L'atac dels clons (XIII)

Anterior

Capítol 13

La sala més gran del vast Temple Jedi era la sala d'arxius. Tota ella estava plena d'il·luminats panells d'ordinador que formaven llargues línies de partícules blaves a les parets, allunyant-se tant que una persona que mirés des d'un extrem de la sala veuria com convergien en l'altre extrem. Al llarg de tota ella es veien les imatges dels Jedi del passat i del present, bustos esculpits en pedra blanca pels millors artesans de Coruscant.

Obi-Wan Kenobi estava parat al costat d'un d'aquests bustos, estudiant-lo, tocant-lo, com si el fet d’examinar els trets facials de la persona representada li permetés obtenir algun indici sobre les motivacions d'aquest home. Aquest dia no hi havia molts visitants en els arxius, però poques vegades eren nombrosos, per la qual cosa esperava que la senyora Jocasta Nu, l'arxivista Jedi, no trigaria a atendre la seva trucada.

Esperava pacientment, estudiant els forts trets del bust, els elevats i orgullosos pòmuls, el meticulós pentinat, els ulls grans i alertes. Mai havia arribat a conèixer molt bé en aquest home, aquesta llegenda, el Comte Dooku, però sí l'havia vist en ocasions i sabia que el bust captava a la perfecció l'essència de la seva persona. Hi havia en l'home una dedicació tan palpable com la que de vegades evidenciava el Mestre Qui-Gon, sobretot quan defensava una causa especialment important. Quan creia tenir la raó, fins i tot s'enfrontava al Consell Jedi, tal com havia fet per Ànakin deu anys abans, quan el Consell es va negar a reconèixer les especials circumstàncies del noi, el seu increïble potencial en la Força i la possibilitat que fos l'esmentat en la profecia.

Sí, hi havia vist en ocasions aquest tipus de dedicació en Qui-Gon, però, pel que sabia, i a diferència d'aquest, Dooku mai havia pogut relaxar-se, sempre caminava concentrat en algun assumpte. Els llums dels seus ulls eren flames que cremaven eternament.

I Dooku va dur la seva actitud a extrems perillosos. Havia deixat l'Orde Jedi, renunciant a la seva vocació i als seus companys. Fossin quins fossin els problemes percebuts per Dooku, hauria d’haver-se adonat que la millor manera de resoldre'ls era dins la seva família Jedi.

–Has sol·licitat ajuda? –va dir una veu severa darrere d'ell, traient-li de les seves reflexions.

Es va tornar per veure la senyora Jocasta Nu parada al seu costat, agafant-se les mans que pràcticament desapareixien entre els plecs de la seva túnica de Jedi. Era una persona bastant gran i d'aspecte fràgil, i aquesta observació va fer somriure a Obi-Wan. Quants Jedi joves i amb poca experiència havien mirat aquesta façana, la cara i el coll prims i arrugats, el que recollit cabell blanc, i cregut que podrien aprofitar-se de la dona, obligar-la a realitzar els seus estudis per ells, per topar-se llavors amb la realitat que era Jocasta Nu? Ella era com un tió ardent, la veritable fortalesa i determinació s’amagava darrere d'aquesta feble façana. Era arxivera des de feia molts i molts anys, i aquest era el seu lloc, el seu domini, el seu regne. Qualsevol Jedi que acudís allà, fins i tot el més elevat dels Mestres, havia d'acatar les seves regles o acabar afrontant la seva ira.

–Sí, l'he sol·licitat –va respondre finalment Obi-Wan, adonant-se que ella li mirava inquisitiva, esperant una resposta.

L'anciana va somriure i va passar pel seu costat per mirar el bust del Comte Dooku.

–Té un rostre amb molta força, oi? –va comentar, amb un to reposat que restava tensió a trobada–. Va ser un dels Jedi més brillants que he tingut el privilegi de conèixer.

–Mai vaig comprendre per què se'n va anar. Només vint Jedi han deixat l'Orde.

–Els Vint Perduts –va dir ella, amb un profund sospir–. I el Comte Dooku és el més recent i el més dolorós. A ningú li agrada parlar-ne. La seva partida va ser una gran pèrdua per a l'Orde.

