Foc creuat (V)

Anterior

Capítol 5

Quina pudor! El cel estava enfosquit per remolins de fum; el sòl estava cobert per les escombraries de milers de planetes. Les restes de centenars de naus s'estenien en la distància. L'aire estava massa contaminat com per respirar.

Per sort, Boba havia agafat el casc de combat del seu pare. Se’l va col·locar en el cap quan va començar a caminar pel camí, cap a la torre. Li havia sorprès la lleugeresa del casc, i li feia respirar amb més facilitat; atès que no tenia una altra font d'aire, els seus filtres eliminaven la major part de les toxines de Raxus Prime.

Autosuficiència, va pensar Boba, començava per tenir l'equip adequat.

El camí va començar a pujar fins a una muntanya d'escòria fumejant. Boba avançava amb dificultat, les seves botes relliscant en el suau terreny. En la part superior, on la carretera arribava al cim de la muntanya, es va detenir a descansar.

Des d'allà podia veure la torre molt millor. Era un crani. Els braços estaven equipats amb perforadores i recipients, els quals submergia profundament en la porqueria de Raxus Prime. Llums procedents de la part superior de la torre il·luminaven el gran forat creat, on centenars de droides i treballadors s'esforçaven enmig dels vapors i la foscor.

Al seu al voltant parets i arcs estaven en ruïnes, com les restes d'una gran ciutat que haguessin estat enterrades i oblidades, i que haguessin estat desenterrades després.

Boba va baixar la muntanya fins que va arribar a la vora de l'enorme abisme i va mirar a baix. Excavadores per control remot i droides de recuperació colpejaven i sacsejaven a través de la porqueria, de lluny. Droides –aranya– fortament armats muntaven guàrdia en el perímetre de la fossa, Boba també va veure tancs AAT vigilant, apuntant fora de la terra. Però cap d'ells semblava interessat en ell.

Estaven massa ben armats per a un simple forat en el sòl, especialment al planeta escombriaire de la galàxia. Boba es preguntava de nou què seria això tan valuós que estava enterrat entre la porqueria i el fang de Raxus Prime?

Com si responguessin a la seva pregunta sense resposta, una veu ronca li va dir:

–Vas cap a la torre, no?

Boba va saltar. No havia vist al conductor, un givin del planeta Yag'Dhul, el qual s'havia parat i havia sortit del seu vehicle de perforació per col·locar-se prop de la seva posició.

–Suposo que sí, –va contestar Boba. No volia admetre que no sabia que era “allò”.

–És una qüestió de temps. –El conductor va treure una mica d'arrel de Radni, i l'hi va oferir a Boba. –Vols un mos? –Boba es va adonar que gràcies al seu casc havia estat confós amb un adult. Un altre avantatge del llegat del seu pare.

–No, gràcies, no em ve de gust, –va dir. Llavors es va arriscar a preguntar: –Així que… aquest és el Tresor?

–Tresor? –El givin va riure i va escopir en el clot. –No hi ha cap tresor, tret que diguis a la mort un Tresor. Se suposa que ningú ho sap, però el Comte està buscant una cosa anomenada la Recol·lectora de Força.

Boba havia sentit parlar de la Força. Els Jedi la usaven, el seu pare li havia parlat d'això. Però el Comte no era un Jedi.

–Però a mi no m'importa, –va dir dirigint-se de nou al seu vehicle extractor de fang. –Jo tan sols treballo aquí.

–Comprovació de seguretat! –Va dir una ronca i familiar veu en la distància. Boba es va amagar darrere d'una roca just abans que Cydon Prax es deixés veure.

–Tots els sistemes són segurs? –Va preguntar Prax. –No hi ha intrusos?

–Qui s'infiltraria en aquest planeta? – Va dir el conductor, balancejant-se en el seu seient. –No és exactament un centre turístic de vacances.

–Mantingues els ulls oberts, –grunyí Prax. –El Comte no vol a ningú ensumant en les seves excavacions. Ho has captat?

–Ho he captat, ho he captat, –va dir el conductor.

Serà millor que em vagi d'aquí, ràpidament! Va pensar Boba. Prax el podria reconèixer fins i tot amb el casc posat, a causa de la seva grandària. Es va esperar al fet que Prax estigués fora de la vista, i llavors va començar a baixar pel camí.

El problema era que el camí estava massa exposat, era massa estret. Prax podria venir per ell en qualsevol moment. Boba va decidir agafar el que esperava que fos una drecera. Un camí s'obria a través de les restes, i Boba pensava que aniria a donar a la base del Comte.

Després de sortir del camí i d'haver-hi estar donant unes quantes voltes, Boba es va adonar que s'havia allunyat massa. Com moltes dreceres, s'anava a convertir en un llarg camí.

Següent