L'atac dels clons (XXII)

Anterior

Capítol 22

La reposada bellesa de l'Edifici d'Autoritats de la República, a Coruscant, amb les seves fonts i estanys, les adornades columnes i abundants estàtues, emmascarava l'agitació del seu interior. La notícia de què la República s'enfonsava havia passat d'Obi-Wan a Yoda i al Consell Jedi, i ara d'ells al Canceller i als líders del Senat. L'ambient al despatx del Canceller Palpatine era tan ombrívol com frenètic, sentint-se tots aclaparats per una sensació de desesperança i una necessitat d'actuar, frustrada per l’aparent manca d'opcions.

Yoda, Mace Windu i Ki-Adi-Mundi representaven als Jedi i contrarestaven amb la seva calma la nerviosa energia dels Senadors Bail Organa i Ask Aak, i del representant Jar Jar Binks. Al seu gran escriptori Palpatine escoltava amb aparent desesperació, mentrestant, al seu costat, el seu conseller Mas Amedda, semblava a la vora de les llàgrimes.

El silenci va penjar a la sala durant llargs moments, després que Mace Windu acabés de relatar el missatge rebut des de Geonosis.

Yoda, recolzant-se en el seu petit bastó, va mirar a Bail Organa, un home sempre competent i de confiança, i va fer un petit gest amb el cap. Captant la indicació, el Senador d'Alderaan va iniciar el debat.

–Els Gremis de Comerç es preparen per a la guerra. D'això ja no queda cap dubte després de l'informe del Jedi Obi-Wan Kenobi.

–Sempre que aquest informe sigui exacte –va replicar aviat el ferotge Ask Aak.

–Ho és, Senador –li va assegurar Mace Windu, i Ask Aak, propens a l'acció, ho va acceptar.

De fet, Yoda va comprendre que Ask Aak havia fet aquest comentari només perquè volia que els Jedi donessin suport obertament a l’informe, per deixar ben clar als altres que la situació estava a la vora del desastre.

–El Comte Dooku ha d'haver signat un tractat amb ells –va raonar el Canceller Palpatine.

–Hem de detenir-los abans que estiguin llestos –va dir Bail Organa.

Jar Jar Binks es va posar al centre, una mica tremolós però mantenint almenys la llengua dins de la boca.

–Perdiona, vosa honorable Canceller Suprem, senyor –va començar a dir el gungan–. Puotsier qüests Cavallers Jedi poguessin aturiar exèrcit rebel.

–Gràcies, Jar Jar –va replicar Palpatine educadament, i es va tornar cap a Yoda–. Mestre Yoda, quants Jedi hi ha disponibles per anar a Geonosis?

–Per tota la galàxia, milers de Jedi hi ha –va replicar el diminut Mestre–. Per enviar en missió especial, només dos-cents disposem.

–Amb el degut respecte a l'Orde Jedi, no són bastants –va dir Bail Organa.

–La pau mitjançant la negociació els Jedi mantenen –va replicar en Yoda–. Començar una guerra no pretenem.

La seva calma constant només va semblar provocar al frenètic Ask Aak.

–Ja ha passat l'hora dels debats! El que necessitem ara és aquest exèrcit clon...

Yoda va tancar a poc a poc els ulls, adolorit pel pes del raonament que hi havia darrere d'aquestes temudes paraules.

–Desgraciadament, aquests debats segueixen presents –va dir Bail Organa–. El Senat mai aprovarà l'ús d'aquest exèrcit abans que ataquin els separatistes. I per llavors ja serà massa tard.

–Això és una crisi –es va atrevir a intervenir Mas Amedda–. El Senat ha de votar per atorgar poders extraordinaris al Canceller Suprem! Així podria autoritzar l'ús dels clons.

Palpatine es va tirar enrere davant el suggeriment, semblant profundament afectat.

–Però, quin Senador tindria el valor de proposar una esmena tan radical? –va preguntar dubitatiu.

–Jo ho faré! –va declarar Ask Aak.

Al seu costat, Bail Organa va llançar un riure impotent i va sacsejar el cap.