–Què va passar?

–Bé, diguem que estava una mica en desacord amb les decisions del Consell –va replicar l’arxivista–. Gairebé com el teu vell Mestre Qui-Gon.

Encara que Obi-Wan havia estat pensant el mateix, el fet de sentir-ho dir a la Jocasta Nu va agafar-lo desprevingut, pintant a Qui-Gon amb una llum molt més rebel del que ell havia imaginat. Sabia que el seu antic Mestre havia tingut els seus moments, és clar, i que el més important d'ells havia estat la seva confrontació relativa a Ànakin, però mai havia considerat a Qui-Gon com un rebel. Però semblava que Jocasta Nu, tan al corrent com el que més de com es respirava al Temple Jedi, sí que ho veia així.

–De debò? –va comentar, esperant naturalment més informació sobre Dooku, però esperant també saber una mica més sobre el seu antic i estimat Mestre.

–Oh, sí. En molts sentits, eren molt semblants. Pensadors molt individualistes. –Va mirar fixament al bust, i Obi-Wan va notar que la seva ment estava de sobte molt, molt lluny–. Sempre va lluitar per convertir-se en un Jedi molt més poderós. Volia ser el millor. No tenia rival amb un sabre làser quan feia servir l'antic estil d'esgrima. El seu coneixement de la Força era... únic. Crec que, al final, es va anar perquè va perdre la fe en la República. Creia que els polítics eren corruptes...

Jocasta Nu va fer una pausa i va mirar a Obi-Wan amb expressió reveladora, evidenciant que no creia que Dooku estigués tan desencaminat com semblaven pensar molts.

–I sentia que els Jedi es traïen a si mateixos en servir als polítics –va constatar l’arxivista.

Obi-Wan va parpellejar, assimilant aquestes paraules. Sabia que molts pensaven d'aquesta manera, inclosos Qui-Gon i, de vegades, ell mateix.

–Sempre va tenir expectatives molt elevades per al govern –continuà ella–. Va desaparèixer durant nou o deu anys, i fa poc que va reaparèixer com a dirigent del moviment separatista.

–Interessant –va comentar el Cavaller Jedi, mirant al bust i l’arxivista–. Però segueixo sense estar molt segur de comprendre-ho.

–Cap de nosaltres ho comprèn –va replicar ella, transformant la seva expressió seriosa en un càlid somriure–. Bé, estic segura que no em vas cridar perquè et donés una lliçó d'història. Tens algun problema, Mestre Kenobi?

–Sí, intento trobar un sistema planetari anomenat Kamino. No apareix en cap dels mapes de l'arxiu.

–Kamino? –Jocasta Nu va mirar al seu voltant, com si busqués el sistema aquí o enllà–. No és un sistema que em sigui familiar. Deixa’m-ho veure.

Uns pocs passos els van portar fins a la pantalla d'ordinador on abans havia estat buscant Obi-Wan. Ella es va inclinar i va accionar uns quants controls.

–Estàs segur de tenir bé les coordenades?

–Segons la meva informació, hauria d'estar en algun lloc d'aquest quadrant –va dir Obi-Wan–. Al sud del Laberint Rishi.

Unes quantes pulsacions més en el teclat no van aconseguir res a part d'un nas arrufat al seu ancià i castigat rostre.

–Però, quines són les coordenades exactes?

–Només conec el quadrant –va admetre Obi-Wan, i Jocasta Nu es va girar per mirar-lo.

–No tens les coordenades? Sembla el tipus d'indicació que et donaria un rufià guia de carrers... un vell miner o un comerciant firbog.

–Les tres coses alhora –va admetre Obi-Wan amb un somriure.

–Estàs segur que existeix?

–De tot.

Jocasta Nu es va recolzar en el seient i es va fregar pensativa la barbeta.

–Deixa que faci una exploració gravitatòria –va dir, tant per si mateixa com per Obi-Wan.

L’holograma del mapa estel·lar del quadrant buscat es va posar en moviment unes tecles després, i els dos van estudiar els seus moviments.

–Aquí hi ha algunes inconsistències –va comentar l'aguda arxivista–. Pot ser que el planeta que busques es destruís.

–I no constaria això en els arxius?

–Hauria de constar, tret que fos molt recent –va replicar ella, però negava amb el cap mentre ho deia, sense estar molt convençuda–. Sento dir-ho, però sembla que el sistema que busques no existeix.

–Això és impossible. Potser els arxius estiguin incomplets.

–Els arxius són exhaustius i completament segurs, el meu jove Jedi –va ser la imponent resposta, en abandonar l’arxivista tota familiaritat en el seu to i assumint una altra vegada l'actitud de governanta del regne de l’arxiu–. Hi ha una cosa del que pots estar completament segur: si no apareix en els nostres registres, és que no existeix.

Els dos es van mirar durant un llarg moment, i Obi-Wan va acceptar que no hi havia ni la més remota mena de dubte en aquesta declaració.

Va tornar a mirar el mapa, perplex, atrapat en el que semblava un problema sense aparent solució. Sabia que en tota la galàxia no hi havia ningú amb informació més fiable que Dexter Jettster, exceptuant a Jocasta Nu, però, però, els dos estaven enfrontats en el referent d’aquesta informació. Dexter semblava tan segur sobre els orígens del saberdart com ho estava l’arxivista. Els dos no podien tenir la raó.

Semblava que no seria fàcil resoldre el problema de trobar el presumpte assassí de la Senadora Amidala, i això preocupava a Obi-Wan Kenobi per moltes, moltes raons. Amb el permís de Jocasta Nu, el Jedi va prémer unes quantes tecles, descarregant en un petit hologlobus l'arxiu amb la informació sobre la regió del quadrant. A continuació, va deixar el lloc emportant-se l’objecte amb ell.

Però no sense dirigir una darrera mirada a l'impressionant bust del Comte Dooku.

***

Aquest mateix dia, més tard, Obi-Wan es va allunyar dels arxius i dels droides d'anàlisi i va optar per recórrer al seu propi interior, a les seves pròpies percepcions. Va trobar una cambra petita i confortable al costat del gran balcó del Temple, una de les moltes concebudes per als moments de reflexió Jedi. Una petita font bombollejava al seu costat mentre s'asseia en una estoreta tova però ferma i creuava les cames.

L'aigua es vessava sobre un llit de polides pedres creant un so delicat, un soroll de fons natural en la seva bellesa i en la simplicitat de la seva cançó.

Davant seu penjava de la paret un quadre de canviants colors vermells que s'accentuaven fins a arribar a un profund carmesí abans de passar al negre, interpretació lliure d'un camp de lava refredant-se, que el convidava no a mirar-lo, sinó a envoltar-se en ell, contribuint a la seva imatge interior, al costat de la càlida placidesa i el xiuxiuejant so, al fet que fos més enllà del seu entorn corpori.

En aquest tràngol va buscar Obi-Wan Kenobi el que desitjava saber. Primer es va centrar en el misteri de Kamino, esperant que l'anàlisi d’en Dexter fos el correcte. Per què no hauria aparegut el sistema en els arxius?

Una altra imatge va envair la seva meditació mentre intentava resoldre aquest trencaclosques, una imatge d'Ànakin i Padmé junts, a Naboo.

El Mestre Jedi es va sobresaltar, sobtadament temorós que fora una premonició i un perill amenacés al seu padawan i la jove Senadora...

Però es va adonar que no era així. No hi havia cap perill, els dos estaven relaxats, jugant.

L'alleujament d'Obi-Wan va durar només el temps que li va portar adonar-se que aquesta imatge que continuava representant-se en la seva ment podia ser d'allò més perillosa. Així i tot, la va rebutjar, insegur de si era una premonició, una imatge de la realitat o només una representació dels seus propis temors. Es va recordar que com més aviat resolgués el misteri de Kamino, de qui desitjava matar l’Amidala, abans podria tornar amb Ànakin i oferir-li la guia adequada.

Es va concentrar en el bust del Comte Dooku, buscant alguna revelació, però, per algun motiu, la imatge d'Ànakin va continuar interposant-se a la del renegat Comte...

Poc després, un frustrat i desconcertat Obi-Wan sortia de la petita cambra de meditació, negant amb el cap i tan segur de res com ho havia estat abans d'entrar en aquell lloc.

La seva paciència s'esgotava, mutant-se en frustració, i va decidir recórrer a una autoritat més elevada, algú més savi i amb més experiència. El seu curt viatge el va fer sortir del Temple en si i acostar-se al mirador, on es va aturar a observar, trobant cert alleujament a la frustració que sentia en la innocent escena que es desenvolupava davant seu.

El Mestre Yoda dirigia a vint dels escollits en els seus exercicis d'entrenament matinals, nens de només quatre o cinc anys que s'enfrontaven amb sabres làser en miniatura a flotants droides d’entrenament.

Va recordar el seu propi ensinistrament. No podia veure els ulls dels nens, ja que portaven cascs protectors, però sí imaginar les emocions que havien de pintar-se en els seus innocents rostres. En ells havia d'haver concentració, i gran alegria cada vegada que bloquejaven un raig d'energia provinent d'un droide d'entrenament, però aquest entusiasme es dissiparia inevitablement un instant després, quan l'alegria produís distracció i la distracció evités que bloquegessin el següent raig d'energia, i aquest provoqués un sobtada picossada.

I Obi-Wan recordava que aquestes petites descàrregues picaven, tant en el cos com en l'orgull. No hi havia res pitjor que ser colpejat per elles, sobretot al cul. Sempre et feia donar un petit salt de dolor, la qual cosa només accentuava la teva vergonya. Recordava vívidament aquesta sensació, recordava haver pensat que el miraven tots els que estaven al pati.

L'entrenament podia resultar humiliant.

Però també resultava estimulant, perquè els fracassos anaven parells als èxits, i cada un d'aquests augmentava la teva confiança, cadascun t’ajudava a connectar amb la constant bellesa que era la Força, augmentant aquesta connexió que distingia un Jedi de la resta de la galàxia.

Veure que Yoda dirigia aquell dia l'entrenament amb el mateix aspecte que tenia un quart de segle abans, quan va dirigir l'entrenament d'Obi-Wan, va omplir de calidesa al Cavaller Jedi.

–No penseu... sentiu –instruïa en Yoda–. Amb la Força un sigueu.

Obi-Wan, somrient, va mussitar les mateixes paraules amb què Yoda acabava la seva arenga:

–Això a tots ajudarà.

Quantes vegades havia sentit això!

Seguia somrient obertament quan Yoda es va tornar cap a ell.

–Joves, ja n'hi ha prou! –va ordenar el gran Mestre Jedi–. Un visitant tenim. La benvinguda doneu-li.

Vint petits sabres làser es van apagar i els estudiants li prestaren atenció a la vegada, llevant-se els cascos i agafant-lo adequadament sota el braç esquerre.

–Mestre Obi-Wan Kenobi –va dir Yoda, amb la gravetat suficient en la veu com perquè els joves no se sentissin defraudats.

–Benvingut Mestre Obi-Wan! –van dir els vint alhora.

–Em sap greu interrompre, Mestre –va dir aquest amb una lleugera reverència.

–Quina ajuda puc donar-te?

Obi-Wan va meditar un moment en la pregunta. Hi havia anat fins allà buscant específicament a Yoda, però, en aquest moment, en veure el diminut Mestre concentrat en la seva important tasca, es va preguntar si no hauria perdut massa aviat la paciència. Era aquest el lloc més adequat per demanar-li ajuda a Yoda amb una missió que era responsabilitat seva? No va necessitar molt de temps a oblidar aquest dubte. Ell era un Cavaller Jedi, i Yoda un Mestre, i les seves responsabilitats i les d’en Yoda eren en el fons una i la mateixa. No esperava que Yoda pogués ajudar-lo amb el seu problema, però sempre estava ple de sorpreses, sempre superava qualsevol propòsit.

–Busco un planeta que em va descriure un vell amic –va explicar, i va saber que Yoda assimilava cada paraula seva–. Confio en ell i en la informació que em va proporcionar, però el sistema no apareix en els mapes de l'arxiu.

En acabar, li va mostrar a Yoda l’hologlobus que portava amb si.

–Un dilema interessant és –va respondre en Yoda–. Un planeta el Mestre Obi-Wan ha perdut. Què compromès... què compromès. Un dilema interessant és. Al voltant del lector de mapa, reuniu-vos joves. Les vostres ments buideu i el planeta perdut d'Obi-Wan trobar intentarem.

Van anar a una sala situada a un costat del mirador. Al centre hi havia un pou estret, amb un relleu a la boca. Obi-Wan es va posar al seu costat i va col·locar l’hologlobus a la part buida del pou. Tot just el va posar allà, les persianes es tancaren enfosquint l'habitació i va aparèixer l’holograma d'un mapa estel·lar, brillant amb claredat.

Obi-Wan va fer una pausa abans de presentar el seu dilema, permetent que els joves superessin l'excitació inicial. Va observar amb diversió que alguns allargaven la mà i intentaven tocar les estrelles projectades. Llavors, quan tots van callar, es va dirigir al centre de la projecció.

–Aquí és on hauria d'estar –va explicar–. La gravetat tira cap a aquest lloc de totes les estrelles properes. Aquí hauria d'haver una estrella, però no n'hi ha.

–Molt interessant –va dir en Yoda–. La silueta de gravetat roman però desaparegudes estan l'estrella i els seus planetes. Com això pot ser? A veure joves, què és el primer que en la vostra ment veieu? Una resposta? Un pensament? Algú?

Obi-Wan va captar la muda indicació de Yoda i va callar, observant com el Mestre Jedi examinava als nens.

Una mà es va alçar, i encara que Obi-Wan va sentir la necessitat de riure davant la idea que un nen solucionés un enigma que tenia confosos un trio d'experimentats Jedi, entre els quals es trobaven Yoda i Jocasta Nu, va notar que Yoda es comportava amb tota serietat i concentració.

Yoda va assentir a l'estudiant, que va respondre de seguida.

–Que algú l'ha esborrat de la memòria de l'arxiu.

–És veritat –va acceptar de seguida un altre dels nens– Això és el que ha passat! L’ha esborrat algú!

–Si el planeta hagués explotat, la gravetat hauria desaparegut –va dir un altre dels nens.

Obi-Wan va mirar fixament l’excitat grup, atordit, però Yoda es va limitar a riure.

–Meravellosa en veritat la ment d'un nen és –va explicar–. Simple. Les dades haver d’esborrar-se van.

Yoda es va moure en direcció a la sortida i Obi-Wan li va seguir.

Movent la mà al passar al costat del pou lector, va agafar l’hologlobus amb la Força, apagant l'instant l'escena estel·lar.

–Al centre de l'estirada de gravetat ves, i el teu planeta hi trobaràs –li va aconsellar Yoda.

–Però, Mestre Yoda, qui ha pogut esborrar aquesta informació dels arxius? Això és impossible, oi?

–Perillós i preocupant aquest enigma és –va replicar Yoda arrufant les celles–. Només un Jedi esborrar aquests fitxers va poder. Però qui i per què més difícil de respondre és. En això meditaré. Que la Força t'acompanyi.

Un miler de preguntes van passar per la ment d'Obi-Wan, però va comprendre que Yoda li acomiadava. Cada un tenia un enigma al qual enfrontar-se, però almenys el sender que havia de prendre per aclarir el seu semblava estar més clar. Va realitzar una deferent inclinació de cap, però Yoda tornava ja al seu entrenament amb els nens, no semblant fixar-se en ell.

Obi-Wan es va allunyar d’allà.

***

Poc després, i no volent perdre ni un moment més, Obi-Wan es trobava a la plataforma d'aterratge al costat del caça que li estaven preparant, un caça d'ala delta esvelt i allargat, amb disseny en punta de fletxa i la carlinga situada molt enrere en la popa. Mace Windu estava al seu costat, i l'alt Mestre de severs trets mirava a Obi-Wan amb la seva habitual calma i el seu port controlat. Hi havia quelcom reconfortant en ell, una sensació de poder i, més que això, de destinació. A la seva manera, Mace Windu infonia en els que l'envoltaven la sensació que les coses acabarien sortint com havien de sortir.

–Vés amb compte –va dir a Obi-Wan, inclinant una mica el cap mentre parlava, en una postura que li feia semblar encara més impressionant–. La pertorbació en la Força és cada vegada més gran.

Obi-Wan va fer que sí, encara que, francament, les seves preocupacions eren en aquell moment molt més concretes i tangibles.

–Estic preocupat pel meu padawan. No està preparat per actuar sol.

Mace va assentir, com per recordar-li que ja havien parlat d'això.

–Té habilitats excepcionals –va replicar el Mestre–. El Consell està segur de la seva decisió, Obi-Wan. Per descomptat, encara no s'han aclarit tots els dubtes que hi ha sobre ell, però no es poden negar les seves habilitats, i no estem decebuts amb els progressos que ha realitzat sota la teva tutela.

Obi-Wan va meditar acuradament aquestes paraules i va tornar a assentir, sabent que recorria una fina línia. Si s'excedia en la seva preocupació sobre el temperament d'Ànakin, causaria un greu perjudici als Jedi i la galàxia. Tot i així, no causaria un dany més gran si permetia que la magnitud de la seva missió d'entrenar a Ànakin li fes silenciar dubtes legítims?

–Si la profecia és certa, Ànakin serà qui porti l'equilibri a la Força –va acabar Mace.

–Però encara té molt a aprendre. La seva habilitat li ha fet... bé... –Obi-Wan va fer una pausa, intentant caminar per aquesta fina línia– arrogant. M'adono que el Mestre Yoda i tu ho sabíeu des del principi. El noi era massa gran per començar l'entrenament i...

El nas arrufat d’en Mace Windu indicava que podia estar forçant el tema.

–Hi ha una cosa més.

Obi-Wan va respirar profundament.

–Mestre, no ens haurien d’haver encomanat aquesta missió a Ànakin i a mi. Temo que Ànakin no sigui capaç de protegir la Senadora.

–Per què?

–Té una... una connexió emocional amb ella. La té des que era un nen. I ara està confús, i distret.

Mentre parlava, Obi-Wan començà a caminar cap al caça. Va pujar per l'escaleta de la carlinga fins arribar al seu seient.

–Això ho has dit ja –li va recordar en Mace–. I la teva preocupació es va tenir en compte i no va canviar la decisió del Consell. Obi-Wan, has de tenir fe en què Ànakin prendrà el camí adequat.

Això tenia sentit, és clar. Si Ànakin havia de convertir-se en un gran líder, en la persona de la profecia, havia de posar a prova el seu caràcter. Obi-Wan va saber que Ànakin passava en aquell moment per una d'aquestes proves, reclòs en un planeta distant amb una dona a la qual estimava massa profundament. Havia de ser prou fort com per passar aquesta prova; Obi-Wan esperava que Ànakin reconegués el repte com el que era.

–Ha obtingut el Mestre Yoda algun coneixement sobre si aquesta guerra tindrà o no lloc? –va preguntar, canviant una mica el tema, encara que va sentir que tot estava molt relacionat. Trobar l'assassí, fer les paus amb els separatistes, totes aquestes coses haurien de permetre-li concentrar-se en l'entrenament d'Ànakin i mantenir les coses una mica més calmades al voltant del conflictiu padawan.

–Sondejar en el Costat Fosc és un procés perillós –va afirmar en Mace–. No sé quan decidirà fer-ho, però és molt possible que, quan ho faci, romangui diversos dies reclòs.

Obi-Wan va fer que sí i Mace li va dirigir un somriure i una salutació.

–Que la Força t'acompanyi.

–Posa rumb a l'anell hiperespacial, R4 –li va dir Obi-Wan al seu droide de navegació, una unitat R4-P connectada a l'ala esquerra de l'esvelt caça. Posem en marxa aquest trasto, va afegir per a si mateix el Cavaller Jedi.

Següent