CAPÍTOL
11
El planeta Pirin, al sector Locris, on
es trobaven les oficines centrals de Kontag i les fàbriques, no estava massa
lluny; tot i així les poques hores que els va prendre arribar van ser massa per
a Dooku. Hi havia après feia molt com ocultar la seva impaciència, però no com
desfer-se'n.
En Dooku va tenir temps de reflexionar
camí a la fàbrica i va concloure que resultaria negatiu exigir qualsevol cosa.
En la seva experiència, una petita argúcia funcionava sempre millor que la confrontació
directa.
- Tenim un pla, Mestre? -va preguntar
en Qui-Gon, trencant el llarg silenci.
-Segueix les meves indicacions -va dir
en Dooku-. Fingirem ser futurs clients. El més important que necessitem fer és
fer una ullada a les instal·lacions de la fàbrica. Si hi ha sabotatge, potser
puguem obtenir alguna cosa.
En Dooku va caminar a grans passos en
les oficines de la companyia. Una barra de gravació va emetre la imatge d'un
treballador hologràfic, una dona bastant jove-. Benvinguts a Kontag -va dir amb
veu musical-. Si us plau identifiqui la seva empresa i poseu-vos còmode en els
nostres seients millorats, dissenyats a mida per a qualsevol aerocotxe.
En Dooku es va presentar i va fer el
mateix amb Qui-Gon, i va dir que els Jedi estaven interessats en un projecte a
gran escala per actualitzar els seus dispositius de seguretat en naus
espacials. Gairebé en un instant, una venedora es va materialitzar des d'una
oficina interior.
-Sóc Sasana -va dir-. Ens complau tant
que els Jedi hagin pensat en Kontag per a les seves necessitats. Però crèiem
que el seu Orde preferia gestionar la seguretat internament.
-Avaluem altres opcions -va dir en
Dooku.
La Sasana inclinà el cap.
-Sempre savis. Deixin-me mostrar-los el
tipus de seguretat de primera classe que Kontag és capaç de proporcionar-. Li
va lliurar a Dooku un article idèntic al que l'Eero els havia mostrat.
En Dooku va fingir llegir-lo i l'hi va
passar a Qui-Gon.
-Interessant. Pot mostrar-nos la
fàbrica?
La Sasana mostrà un somriure.
-Aquesta és una... petició inusual.
El somriure d'en Dooku va prendre el
lloc del seu.
-Em temo que una que podria trencar un
tracte. Els Jedi són molt exigents.
Podia notar les il·lusions d'un gran
contracte ballant davant dels ulls de la Sasana.
- Per descomptat -va dir ella finalment-.
Aquest és el camí.
La Sasana va intentar controlar el fet
d'anar d'un costat a un altre i la minuciositat de la visita, però en Dooku
sabia que un cop que estigués dins de la fàbrica, podrien veure qualsevol cosa
que desitgessin. Van baixar pels passadissos mentre els droides volaven o
caminaven per allà. Examinaven els panells, revisaven si els sensors de les
habitacions funcionaven, i el brunzit de les màquines dificultava la conversa.
La visita va acabar en un prototip de lliscant d'avançada tecnologia.
En Dooku n'havia vist prou. Li va dir a
la Sasana que es mantindrien en contacte i van sortir.
Tan aviat com van estar fora, va mirar
al seu Padawan.
- Impressions?
-Alguna cosa no està bé -va dir en Qui-Gon.
- Per què ho creus? -va preguntar en Dooku.
-Hi ha proves, tant de prosperitat com
de declivi -va dir en Qui-Gon. -Les oficines són luxoses, però hi ha zones de
treball buides, com si el personal hagués estat acomiadat. La llista de clients
inclou els treballs en progrés. Pel nivell d'activitat que vaig veure, la
quantitat de droides i materials possiblement no arribarà per satisfer aquesta
demanda. I hi ha indicis en algunes àrees dels tallers que les màquines van
estar allà alguna vegada i van ser retirades.
-Excel·lent -va dir en Dooku-. Conclusió?
En Qui-Gon dubtà.
-Encobreixen alguna cosa, d'això no hi
ha dubte. Però no sé que és.
-Si la llista de clients és correcta,
la feina està sent feta en alguna altra part. Només que no en aquesta fàbrica
-va dir en Dooku-. El que veig és una companyia que una vegada va ser rica i
que va decaure en els temps difícils i ha recorregut a una fàbrica més barata
per fer la feina que una vegada van fer. La fàbrica aquí és una falsa aparença.
