Foc creuat (II)

Anterior

Capítol 2

Boba va seguir al gegant, va passar al costat de diverses portes tancades i d'una porta tallada en la pedra al final d'un llarg passadís.

El gegant va picar a la porta, i va entrar a un senyal que Boba no va escoltar. A l'interior, l'habitació era més gran que les altres. I tenia mobles, també. Un escriptori amb les potes tallades tenia un holoprojector en ell. Una unitat de comunicacions hologràfiques estava preparada per transmetre en una cantonada de l'habitació.

Darrere de l'escriptori hi havia una altra finestra. La finestra donava a altres diferents direccions que la finestra de l'altra habitació, però tenia les mateixes vistes, envoltada pels mateixos boscos. Què és el que passa? Va preguntar Boba.

Un home amb un llarg abric romania en front la finestra, mirant fora. Es va girar quan Boba va entrar a l'habitació. Un somriure tan fi i esmolat com una fulla d'afaitar creuava la seva llarga i prima cara, dividint la seva barba blanca en dues zones. Amb una sola mirada, Boba va poder adonar-se de la seva presència. Això era una mica més que força. Era poder.

–Jove Boba Fett, –el Comte va dir en veu alta. –Espero que hagis dormit bé. He vist que has trobat la roba neta que et vam deixar al costat del teu llit.

Boba va assentir, toquerejant la gruixuda túnica.

–Sí, senyor.

–I l'allotjament?

Boba va assentir una altra vegada. L’esmorzar no havia estat molt abundant, tan sols una mica de Shuura. Però ell no s'anava a queixar per això.

–Excel·lent, –va dir el Comte. –I crec que ja t'has trobat amb Cydon Prax. Ell m'ajuda amb tot.

L'horrible gegant li va saludar amb una inclinació i Boba la hi va retornar. El seu pare li havia ensenyat a detectar un assassí quan el veiés. I Prax semblava que podria ser amb facilitat un assassí, si creuava la línia equivocada. Boba va sentir també un deix d'ira. Prax es va col·locar on el pare de Boba s'havia col·locat abans, al costat del Comte.

–Prax cuidarà de tu i atendrà totes les teves necessitats, –va continuar el Comte. –Has de fer-li saber quins són els teus desitjos. Fins i tot els més petits.

Boba va assentir.

–Sí, senyor. Gràcies, senyor. –Volia semblar conforme amb el que deia, gairebé semblant servil. Volia que Prax pensés que era un nen obedient. D'aquesta manera, ni Prax ni el Comte sabrien que era el que li estava passant realment pel cap.

–Donada la desafortunada mort del teu pare, em complau acollir-te sota la meva protecció i assumir la responsabilitat de la teva manutenció i de la teva educació, –va dir el Comte. –Com sens dubte ja has de saber, aquest era l'últim i més ardent desig de Jango Fett.

L'era? Va pensar Boba. Les paraules del Comte eren amigables, però per què la seva veu sonava tan freda?

–Tinc moltes obligacions que m'obliguen, al meu pesar, a no poder donar-te la meva total atenció, –continuà el Comte. –No obstant això, et dono la benvinguda a la meva base aquí a Raxus Prime. La trobaràs una mica primitiva. Hem iniciat un important projecte arqueològic. Espero que respectaràs les meves regles i que no t’entremetràs.

–Sí, senyor, –va dir Boba. Era fàcil acontentar als adults. L'única cosa que havia de fer era assentir i estar d'acord en el que deien.

–Bé, –el somriure del Comte era tan brillant i fred com la d'un glaçó. –Cydon, deixa'ns.

Cydon Prax va assentir i va sortir de l'habitació. El Comte es va aproximar a Boba i va preguntar:

–Has sentit parlar del nom Tyranus?

Boba va assentir. Era una pregunta molt senzilla però el to del Comte era amenaçador.

–El teu pare havia d'haver-t'ho esmentat en relació al seu treball a Kamino, quan estava desenvolupant els soldats clon. Crec recordar haver sentit dir que tu i el teu pare éreu la mateixa persona. Quan estaves a Geonosis, em vas mirar i vas dir: –No és aquest Tyranus? Ho recordes?

–Ho recordo, –va dir Boba. –A on vol arribar amb això? –Va preguntar.

–Podries preguntar-te, com és que algú té dos noms, Tyranus i Dooku? –Va suggerir el Comte amb suavitat.

–Vaig aprendre del meu pare a no fer massa preguntes, –va dir Boba. Per la mirada que li va fer el Comte va saber que aquella era la resposta correcta.

–Excel·lent, –va dir el Comte. –El teu pare era molt discret. I crec que tu també ho seràs.

–Sí, –va dir Boba, volent tranquil·litzar al Comte.

–Un home molt útil, el teu pare, –va dir el Comte. –I veig que ets el fill del teu pare. Estic segur que amb l'apropiat entrenament, seràs molt útil algun dia.

–Sí, senyor, –va dir Boba. Entrenament! Per fi alguna cosa útil. –A més, el meu pare em va deixar un missatge sobre alguns crèdits que li havien pertangut. Va dir que me'ls donaries.

–Oh, sí, els estalvis de Jango Fett. Suposo, que si proves que ets mereixedor d'això… però discutirem de tot més tard... aquesta tarda.

–Provaré que m'ho mereixo! –Va dir Boba amb impaciència. –Vull ser un caçador de recompenses com el meu pare.

Però el Comte ja no li estava escoltant. Estava estudiant unes estranyes imatges en un holomapa. Havia apartat la seva atenció de Boba, com si Boba mai hagués estat allà.

Boba va sentir com s'obria la porta sentint un cop en l'espatlla.

–Vine amb nosaltres, –va dir Cydon Prax. Mentre s'acostava a la porta, Boba va sentir al Comte darrere d'ell, parlant pel seu comunicador.

–Continua l'excavació, –va dir amb la seva veu gelada. –Augmenta la cerca. No escatimis en despeses. El que estem buscant és més poderós del que mai podries arribar a imaginar.

 Següent