a la gent que tenia al davant, per després anar en direcció contrària.

–A on vas, Mestre?

–A beure alguna cosa.

Ànakin va parpellejar sorprès en veure que el seu Mestre es dirigia a la barra. Va voler anar darrere d'ell, per preguntar alguna cosa més, però va recordar la reprimenda que acabava de rebre i la seva promesa de fer-ho millor, d’obeir al seu Mestre. Es va tornar i va començar a moure’s entre la multitud, intentant conservar la calma davant l'onada de cares que el miraven, la majoria amb evident sospita, algunes de forma clarament hostil.

Obi-Wan li va observar uns moments de cua d'ull, des de la barra. Va fer un senyal al bàrman i va contemplar com posaven un got davant seu, i l'omplien d'un líquid ambarí.

–Vols comprar píndoles letals? –va dir una veu gutural al seu costat.

Obi-Wan ni es va molestar a tornar-se per mirar a qui li parlava, que lluïa una espessa mata de cabell negre, del qual sobresortien dues antenes com si fossin banyes arrissades.

–Ningú té píndoles letals millors que les d'Elan Sleazebaggano –va afegir el rufià amb un somriure completament malèvol.

–Tu no vols vendre’m píndoles letals –va dir el Jedi amb fredor, agitant lleugerament els dits, fent que la Força embolcallés la seva veu.

–Jo no vull vendre't píndoles letals –va repetir obedient Elan Sleazebaggano.

El Jedi va tornar a moure els dits.

–Vols anar-te'n a casa i replantejar-te la teva vida.

–Vull anar-me'n a casa i replantejar-me la meva vida –va acceptar ràpidament Elan, donant mitja volta i allunyant-se.

Obi-Wan buidà el seu got i va demanar al bàrman que tornés a omplir-lo.

Ànakin continuava buscant entre la multitud, a curta distància d'ell. Li semblava que alguna cosa no anava bé, però, quina altra cosa podia esperar-se en un lloc tan miserable? Així i tot, una sensació li corcava, una maldat que semblava estar per sobre del que podia esperar-se trobar en aquest lloc.

No va arribar a veure com desenfundava la pistola làser, ni va veure com l'alçava apuntant a l'aparentment desprevinguda esquena d'Obi-Wan.

Però va sentir...

Ànakin es va girar al mateix temps que Obi-Wan, per veure com el seu Mestre es tornava, encenent el seu sabre làser, en un bell i elegant gir, perfectament equilibrat. Li va semblar que es movia a càmera lenta, encara que, per descomptat, es movia amb una velocitat i una precisió letals quan la fulla del làser, blava com la d'Ànakin, va traçar un moviment vertical, seguit d'un segon cop. La presumpta assassina, ja que en no portar el casc es podia veure amb claredat que era una dona, va cridar de dolor quan la seva mà, aferrant encara el làser, va caure a terra tallada a l'altura del colze.

Tot el local es va posar en moviment, i Ànakin va córrer al costat del seu Mestre, mentre els clients del club se sobresaltaven al seu voltant, plens de nerviós ímpetu.

–Calma! –va dir en veu alta Ànakin, aixecant les mans en l'aire, imbuint la seva veu amb el poder de la Força–. És un assumpte oficial. Seguiu bevent.

A poc a poc, molt a poc a poc, el club va recuperar la seva atmosfera habitual, i les converses es van reprendre. Semblant una mica preocupat, Obi-Wan es va acostar a Ànakin per ajudar-lo, i entre els dos van treure fora a l'assassina.

La van dipositar suaument a terra, i ella va començar a despertar-se quan Obi-Wan li examinava el braç ferit.

Ella va grunyir amb ferocitat i va fer una ganyota de dolor, mirant amb odi tot el temps als dos Jedi.

–Saps a qui intentaves matar? –li va preguntar Obi-Wan.

–A la Senadora de Naboo –va dir Zam Wesell, com si això no tingués importància.

–Qui et va contractar?

Es va limitar a mirar-li en resposta.

–Només era una feina.

–Digues-nos-ho! –va exigir Ànakin, donant un pas amenaçador cap a ella. La caça-recompenses ni tan sols va parpellejar.

–La Senadora acabarà morint de totes maneres. Això no s'acaba amb mi. Amb el que paguen per ella, els caça-recompenses faran cua per encarregar-se del treball. I el pròxim no cometrà el mateix error que jo.

Per molt dura que fos, no va poder evitar gemegar amb un grunyit.

–Aquesta ferida necessitarà més cures de les que jo puc proporcionar-li aquí –va explicar preocupat Obi-Wan a Ànakin, però si al jove li importava això una mica, no ho demostrava.

–Qui et va contractar? –va tornar a preguntar, i va continuar parlant, embolicant tot el pes de la Força en la seva pregunta, amb una potència que va sorprendre a Obi-Wan, ja que provenia de més enllà de la prudència o la dedicació a la seva actual missió–. Digues-nos-ho. Digues-ho ara!

La caça-recompenses va continuar mirant-lo, però els seus llavis es van moure i va començar a respondre.

–Va ser un caçador de recompenses anomenat...

Van sentir una bufada a la part alta i la caça-recompenses es va retorçar i va panteixar, expirant. Els seus trets humans s’estremiren grotescament per tornar a la voluminosa forma de la seva autèntica naturalesa clawdita

Ànakin i Obi-Wan van apartar els ulls d'aquesta imatge per mirar cap amunt, mentre sentien el rugit d'una motxilla-coet, que portava un home amb armadura, elevant-lo a la nit de Coruscant i desapareixent al cel.

Obi-Wan va tornar a mirar la criatura morta, i li va agafar alguna cosa del coll, sostenint-la perquè Ànakin la veiés.

–Un dard tòxic.

Ànakin va llançar un sospir i va apartar la mirada. Havien frustrat aquesta agressió i matat aquest assassí.

Però resultava evident que la Senadora Amidala, que la Padmé, encara corria greu perill.

Següent