L'atac dels clons (VI)

Anterior

Capítol 6

A mesura que la llum natural de Coruscant es va anar apagant, per ser gradualment reemplaçada per la de les poques estrelles titil·lants que aconseguien travessar la resplendor gairebé contínua de la incansable ciutat, l'enorme i elevada metròpolis adquiria un aspecte completament diferent. Els gratacels sota el fosc cel de la nit semblaven convertir-se en gegantins monòlits naturals, i totes les estructures de grans dimensions que dominaven la ciutat, convertint a Coruscant en un monument de l'enginy de les espècies intel·ligents, semblaven simbolitzar d'alguna manera aquest orgull fútil, aquesta bogeria, que lluita contra la vastitud i la majestuositat que estan més enllà de l'abast de qualsevol mortal. Fins i tot el vent que bufava en els pisos més alts dels edificis sonava trist, gairebé com anunciant la destinació que eventualment i inevitablement acabaria esdevenint en aquesta gran ciutat i aquesta gran civilització.

Quan Obi-Wan i Ànakin Skywalker pujaven al turboascensor del complex d'apartaments del Senat, el Mestre Jedi meditava sobre algunes profundes veritats universals com les del subtil pas del dia a la nit. Però era evident que no succeïa així amb el seu jove padawan. Ànakin anava a tornar a veure la Padmé, la dona que s'havia apoderat de la seva ànima i del seu cor quan ell tenia només nou anys, i encara els tenia en el seu poder.

–Sembles una mica nerviós, Ànakin –va comentar Obi-Wan mentre l'ascensor continuava cap amunt.

–En absolut –va ser la poc convincent resposta.

–No et veia tan nerviós des que vam caure en aquell niu de gundark.

–Vas ser tu qui va caure en aquell malson, Mestre, i vaig ser jo qui et va rescatar, recordes?

La petita distracció d'Obi-Wan va semblar tenir l'efecte desitjat, i la parella va compartir unes rialles que els hi feien molta falta. Però, quan van concloure, va resultar obvi que Ànakin seguia tens.

–Estàs suant, –notà Obi-Wan–. Respira fondo. Relaxa't.

–Fa deu anys que no la veig.

–Relaxa’t, Ànakin. Ja no és la Reina.

La porta de l'ascensor es va obrir i Obi-Wan va començar a caminar, mentre Ànakin murmurava darrere d'ell alguna cosa entre dents.

–No és per això pel que estic nerviós.

Quan van entrar al passadís, al final del mateix es va obrir una porta i d'ella va sortir un gungan ben vestit, portant fines vestidures vermelles i negres. Els tres es van mirar per un moment, i llavors el diplomàtic gungan va perdre tot sentit de la reserva i l'etiqueta i va començar a saltar al voltant d'ells com si fos un nen.

–Obi! Obi! Obi! –va cridar Jar Jar Binks, aletejant-li la llengua i les orelles–. Misa muito content de veure a vosa! Eahooo!

Obi-Wan va somriure amb educació, tot i que la mirada que va llançar a Ànakin evidenciava que estava una mica avergonyit, i va moure les mans en l'aire, intentant calmar l’excitat amic.

–Jo també m'alegro de veure't, Jar Jar.

Jar Jar va continuar saltant al voltant d'ells i, de sobte, es va calmar fent un evident gran esforç.

–I qüest, misa suposa sigui tusa aprenient –va continuar, i el gungan va semblar ja molt més controlat. O almenys per un moment, fins que va mirar fixament al jove padawan, esvaint-se llavors tota dissimulació–. Nooooo! –va cridar, donant palmades–. Annie? Noooooo! Petit Annie? –Jar Jar va agafar al padawan i va tirar d'ell, estudiant-lo de cap a cap–. Nooo! Yusa muito gran! Yiyiyiyi! Annie! Misa non creure–s'ho!

Aquesta vegada li va tocar el torn a Ànakin de somriure avergonyit. No va oferir cap resistència mentre el sobreexcitat gungan li propinava una forta abraçada i el sacsejava violentament amb els seus salts infantils.

–Hola, Jar Jar –va dir Ànakin, mentre Jar Jar seguia saltant i cridant el seu nom i emetent una sèrie d'estranys sons que sonaven com "Yiyi". Semblava que no es cansaria mai, però llavors Obi-Wan va agafar a Jar Jar pel braç, suaument però amb fermesa.

–Hem vingut a parlar amb la Senadora Amidala. Podries conduir-nos fins a ella?

Jar Jar va deixar de saltar i va mirar fixament a Obi-Wan, adquirint el seu rostre d'ànec una expressió més seriosa.

