El Llegat dels Jedi (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

- Per què exposar-nos per agafar la fruita al principi? -els hi va preguntar en Dooku-. Per què no deixar que l'Equip Daurat intenti agafar la fruita, i liquidar-los un per un? Podríem perdre a alguns membres de l'equip, però no tants com ells perdrien. Quan estàs totalment concentrat a obtenir una cosa, tens més probabilitats d'aconseguir-ho. Després, quan no quedi cap membre de l'Equip Daurat, simplement podem fer una passejada pel mercat, agafar una fruita, i reprendre el camí de tornada al Temple. Simple.

-Segurament, si podem eliminar-los a tots d'una sola vegada -va dir la Galinda-. Què passarà si un d'ells arriba i aconsegueix tornar al Temple?

-Aquest no és un resultat acceptable -va dir en Dooku. La seva frescor va fer als altres intercanviar mirades. Dooku havia après aviat que per inspirar confiança, no hauria de permetre's cap dubte.

La Galinda estava escèptica encara.

- Però on podrem establir la vigilància? No hi ha molt amb què cobrir-se en el mercat. Necessitem bones línies de visió.

-Tinc un pla per això també -va dir en Dooku.

En Dooku estava dret mentre el transport aterrava. Va aconseguir veure que la Mestra Doliq l'observava amb curiositat. Va guardar el datapad en el seu cinturó.

- Seguiu-me -els hi va dir als altres.

Va baixar de la rampa amb un salt i va ensenyar-los el camí pels carrers sinuosos que portaven al complex del Senat. Va caminar tan decididament que ningú li va preguntar cap a on es dirigien.

Quan van arribar al complex, va conduir als altres en un turboascensor i van descendir a les oficines inferiors. Tenia una estratègia infal·lible, que només depenia dels seus poders de persuasió i de quant un amic seu estava disposat a incomplir les regles. Havia après que de vegades era millor arribar a les coses indirectament, especialment quan els seus adversaris havien assumit que ell vindria a ells frontalment. La persuasió i l'engany podien tenir millor efecte que les batalles.

Quan Dooku va arribar fins a una porta, es va girar cap als altres-. Esperin aquí. Només trigaré un minut.

Va travessar la porta i va entrar. Una criatura alta, llarga i prima, amb antenes agitadores i ulls grocs brillants estava asseguda en una pantalla de dades. Va mirar cap amunt, va veure a Dooku i va començar a tremolar.

- Dooku! Ah, no! Has vingut per fer-me pujar una altra vegada?

-De cap manera, Eero. En Dooku va somriure. La seva primera reunió amb el jove ajudant senatorial Eero Iridian havia enfortit la seva amistat d'una manera no habitual. En Dooku havia estat assistint a un curset pràctic orientat a una especialitat en la història política del sistema corellià. Eero havia llegit un treball que havia escrit sobre el tema, i en Dooku havia aixecat la mà per corregir un nombre de punts que considerava que eren inexactes. L'Eero s'havia molestat amb el nouvingut, però una recerca ràpida en els arxius havia revelat que Dooku tenia raó.

L'Eero esperava impressionar tant al seu pare, un Senador, com al seu cap. En canvi, havia estat públicament avergonyit. Encara després de finalitzat el seminari en què havia participat amb Dooku, va esbrinar si l'estudiant estaria interessat en associar-se al seu grup d'estudi. Estava molest amb Dooku, però volia aprendre d'ell també. En Dooku s'havia unit al grup per un temps, i ell i Eero s'havien fet amics. El pare de l'Eero era poderós i l'Eero aspirava a seguir els seus passos. Dooku admirava quant estudiava i el fet que prengués el treball d'assistent senatorial tan seriosament.

Per descomptat, aquest no era el motiu de la seva visita d'avui.

-Necessito un favor -va dir en Dooku.

-Qualsevol cosa que tingui és teva -va declarar l'Eero.

-Necessito la targeta d'accés per al corredor del transport del nivell C -va dir en Dooku.

