El Llegat dels Jedi (XIV)

Anterior

Trenta-dos anys després

Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi

CAPÍTOL 14

En Qui-Gon era el Mestre ara, i encara recordava la lliçó. Era l'única cosa que Dooku li havia deixat, i a la que no havia prestat massa atenció. Qui-Gon havia comprès que els éssers eren més complicats que una simple fórmula. I havia entès que per viure sense amistat o sense confiança calia habitar una galàxia en la que ell no voldria viure.

No obstant això, els esdeveniments de la seva pròpia vida, no havien provat que el seu mestre tenia raó?

Qui-Gon va sentir la duresa del banc sota seu. Ell i Obi-Wan Kenobi estaven en un creuer espacial ple de gom a gom de criatures. Els seus ulls estaven tancats. Obi-Wan estava al seu costat, sens dubte pensant que Qui-Gon dormia. Darrere de les seves parpelles tancades, Qui-Gon va imaginar poder sentir la velocitat de la nau saltant a través de les estrelles. Cada quilòmetre que passava en un instant el portava cap a un futur incert.

La traïció mai hauria d'agafar-li per sorpresa.

Però ho havia fet. Sempre.

El seu primer aprenent, a qui havia format, l'havia traït. Xànatos s'havia tornat cap al Costat Fosc, havia envaït el Temple mateix, havia intentat matar a Yoda. Ara Xànatos era mort. Hi havia triat la mort abans que rendir-se, saltant des de terra ferma a un estany tòxic en el seu món natal de Telos. Qui-Gon s'havia llançat per evitar-ho, fins i tot quan el seu cor sabia que era massa tard. Havia vist al Xànatos home caure, amb els seus ulls blaus consumint-se per l'odi, però al mateix temps, havia vist el Xànatos nen que una vegada va conèixer, amb els seus ulls blaus plens d'entusiasme, d'esperances. Li havia ferit, li havia afligit. Havien passat mesos des de l'incident, i Qui-Gon ho sentia tan fresc en la memòria com si hagués passat ahir. El seu anterior aprenent havia fallat en el seu entrenament? O havia estat Qui-Gon qui havia fallat?

El seu segon padawan, a qui també apreciava, també li havia traït. Obi-Wan estava ara assegut al seu costat, però Qui-Gon no sentia l'antiga harmonia entre ells. Obi-Wan havia abandonat l'Orde Jedi per involucrar-se en una causa en un planeta que havien intentat salvar. En Qui-Gon recordava encara estar dret sobre el sòl rocós de Melida/Daan, veient en els ulls del seu aprenent alguna cosa que mai abans havia vist: el desafiament. Obi-Wan no va fer cas de l'ordre d'en Qui-Gon per partir. S'havia quedat.

L'Obi-Wan havia arribat a comprendre que es va equivocar. Havia fet tot el possible per reconstruir el que havien tingut entre ells. Havia començat a transitar un llarg camí. La confiança era la meta.

El gest adust de desaprovació de la Tahl es va aixecar en la seva ment.

Ets sempre tan dramàtic, Qui-Gon. Obi-Wan és un noi que va cometre un error. No li facis responsable del teu fracàs amb Xànatos.

Això era el que ell estava fent?

Temps, tu necessites-, li havia aconsellat Yoda-. Això tot és.

En Qui-Gon va acceptar això. Però quant de temps era apropiat? Quan ho sabria? I intuiria l'Obi-Wan la seva lluita i arribaria a ressentir-se amb ell pel seu tossut cor?

El teu defecte és la teva necessitat de connexió amb la Força viva.

En Qui-Gon va comprendre la veritat d'això. No hi havia reparat completament en el que en Dooku va voler dir. En la seva vida diària havia intentat conservar aquella connexió en equilibri amb el seu camí de Jedi. Sense afectes. No veia això com un conflicte. Ho veia com una gran veritat, que pogués estimar, però sense tenir cap desig de posseir. Que pogués confiar, però sense ressentir-se amb els qui li van defraudar.

Últimament, això havia estat l'únic difícil.

-Ens Aturem per combustible -va dir l'Obi-Wan, interrompent els seus pensaments. Estaven tornant d'una missió d'entrenament rutinària, i no tenien pressa-. Sento molt interrompre'l, Mestre, però vol que desembarquem? Estarem aquí per diverses hores.

Qui-Gon va obrir els seus ulls.

- On som?

-En un planeta anomenat Junction V. El coneix vostè?

Qui-Gon va sacsejar el cap.

- Anem a desembarcar -va decidir-. Ens farà bé estirar les cames. I aposto a què podràs gaudir d'algun menjar decent.

-Estic bé -va dir l'Obi-Wan inclinant-se cap al seu equipatge.

En Qui-Gon va arrufar les celles. Allà hi era. Alguna vegada l'Obi-Wan havia estat d'acord, li hauria somrigut obertament i havia dit: -Com ho va endevinat vostè?

Ara l'Obi-Wan estava totalment concentrat a ser un padawan perfecte. No permetria que els dies grisos de menjar insípid i pastilles de proteïna el desanimessin.

Potser no era un cas de perdó en absolut, va pensar en Qui-Gon mentre se situaven en la línia de desembarcament. Potser es tractava d'estranyar el que abans havia tingut. Tenia al padawan correcte darrere d'ell. Ara estranyava al noi imperfecte.

El planeta Junction V semblava ser un món agradable. Rion, la capital, estava construïda al voltant d'un ampli riu blau. L'Obi-Wan i en Qui-Gon van baixar de la plataforma d'aterratge en un turboascensor a l'ample bulevard que era una de les principals vies públiques de Rion.

-Cada visitant ha de registrar-se amb la força de seguretat local -va dir l'Obi-Wan, llegint un passi que els hi havien donat-. Això és inusual.

-Algunes societats estan fortament controlades -va dir en Qui-Gon-. Com la galàxia està més dividida, els éssers tenen més por dels forasters.

Van fer un passeig sota el bulevard, feliços per sentir el sol a la cara. Però Qui-Gon no havia donat res més que alguns passos, quan va sentir que alguna cosa estava fora de lloc.

-Hi ha por aquí -Va dir l'Obi-Wan.

-Sí -va contestar Qui-Gon-. Tenim una hora més o menys. Anem a esbrinar per què. Va tractar d'arribar al seu comunicador. Des que la Tahl fos cegada en una batalla a Melida/Daan, havia fet base al Temple i estava disponible per a qualsevol investigació. Rares vegades havia d'accedir als arxius Jedi: el seu coneixement de política galàctica era immens.

- Estàs ocupada? -va preguntar en Qui-Gon.

La veu seca de la Tahl va sorgir clarament a través del comunicador.

- És clar que no, Qui-Gon. Estic asseguda aquí esperant que tu contactis amb mi per tenir alguna cosa a fer.

El riure estava en la seva veu quan li va contestar.

-Tenim una aturada temporal al planeta Junction V. La Força està pertorbada aquí. Pots donar-nos una idea de per què?

-Hem estat monitorant la situació -va dir la Tahl-. El planeta no ha demanat ajuda del Senat o dels Jedi, però ens preparem per a això. Fa temps que Junction V manté rivalitat amb la seva lluna, Delaluna. Diversos anys enrere Junction V va descobrir que Delaluna desenvolupava una arma destructiva a gran escala, capaç d'arrasar ciutats d'un sol tret. Els ciutadans de Junction V l'anomenen l'Anihilator. Viuen en un estat de constant por, tenen por que algun dia aquesta arma serà utilitzada.

- Han intentat negociar un tractat? -va preguntar Qui-Gon.

-El problema és que Delaluna nega l'existència de l'arma -va dir la Tahl-. Les converses entre els dos governs estan estancades. A causa de la gran por que s'ha apoderat de la població, hi ha rumors d'agents dobles i espies que tracten d'afeblir al govern i preparar una invasió a Delaluna.

- Tenen pensada una invasió?

-No ho diuen. Però no ho sabem. Mentrestant, per l'amenaça imminent, el govern de Junction V ha instituït mesures extremes. Amb l'ajuda d'una força de seguretat anomenada Els Guardians, s'han infiltrat en cada aspecte de les vides dels ciutadans. Res dels que ells fan queda sense ser registrat pel govern. Tot ús d'ordinadors, tot ús de comunicadors, està monitorat.

Al principi, els ciutadans van prescindir voluntàriament de la seva privadesa per fer front a la gran amenaça. Però em temo que amb el pas dels anys, els Guardians han abusat del seu poder. Ara realment dirigeixen el govern. Els ciutadans són arrestats i retinguts per la força sense proves, només per expressar-se públicament en contra del govern. Les presons n'estan plenes. Els ciutadans viuen en la por. La seva economia llangueix, i hi ha més descontentament encara. Com a conseqüència...

-Els Guardians han pres mesures enèrgicament més dures -va dir Qui-Gon cansadament. Era un panorama familiar.

-Així que has de tenir cura -va avisar-lo la Tahl-. No els hi agraden els forasters. Seràs observat també. Si és una parada temporal, pren-t'ho solament com això.