–Em temo que no li farien cas. Com tampoc a mi –va afegir rabent, quan Ask Aak el va mirar fixament–. Ja hem gastat gran part del nostre capital polític debatent les filosofies dels separatistes i demanant acció. El Senat només veurà la nostra petició com una actitud clarament alarmista. Necessitem la veu de la raó, la d'algú disposat fins i tot a canviar d'actitud, donada la gravetat de l'actual situació.

–Tant de bo la Senadora Amidala fos aquí –va raonar Mas Amedda.

Jar Jar Binks va tornar a posar-se al mig sense dubtar-ho.

–Misa ho faré Canceller Suprem –va dir el gungan, quadrant les espatlles caigudes tan com li va ser possible–. Misa gustós companys –va dir deferent als altres–. Misa orgullós die pruoposar lia moció per duonar a vosa honor poders extraordinaris.

Palpatine va mirar al tremolós gungan i després a Bail Organa.

–Parla per Amidala –va dir el Senador d’Alderaan–. Per a tots els del Senat, les paraules d’en Jar Jar Binks són un reflex dels desitjos de la Senadora Amidala.

Palpatine va assentir amb tristesa, i Yoda va sentir una por profunda per aquest home, com si sabés que anava a veure’s a la posició més perillosa en què podien haver-se vist tant la República com ell.

***

Obi-Wan Kenobi es retorçava lentament en el camp de força, subjectat per espetegants llampecs d'energia blava, i només va poder mirar impotent com el Comte Dooku entrava a la sala. Quan l'home es va acostar al Jedi, ho va fer amb una expressió que evidenciava una gran compassió, però en la qual Obi-Wan no confiava.

–Traïdor –va dir Obi-Wan.

–Hola, amic meu –va replicar Dooku–. Això és un error. Un terrible error. Han anat massa lluny. És una bogeria!

–Em pensava que eres el cap aquí, Dooku –va replicar Obi-Wan, mantenint la veu tan ferma com li era possible.

–T’asseguro que jo no he tingut res a veure amb això –va insistir l'antic Jedi. Semblava gairebé dolgut per l'acusació–. Et prometo que sol·licitaré immediatament que t’alliberin.

–Bé, espero que això no porti molt de temps. Tinc molta feina.

Obi-Wan va notar una petita esquerda en l'expressió penedida d’en Dooku, una petita nota de... ira?

–Puc preguntar què és el que fa un Cavaller Jedi a Geonosis?

Després de reflexionar un moment, Obi-Wan va decidir que tenia poc a perdre, i que si continuava pressionant a Dooku, igual aconseguia treure-li la veritat.

–Segueixo el rastre d'un caçador de recompenses anomenat Jango Fett. El coneixes?

–Que jo sàpiga, aquí no hi ha caçadors de recompenses. Els geonosians no confien en ells.

Confiança. Una bona paraula, va pensar Obi-Wan.

–Bé, qui pot culpar-los d'això? –va ser la seva desconcertant rèplica–. Però t'asseguro que és aquí.

El Comte Dooku va fer una pausa momentània, assentint després, semblant que concedia aquesta qüestió.

–És una llàstima que els nostres camins no es creuessin abans, Obi-Wan –va dir, amb veu càlida i invitadora–. Qui-Gon sempre et va tenir en molt alta estima. Tant de bo ell seguís amb vida. A hores d'ara em vindria molt bé la seva ajuda.

–Qui-Gon Jinn mai s'hauria unit a tu.

–No estiguis tan segur, el meu jove Jedi –va replicar immediatament Dooku, amb un desconcertant somriure, de confiança i tranquil·litat–. Oblides que Qui-Gon va ser una vegada el meu aprenent com tu vas ser el seu.

–Creus que això li hauria fet ser lleial a tu per sobre de la seva lleialtat al Consell Jedi i la República?

–Sabia que el Senat està corrupte –va continuar ell, sense perdre el ritme–. Tots ho saben, és clar. Yoda i Mace Windu inclosos. Però Qui-Gon mai hauria acceptat aquesta situació, aquesta corrupció, d'haver sabut quina era la veritat.

Va fer una pausa dramàtica, donant peu al fet que Obi-Wan intervingués.

–La veritat?

–La veritat –va dir un confiat Dooku–. I si et digués que la República està sota el control dels foscos Senyors Sith?