 -Però... -va dir l'Eero.

Dooku no va dir res. Només va esperar.

L'Eero es va tocar les seves antenes flexibles.

- Bé, per a què?

-Un exercici per a padawans -va dir en Dooku-. Necessitem l'element sorpresa, i aquest corredor passa per sobre el Mercat dels Planetes. Hi ha també una sortida amb un turboascensor directament al nivell inferior del mercat. Podem usar-lo com una base.

-Però és restringit per al personal del Senat.

-Per això és que necessito la teva targeta d'accés -va dir en Dooku pacientment. El defecte de l'Eero com a estudiant, va recordar, era que tenia problemes reunint diferents fets per arribar a una conclusió. Va notar la reticència sobre la cara de l'Eero. Potser hauria d'oferir-li un favor a canvi. Això era el Senat, després de tot.

-T'ajudaré amb aquest resum Tolfranian que et dóna tants problemes -li va oferir Dooku.

L'Eero es va veure anímicament destrossat.

-Podria acceptar la teva ajuda. Però podria ficar-me en embolics amb seguretat del Senat si et dono la targeta d'accés. Això podria afectar el meu currículum. D'altra banda, aquest resum és realment important per al mau cap.... -Eero va començar a tocar-se frenèticament les dues antenes amb les seves mans, girant-les en espiral al voltant dels seus dits fins que elles van saltar soltes-. Està bé -va dir finalment amb un sospir i li va llançar la targeta d'accés a Dooku.

-La tindràs de tornada aquesta tarda -va dir en Dooku.

Ara et tinc, Lorian. No em venceràs, va pensar en Dooku.

El pla va funcionar perfectament, per un moment. Dooku i l'equip van tenir una vista perfecta del lloc de venda de fruita muja des d'una finestra a l'àrea d'emmagatzematge. Clarament podien veure el mercat que s'esvalotava i les àrees de vigilància que en Lorian i els membres de l'Equip Daurat havien muntat. Ells esperaven que Dooku ataqués primer. Dooku sabia que Lorian creia que l'Equip Blau faria el moviment agressiu. Generalment, era la forma en què Dooku començava una batalla de sabres de llum. Però un moviment de marca registrada podria trair-lo. Era millor barrejar bé la tàctica. Lorian no tenia idea que ell també tenia un moviment de marca registrada. Quan començava a perdre una batalla, feia un pas deliberadament ample a l'esquerra, després girava, fent que el seu oponent hagués de girar també cap enrere. Això li donava segons preciosos per recobrar l'alè i ordenar la seva ment.

En Dooku va enviar al seu grup en parelles. Es connectaven a través de comunicadors. Des de la seva posició en les altures, eren capaços de rastrejar els mètodes evasius emprats per l'altre equip. Era fàcil dirigir als membres del seu equip de sota. Amb un lleu toc de sabre de llum, els membres de l'Equip Daurat eren eliminats un darrere l'altre. Cada cop era registrat en el datapad de tots.

Estaven guanyant. L'equip d'en Lorian havia aconseguit eliminar a només un membre de l'Equip Blau, mentre que ells havien posat fora de joc a cinc integrants de l'Equip Daurat.

Llavors, Lorian va comprendre el que ells feien.

Tot d'una Dooku va veure dos membres de l'Equip Daurat córrer cap al turboascensor. Impossibilitats de poder-lo abordar, van començar a usar els seus llançadors de cable per escalar el tub de vidre. Tractarien de trobar un camí per entrar. Això deixava reduït a l'Equip Daurat a tres membres. Si Dooku fora Lorian, intentaria emboscar-lo en una sortida.

O Lorian aniria cap a la fruita muja mentre escapava d'ell.

No, va pensar en Dooku. Lorian coneix bé el Senat. Deu pensar que pot atrapar-me aquí.

Per si de cas, Dooku va cridar pel seu comunicador als seus dos companys d'equip al mercat.

