Foc creuat (XV)

Anterior

Capítol 15

BUMMMFFF!

El cable de seguretat es va tibar, sacsejant i unint a Boba i a Garr, fent-los girar, com si fossin les joguines d'un nen, les joguines d'un nen gegant que havien estat llançats al forat més profund de tot l'univers.

El profund forat negre que és l'univers.

Mentre ells donaven tornades lluny de la nau units entre si, la nau Candaserri desapareixeria a l’hiperespai condemnant-los a ells a surar a l'espai per sempre.

Tots dos es movien, allunyant-se lluny de la nau, cap al buit de l'espai.

Caient al gran no-res.

Assumir el pitjor li feia sentir a Boba molt més calmat. El seu pànic s'havia anat. El seu temor havia desaparegut. Va recordar una cosa que li havia explicat el seu pare. Quant pitjor sigui la situació, més calmat has d'estar.

Se sentia com si estigués parat, veient com l'univers girava al seu al voltant. Allà estava el Candaserri, després apareixia Garr en l'altre extrem del cable de seguretat, llavors apareixien les estrelles fins que la nau apareixia de nou.

A cada moment que passava la nau era una mica més petita. Quant temps passaria abans que se n'anés? Es va preguntar Boba. El salt a l’hiperespai tindria lloc en qualsevol moment.

–Teff, segueixes aquí?

–Sí.

–Ha estat genial ser el teu amic.

–El mateix dic, –va dir Boba. Gairebé desitjava haver-li dit al seu amic el seu veritable nom. Tal vegada no fos massa tard.

Va veure a Garr, girant a través del seu camp de visió.

Després les estrelles de nou, totes blanques a excepció d'un petit estel taronja.

Després, la nau, que continuava en el mateix lloc.

Un estel taronja? D'on havia sortit?

Boba va veure com l'estel de color taronja s'acostava de nou. Estava col·locat exactament enfront de la nau. Si hagués tingut una motxilla equipada amb coets, hagués pogut utilitzar l'estel de color taronja per aconseguir una solució: detenir el seu gir i guiar-se cap a la nau.

Però no tenia cap motxilla equipada amb coets. I tan sols li quedaven uns minuts d'aire. Abans que no hi haguessin més possibilitats.

I va ser llavors quan va tenir la idea.

–Teff? Segueixes aquí?

–Sí.

–Què estàs fent? He sentit un soroll estrany.

–He tingut una idea, –va dir Boba.

–Quina idea?

No podia parlar. Havia de reservar l'aire.

–Tan sols mantingues-te en la mateixa posició, i espera el millor.

El vestit espacial d'emergència de Boba no tenia motxilla coet, però si que tenia alguna cosa que podria ser utilitzat per a una motxilla coet.

El tanc d'aire.

Boba va desconnectar el tanc d'aire i el va treure de la seva esquena. Ara tot el que havia de fer era respirar l'aire que estava en el seu vestit. Que segurament no duraria més d'un minut.

Boba va sostenir el tanc d'aire contra el seu estómac i va esperar al fet que l'estel de color taronja tornés a aparèixer en el seu camp de visió.

Aquí estava! Va estrènyer la vàlvula d'alliberament d'aire. SSSSSSSSSS

L'univers es va alentir, només una mica. Boba va esperar fins que l'estel de color taronja va aparèixer de nou. SSSSSSSSSSSS

Va desaccelerar una mica més. I aquesta vegada la nau estava més a prop quan Boba la va veure surant a la vista. SSSSSSSSSSSSSS

Ens movem! Garr seguia girant en l'altre extrem de la corda de salvament. Però Boba es mantenia estable. Podia veure la nau per sobre de la seva espatlla, cada vegada més a prop, mentre dirigia el tanc d'aire cap a l'estel de color taronja utilitzant l'aire del tanc com a propulsor.

SSSSSSSSSS

Per a cada acció, com la sortida de l'aire cap a fora, es produeix una reacció igual i oposada, com Boba surant cap enrere, cap a la nau. Va sentir l'estirada del cable de seguretat, sentint que estava tirant a Garr amb ell.

–Què està passant? –Va preguntar Garr.

Boba no va respondre. Tot el que tenia per respirar era l'aire que li quedava en el seu vestit, i cada vegada li quedava menys oxigen.

SSSSSSSSSSSSSSSS

La nau cada vegada estava més a prop. Més a prop. En la part inferior estava la resclosa d'aire oberta.

Boba va expulsar aire cap a l'estel de color taronja de nou.

SSSSSSSSSSSSSSS

Estaven més, i més a prop. SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

L'oxigen en el vestit de Boba gairebé havia desaparegut. Es va quedar sense alè. SSSSSSSSSSSS. Ruixava l'aire a l'espai, però el necessitava en el seu vestit, en els seus pulmons... SS SS SSSSSSS

SSSSS SSSSSSS

L'aire gairebé s'havia acabat en el tanc. Boba podia veure la nau per sobre de la seva espatlla, cada vegada més i més a prop. Però encara no prou a prop.

SSSSSSS

Boba va sentir que el cap li començava a donar voltes. Els seus pulmons estaven cremant, suplicaven per una mica d'aire.

Un petit estel taronja.

I Garr al final de tot.

L'enorme nau, més propera…

–Teff, estàs aquí? Alguna cosa ens està empenyent cap a la nau! Ens han d'haver vist!

SS SS SSsssss

L'última glopada d'aire. Ho aconseguirien?

–Garr, agafa't al passamans!

Li hauria escoltat Garr? Boba va copejar un costat de la porta i va rebotar cap a enrere, a l'espai. Va allargar la mà per agafar un punt d'agafada de la resclosa d'aire, però estava fora del seu abast!

Estava caient de nou, aquesta vegada per sempre.

I era en aquest moment quan el seu pare anava cap a ell, lluny de les urpes de la mort, fora de la foscor d'un somni, agafant la seva mà i empenyent-li.

Empenyent i empenyent...

Boba!

Següent