Això va afectar a Obi-Wan més profundament del que podien afectar-li qualsevol dels llampecs elèctrics que el subjectaven.

–No! Això no és possible. –La ment li donava voltes, necessitant rebutjar-ho. De tots els Jedi que vivien, ell havia estat l'únic que s'havia enfrontat a un Lord Sith, i en un combat que li havia costat la vida al seu estimat Mestre Qui-Gon–. Els Jedi estarien al corrent d'això.

–El Costat Fosc de la Força els ha ennuvolat la visió, amic meu. Centenars de Senadors estan ara sota la influència del Lord Sith anomenat Darth Sidious.

–No et crec –va dir Obi-Wan resoltament. Va desitjar creure el que deia amb la mateixa seguretat amb què ho proclamava.

–El Virrei de la Federació de Comerç va ser un cop còmplice de Darth Sidious –va explicar Dooku, i semblava una informació raonable, atesos els esdeveniments de deu anys abans–. Però el Senyor Fosc va trair-lo fa deu anys, i va acudir a mi sol·licitant-me ajuda. M'ho va explicar tot. El Consell Jedi no em va voler creure. Vaig intentar avisar-los moltes vegades, però no van voler escoltar-me. Per quan notin la presència del Senyor Fosc i s'adonin del seu error, ja serà tard. Has d’unir-te a mi, Obi-Wan, junts destruirem al Sith.

Tot això semblava molt raonable, molt lògic, molt d'acord amb la llegenda de l'antic Jedi, tal com la hi havien explicat a Obi-Wan. Però sota aquest to i aquestes paraules vellutades sentia una cosa que contradeia aquesta lògica.

–Mai m'uniré a tu, Dooku!

El regi i avesat home va llançar un gran sospir de decepció i es va tornar per anar-se'n.

–Potser em sigui difícil aconseguir que t’alliberin –va dir mentre sortia de la cambra.

***

En el seu acostament a Geonosis, Ànakin va emprar la mateixa tàctica que Obi-Wan, utilitzant l'anell d'asteroides per ocultar la nau de Naboo a la flota de la Federació de Comerç. I de la mateixa manera que el seu mentor, el padawan va reconèixer la inusual i amenaçadora presència de la inesperada flota.

Després de travessar l'atmosfera va posar la nau en vol rasant, fregant la superfície, volant per valls, envoltant altiplans i enormes formacions rocoses. Padmé es va mantenir al seu costat, examinant la línia del cel a la recerca d'algun indici.

–Veus aquestes columnes de vapor que hi ha davant? –va preguntar ella, senyalant–. Són sortides de ventilació d'alguna classe.

–Això servirà –va concedir Ànakin, i va desviar la nau en direcció a les distants columnes de vapor blanc. Va aturar la nau sobre un dels núvols de vapor i la va fer baixar amb suavitat pel conducte de ventilació.

Quan es van posar sobre sòl ferm, Padmé i ell es van disposar a deixar la nau.

–Mira, passi el que passi aquí, segueix-me –li va dir Padmé–. No estic interessada en ficar-me en una guerra. Potser, per ser membre del Senat, aconsegueixi trobar alguna solució diplomàtica a la situació.

Per Ànakin, que feia molt poc que havia fet servir la diplomàcia del sabre làser amb efectes devastadors, les paraules van sonar precises i doloroses.

–Confies en mi en aquesta situació? –va afegir Padmé, i va saber que ella havia reconegut el dolor que reflectia el seu rostre.

–No et preocupis –va dir, forçant-se a somriure–. Ja he renunciat a intentar discutir amb tu.

Quan es dirigien a la rampa de descens, R2-D2 va emetre un gemec trist.

–Quedeu-vos a la nau –va ordenar Padmé als dos droides.

A continuació Ànakin i ella van arribar a un complex subterrani, notant immediatament que havien entrat en una enorme fàbrica de droides.

Poc després que la parella marxés, R2-D2 va estirar les rodes, aixecant-se de la plataforma de seguretat, començant a rodar en direcció a la sortida de la nau.

–El meu trist amiguet, de necessitar la nostra ajuda, ens l'haurien demanat –li va explicar C-3PO–. Tens molt a aprendre sobre els humans.