-Vigilin aquest venedor de fruites. Hem d'abandonar el lloc de vigilància-. Es va dirigir als sis membres restants del seu equip-. Sortim d'aquí.

Els membres de l'equip van abandonar ràpidament la unitat d'emmagatzematge. Hi havia només una altra forma de baixar, a través del turboascensor que connectava directament amb els salons principals del Senat. Dooku pensava ràpidament mentre el turboascensor descendia. Lorian també havia assistit a seminaris al Senat. Coneixia l'edifici encara millor que Dooku. Lorian adorava tafanejar en llocs on no hauria.

Si en Dooku no conegués per endavant que aquest turboascensor conduïa a només dues sortides, sens dubte Lorian hauria fet el seu negoci. Hauria estat fàcil tenir accés a un mapa del Senat i esbrinar-ho.

En Dooku va estendre la mà i va pressionar el botó per aturar el turboascensor-. No sortirem -va dir als altres-. Pujarem.

Va donar un salt i es va balancejar a les baranes. Va aconseguir arribar a l'escotilla d'emergència que estava a la part alta i va pujar. Sobre el seu cap hi havia una porta que conduïa a un nivell del Senat. Un sabre de llum d'entrenament no tenia el poder d'un veritable, però probablement podria travessar la porta de metall sobre el seu cap.

El seu sabre de llum treballava al llarg de la batent de la porta.

-Galinda, Hran, necessito ajuda -va cridar des de dalt mentre feia això.

Els dos padawan es van escolar a través de l'obertura al sostre i van treure els seus sabres de llum per ajudar-lo. En uns minuts havien pelat el metall, però només el just per passar.

Van avançar lentament a través de l'obertura. En Dooku va veure una oficina d'orientació i ràpidament va prendre un mapa del Senat, i va trobar la ruta més ràpida per a una sortida.

-Tenim de tres a cinc minuts aproximadament abans que en Lorian es doni compte que no sortim del turboascensor i que no estem al corredor del nivell C -va dir en Dooku-. El temps suficient per agafar una fruita muja, penso.

Tacat i brut en sortir del túnel del turboascensor, la resta de l'equip va somriure obertament i van guardar els seus sabres de llum en els seus cinturons. Estaven tan a prop de guanyar, que ja podien gaudir-ho.

Van baixar corrent pel passadís cap a la sortida. Van irrompre a l'aire lliure i van córrer rumb al mercat. El sol s'elevava a la part alta ara, però els núvols començaven a reunir-se. Les ombres els van ocultar mentre esquivaven compradors i carrets i s'obrien camí cap als venedors de fruita.

Tot d'una, Dooku va desitjar que haguessin traçat un pla abans de carregar contra el mercat. Estaven corrent a tota velocitat, tots ells esperant ser els primers d'agafar una fruita muja i portar-la de tornada de forma segura al Temple. Havia perdut la seva concentració perquè el final es trobava massa a prop.

El seu datapad brillà intermitentment. Els altres dos membres de l'Equip Blau, els únics al mercat, havien estat eliminats. Lorian no havia establert una emboscada al Senat després de tot.

- Estan en el mercat! -va cridar Dooku-. Separin-se!

Un color vermell borrós, després verd, va venir als ulls d'en Dooku des d'una cantonada.

Es va aturar tan ràpidament que gairebé va caure d'esquena contra una mostra de joguines de nens. Els membres de l'Equip Daurat arremetien contra el seu equip, els seus sabres de llum subjectats discretament als costats, però llestos per atacar. Va veure com Hran era aconseguit per un lleuger toc i se n'anava donant mitja volta, amb una ganyota de fàstic a la cara. Galinda sostenia una fruita muja a les mans, quan Lorian va aparèixer sobtadament des del darrere d'un tendal. El seu sabre de llum va girar elegantment i va caure amb un lleu contacte a la part de darrere de la seva espatlla. Galinda va fer una ganyota de dolor. Lorian va somriure, va agafar la fruita muja de la seva mà, i la va guardar a l'interior de la seva túnica.