No és aquí on es fa la feina real.
- Com podem descobrir la veritable
fàbrica? -va preguntar en Qui-Gon.
En Dooku va extreure un sensor
d'habitacions de l'interior de la seva túnica.
-Crec que això ens podria dir-nos
alguna cosa. Els sensors d'habitacions sempre tenen una marca de la fàbrica,
oculta en el seu programari. Em vaig prendre la llibertat de retirar-ho del
prototip-. Va extreure el seu datapad i va inserir el sensor, després va
rastrejar la informació que sortia a través de la pantalla. Va pressionar uns
botons. Després d'un moment, va somriure-. El planeta de la fàbrica és Von-Alai
va dir.
Von-Alai havia estat una vegada un
planeta fred cobert de neu i gel. Els seus habitants eren experts en extreure
formes de vida de les deixalles congelades. Amb la introducció de fàbriques i
deixalles tòxiques, el clima s'havia escalfat, i les inundacions periòdiques van
devastar el camp. En lloc de detenir-se el creixement, cada vegada més i més
fàbriques es van construir, i els habitatges dels treballadors van ser
construïdes en plataformes elevades. Els amos de les fàbriques tenien poder
polític, així que es va prendre aquesta decisió per adaptar-se al clima
canviant en lloc de limitar el flux de substàncies contaminants. Com a
conseqüència, les plantes originàries es van assecar, les inundacions van ser
comunes, i un planeta una vegada bonic i platejat, era ara un erm xop. L'aire
era dens i tenia gust metàl·lic. La neu prístina ja no queia, només una pluja
freda contaminada per toxines.
Qui-Gon estava parat sobre la
plataforma d'aterratge, respirant l'aire groc, absorbint silenciosament el
planeta desaprofitat.
-Quin destí tan terrible -va dir-. Els
Alains han perdut el seu planeta.
-Els éssers trien el seu propi destí -va
dir en Dooku-. Podrien haver lluitat pel seu planeta, però la seva indiferència
i avarícia els van fer passius. No hi va haver guerra aquí, el meu jove
aprenent. Simplement éssers que van decidir no lluitar contra el poder que els
governava.
-Potser ho van intentar, i van fallar
-va dir en Qui-Gon silenciosament-.
-Llavors són febles també, la qual cosa
és pitjor -va dir en Dooku amb desdeny-. Anem.
Aquest cop Dooku va pensar que seria
millor no anunciar la seva aproximació. Simplement va creuar les entrades de la
fàbrica. No hi havia seguretat.
Van entrar en una instal·lació de
producció clamorosa. El greix tacava el pis i s'acumulava en forma de bassals.
El sostre era baix i l'aire dens i calent. Files i files de llocs de treball se
situaven en l'ampli espai. Droides malmesos operaven servodispositius i bombes
d'aire. Els treballadors es veien febles i malaltissos, i en Dooku va notar que
la majoria eren bastant joves.
- Estan fent servir nens! -va dir en Qui-Gon,
exaltat-. En aquestes condicions! Això viola lleis galàctiques.
-Desafortunadament, hi ha molts llocs
com aquest -va dir en Dooku.
- Hem de fer alguna cosa! -Va dir en Qui-Gon,
amb la seva mirada cada vegada més angoixada mentre observava la fàbrica-.
Miren com si estiguessin malalts i famolencs.
-Has de mantenir la teva concentració
en la missió, el meu jove aprenent -va dir en Dooku bruscament-. No podem
salvar-ne a tots en la galàxia.
-Però Mestre...
-Qui-Gon-. En Dooku només va haver de
dir el nom del seu padawan com una advertència. En Qui-Gon es va mossegar els
llavis.
Un home rabassut, decididament humà, de
pèl escàs i enredat amb la suor i el greix, va venir corrent cap a ells.
- Perdó, qui són vostès? De totes
maneres no importa, vostès estan entrant sense autorització, així que vagin-se.
En Dooku no es va moure.
-Perdó, però si no se'n van trucaré a
Seguretat -va dir l'home arrufant les celles. -Volen això?
-Si us plau feu-ho -va dir en Dooku-.
Potser puguem discutir el nombre de lleis galàctiques que vostè està violant.
L'home va fer un pas enrere.
- Vostès no són inspectors del Senat, o
sí?
-Necessitem informació -va dir en Dooku.
-Doncs bé, han vingut al lloc equivocat
-va contestar l'home.
En Dooku va mirar amablement al seu
voltant.
-Està ocupat, ja veig.
