Foc creuat (XIII)

Anterior

Capítol 13

–Ei, Garr; Mira això!

Es trobaven en la badia d'atracada posterior, amb l'excepció d'uns quants droides de servei que treballaven àvidament en l'altre extrem de l'àmplia sala, estaven sols.

–El què? –va dir Garr. –Tan sols és una porta.

La porta estava senyalitzada com NOMÉS EMERGÈNCIES.

–Aposto al fet que puc obrir-la–, va dir Boba. El sistema semblava molt similar al que el seu pare havia usat per ensenyar-li a trencar panys.

–I llavors?

–Així que aquesta és la nostra oportunitat. Sempre estàs parlant de com desitges veure el pont, el centre de comandament de la nau, veritat?

–Sí, naturalment–, va dir Garr. –Però aquesta porta no condueix al pont. Aquesta és una porta de resclosa d'aire d'emergència. Condueix a la part exterior de la nau. Cap a l'espai.

–Exacte, –va dir Boba. –Anem. Segueix-me.

Amb un hàbil encreuament de cables i la simulació d'un codi, Boba va obrir la porta. A l'altre costat hi havia una petita cambra d'aire, plena de vestits espacials penjats en penjadors. Era com un armari amb dues portes. Boba sabia que una vegada que la porta interior estigués tancada i la porta exterior s'obrís, l'aire s'escaparia i la porta s'obriria a l'espai.

Les plaques antigravitatòries no funcionaven en la resclosa d'aire. Boba i Garr van arribar surant fins als vestits espacials.

–Caram!–, va dir Garr. –No estic acostumat a això. Què passa si em poso dolent i vomito?

–No pensis en això, –va dir Boba. –Agafa un vestit espacial i moguem-nos.

Tots els vestits eren massa grans per a un nen de deu anys. Els vestits eren únicament per a emergències d'evacuació, per la qual cosa només portaven petits tancs d'aire i bateries pels calefactors, amb una autonomia d'hora i mitja.

–Una hora serà suficient–, va dir Boba.

–Estàs segur? –Va preguntar Garr, escollint un vestit. –Què passa si alguna cosa surt malament?

–Què podria anar malament? –Va preguntar Boba mentre ajudava a tancar la cremallera del vestit a Garr. Es va posar el seu vestit, i va seleccionar dos cascos d'una prestatgeria propera.

Va escopir en la placa frontal del seu casc i la va netejar amb la màniga abans de posar-la-hi.

–Evita que s'entelin–, va dir.

–El que tu diguis–, va dir Garr, va escopir en la placa frontal i la va netejar fins que es va assecar.

Quan tots dos estaven en els vestits, ja assegurats i segellats, Boba va provar el sistema de comunicacions. Va mostrar a Garr l'interruptor integrat en el guant del canell.

–Em pots sentir?

–M'estàs cridant! –Va dir Garr. –Baixa el volum.

–Ho sento...

Boba es va assegurar que la porta interior estava tancada i segellada. Després es va separar de la paret i va surar al petit espai fins a arribar a la porta exterior, que era més gruixuda. En lloc d'un pom tenia una roda.

Mirà a Garr, interrogadorament. Garr li va respondre amb el polze cap amunt.

Boba va girar la roda cap a l'esquerra.

Una vegada, dues.

Començava a pensar que res anava a succeir quan, de sobte, va haver-hi una fuita d'aire. Boba es va estremir quan el fred gelat de l'espai es va precipitar a l'habitació.

Boba va començar a empènyer la porta oberta, després es va detenir.

–Gairebé se m'oblida! –Va agafar una bobina de cable de deu metres del sistema seguretat de la paret. Va enganxar un extrem en el seu cinturó i l'altre en el cinturó de Garr.

Llavors va obrir la porta i va surar en el buit de l'espai.

Garr, el va observar per un moment, va empassar saliva, i li va seguir.

Estaven surant en l'infinit mar d'estrelles.

Era com una caiguda, caient, caient, caient, en un forat tan profund com tota l'eternitat. Un forat tan profund, que mai es tocava fons.

Les estrelles van desaparèixer, i Boba i Garr van surar entre elles com motes de pols.

No, va pensar Boba, eren les estrelles les que eren pols.

I Garr i jo érem la pols de pols.

–Millor ara, –va dir Garr, va empassar saliva amb valentia–. I ara què?

–Ara trobem el pont–, va dir Boba. –Tenim més d'una hora. Però hem d'anar amb compte.

–Crec que hem de ser molt, molt acurats! –Va dir Garr.

–Bé. Hem de seguir subjectats a la nau. Si surem lluny d'ella...

–Què és el que passarà? –Va preguntar Garr.

–No passarà res.

–Res?

–Res és per sempre. Anem a surar per sempre, girant a l'espai fins que ens morim. No hi ha forma de tornar, ja que aquests vestits d'emergència no porten coets per desplaçar-se. Però no et preocupis, tenim el cable de seguretat.

–Semblo preocupat? –Va preguntar Garr.

Boba va somriure.

–Sí!

–Bé! –Va dir Garr. –Si no estigués preocupat, em tornaria boig!

Boba es va assegurar que Garr estava ben subjecte al casc de la nau. Després va surar cap endavant deu metres fins que el cable el va detenir, i va trobar un agafador en la nau.

Després va assegurar el cable mentre Garr seguia l’avanç.

Mentre un s'agafava al casc de la nau per seguretat l'altre seguia avançant, per trobar el camí. Els dos s'alternaven per avançar d'aquesta manera, “van pujar” per la nau fins a arribar al pont.

Per damunt i al voltant dels motors iònics, es podia veure l’escapament de fantasmals fotons blaus, que creava un deixant com si hagués estat fum.

Pujant per l'aleta dorsal del Candaserri, eren molt acurats de no mirar cap enrere o cap a “baix”, cap a les estrelles. Mentre recorrien el casc, romanien entre les files de les finestres il·luminades.

–Assegurat!

–Anem!

Els comunicadors dels vestits feien creure als dos amics que estaven més a prop l'un de l'altre del que mai estarien normalment. S'empenyien a si mateixos al llarg de la nau, utilitzant tots els perns, antenes, vores, i protuberàncies del casc. De vegades, a través de les finestres, veien a membres de la tripulació corrent per un passadís, o soldats clon marxant en formació cap al menjador o el dormitori.

–Vigila–, va dir Boba, ficant-se en un nínxol cada vegada que passava per una finestra. –Si algú ens veu, ens ficarem en grans problemes.

–Donaran l'alarma–, va dir Garr. –Pensant que estan sota atac!

Boba i Garr estaven massa prop de la nau per veure la forma o la grandària de la mateixa. Cada cresta, aleta o protuberància en el casc era una sorpresa per a ells, i a més els amagava el que anaven a trobar a continuació.

Finalment, van veure la beina elegant que formava el mòdul del pont en el més alt de l'aleta dorsal. Es veia gairebé com una petita nau que s’hagués enganxat al Candaserri per fer una passejada. Estava format totalment per finestres a excepció d'una bombolla de plexiglàs en la part frontal.

–Tindran alarmes instal·lades–, va dir Boba. –Anem a haver de moure'ns amb molta cura.

Els dos es van obrir pas fins a l'aleta, i després fins a la part superior de la beina. Romanien lligats junts, assegurats amb les seves soles magnètiques avançaven amb cautela fins a arribar a la vora superior de la finestra.

Boba es va agenollar, i Garr es va col·locar al costat d'ell. Es van arrossegar per la vora de la finestra i van mirar cap avall. Boba se sentia totalment exposat. Si algun membre de la tripulació aixecava la vista, es veurien dos caps amb cascos mirant des de l'espai!

Totes les alarmes de la nau es dispararien.

Però ningú estava mirant. El pont estava en silenci. Els membres de la tripulació s'asseien en les seves consoles de control, mentre els oficials anaven i venien entre ells, comprovant el sistema de coordenades.

–Increïble! –Va dir Garr. –Això és el centre de comandament principal. Tot el que succeeix en la nau passa per aquí primer.

El capità i els oficials d'alta graduació, amb els seus uniformes de colors brillants, estaven reunits amb un Jedi al voltant d'una taula hologràfica. Boba va reconèixer la Glynn-Beti, la Jedi bothana que li havia interrogat.

Tinc sort que ella es distragués, va pensar. Si m'hagués fet obrir la bossa de vol, probablement estaria pres en aquest moment.

–Em pregunto sobre què estaran parlant?–, va dir Garr. –Tal vegada han tingut notícies sobre alguns dels nostres pares. M'agradaria veure als meus pares.

Boba no va dir res. Era un moment incòmode.

–Algun dia coneixeràs als meus pares, –va dir Garr. –Crec que els hi agradaràs.

–Tal vegada, –va dir Boba. Però ho dubto, va pensar.

Boba estava llest per marxar-se, però estava esperant a Garr, el qual li agradava observar a la gent com a Boba li agradava observar les estrelles.

Garr es va col·locar de cap per avall, mirant per la finestra a la tripulació en el pont.

Boba jeia d'esquena, mirant l'espai. Li encantava la sensació de mareig que obtenia com a resultat, en buscar en la profunditat d'un mar d'estrelles i galàxies.

Havien estat en la part superior del mòdul de la torre del pont durant gairebé vint minuts. Boba va revisar el seu tanc d'aire i va comprovar que encara li quedava més de la meitat. No obstant això, el nivell d'energia del seu escalfador baixava amb rapidesa. Podia sentir el fred de l'espai com es filtrava a través del seu vestit, especialment en peus i mans.

–Hem de tornar–, va dir a Garr.

–Un parell de minuts més, –li va demanar Garr. –Estan mirant un altre holomapa.

–Un holomapa? Deixa'm veure. –Boba es va donar la volta i va mirar cap avall.

–Aquest és un holomapa estrany! –Va dir Garr. –No puc veure res clar en ell.

–Oh, oh, –va dir Boba.

–Què passa?

–Serà millor que tornem a la resclosa d'aire, ràpid!

–Què és el que va malament? –La veu de Garr denotava un punt de temor.

Just en aquest moment una sirena va començar a sonar. Els dos podien sentir com reverberava a través del casc.

–Aquesta és l'alarma de deu minuts! –Va dir Boba. –El que estan mirant és un mapa hiperespacial. La nau és a punt de saltar a l’hiperespai!

Següent