Ara a cada equip li quedaven cinc membres. Era un empat. Dooku havia perdut l'avantatge.

En Lorian va llançar una mirada a Dooku a través de la multitud. Dooku va veure un desafiament juganer a la mirada fixa del seu amic. Se sentia furiós. No se sentia juganer.

Això no és un joc, va pensar. No per a mi.

Dooku va saltar sobre la mostra de joguines. Es va arrossegar al voltant d'una parella amb un nadó en un transport repulsoascensor. Es va capbussar sota una taula, va rodar, i es va acostar per darrere a un membre de l'Equip Daurat. El va colpejar lleugerament entre els omòplats. No va notar la seva reacció, però va seguir endavant, colpejant a un altre adversari des de darrere; després es va moure per enfrontar-se amb l'altre. Va esquivar el gir vertiginós del sabre de llum i va trepitjar una gerra de xarop en exhibició. Aquesta es va trencar a terra, l'estudiant Jedi va relliscar, i Dooku va clavar un altre cop. No es va aturar, i va anar a tota velocitat sobre un altre membre de l'Equip Daurat que corria cap al venedor de fruites. Dooku va fer ús de la Força i va saltar. Generalment el seu control no era el millor per a aquesta maniobra -encara tenia molt a aprendre -però es va sorprendre per la seva execució perfecta. Va aconseguir caure davant de l'estudiant i simplement li va copejar lleugerament sobre la seva espatlla.

Respirant amb força, Dooku va observar el seu datapad. L'atac d'en Lorian havia estat reeixit. Cada un dels membres del seu equip havia estat eliminat. Però ell havia aconseguit treure a la resta de l'equip d'en Lorian. Això els empatava. Excepte pel fet que Lorian tenia una fruita muja.

No hi havia temps d'aconseguir una fruita. Si trobava a Lorian, aconseguiria la muja. La portaria directament al Temple i la dipositària directament a les mans del Mestre Yoda.

Els padawan tornaven caminant amb dificultat, alguns en parella i altres en grups, obrint-se pas de tornada al Temple. No estava permès ajudar els seus capitans. Lorian s'havia esfumat en la multitud.

Pensa, Dooku. No actuïs fins que pensis. Dooku va invocar la Força en la seva ajuda. Al principi va veure només persones i coses en el mercat. Es va concentrar, esperant fins que el seu cervell registrés alguna cosa que li resultés familiar. Una certa inclinació del cap. Un pas. Un angle de la barbeta. Algun moviment tan diminut que els seus sentits el recollirien en un mar d'informació que ell no podia tractar. Però que la Força podria.

La Força va sorgir. Tot es va esvair, i va veure a Lorian. Enginyosament havia invertit la seva capa perquè el costat interior més fosc quedés cap a fora. Dooku el va seguir. No cometria el mateix error una altra vegada. Esperaria el moment oportú.

Es va quedar ben darrere d'en Lorian. No pensava que Lorian sabés que estava sobre el seu rastre. Lorian es va dirigir fora del mercat i es va desviar per un carreró amb el qual Dooku no estava familiaritzat. Lorian era capaç de trobar tots els camins alternatius a Coruscant. Dooku va desaparèixer de tornada, curós per mantenir-se apartat de la seva vista. Era tard ja, i el sol havia caigut darrere d'una pesada cortina de núvols. Era gairebé tan fosc com la tarda, i els llums brillaven tímidament.

El carreró s'enroscava cap enrere del mercat i feia un gir brusc a l'esquerra, serpentejant ara al llarg de les entrades posteriors d'una varietat de botigues i restaurants. L'olor de les escombraries era insuportable. Dooku va posar la capa sobre el seu nas. Tenia una naturalesa primmirada. Li agradaven la neteja i l'ordre.

Per a sorpresa d'en Dooku, el Temple va sorgir sobtadament davant d'ells. Estaven molt més a prop del que havia pensat. El seu cor bategava veloçment. Lorian estava a punt de guanyar! No podia deixar que això passés. Havia d'atacar ara.