–Ella sperar vosa! Annie! Misa non creure–s'ho! –va dir, inclinant una mica més el cap, agafant després a Ànakin per la mà i tirant d'ell.

L'apartament estava decorat amb molt de gust, havent-hi al centre cadires i un divan amb coixins disposats en cercle, així com uns quants quadres ben col·locats a les parets. Dormé i Typho estaven a l'habitació, aturats al costat del divan. El Capità vestia un vestit típicament militar, uniforme blau sota una túnica de cuir marró, amb guants negres i una gorra rígida, amb la vora i cinta de cuir negres. Dormé, al seu costat, portava un dels vestits elegants alhora que discrets, habituals en les ajudantes de la Padmé.

Però Ànakin no els va veure. Es va concentrar en la tercera persona de l'habitació, en Padmé, i només en ella, i si alguna vegada havia albergat algun dubte, sobre si era tan bonica com la recordava, aquesta es va esvair en aquell moment i lloc. Els seus ulls van recórrer la petita i proporcionada forma embolicada en les vestidures negres i púrpures, fixant-se en tots els detalls. Va veure l'espès cabell castany, recollit en un monyo i sobre una tiara semblant a una cistella, situada a la part alta del cap, i es va voler perdre en ella. Va veure els seus ulls i va voler mirar-se en ells per tota l'eternitat. Va veure els seus llavis i va voler...

Ànakin va tancar els ulls per un moment i va respirar profundament, i va poder tornar a olorar aquesta aroma que s'havia gravat en la seva ment com pertanyent a la Padmé.

Va necessitar fins a l'última engruna de la seva força de voluntat per caminar de forma pausada i respectuosa darrere d’Obi-Wan i no limitar-se a córrer cap a ella i esclafar-la en una abraçada. Però, en canvi, paradoxalment, va necessitar tota la seva energia per moure les cames, que de sobte li va semblar que flaquejaven, i donar aquest primer pas a l'interior de l'habitació, aquest primer pas cap a ella.

–Misa aqüí. Mira! Mira! –va cridar Jar Jar, que no era l'anunci que hagués preferit Obi-Wan, però sí el que podia esperar-se d'aquest gungan emocionalment volàtil–. Van arribar ils Jedi.

–És un plaer tornar-la a veure, milady –va dir Obi-Wan, aturant-se davant la bella i jove Senadora.

Darrere del seu Mestre, Ànakin va continuar mirant a la dona, fixant-se en cada moviment seu. Ella el va mirar una vegada, encara que breument, i ell no va detectar cap reconeixement en els seus ulls.

Padmé va agafar la mà d'Obi-Wan entre les seves.

–Ha passat massa temps, Mestre Kenobi. M'alegro que els nostres camins tornin a creuar-se. Però he d’advertir-lo que crec innecessària la seva presència aquí.

–Estic segur que els membres del Consell Jedi tenen els seus motius –va replicar Obi-Wan.

Padmé va exhibir una expressió de resignada acceptació davant aquest comentari, però va ser reemplaçada per una mirada de curiositat en tornar a mirar darrere del Cavaller Jedi, en direcció al jove padawan que esperava pacientment darrere d'ell. Va donar un pas a una banda, per situar-se just davant d'Ànakin.

–Annie? –va preguntar, amb expressió d'incredulitat. El seu somriure i la llum dels seus ulls indicaven que no necessitava una resposta.

Ànakin va sentir per un instant que el seu esperit donava un salt.

–Annie –va tornar a dir Amidala–. Serà possible? Per tots els cels, com has crescut! –I va abaixar la mirada, per seguir des de baix la línia del seu esvelt cos, tirant enrere el cap per emfatitzar la seva alçada, adonant-se que ara era més alt que ella.

Però això va fer poc per augmentar la confiança d'Ànakin, de tan perdut que estava en la bellesa de la Padmé. El somriure d'ella es va ampliar, en clar senyal que s'alegrava de veure’l, però ell no es va adonar, ni de les implicacions que comportava.

–Vostè també –va respondre ell amb poca traça, com si li costés treure cada paraula de la boca–. En bellesa, vull dir. –S’aclarí la gola i s’alçà–. I és vostè més baixa –va dir burleta, i intentà sense èxit semblar calmat–. Per ser una Senadora, vull dir.

Ànakin es va fixar en la mirada desaprovadora d'Obi-Wan, però Padmé va riure desfent la tensió i bellugant el cap.

–Oh, Annie, sempre seràs aquest nen que vaig conèixer a Tatooine –va dir, i ni agafant-li el sabre làser del cinturó per tallar-li les cames hauria pogut empetitir més a Ànakin Skywalker.