-Planejo fer-ho -va dir en Qui-Gon.

- Qui-Gon? La nostra connexió ha d'estar-se tallant. Vaig creure sentir que estaves d'acord amb mi -va dir la Tahl.

-No t'acostumis -va respondre en Qui-Gon, tallant la comunicació. No sabia que faria sense la Tahl. Aquesta era una connexió en la qual confiava absolutament. No importava el que en Dooku li havia dit.

- Hauríem d'anar i registrar-nos ara? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Anem a menjar primer -va proposar en Qui-Gon. Mentre hi eren, també podrien obtenir informació en cas que la presència dels Jedi fos necessària en el futur. Seria més fàcil si per ara els Guardians no sabessin que hi eren.

A més, mai li va agradar que li diguessin què fer.

Va posar al corrent a l'Obi-Wan de la seva conversa amb la Tahl quan van caminar cap a la cantina més propera. No hi havia molt per triar, però en Qui-Gon podria comprar algunes empanades de verdura per a ells, a la vegada que una beguda feta d'una herba originària. Mentre menjaven, van escoltar les converses al voltant d'ells. Els ciutadans parlaven en tons baixos, com si estiguessin temorosos de ser escoltats per casualitat i ser denunciats.

Qui-Gon i Obi-Wan estaven capacitats per descartar els sorolls de fons amb l'ajuda de la Força, concentrant-se en la conversa en una taula darrere d'ells.

-El rumor va començar ahir -va dir una veu suau-. Podria ser cert, o podrien estar cobrint la seva mort. Jaren està desesperat.

-Ha de tenir cura.

-Ha superat això. Tinc por per ells.

-Ella ho ha arriscat tot.

-Va estar sempre disposada a fer això.

Les veus van baixar encara més, com si sospitessin que algú estava intentant sentir alguna cosa per casualitat.

- No podem fer alguna cosa per ajudar aquí? -va preguntar l'Obi-Wan, tan silenciós com tots els altres.

-El nostre transport està programat per anar-se'n en menys de dues hores -va dir en Qui-Gon-. Ningú ha demanat la nostra ajuda. No podem solucionar els problemes de cada món a la galàxia.

 Malgrat tot, parlant i menjant, la mirada d'en Qui-Gon recorria contínuament la cantina. No es va mostrar particularment sorprès quan un oficial de seguretat, en el seu uniforme gris, va entrar i va caminar directament cap a ells.

-Passis, si us plau.

-Em temo que no en tenim cap -va dir en Qui-Gon.

-Tots els visitants estan obligats a registrar-se en l'Oficina de Registre.

-Vam pensar que podríem menjar primer. Per descomptat que ens hi dirigirem un cop que acabem.

-Impossible. Si us plau segueixin-me.

L'oficial va esperar cortesament. En Qui-Gon va pensar a resistir-se, però després ho va reconsiderar. No estava en aquest món per crear problemes, simplement estava per observar. Es va posar dret i va fer un senyal a l'Obi-Wan perquè fes el mateix.

Van seguir a l'oficial de tornada pel bulevard i van baixar per un carrer lateral. Un edifici gran i gris s'assentava darrere d'un mur d'energia. Estava construït de blocs de pedra i s'assemblava a una presó.

L'oficial els va guiar darrere del mur d'energia cap al vestíbul de l'edifici. Hi havia una petita oficina amb una inscripció que deia REGISTRE ÚNIC. L'oficial els va conduir dins, amb la clara intenció d'assegurar-se que entressin.

-Visitants per registrar-se -va dir l'oficial.

En Qui-Gon va caminar endavant i li va donar els seus noms a un oficinista. Els dits de l'empleat van tremolar quan ell li va donar com el seu món natal el Temple Jedi, Coruscant.

-Un moment -va dir l'oficinista, amb els seus ulls abatuts.

Va prendre més que un moment, gairebé deu minuts, però l'empleat finalment va deixar anar dues targetes a través del taulell.

-Portin aquestes amb vostès en tot moment. Estan programats per partir en una hora i cinquanta-tres minuts.

Els van guiar de tornada pel passadís, i els seus passos feien fort soroll a la pedra polida. Una veu els va detenir.

-És sempre un plaer donar la benvinguda als Jedi al nostre món.

En Qui-Gon el sentir abans que es girés si més no, tenia la seguretat d'haver escoltat aquesta veu abans.

La persona que els hi donava la benvinguda era alta, amb cabell ros rapat, ara amb brins grisos. El seu cos musculós, es veia fort encara. En Qui-Gon no va necessitar res més que un segon per recordar.

Era Lorian Nod.

Següent