Capítol 6
Mentre Jango Fett
recollia la seva armadura de combat, Boba va llançar tot el que posseïen els
dos (el que no era molt) en una bossa de vol inflable.
–Ens haurem de moure,
Boba!
Boba sabia que al seu
pare no li espantava gairebé res. Però després de la trobada amb l'estrany
Jedi, Jango semblava nerviós. Preocupat. No espantat, però... li afectava, al
cap i a la fi.
I tenia molta pressa.
Després d'haver
omplert la bossa, Boba va llançar tots els plats bruts en la ranura de neteja.
No necessitava ser ordenat. Si no hagués estat tan aterridor, fins i tot podria
haver estat divertit.
–Deixa la resta, –va
dir Jango. –No tenim temps.
Vés amb compte amb el que desitges! Quantes vegades Boba
havia somiat amb estar fora del plujós Kamino i viure en algun lloc, amb dies
assolellats, i tal vegada amb amics?
Ara estava succeint.
De totes maneres, tenien temps per marxar.
Boba estava content, i
a més... Estava el llit en la qual havia estat dormint i somiant. La finestra
des de la qual havia vist caure la pluja sense fi. La cadira on s'havia
assegut. L'ampit. La caixa on havia guardat la seva roba, llibres i velles
joguines, tot amuntegat.
És dur deixar l'únic
lloc en el qual has estat vivint, especialment quan no saps quan tornaràs. És
com viure darrere de petits trossos de tu mateix. Era com...
Boba es va reprendre a
si mateix. No era el moment de posar-se sentimental.
El seu pare tenia
pressa. Havien de marxar.
Tan sols quedava una
única cosa a fer abans de deixar Tipoca City.
–Boba! On vas? –Va
preguntar Jango. Portava col·locada l'armadura i el casc. Estava sostenint el
que semblava un fuet. –On t'estàs emportant tot aquest material?
–Eh, pare... et
refereixes als llibres?
Boba esperava que el
seu pare entengués que havia de retornar-los. Qui sabia quan tornarien? I Boba
no volia que Whrr li cobrés un recàrrec per no retornar els llibres.
–Fes-ho ràpidament,
fill. –Va dir Jango. –I mentre estiguis allà... –Li va donar a Boba el fuet.
Era l'anguila. –Retorna-la al mar. Deixem que intenti alimentar-se per si
mateixa, per variar.
–Sí, pare! –Boba va
sortir abans que el seu pare tingués cap oportunitat de canviar d'opinió.
L'anguila aquesta enroscada en un dels seus braços, i en l'altre portava els
llibres.
Va córrer a través de
la pluja el més ràpid que li va ser possible. Es va detenir al final de la
plataforma on havia deixat caure el ratolí-marí. Es va inclinar sobre la barana
i va deixar caure a l'anguila entre les ones.
Xof!
Boba va veure una
ombra negra, l'aparició fugaç d'unes dents. I l'anguila va desaparèixer.
–Bona sort! –va
murmurar mentre corria cap a la llibreria. –La vida és dura per als éssers
petits i febles. Tot és relatiu.
Boba va llançar els
llibres en la ranura. Un, dos, tres... Whrr brunzí alegrement. –Què t'han
semblat els últims llibres que t'has emportat? –Va preguntar des de darrere de
la porta, amb veu trencada–. Què penses d'ells? Hi ha algun bo?
–No són dolents, –va
dir Boba. –Però no tinc temps per parlar d'ells.
–No? Per què no? No
vols més llibres?
Normalment a Boba li
agradava parlar sobre llibres. Però aquest dia no hi havia temps.
–Me n’haig d'anar –va
dir. –Per una temporada.
–Torna Boba, –va dir
Whrr. –Espera, aquí…
–No em puc esperar!
–Boba no va tenir el suficient valor per dir-li al seu amic que no sabia quan
tornaria.
Així que es va donar
la volta i va sortir corrent.
Jango Fett, vestit
completament amb la seva armadura, esperava amb la seva bossa de vol davant del
seu apartament.
Boba li podia haver
dit al seu pare que estava boig per voler anar-se’n així.
Però cap dels dos va
dir res.
Els dos van caminar
ràpidament fins a la petita pista d'aterratge on estava l'Esclau I, la petita però ràpida nau del caça-recompenses.
Jango va pujar les
borses mentre Boba comprovava la nau per enlairar.
Boba acabava de
completar la rutina de prevol quan va començar a sentir passos fora de la nau.
En un primer moment va pensar que havia de ser la Taun We, venint per dir adéu.
Però no tindrien tanta
sort.
Era el Jedi, Obi-Wan
Kenobi. El que havia estat fent preguntes a l'apartament.