Recorrent a la Força, Dooku va saltar. Va aterrar en un suau munt d'escombraries que la primavera havia deixat en abundància. Les escombraries són bones per a alguna cosa, després de tot, va pensar mentre l'impuls l'enviava cap al cel. Va passar sobre el cap d'en Lorian i va aterrar davant d'ell, i el seu sabre de llum es va activar. No va esperar a esmorteir la sacsejada de la caiguda però va usar l'energia en el seu profit.

En Lorian va tenir menys d'un segon per acomodar-se, però els seus reflexos eren excel·lents, un motiu d'enveja entre els altres estudiants. Va saltar cap enrere, tractant d'agafar el seu sabre de llum i inclinant el seu moviment a fi que la primera estocada d'en Dooku xiulés a través de l'aire.

-De manera que em vas trobar -va dir en Lorian. Semblava encantat, no sorprès. La seva amistat s'havia forjat en la competència. Sempre havia estat divertida. Però la reacció d'en Lorian només va enfurir a Dooku. No li agradava la facilitat d'en Lorian, la seva presumpció que sempre serien amics, sense importar el que passés. Això era el que feia que en Lorian forcés el límit de la seva amistat. Ell empenyia massa fort i llavors esperava que en Dooku l’entomés.

Hi va haver una espurna de sorpresa a la cara d'en Lorian quan va notar la fredor a la mirada fixa d'en Dooku. Va ensopegar quan Dooku es va abalançar furiosament sobre ell, i el seu sabre de llum va deixar una taca de color darrere del moviment.

Lorian es va recuperar gairebé instantàniament. Va contraatacar amb una sèrie d'agressives maniobres, mentre Dooku es veia forçat a la defensiva.

Els dos amics coneixien molt bé els moviments de l'altre fins ara. Una vegada i una altra Dooku tractava de sorprendre a Lorian, però era bloquejat tot el temps. La frustració anava creixent en ell, ennuvolant la seva ment. Sabia que havia de trobar el seu punt d'equilibri per guanyar, però no podia. La seva ment estava absorta en la lluita.

Van baixar lluitant per tot el carreró, usant els pots d'escombraries com a coberta i ocasionalment com a armes, empenyent cadascun dels pots cap a l'altre per guanyar un parell de preciosos segons per agafar aire.

El temps es va aturar. Dooku estava absort en la lluita, perdut en la seva pròpia suor i en la seva pròpia necessitat de guanyar. Tots dos estaven cansats. La cara d'en Lorian estava vermella brillant per l'esforç, i el seu pèl estava mullat. Molt sovint van haver de detenir-se, exhausts, i s'inclinaven cada tant per prendre alè. Llavors un d'ells es recuperava més ràpidament i es llançava sobre l'altre. Els seus grunyits i crits ressonaven carreró avall.

El temps podia haver-se aturat, però el sol encara es movia. Llargues ombres serpentejaven sota el pis del carreró. El temps establert perquè tornessin al Temple havia expirat. Segons les regles, tots dos havien perdut.

-Vinga, Dooku -va dir en Lorian-. S'ha acabat.

En Dooku va respirar amb dificultat diverses vegades. Unes taques s'havien format davant dels seus ulls, un signe que estava seriosament exhaust. Es va sentir marejat. Va tractar d'aconseguir la Força, però aquesta era esmunyedissa. En lloc de fluir a través d'ell, amb prou feines podia sentir-la com goteres. Però era suficient com per enviar un petit raig de força pels seus membres.

-Encara no -va dir, atacant a Lorian.

Lorian era al final del carreró ara. Hi havia només uns passos abans de què la seva esquena donés contra la paret. Dooku sabia que podria acabar amb ell allà.

Però Lorian sobtadament va canviar de direcció, va deixar la seva rereguarda exposada per una fracció de segon, i es va llançar contra la paret. Va usar un exercici bàsic de padawan, però li va sorprendre que tingués encara la fortalesa necessària per fer-ho. Va pujar en cursa la paret, i després va volar per sobre d'en Dooku. Tan aviat com va aterrar, va saltar novament, aquesta vegada sobre un munt d'escombraries. Des d'allà va guanyar la última planta al capdamunt.

En Dooku va trobar la força que buscava. Va seguir el camí d'en Lorian, llançant-se sobre les escombraries i després sobre el terrat, tan ràpid i amb tanta gràcia que va semblar un moviment llarg, continu.

La brisa es va fer fina i lleugera, i els hi va donar un nou ímpetu. Dooku va volar cap a Lorian, posant més energia en els seus moviments, en el seu maneig segur dels peus, tot i el material desigual del terrat.

- M'odies? -va grunyir en Lorian, esquivant una empenta-. Només perquè al final et vaig demanar una cosa.

-Una cosa que no era just que demanessis.

-Així és l'amistat.

-No, segons la meva definició.

-Sí, la teva definició és que algú dóna i tu prens. Algú t'admira i tu acceptes aquesta admiració-. Lorian respirava amb força ara-. Algú que tu puguis utilitzar.

-Tu sempre has tingut ressentiments cap a mi -va dir en Dooku-. Ara sé quants.

Es va avançar. Les paraules d'en Lorian li van omplir d'enuig. Sabia que amb només tocar a Lorian l'hauria vençut, però aquesta incapacitat per a assolir-lo, ni que fos fregar la seva pell, havia augmentat la seva frustració fins a un punt d'ebullició. Sentia que el seu cos bullia.

Lorian va fer mitja volta a l'esquerra i es va balancejar en un ampli arc.

El tinc ara. Sap que està perdut. Era la maniobra marca registrada d'en Lorian.

Dooku sabia que en Lorian saltaria cap enrere. Si Lorian no hagués estat tan esgotat, no ho hauria intentat. En lloc de moure's a l'esquerra, Dooku va recular dues passes. Quan Lorian es va abalançar sobre ell, ja estava preparat. Va descarregar el seu sabre de llum sobre l'espatlla dreta d'en Lorian, on la seva túnica s'havia estripat al llarg de la costura.

Lorian cridà i ensopegà. Va mirar a Dooku amb incredulitat.

Havia estat un veritable cop, assestat amb la intenció de provocar dolor.

-Cuc de grava -li va dir. Va saltar cap a Dooku.

Ara van barallar-se sense respecte per les regles de confrontació. Van barallar-se amb feresa, usant cada truc. Van usar els seus peus i els seus punys, així com també els seus sabres de llum. Es van donar puntades i es van colpejar cegament mentre es movien. Dooku mai havia lluitat d'aquesta forma. En un racó de la seva ment, sabia que aquest estil de baralla no li convenia, que era descuidat i poc clar i que els convertiria a tots dos en perdedors, però no podia aturar-se.

-Suficient.

La paraula va ser pronunciada en veu baixa però va travessar el so del combat. Es van detenir. Yoda havia aparegut sobre el sostre. No l'havien notat. Tampoc havien notat que la seva lluita els havia portat a la vista de les finestres del Temple.

Yoda va caminar cap a Lorian. Dooku va veure que el cop del sabre de llum havia deixat una macadura profunda en el braç nu d'en Lorian. Allò lluïa terrible, un vermell profund al centre amb una contusió negre blavosa que l'envoltava. Lorian tenia un tall a la galta i una mà li sagnava.

-A la clínica mèdica anar has, Lorian -va dir en Yoda-. Dooku, a la seva habitació. Enviar per tots dos anem a.

La mirada fixa d'en Lorian apuntava a terra. Va aixecar el seu cap. Els seus ulls van trobar els d'en Dooku. En aquest moment tot es va transformar en un nus cec de certesa en el cor d'en Dooku. Eren enemics a partir d'ara.

Següent