L'home va assentir amb el cap
cautelosament.
-Molt probablement no complauria als
seus superiors si la fàbrica fos tancada just sota el seu torn.
- Té autoritat per fer això?
En Dooku va arronsar les espatlles.
-Treball infantil. Condicions
perilloses. Tolls de greix a terra, compostos tòxics abandonats a l'aire
lliure... Hi ha una dotzena de violacions que puc veure sense si més no girar
el meu cap.
- Què volen vostès? Diners? Paguem els
nostres suborns, però tinc una reserva d'emergència.
-Com vaig dir, només informació. Qui és
l'amo de la fàbrica? -va preguntar en Dooku.
-Només envio informes. No en sé res...
- A qui envia els informes? -En Dooku va
perdre la paciència. Va fixar la seva mirada en l'encarregat.
-Una companyia... se'ls envio a una
companyia.... El seu nom és Caravan.
Caravan. El nom del creuer
estel·lar hologràfic que en Lorian havia dissenyat. Solia anar a dormir somiant
amb els llocs als quals viatjaria en ell.
Això era tot el que Dooku necessitava
saber. Va reflexionar sobre com d'elegant i simple que era el pla. Darrere de
la pantalla d'una companyia, Lorian economitzava al màxim en la seguretat,
després aprofitava els seus coneixements sobre les vulnerabilitats d'una nau
per atacar-la.
Va sentir un murmuri darrere d'ell i es
va capgirar per veure a l'Eero, apropar-se amb extrema cura per entre les
màquines.
-Que bé. Un altre inspector -va remugar
el gerent.
-Vaig haver de venir -va dir l'Eero-. Els
vaig seguir fins aquí en el transport i ara fins a aquesta instal·lació. No puc
suportar sentir que la firma que vaig contractar per protegir al Senador Annon
acabi sent el mitjà pel qual va ser segrestat. He d'ajudar-los a capturar al
pirata i alliberar al Senador. És l'única manera.
L'Eero estava suat i pàl·lid.
-Et veus com si fossis a caure -va dir
en Dooku. Evidentment, el seu vell amic havia fet tot el possible per
seguir-los. En Dooku admirava la seva tenacitat, i estava recelós d'ella també.
L'Eero va negar amb el cap.
-He trobat un treballador de la fàbrica
que està disposat a parlar -va dir-. Diu que el pirata fa visites regulars
aquí. Podria saber on és el seu amagatall.
L'encarregat havia marxat de tornada,
ansiós per desaparèixer.
-Parlem amb el treballador -va dir en
Dooku.
En Qui-Gon i ell van seguir a l'Eero a
través dels passadissos. Ningú els va mirar mentre caminaven. Sens dubte els
treballadors havien estat castigats per estar retardats, perquè treballaven com
esclaus, sense aixecar el cap.
L'Eero es va aturar de cop i va mirar
voltant.
- A on va anar? Estava just aquí-.
Estirant el coll, li va prendre alguns passos per desaparèixer al voltant d'un
gran banc de màquines.
En Dooku va sentir l'augment brusc de
la Força com a advertència. Va tractar d'arribar al seu sabre de llum. En Qui-Gon
ho va fer una fracció de segon després.
Droides Colicoid Eradicator van rodar
per una cantonada i es van dirigir cap a ells amb els seus blàsters a punt per
disparar. Dooku va sostenir el seu sabre de llum en alt.
-Mestre-. La veu d'en Qui-Gon denotava
urgència-. No podem lluitar contra ells. Miri al voltant.
En Dooku va examinar l'àrea al seu
voltant. Treballadors infantils estaven per tot arreu, sens dubte perquè els
seus dits petits eren molt útils per al treball en sensors. Si els Jedi
atraguessin als Eradicators a la batalla, el foc dels blàsters vaporitzaria als
treballadors. No tindrien cap lloc on posar-se fora de perill.
Encara que en Dooku no baixava el seu
sabre de llum. No tenia dubte que en Lorian havia planificat això. Sabia que
els Jedi no lluitarien si això signifiqués posar en perill vides innocents,
especialment la vida de nens. Obligaria a Dooku a rendir-se. Però ell mai es
rendiria davant Lorian!
-Mestre-. Hi havia fermesa en la veu d'en
Qui-Gon. El seu sabre de llum estava ja desactivat i al seu costat.
En Dooku va desactivar el seu sabre de
llum. Va sentir ràbia per com els droides es van encarregar d'ells,
desarmant-los i portant-los presoners. En el seu cor, va jurar solemnement
venjança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada