L'atac dels clons (III)

Anterior

Capítol 3

–Allà estan! –va cridar Sholh Dorr, assenyalant cap a endavant, mentre mantenia la motojet a plena potència.

Després d’escoltar-lo, els altres vint-i-nou van veure l'objectiu, la fumera que aixecava una fila de banthes al pas. Els ultratjats grangers van accelerar a fons, llançant un rugit comú, decidits a obtenir la seva venjança, decidits a rescatar l’Shmi Skywalker, de mans d'aquesta banda de guerrers tusken, si és que encara vivia.

Van baixar pel vessant entre un rugir de motors i una cridòria de venjança, acostant-se als banthes, desitjosos d'entrar en combat.

Cliegg gronxava el cap endavant i enrere, grunyint tot el temps, com si supliqués a la seva motojet que accelerés encara més. Va virar bruscament, sortint-se de la fila pel flanc esquerre, seguit per Owen, i tornant a entrar a la formació pel centre, baixant després el cap i accelerant al màxim, intentant arribar als que anaven a l'avantguarda. Sí, Cliegg volia estar al cor de la lluita, poder envoltar el coll d'un tusken amb les seves fortes mans.

Ja es veien els banthes amb claredat, igual que els seus genets.

Es va sentir un altre crit, de venjança.

Però que es va transformar ràpidament en un d'angoixa.

L'avantguarda de l'exèrcit de grangers es va enfonsar literalment, quan les seves motojets van passar sota un cable situat acuradament a tot l'ample del congost, a l'altura del coll d'un humà que pilotés una motojet.

El crit d’en Cliegg es va tornar en un d’horror en contemplar la decapitació de diversos dels seus amics, mentre altres eren llançats a terra lluny dels seus vehicles. Mogut per l'instint, i sabent que no podria parar a temps, va fer un salt plantant un peu al seient de la seva motojet, i tornant a saltar des d'allà.

Llavors va sentir una fogonada de dolor, i es va veure girant cap a enrere. Va aterrar amb força al terra rocós, lliscant breument per ell.

El món que l'envoltava es va tornar borrós, un frenesí de sobtada activitat. Va veure les botes dels seus companys grangers, va sentir la veu d'Owen cridant-li, encara que li va semblar que la veu del seu fill se sentia molt, molt lluny.

Va veure el cuir que envoltava una bota tusken, les seves vestidures del color de la sorra, i amb una ràbia superior a la seva desorientació va agafar la cama quan va passar pel seu costat.

Va alçar els ulls i va aixecar un braç per bloquejar el cop que li propinava el tusken amb el seu bastó. Va acceptar el dolor, sentint tot just dins la seva ràbia, i es va arrossegar cap endavant envoltant les cames del tusken amb els braços, obligant-lo a caure a terra. Després es va arrossegar sobre ell, colpejant-lo amb les seves fortes mans, fins a trobar el lloc que buscava.

Els crits de dolor de grangers i tusken l'envoltaven, però Cliegg Lars tot just els sentia. Les seves mans es tancaven fermament en el coll del tusken. Va prémer amb força, i va alçar el cap de la seva presa per colpejar-lo contra el terra, una vegada i una altra, i va seguir pressionant i copejant fins molt després que el tusken deixés de resistir-se.

–Papa!

Aquest crit va treure a Cliegg de la seva ira. Va deixar anar al guerrer tusken i es girà per veure a Owen combatent cos a cos amb un altre dels guerrers.

Cliegg va girar i va començar a aixecar-se, posant una cama sota ell, i incorporant-se de pressa.

Es va caure amb força, en perdre inexplicablement l'equilibri. Confús, Cliegg va mirar cap avall esperant que un altre tusken li hagués fet ensopegar. Però llavors va veure que havia estat el seu propi cos el que li havia fallat.

Només llavors es va adonar Cliegg Lars que havia perdut una cama en saltar de la motojet.

La sang entollava el terra, brollant lliurement de la cama tallada. Es va agafar la cama amb ulls plens d'horror.

Va cridar a Owen. Va cridar desesperadament a Shmi.

Una motojet va passar veloç per la seva banda, un granger que fugia de la massacre, però l'home no es va aturar.

Cliegg va intentar cridar-lo, però la seva veu no va poder superar el nus que s'havia format en la seva gola en adonar-se que havia fracassat i que tot estava perdut.

Llavors, una segona motojet va passar al seu costat i es va aturar. Cliegg es va agafar a ell en un acte reflex, i abans que pogués preparar-se, abans que pogués apujar-se a ella, la moto es va allunyar, arrossegant-lo amb si.

–Aguanta, papa! –li va cridar Owen, que va resultar ser el conductor.

Cliegg va aguantar. Va aguantar amb la mateixa tossuderia que li havia fet aguantar en els mals temps de la granja d'humitat, la mateixa determinació implacable que havia permès a l'home conquistar el dur terreny de Tatooine. Va aguantar per la seva vida, i amb els tusken trepitjant-los els talons.

I va aguantar per Shmi, perquè ell era la seva única possibilitat de ser rescatada.

Un cop al vessant, Owen va aturar la motojet i va saltar per ocupar-se de la cama arrencada del seu pare. La va lligar el millor que va poder en els pocs moments que tenia i va ajudar al seu pare, que estava perdent la consciència, a tombar-se en la part posterior de la motojet.

Llavors Owen va accelerar a tota potència. Sabia que havia de portar al seu pare a casa, i com més aviat. Havia de netejar-li i tancar-li la ferida.

Li va donar per pensar que només hi havia vist dos motojets abandonar la massacre abans que ell, i que, en tota la commoció no havia pogut sentir el brunzit d'un sol motor.

Obligant-se a no desesperar, i trobant la mateixa i sòlida determinació que havia mantingut a Cliegg amb vida, Owen no va pensar en els molts amics perduts, no va pensar en la dificultat del seu pare, no va pensar en res que no fos arribar al seu destí.

***

–No són bones notícies –va dir el Capità Panaka, després d'informar la Senadora Amidala.

–Sempre sospitem que el Comte Dooku i els seus separatistes entrarien en tractes amb la Federació de Comerç i els Gremis de Comerç –va replicar Padmé, intentant posar bona cara.

Panaka acabava d'arribar amb el seu nebot el Capità Typho per informar-la que els neimoidians i la Federació de Comerç s'havien aliat al moviment separatista que amenaçava amb dividir la República.

–El Virrei Gunray és un oportunista –va continuar–. Farà tot el que cregui que pot beneficiar-lo financerament. La seva lleialtat acaba a la bossa. El Comte Dooku ha hagut de oferir-li un acord molt favorable, llibertat per produir sense preocupar-se de les condicions dels seus treballadors o dels efectes que pugui tenir la seva producció en el medi ambient. El Virrei Gunray ha deixat més d'un planeta convertit en una esfera morta i àrida surant a l'espai. O pot ser que el Comte Dooku hagi ofert a la Federació el control absolut d'algun mercat molt lucratiu, sense competència que valgui.

–Em preocupa més el que això implica per a vostè, Senadora –va comentar Panaka, aconseguint que Padmé li mirés amb estranyesa–. Els separatistes han deixat molt clar que no estan per sobre de la violència. Han dut a terme intents d'assassinat per tota la República.

–Jo pensava que tant el Comte Dooku com els separatistes considerarien a la Senadora Amidala com una aliada –va intervenir el Capità Typho, i tant Panaka com Padmé van mirar sorpresos a l'home normalment callat.

La mirada de Padmé era penetrant, i certa ira es va pintar en els seus bells trets.

–No sóc amiga de ningú que vulgui dissoldre la República, Capità –va insistir ella, amb un to que no donava lloc a discussions i que, per descomptat, no estava obert a discrepàncies.

En els pocs anys que portava sent Senadora, Amidala s'havia revelat com un dels defensors més lleials i poderosos de la República, un legisladora decidida a millorar el sistema, però a fer-ho dins dels confins de la constitució de la República. La Senadora Amidala era una dona que creia ferventment que l'autèntica bellesa del sistema de govern radicava en la seva capacitat interna per automillorar-se.

–Entesos, Senadora –va dir Typho amb una reverència. Era més baix que el seu oncle, però també de constitució poderosa, amb músculs que omplien les mànigues blaves de l'uniforme, i un pit sòlid sota la túnica de cuir marró. Portava un pegat de cuir negre sobre l'ull esquerre, perdut en la batalla que es va lliurar una dècada abans contra aquesta mateixa Federació de Comerç. Typho només era un adolescent en aquells dies, però s'havia portat bé, fent que el seu oncle se sentís orgullós d'ell–. I no em dono per ofès. Però vostè sempre ha afavorit la negociació per sobre de la força, i s'ha oposat a crear un exèrcit de la República. No creu que els separatistes estarien d'acord amb el que vostè votarà?

Un cop va deixar a un costat l'afront i va meditar la qüestió, Padmé no va tenir més remei que estar d'acord amb ell.

–Els informes diuen que el Comte Dooku s'ha aliat amb Nute Gunray –va intervenir Panaka, en to concís i decidit–. Aquest simple fet exigeix ​​que reforcem la seguretat al voltant de la Senadora Amidala.

–Si us plau, no parlin de mi com si no hi fos present –els va retreure ella, però Panaka ni tan sols va parpellejar.

–Quan es tracta de qüestions de seguretat, vostè no és aquí, Senadora –va replicar ell–. Almenys no està per dir la seva. El meu nebot respon davant meu, i vostè no pot minvar la responsabilitat que ell té en aquesta qüestió. Hauran de prendre tota mena de precaucions.

Després de dir això, va fer una reverència cortesa i se'n va anar, i Padmé va contenir les ganes de replicar-li. Ell tenia raó, i ella faria bé en callar. Es va tornar per mirar al Capità Typho.

–Estarem vigilant, Senadora.

–Haig de complir un deure, i aquest deure exigeix ​​que torni a Coruscant.

–I jo tinc el meu –li va assegurar Typho, i igual que Panaka, va fer una reverència i va marxar.

Padmé Amidala va mirar com s'anava i després de llançar un sospir, va recordar les paraules que li havia dirigit Sola. Es va preguntar amb tota honestedat si mai tindria l'oportunitat de seguir el consell de la seva germana, un consell que en aquests moments trobava estranyament temptador. Llavors es va adonar que feia dues setmanes que no veia a Sola o les nenes, o als seus pares, des d'aquella tarda al pati amb Ryoo i Puuya.

Semblava que el temps se li escapava de les mans.

***

–No es mou amb rapidesa suficient per atrapar als tusken! –bramava en protesta Cliegg Lars mentre el seu fill i la seva futura nora li ajudaven a pujar a la cadira de desplaçament que havia improvisat Owen.

–Ja fa molt que els tusken s'han anat, pare! –va dir Owen Lars amb calma, posant la mà en els amples espatlles d’en Cliegg, intentant calmar-lo–. I com que no vols fer servir una mecanocama, hauràs d'utilitzar aquesta cadira repulsora.

–L’únic segur és que no em vas a convenir en un mig droide –va replicar Cliegg–. Amb aquest petit vehicle n'hi haurà prou. I ara, anem a reunir més homes –va dir, amb veu que pujava frenèticament de to, mentre la seva mà es movia instintivament cap al monyó que era tot el que li quedava de la cama dreta, tallada a mitja cama–. Vés a Mos Eisley i assabenta't de quants reforços poden proporcionar-nos. Envia la Beru a les granges.

–Ja no tenen més reforços –va replicar Owen de forma honesta. Es va acostar a la cadira i es va inclinar per mirar a Cliegg a la cara–. Les granges trigaran anys a recuperar-se d'aquesta emboscada. Moltes famílies van quedar destrossades en l'atac tusken, i moltes altres més en l'intent de rescat.

–Com pots parlar així, estant la mare allà fora? –va rugir Cliegg, bullint de frustració, sobretot perquè en el fons del seu cor sabia que Owen deia la veritat.

Owen va respirar profundament, però va fer front a la seva imponent mirada.

–Hem de ser realistes, pare. Ja fa dues setmanes que se la van emportar –va dir sorrut, deixant que les implicacions quedessin en l'aire. Implicacions que segurament comprenia Cliegg Lars, que coneixia bé als temuts tusken.

Tot d'una, els amples espatlles d’en Cliegg es van enfonsar derrotades, i la seva ferotge mirada es va suavitzar mentre clavava els ulls a terra.

–Ha mort –va xiuxiuejar l'home ferit–. Ha mort de veritat.

Darrere seu, Beru Whitesun va començar a plorar.

Al seu costat, Owen lluitava per contenir les llàgrimes, romanent calmat i dret, sòlid com una roca, decidit a mantenir-los units en aquests moments devastadors, passés el que passés.

Següent