I estava corrent.
–Detingueu-vos! –Va
cridar.
Sí, home sí! va pensar Boba.
Jango va tenir el
mateix pensament. Va treure la seva arma i va disparar alhora que li ordenava:
–Boba, puja a bord!
A Boba no van haver de
repetir-li-ho dues vegades. Va entrar en la cabina i va veure com el seu pare
encenia els motors de la seva armadura de combat i pujava fins al sostre d'un
edifici proper. Allà, Jango Fett es va ajupir i va començar a disparar contra
el Jedi amb el seu rifle làser.
A causa que mai havia
pilotat l'Esclau I per si sol, Boba
únicament sabia com funcionaven els sistemes d'armes i els controls de vol de
veure-ho. Va aconseguir els comandaments amb la mà, i va posar els sistemes
principals en marxa, així la nau estaria preparada per anar-se’n quan el seu
pare hagués acabat amb el Jedi.
Llavors va tenir una
idea millor. Va activar els controls del canó làser.
Boba ho havia
practicat moltes vegades, sabia com fer-ho. Va posar al Jedi al centre de mira
i va prémer FOC.
Ca-Boum!
Un impacte! O gairebé.
El Jedi va ser llançat
amb violència cap al sòl, el seu sabre làser va saltar de la seva mà. Boba va
estar a punt de disparar de nou per acabar amb ell, quan el seu pare es va
introduir en el seu camp de tir.
Jango va saltar de
l'edifici propulsat amb els coets, i va aterrar per enfrontar-se amb el Jedi
cara a cara.
El Jedi va atacar.
Jango va retrocedir.
Bé! Va pensar Boba. Mai havia vist abans al seu pare en un
combat, i era impressionant.
La misteriosa Força dels
Jedi no era rival per a l'armadura de combat mandaloriana de Jango Fett. El
Jedi estava perdent. Va provar una maniobra desesperada, va intentar agafar-lo,
però Jango va usar els seus coets per copejar-lo i llançar-lo lluny.
–Vinga! –Va cridar
Boba, encara que sabés que ningú podria escoltar-ho.
El Jedi va caure i va
lliscar cap al final de la pista d'aterratge. On es va llançar cap al trencant
d'ones. Semblava que usava el poder anomenat Força per recuperar la seva espasa
làser, però Jango Fett va espatllar aquest pla.
Del seu guant, va
disparar un cable de retenció, que va embolicar el canell del Jedi.
Jango va tornar a
encendre els seus coets de vol, obligant al Jedi a dirigir-se cap al final de
la plataforma, i a l'aigua.
–Vinga papa! –Va
cridar Boba.
Però el Jedi va ser
capaç de entortolligar el cable a una columna. Va detenir el seu lliscament i
es va empènyer amb el peu. Llavors va deixar anar el cable…
POINNGG!!
Jango va copejar amb
força. La seva motxilla coet va començar a petardejar i a llançar flames…
explotant finalment.
BOOUUM!
NOOOO! Boba ho va veure tot. Va tractar de disparar amb el
làser, però els dos homes estaven dirigint-se cap al final de la plataforma, i
cap a les enormes ones que copejaven sota ell.
–Papa! –Va sanglotar
Boba. –Papa! –Va copejar el sostre de la cabina, com si els seus cops de puny i
les seves llàgrimes poguessin d'alguna manera detenir el lliscament del seu
pare cap a una mort segura.
Però encara no s'havia
acabat. Jango Fett va expulsar el cable del seu guant, alliberant-se a si
mateix. Llavors va utilitzar els ganxos d'adherència muntats en la seva
armadura de combat per detenir el seu lliscament a l'últim moment.
Mentrestant, el Jedi,
es dirigia directament cap al final de la plataforma.
Boba va caure enrere
en el seu seient, agitant-se amb alleujament: El seu pare estava sa i estalvi.
I victoriós: El Jedi havia desaparegut!
Més enllà de la
plataforma. Caient al mar.
Vés-te’n a prendre pel sac! Va pensar Boba.
La rampa s'estava
obrint.
Boba va estendre el
seient del pilot just a temps.
El seu pare es va
tirar dins del seient. Els motors van tornar a la vida, i l’astronau es va
introduir dins de la tempesta, que s'estava desenvolupant al seu voltant.
Boba va mirar a baix
cap a les ones. No hi havia cap senyal del Jedi. Qui podria nedar entre
aquelles ones? S'hauria enfonsat, amb tota seguretat.
–La vida és dura per
als febles! –Va dir Boba a sota veu, mentre s'introduïen dins dels núvols.
–El què, Boba?
–He dit, “Que tinguem
un bon viatge, pare!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada