Foc creuat (IX)

Anterior

Capítol 9

Boba es va arrossegar cap a una zona lliure, i es va trobar a si mateix enfrontant-se a un esquadró de soldats clon que sortien dels enderrocs. Tan aviat com van veure a Boba, van dirigir les seves armes contra ell.

–Vine amb nosaltres, –va dir el soldat, estenent-li una mà enguantada.

Boba es va preguntar si el soldat sabria qui era. El soldat li va resoldre el seu dubte amb les seves següents paraules:

–Ets un dels orfes?

–Sí, clar, –va contestar Boba. Ell era un orfe després de tot.

–Nom dels pares desapareguts o morts?

–Oh, uh… Teff, –va dir Boba.

–Orfe Teff, la seva edat, si us plau?

–Deu anys.

–Conforme a les directrius, –va dir el soldat clon. –Segueix-me per obtenir menjar i refugi.

Menjar i refugi? No sonava tan malament. Boba no confiava en els Jedi, però aquest soldat clon no era un Jedi, encara que probablement estigués treballant per a ells.

–Naturalment que sí, –va dir Boba, recollint la seva bossa de vol es va fixar en el nombre del soldat – CT-4/619.

Les explosions encara copejaven l'edifici. Fins i tot encara que el comte hagués escapat, la batalla continuava. Els droides esclau del Comte continuaven lluitant, i Boba estava atrapat enmig del foc creuat.

Els soldats clon no li prestaven massa atenció a les explosions mentre aixecaven les seves armes per repel·lir als súper androides de combat. Per una fracció de segon, Boba va sentir un record del passat, els moviments dels soldats clon eren gairebé els mateixos que els de Jango Fett. La forma en què sostenien els seus rifles làser. La forma en què giraven els seus caps per controlar el que succeïa en la batalla. Els seus sigil·losos i ferms passos. Els havia entrenat tan ben com l'havien entrenat a ell.

No, millor.

Boba sabia que havia de treure's aquests pensaments del cap. Els droides de combat pressionaven contra les files de soldats clons, disparant les seves armes sense parar. Havien estat programats per matar o ser destruïts. No hi hauria rendició ni retirada.

Els androides van dirigir els seus trets cap als soldats que estaven en la part superior de l'entrada coberta d'enderrocs. Boba va sortir corrent de la porta d'entrada de la cova just abans que aquesta comencés a enfonsar-se. Els soldats van morir sense emetre cap so. L'aire es va omplir de sobte de pols. La resta de soldats no va mirar enrere.

Una pluja de foc làser va caure als peus d’en Boba. Era una situació molt difícil. Un soldat situat al seu costat, hi va caure, xocant contra els enderrocs. Els androides queien també destrossats pels trets. Un bany de sang, sense sang.

No hi havia cap lloc en el qual Boba pogués amagar-se. Cap camí per poder escapar d'aquella bogeria.

Va recollir l'arma d'un soldat caigut i va escollir un bàndol. Els clons eren la seva única oportunitat de sortir del planeta. Havia d'ajudar-los a guanyar.

Boba no havia lluitat en una batalla anteriorment. En qualsevol lloc en el qual s'havia vist obligat a sostenir un arma, el seu pare havia estat al seu costat. Observant. Comprovant. Instruint.

Boba va mirar als soldats de nou, recordant-li al seu pare. Va aixecar la seva arma tal com ho feien ells. Va apuntar als controls d'un dels droides de combat. Sense sentir cap dubte, va disparar. El droide va explotar fet miques.

Un altre soldat va caure, tan sols quedaven quatre amb Boba. Podia sentir el so d'altres batalles properes. Qui estaria guanyant? CT-4/619 va saltar, amb la destresa de Jango Fett, cap a una plataforma d'excavació caiguda. Boba ho va entendre al moment , buscaven protecció. Mentre el segon i tercer soldat corrien per posar-se a cobert, Boba es va mantenir en l'ombra. El quart soldat va descendir i va ser derrocat per una descàrrega ràpida de foc làser. La seva màscara va sortir volant i va caure al terra. Boba sabia que si mirava veuria la cara del seu pare, replicant una vegada més la seva mort. No va mirar enrere.

En comptes de posar-se al costat de CT-4/619, va apuntar el seu rifle làser cap a on apuntaven la resta de soldats. Va caure un droide de combat. Llavors un altre. Així i tot, no era suficient. Almenys quedava una dotzena més.

CT-4/619 no va vacil·lar. No va mirar a Boba. No va dir cap paraula. Va mantenir la seva atenció centrada. Va mantenir el seu objectiu. Boba coneixia aquest tipus de concentració molt bé.

Boba va tornar a disparar. Va fallar. El droide va retornar el tret, provocant un forat en la plataforma d'excavació, que era l'única protecció que quedava.

Van caure dos droides més. Però la resta de droides no van ser dissuadits. Van dirigir el foc cap al tercer soldat al moment que es tornava a posar en posició de tret. No tenia cap oportunitat.

Així que és això, va pensar Boba. No hi havia sortida.

Fora del seu camp de visió, va poder veure una altra forma aproximant-se. No era un clon. Ni un androide. Una femella bothan, barbuda i petita. Vestint robes Jedi.

Amb un moviment ràpid, la Jedi va activar el seu sabre làser i va començar a repel·lir els trets dels droides. Així, mentre els droides es fixaven en ella, Boba i els dos restants soldats clon van obtenir un camp de tir obert.

Els droides van començar a caure. La Jedi els va destruir de forma experta amb els seus propis trets. La resta de clons es van desplegar amb una freda precisió. I Boba va fer la seva part. No tenia l'experiència ni la capacitat de concentració dels seus germans clon. Però tenia el desig de sobreviure que ells no podien tenir.

Els trets dels droides va començar a disminuir... llavors es va detenir. No en quedava cap. Boba volia observar la reacció de la Jedi, però la Jedi ja s'havia anat. Preparada per al següent combat per completar la invasió.

De moment, els canons van deixar de disparar. Algunes de les naus van abandonar el perímetre, completada la seva missió. Uns quants més estaven envoltades per les restes de la força d'atac. Els Jedi i els soldats clon pentinaven el terreny a la recerca de supervivents, i de presoners. CT-4/619 va empènyer a Boba cap endavant. No hi havia temps per detenir-se i plorar pels morts. No hi havia felicitacions, ni expressions d'alleujament. Només la tasca més immediata, tornar a la nau, i acabar la missió.

Van caminar a través dels enderrocs fumejants cap a una nau impecable, que volava enmig d'un remolí de boira pudent. A pesar que estava encaminant-se a posar-se sota control dels Jedi, li valia la pena ja que se sortia de Raxus Prime. CT-4/619 li va llevar el fusell làser a Boba mentre aquest es dirigia a bord de l'helicòpter de combat, però per sort li havien deixat conservar la seva bossa. Boba va seguir al soldat fins a la cabina. El soldat es va posar en el seient del pilot i Boba es va col·locar en l'altre seient.

–No et pots asseure aquí, –va dir el soldat. –És per al meu company, CT-5/501. Els detinguts s’asseuen en el terra. Esperarem als altres.

Boba no anava a protestar. Es va asseure en la seva bossa de vol mentre el soldat arrencava el vehicle.

On està el menjar? Es va preguntar Boba. De sobte es va adonar de com de famolenc, gelat i cansat que se sentia.

El transport semblava increïblement còmode, fins i tot el pis de duracer. Encara podia sentir l'últim retrunyir de les explosions i dels soldats que ressonaven en la unitat de comunicacions del transport, però per alguna estranya raó, se sentia fora de perill. Sabia que havia sobreviscut.

–Impossible!

Boba va obrir els ulls. S'havia quedat dormit?

Hi havia una cara en la pantalla. Uns ulls violetes enutjats sorgien de sota un llarg pèl ros i damunt d'una barba trenada de color crema. Però no era la cara el que va molestar a Boba, o la duresa i exigències de la veu.

Era l'uniforme.

Encara que els Jedi acabessin de salvar la vida d’en Boba, ella encara era la seva enemiga. Boba sabia el que havia de recordar.

–Impossible! –Va dir la Jedi de nou. –No hi ha humanoides orfes a Raxus Prime, tan sols jawes. El planeta no és més que un abocador tòxic.

–No obstant això, General Glynn-Beti, –va dir CT-4/619. –N’he rescatat un i l’he portat a la nau, a l'espera de rebre instruccions.

–Porteu-lo a dalt i poseu-lo amb la resta. L’interrogarem com als altres.

Boba va intentar que la seva cara no es mostrés cap emoció. Els soldats eren fàcils d'enganyar; o potser no els importés. Però els Jedi veurien a través del seu engany. L'estaven buscant, gairebé havien aconseguit capturar-lo a Coruscant. Estava començant a pensar que hagués estat millor quedar-se a Raxus Prime, per molt malament que hagués estat.

Però espera! Un fet li va venir a la ment. Els Jedi pensaven que era un orfe de la guerra. Seria col·locat amb altres orfes, com li havien dit. Si mantenia la boca tancada, aconseguiria menjar, refugi i transport a un altre planeta, on podria començar la recerca de l’Aurra Sing i de la seva nau, l'Esclau I.

Autosuficiència significa utilitzar les oportunitats que se li presentaven. Els Jedi buscaven orfes, així que Boba seria l'orfe Teff!

Següent