R2 va xiular en resposta i va continuar rodant.

–Sembla que penses en excés per ser un mecànic –contrarestà l’androide de protocol–. Jo estic programat per comprendre els humans.

La resposta d’R2 va ser un esclat de xiulets curts i lacònics.

–Què... què significa això? Vol dir que jo sóc aquí al comandament!

R2 ni es va molestar a respondre. Es va limitar a seguir rodant cap a la rampa de descens, sortint de la nau.

–Espera! On vas? És que has perdut el cap?

El xiulet de resposta era bastant discordant.

–Que groller!

R2 es va limitar a guanyar velocitat, allunyant-se rodant.

–Si us plau, espera! Saps cap a on vas?

Tot i que la resposta estava lluny de sonar molt segura, l'últim que volia l’androide de protocol era quedar-se sol. Es va afanyar per atrapar al seu petit company i el va seguir movent-se nerviós.

***

Ànakin i Padmé es van moure pels enormes passadissos columnars de la fàbrica ciutat, les seves petjades quedaven esmorteïdes pel brunzit i els cops de les moltes màquines que hi havia en funcionament. El lloc semblava desert. Massa desert, va pensar Ànakin.

–On són tots? –va xiuxiuejar Padmé, fent-se ressò inconscient dels seus pensaments.

Ànakin va alçar una mà per fer-la callar, i va inclinar el cap per sentir... alguna cosa.

–Espera –Va dir.

Ànakin va alçar encara més la mà, i va seguir escoltant, no amb les orelles, sinó amb la seva sensibilitat envers la Força. Allà hi havia alguna cosa, alguna cosa propera. Els seus instints li van fer mirar el sostre, i va veure amb sorpresa i horror que les bigues semblaven bategar com si estiguessin vives.

–Ànakin! –va cridar Padmé, veient també que de les bigues semblaven créixer diverses formes alades, que es deixaven anar, deixant-se caure. Eren altes i esveltes, però no primes, de tendons forts, pell ataronjada i corretjoses ales.

El sabre làser d’Ànakin es va encendre. Girà mogut per l'instint i els reflexos, i va donar una espasada, tallant part de l'ala d'una criatura que descendia cap a ell. La criatura va caure donant tombs, rebotant per terra, però una altra va prendre el seu lloc, i després una altra, atacant agosaradament al padawan.

Ànakin va tallar a la dreta, i va retreure immediatament la fulla de la carn fumejant, fent-la girar sobre el seu cap, tallant a l'esquerra. Van caure dues criatures més.

–Corre! –li va cridar a Padmé, però ella ja es movia pel passadís en direcció a una porta distant. Ànakin va córrer darrere d'ella, sacsejant el sabre làser per mantenir a ratlla a aquestes tenaços criatures. Va creuar la porta i va estar a punt de caure al final de la petita passarel·la que s'estenia des de la porta per interrompre al centre d'un profund fossat.

–Enrere –va començar a dir Padmé, però una porta es va tancar de cop darrere d'ells quan la parella va començar a retrocedir, deixant-los atrapats en la precària passarel·la. Sobre ells van aparèixer més criatures alades i, el que era pitjor encara, la passarel·la es va començar a retreure.

Padmé no va titubejar i saltà a una cinta contínua que hi havia més avall.

–Padmé! –va cridar frenètic Ànakin, i va saltar darrere d'ella, aterrant també en la movedissa cinta. I llavors, els geonosians alats atacaren, i va haver de moure desesperadament el sabre làser per mantenir-los a ratlla.

***

–Ai mare! –va dir C-3PO, girant al seu voltant mentre escanejava la immensa fàbrica. R2 i ell van arribar a una volada des del qual podia veure la sala principal–. Màquines creant màquines. Quina perversió!

R2 va emetre un xiulet d'empatia.

–Calma't –va dir el seu company–. Què estàs dient? Jo no estic en el teu camí!

El petit droide no es va molestar a discutir. Va rodar cap endavant, empenyent a C-3PO fora de la volada. L’androide va caure cridant i rebotant amb un desafortunat droide de transport, caient després en la cinta transportadora situada a un costat. R2 va saltar a continuació, voluntàriament, amb els seus petits coets transportant-lo fins a una distant consola.

–Oh, maleït siguis, R2 –va cridar 3PO, intentant aixecar-se –. Podries haver-me avisat, o haver-me explicat el teu pla.

Mentre parlava, va aconseguir aixecar-se per fi, just a temps de veure davant d'una talladora horitzontal.

C-3PO només va poder llançar un únic crit demanant ajuda abans que la fulla giratòria li separés el cap de les espatlles, caient el seu cos a la cinta, i el seu cap, després de rebotar, en una altra més allunyada que transportava més caps, però de droides de combat.

Una parada més tard, C-3PO es va descobrir amb el cap unit al cos d'un droide de combat.

–Que lleig! –va exclamar–. Per què voldria ningú construir droides tan poc atractius?

S’ho va fer per mirar a un costat, i veure el seu cos encara dret rodant amb els d'altres droides, perquè se li inserís el cap d'un droide de combat.

–Estic molt confús –va gemegar el pobre 3PO.

A sobre d'ell, R2-D2 no mirava al seu amic mecànic. Havia vist a la seva senyora Padmé i havia anat cap a ella.

Padmé va rodar per la cinta, lluitant per posar-se dreta, i després fent marxa enrere i tombant-se per evitar els descendents estampadores, màquines que colpejaven motlles de metall amb la força suficient com per donar forma a un pesat droide mesurador. Va saltar sota un estampador, posant-se després dempeus just davant del següent, retrocedint ràpidament, esperant el moment precís en què la pesada màquina tornés a aixecar-se.

Llavors va aparèixer un geonosià alat que la va agafar, fent-li perdre l'equilibri. Es va alliberar prou per saltar cap endavant, resant per haver calculat bé, arrossegant-se per la cinta i sortint per l'altre costat just quan queia l'estampador. Just al cap del geonosià que la perseguia, aplanant-lo.

Padmé encara havia de sortejar un altre estampador que no havia vist. S’ho va manegar per rodar sota ell i posar-se fora de perill, quan una criatura alada aparegué davant d'ella, embolicant-la en les seves corretjoses ales i subjectant-la amb els seus forts braços.

Forcejà valentament, però la criatura era massa forta. Va volar al costat de la cinta transportadora i la va deixar anar sense més cerimònies. Padmé va aterrar durament dins d'una gran bóta buida. Es va recuperar amb rapidesa i va intentar sortir d'allà, però era massa profunda i sense res on agafar-se, pel que no podia sortir d'allà.

Mentrestant, Ànakin lluitava furiosament amb un eixam de geonosians alats, alhora que intentava evitar les letals màquines estampadores, aconseguint encara veure una imatge del que l'envoltava.

–Padmé! –va cridar quant va creuar sota un estampador i va veure la seva apurada situació. Es va adonar que no tenia manera d'arribar fins a ella, i que la cisterna en la qual havia caigut es desplaçava amb rapidesa cap a un dosificador que deixava anar un raig de metall fos–. Padmé!

I es va veure lluitant, apartant a una altra de les criatures alades, mentre havia de mirar horroritzat i impotent com el seu amor es dirigia a la seva mort.

Va lluitar amb renovada força, allunyant les criatures, saltant desesperadament en direcció a la Padmé i cridant el seu nom. Va caure en una altra cinta transportadora, enviant peces de droide per tot arreu, i des d'allà va saltar a una altra, creuant a poc a poc tota la sala de la fàbrica en direcció a la Padmé, que seguia forcejant impotent mentre s'acostava al raig de metall fos. Va pensar que podria arribar fins a ella, que podria saltar amb la Força, però va passar massa a prop d'una altra màquina i una premsa de cargol es va tancar sobre el seu braç, desplaçant-lo davant la seva corresponent màquina talladora programada.

Ànakin va donar un cop de peu colpejant amb els dos peus a una criatura alada que el perseguia, deixant-la fora de combat. Forcejà contra l'inamovible abraçada de la màquina i va aconseguir desplaçar-la prou, i just a temps, d'evitar la fulla talladora, però veient amb horror com la màquina tallava el sabre làser per la meitat,

I llavors, va mirar cap enrere, donant-se compte en un moment que el sabre làser era la menor de les seves pèrdues.

–Padmé! –va cridar.

A l'altra banda, R2-D2, que havia aterrat a prop de la cisterna de la Padmé, treballava frenèticament, introduint el seu braç controlador a la connexió d'accés de l'ordinador i examinant ràpidament els arxius.

Va continuar amb la seva tasca, intentant apartar la seva comprensió que Padmé estava a punt de veure’s dins d'un bloc de metall fos.

Per fi va aconseguir aturar la cinta de transport adequada. Aquesta es va aturar en sec, a menys d'un metre del doll de metall. Padmé gairebé no va tenir temps de sentir alleujament, ja que un grup de criatures alades va baixar cap a ella i l'agafava amb els seus forts braços.

Ànakin va donar un cop de peu a una altra de les criatures, mentre seguia forcejant amb la màquina que el tenia subjecte, i només va poder mirar descoratjat com un grup de letals droidekes rodava fins a ell i es desplegava al seu voltant en posició de combat.

I llavors, un home amb una motxilla-coet va baixar fins a ell, apuntant-lo amb un làser.

–No et moguis, Jedi! –va ordenar l'home.

***

La Senadora Amidala estava asseguda a un costat de la gran taula de reunions, amb Ànakin dret, darrere d'ella, amb aire protector. Al davant s'asseia el Comte Dooku, amb Jango Fett parat darrere d'ell. Però no era una trobada equilibrada, ja que Jango Fett anava armat, mentre que Ànakin no, i la sala estava plena de guàrdies geonosians.

–Retè a un Cavaller Jedi, Obi-Wan Kenobi –va dir Padmé amb calma, fent servir el to que li havia fet guanyar tantes negociacions senatorials–. Demano formalment que me’l lliuri.

–Ha estat acusat d'espionatge, Senadora, i serà executat. Crec que d'aquí a unes hores.

–És un oficial de la República –va replicar ella, elevant la veu–. No pot fer això.

–Aquí no reconeixem a la República –va dir Dooku–. Però si Naboo s'unís a la nostra aliança, potser podria acceptar una petició de clemència.

–I si no m’uneixo a la seva rebel·lió, suposo que també morirà el Jedi que està amb mi.

–No desitjo que s'uneixi a la nostra causa contra la seva voluntat, Senadora, però és vostè una representant racional i honesta del seu poble, així que suposo que qualsevol cosa que faci ho farà pels interessos del seu poble. No està vostè farta de la corrupció, dels buròcrates, de tota aquesta hipocresia? No ho està? Sigui honesta, Senadora.

Les seves paraules la van afectar, perquè sabia que hi havia certa veritat en elles. La suficient com per dotar-les d'un mínim de credibilitat, la suficient com per convèncer a molts sistemes a unir-se a la seva aliança. I, per descomptat, la realitat de la situació en què es trobava l'afectava encara més profundament. Sabia que tenia raó, que els seus ideals eren vàlids, però com podia conciliar això amb el fet que l’executessin per defensar-los? I el que era més, com podia conciliar-los amb el fet que també Ànakin moriria per ells? En aquest moment va saber quant estimava al padawan, però també va saber que no podia donar-li l'esquena a tot allò en el que havia cregut tota la seva vida, ni tan sols per la vida d'ell o la d'ella

–Per molt que flaquegi la institució, els ideals encara són vius, Comte.

–Vostè creu en els mateixos ideals que nosaltres! –va replicar Dooku de seguida, aprofitant aquesta aparent oportunitat–. Els mateixos ideals pels que nosaltres lluitem.

–Si el que diu és cert, hauria de quedar-se a la República i ajudar al Canceller Palpatine a arreglar la situació.

–El Canceller té bones intencions, milady, però és un incompetent. Va prometre reduir la burocràcia, però els buròcrates són ara més forts que mai. La República no té solució, milady. És hora de començar de zero. El procés democràtic no existeix a la República. Només és una representació teatral de cara als votants. Arribarà un dia en què aquest culte a l'ambició anomenat República renunciarà fins i tot al pretext de la democràcia i la llibertat.

Padmé va estrènyer la mandíbula davant aquest assalt verbal, recordant conscientment que l'home exagerava, que manipulava la situació per atorgar-li alguna credibilitat. Només havia de mirar més enllà de les mentides per veure els ullals que s'ocultaven a sota i que delataven les temptacions de la serp, recordant que havia agafat presoner a Obi-Wan i que pretenia executar-lo. Hauria fet presoner la República algú així, disposant de pas la seva execució? Ho hauria fet ella?

–No ho puc creure–va dir amb renovada determinació–. Estic al corrent dels seus tractats amb la Federació de Comerç, els Gremis de Comerç i tots els altres. El que està passant aquí no és que els diners hagin comprat un govern, sinó que els diners volen convertir-se en el govern! No renunciaré a tot allò que he honrat, i pel que he treballat tant, per trair la República.

–Llavors, trairà als seus amics Jedi? Si no coopera, no podré fer res per aturar la seva execució.

–En aquesta afirmació hi ha la veritat de les seves teòriques millores –Va dir ella tallant, amb paraules que es van mantenir fermes contra el caos i l'agonia que turmentaven la seva ànima i el seu cor.

En el silenci que va regnar a continuació, la mirada d'en Dooku va passar de ser la d'un dignatari educat a la d'un enemic enfurismat, abans de tornar a la seva habitual calma i el seu port real.

–I què passarà amb mi? –va continuar Padmé–. També seré executada?

–A mi mai se m'acudiria cometre semblant ofensa. Però hi ha individus que estan molt interessats en la seva fi, milady. Però em temo que això no té res a veure amb la política. És una qüestió purament personal, i ja han pagat grans sumes perquè l’assassinessin. Estic segur que influiran perquè se la inclogui entre les execucions. Ho sento, però si no coopera, hauré de lliurar-la a la justícia dels geonosians. Sense la seva cooperació, no puc fer res més per vostè.

–La seva justícia –va repetir Padmé incrèdula, movent el cap i somrient irònica.

I llavors va regnar el silenci.

Dooku va esperar uns moments, abans de tornar-se i fer un gest a Jango Fett.

–Emporteu-vos-los d'aquí! –va ordenar el caçador de recompenses.

***

C-3PO va descobrir pel seu pesar el que el geonosià havia volgut dir exactament quan va dir: "Poseu-vos en fila".

Es trobava en un grup de droides de combat fent la instrucció, una dotzena de files a vint en formació rectangular, que passaven per una extensa prova de programació abans de ser conduïts de la gran plataforma que s'elevaria fins a les naus de guerra de la Federació de Comerç.

Tan confús i fora de lloc estava l’androide de protocol, i tan poc familiaritzat amb el seu nou cos, que quan el geonosià va ordenar "cara a l'esquerra", ell es va tornar a la dreta, i quan ordenà "marxin", el droide de combat que ara el mirava va xocar amb ell, fent-li caminar cap enrere, mentre seguia les seves ordres al peu de la lletra sense capacitat d'improvisació.

–Au, para ja! –va suplicar 3PO–. M'estàs esgarrapant! Et suplico que paris!

No va obtenir cap resposta perquè els droides havien estat programats per respondre només al seu cap de grup.

–Au, para ja! –va tornar a suplicar, tement veure’s atropellat i trepitjat pel droide de combat i els quatre que desfilaven darrere seu. Els seus sensors connectats al seu nou tors li van mostrar una solució efectiva al seu problema. Sense adonar-se del que feia, 3PO va disparar a boca de canó el làser del seu braç dret contra el pit del droide de combat que l'empenyia, fent-lo trossos.

–Ai mare! –va cridar 3PO.

–Alto! –va cridar el geonosià encarregat del gran grup, i tots els droides es van aturar en sec.

Excepte el pobre 3PO, que es va quedar allà completament desconcertat, amb el seu tors rotant de costat a costat mentre intentava pensar en el que feia a continuació. Va sentir que el cap de l’escamot deia "portin a quatre punt set a reprogramació", i quan va pensar quina era la seva posició a les files, va saber que es referia a ell.

–Espereu, no, és un error! –va cridar, mentre dos robustos droides de manteniment rodaven fins a ell i l'agafaven amb les seves pinces–. Oh, això és un error. Estic programat per parlar més de tres milions de llenguatges, no per desfilar!

Següent