Ell va abaixar la mirada, i la seva vergonya només va augmentar quan es va adonar que tant Obi-Wan com el Capità Typho el miraven fixament.

–La nostra presència serà invisible, milady –va sentir que Obi-Wan li assegurava a Padmé.

–Agraeixo la seva presència aquí, Mestre Kenobi –va dir el Capità Typho–. La situació és més perillosa del que admet la Senadora.

–No necessito més seguretat –va dir Padmé, dirigint-se primer a Typho, però tornant-se després per mirar a Obi-Wan mentre parlava–. El que necessito són respostes. Vull saber qui intenta matar-me. Crec que en això rau una qüestió de la major importància per al Senat. Aquí passa alguna cosa més...

Ella es va interrompre i una ombra va creuar el semblant d'Obi-Wan Kenobi.

–Hem vingut aquí per protegir-la, Senadora, no per començar una investigació –va dir amb to deliberadament calmat, però Ànakin va contradir-lo tot just acabat.

–Trobarem a qui intenta matar-la, Padmé –va insistir el padawan–. Ho prometo.

Tot just acabar de parlar, Ànakin es va adonar del seu error, clarament evident en la mirada que li dirigia Obi-Wan, havia preparat mentalment una resposta a la Padmé, i no hi havia assimilat l’explicació del seu Mestre abans de proferir aquestes paraules tan clarament descurades. Només li quedava mossegar-se el llavi i baixar la mirada.

–No anem a excedir-nos en la nostra missió, el meu jove padawan! –va dir Obi-Wan tallant, i Ànakin es va doldre de ser rebaixat públicament, i més davant aquest públic en concret.

–Ho deia en el sentit de protegir-la, Mestre, és clar.

La seva justificació va sonar pueril fins i tot per al propi Ànakin.

–No anem a passar una altra vegada per això, Ànakin. Prestaràs atenció al que jo decideixi.

Ànakin no podia creure que Obi-Wan seguís fent això davant de la Padmé.

–Per què? –va preguntar, donant-li la volta a la pregunta i al debat, intentant recuperar desesperadament una mica de peu i credibilitat.

–Com? –va exclamar Obi-Wan, més molest del que mai li havia vist, i el jove padawan va saber que estava anant massa lluny i massa ràpid.

–Per què creus que ens van assignar a ella, si no és per trobar l'assassí? –va preguntar, intentant calmar la situació–. La protecció és un treball per a les forces de seguretat local, no per als Jedi. És excessiu, Mestre, així que la nostra missió porta implícita una investigació.

–Farem el que ens va demanar el Consell –va replicar Obi-Wan–. I tu aprendràs quin és el teu lloc, noi.

–Potser n'hi ha prou amb la vostra presència al meu costat perquè els misteris que envolten aquest perill es desvetllin per si sols –va suggerir la Padmé, sempre diplomàtica. Va somriure alternativament a Ànakin i Obi-Wan, convidant-los a la cortesia, i quan els dos van retrocedir, amb les espatlles visiblement relaxades, va afegir–; Si ara em disculpen, he de retirar-me.

Tots van inclinar el cap mentre Padmé i Dormé sortien de l'habitació, i Obi-Wan va mirar llavors amb duresa al seu jove padawan, no semblant cap d'ells complagut amb l'altre.

–Bé, doncs jo sí m'alegro que estiguin aquí –va dir el Capità Typho, apropant-se a ells–. No sé el que passa aquí, però, a hores d'ara, tota seguretat és poca per a la Senadora. Els del Consell Jedi semblaven creure en la implicació dels miners, però jo no estic d'acord amb això.

–Què ha descobert? –va preguntar Ànakin. Obi-Wan li va dirigir una mirada d'advertència–. Estarem millor preparats per protegir a la Senadora si tenim alguna idea a què ens enfrontem.

L'explicació dirigida al seu Mestre era prou lògica com perquè aquest l'acceptés com a raonable.

–No gaire –va admetre Typho–. La Senadora Amidala lidera l'oposició a què es creï un Exèrcit de la República. Està decidida a enfrontar-se als separatistes emprant la negociació i no la força, però els atemptats contra la seva vida, malgrat haver fracassat, només han aconseguit reforçar l'oposició que hi ha a la seva postura al Senat.

–I atès que, lògicament, els separatistes no desitgen la creació d'un Exèrcit de la República... –va raonar Obi-Wan.

–Ens hem quedat sense pistes –va dir Typho–. I en aquest tipus d'incidents, les primeres sospites es dirigeixen cap al Comte Dooku i els separatistes. –Obi-Wan va arrufar les celles i Typho es va afanyar a afegir–: O cap a algun dels lleials al seu moviment. Els separatistes han estat implicats en molts atacs similars per tota la República. Són un grup violent. Però ningú sap per què poden anar darrere de la Senadora Amidala.

–I nosaltres no estem aquí per endevinar, sinó per protegir –va dir Obi-Wan, amb un to que deixava ben clar que havia acabat amb aquest tema concret de discussió.

Typho va inclinar el cap, indicant que li havia sentit amb claredat.

–Posaré un home a cada pis, i jo estaré al centre de comandament, un pis més avall.

Typho va marxar i Obi-Wan va començar un registre de l'habitació i les cambres contigües, intentant agafar-li el pols al lloc. Ànakin va començar a fer el mateix, però es va aturar en ensopegar amb Jar Jar Binks.

–Misa muito content de tornar a veure-us, Annie.

–Ni tan sols em va reconèixer –va dir Ànakin, mirant a la porta per la qual havia desaparegut la Padmé. Va negar amb el cap, abatut, i es va tornar cap al gungan–. He pensat en ella tots els dies des que ens vam separar i ella s'havia oblidat completament de mi.

–Per qüè di açò?

–Ja l'has vist.

–Ella feliç. Més feliç del qüe misa l'ha vist en muito tempo. Són dolent tempos, Annie. Muito dolents tempos!

Ànakin va negar amb el cap i es va disposar a repetir el que li preocupava però va notar que Obi-Wan es dirigia cap a ell i va contenir la llengua.

Però el seu observador Mestre ja havia inferit quin era el tema de conversa.

–Tornes a centrar-te en allò negatiu –va dir a Ànakin–. Atén als teus pensaments. Ella es va alegrar de veure'ns; deixa-ho així. Ara comprovem la seguretat. Tenim molt a fer.

Ànakin va inclinar el cap.

–Sí, Mestre.

Va poder dir aquestes paraules perquè havia de dir-les, però el jove padawan no podia oblidar-se del que hi havia en el seu cor i en el seu pensament.

***

Padmé va seure davant el seu tocador, raspallant-se l’espès cabell castany, mirant al mirall però sense veure res en ell. Els seus pensaments tornaven un cop i un altre a la imatge d'Ànakin, a la mirada que ell li havia dirigit. Va tornar a sentir les seves paraules, "... crescut en bellesa", i encara que la Padmé ho era, innegablement, no eren paraules que estigués acostumada a sentir. Padmé portava ficada en política des que era una nena, ascendint sempre, i ràpidament, a posicions amb poder i influència. La majoria dels homes amb els quals havia tractat havien estat més preocupats pel que ella podia proporcionar-los en qüestions pràctiques que per la seva bellesa, o en aquest cas, per tenir algun sentiment autèntic cap a ella. Primer en ser Reina de Naboo, i després com a Senadora. Padmé sempre havia estat molt conscient que els homes la consideraven atractiva d'una manera més profunda que la mera atracció física, més profunda que qualsevol llaç emocional.

O pot ser que no més profunda que això últim, es va dir ella, ja que no podia negar la intensitat que havia notat en els ulls d'Ànakin quan ell la va mirar.

Però, què significava això?

Ella el va tornar a veure en els seus pensaments. I amb claredat. La seva ment es va recrear en el seu cos esvelt i fort, en el seu rostre tens, amb la intensitat que sempre havia admirat en ell, però amb ulls que brillaven amb alegria, amb entremaliadura, amb...

Amb enyorança?

Aquest pensament va frenar a la Senadora. Les seves mans van caure als costats, i es va quedar allà, mirant-se, jutjant el seu propi aspecte com podria fer-ho l’Ànakin.

Després de llargs moments. Padmé va negar amb el cap, dient-se que era una bogeria. Ànakin era un Jedi. Per dedicació i per jurament, i aquestes eren coses que Padmé Amidala admirava per sobre de tota la resta.

Com podia ell mirar-la d'aquesta manera?

Així que havia d'haver estat la seva imaginació.

O era la seva fantasia?

Rient-se de si mateixa. Padmé va tornar a passar-se el raspall pels cabells, però es va aturar abans de començar. Portava una camisa de dormir de seda blanca i després de tot, hi havia càmeres de seguretat a la seva habitació. Mai li havien molestat aquestes càmeres, ja que sempre les mirava clínicament. Les càmeres de seguretat, i els guàrdies vetllant tots els seus moviments, eren part de la seva existència, i havia après a dur a terme les seves rutines diàries, incloses les més privades, sense parar-se a pensar dues vegades en possibles ulls intrusos.

Però, en aquest moment es va adonar que a l'altre extrem d'aquestes càmeres es podia trobar cert jove Jedi.

Següent