El Llegat dels Jedi
Jude
Watson
Contraportada
QUATRE GENERACIONS DE JEDI
UN ENEMIC EN COMÚ
El Temple Jedi és un lloc de secrets i
confiança. Dins de les seves parets, una herència de pau i justícia, la Força,
és transmesa de generació en generació. Però aquest llegat pot ser destruït. De
vegades els grans enemics sorgeixen des de l'interior...
Lorian Nod és un prometedor aprenent de
Jedi. Un padawan anomenat Dooku és el seu millor amic. Sota l'atenta mirada d'en
Yoda, ells aspiren a convertir-se en Cavallers Jedi. Dooku sap que el seu destí
és confús... encara no està preparat per a un gir en els esdeveniments que li
revelen per primera vegada el Costat Fosc.
Anys més tard, Dooku és un Mestre Jedi
i Lorian Nod és un oblidat pirata. Amb un imprevist desig de venjança, Dooku
treballa per frustrar al seu vell amic, encara si això significa enfrontar-se
al seu propi aprenent Qui-Gon Jinn...
Quan Qui-Gon mateix es converteix en
Mestre Jedi, l'espectre d'en Lorian Nod encara s'aixeca. Com Qui-Gon i Obi-Wan Kenobi
lluiten per trobar el seu lloc com a Mestre i padawan, han de treballar junts
per prevenir una amenaça interplanetària, i burlar un enemic molt familiar...
Durant les Guerres Clon, Lorian Nod vol
jugar un paper oscil·lant entre la República i els Separatistes, per fer-se
mantenir sota el seu control una estratègica estació espacial. D'una banda,
Obi-Wan i el seu aprenent, Ànakin Skywalker, han de decidir si poden confiar en
un personatge tan infame. De l'altre costat, el Comte Dooku, ara compromès amb
el Costat Fosc, té contra ell un vell compte per cobrar...
QUATRE GENERACIONS DE CONFIANÇA I
TRAÏCIÓ.
UNA HERÈNCIA
CAPÍTOL
1
El corredor estava buit. Els dos nens
de tretze anys esperaven darrere de la porta tancada. Hi havia panys al temple
Jedi, però poques vegades eren usats. No hi havia necessitat. No hi havia res a
amagar. Res estava prohibit. El codi d'honor dels Jedi proporcionava el
desafiament i el privilegi de recórrer el sender dels Jedi a cada un de forma
única. Per descomptat que la disciplina necessària per a això també prevaldria
en la vida privada de cadascú.
De manera que entrar a l'allotjament
d'un altre Jedi sense el seu consentiment, no era una violació a alguna regla.
Almenys, no d'una parlada o escrita. Però Dooku sabia que allò estava malament.
Que no estava terriblement malament. Però que estava malament.
-Vinga, endavant -va dir en Lorian
-Ningú s'assabentarà.
En Dooku va recórrer amb la mirada al
seu amic. La cara d'en Lorian mostrava ansietat. Unes pigues s'escampaven als
costats del seu esmussat nas, semblants a una densa constel·lació d'estrelles.
Els seus ulls eren càlids, amb una brillantor entremaliada, del color verd fosc
dels pins amb llums ambre, com un bosc banyat per la llum del sol. Lorian havia
estat suggerint plans des que tenien set anys, i hi havia convençut a Dooku
d'explorar els túnels d'escombraries. L'experiència havia deixat a Dooku amb
una túnica pudent i un sa respecte per les pràctiques de sanejament.
-A més, és el teu Mestre -va dir en
Lorian-. A ell no li molestarà.
Thame Cerulian era el Mestre d'en Dooku.
El famós Cavaller Jedi li havia escollit la setmana passada. En Dooku justament
havia arribat als tretze anys d'edat, i se sentia alleujat per no haver
d'esperar més per convertir-se en un aprenent padawan. Però no havia tingut
temps per conèixer a Thame en absolut. En Thame estava en la Vora Exterior
complint una última missió abans de rebre a un padawan. Dooku estava orgullós
d'haver estat escollit per aquesta celebritat.
La pregunta era, podria Dooku conviure
amb aquesta llegenda? Hauria de fer-ho.
Fer una ullada a les habitacions d'en
Thame podria proporcionar algun avantatge.
Va inclinar el cap sobre Lorian i van
travessar la porta. Aquesta es va obrir, lliscant silenciosament. Va entrar, i
si esperava trobar una pista sobre el caràcter del seu nou mestre, aviat es va
trobar desil·lusionat. Un estret catre de descans estava situat contra una
paret. Un cobrellit gris estava prolixament plegat a la part inferior. Una
pantalla de dades descansava sobre una taula nua. No hi havia impressions làser
ni hologrames que pengessin de les parets. Cap dels seus articles personals
estava a l'escriptori o a la petita taula situada al costat del catre. Hi havia
una gerra de vidre amb un petit tap també de vidre. L'atuell transparent i la
manta grisa eren els únics senyals que algú habitava en aquella habitació.
-Un moment -va dir en Lorian-. He trobat
alguna cosa.
Lliscà les seves mans al llarg d'una
costura a la paret que era gairebé invisible. Va pressionar un botó ocult i la
paret es va retreure per revelar prestatges sobre l'escriptori, els quals estaven
plens d'holollibres.
En Dooku es va inclinar per examinar
els títols. Thame, segons sabia, era un historiador, un expert en història
Jedi. Mai abans havia vist la major part d'aquests títols. Història galàctica,
biografies, ciències naturals de diferents atmosferes i sistemes planetaris.
Una biblioteca impressionant.
En Lorian els va rebutjar amb una
mirada.
-Pensaves que ell tindria bastants
estudis després de l'entrenament en el Temple. Jo no puc esperar a sortir a la
galàxia i fer coses.
En Dooku va tractar d'arribar a un holollibre
sense títol i sense autor. El va obrir de cop i va explorar una pàgina:
La meditació prèvia és necessària per aclarir
la ment. Alguns pateixen de nàusees o marejos en mirar per primera vegada. Però
sobretot, un ha de preparar-se per a l'efecte del Costat Fosc en la ment,
especialment si s'és jove o feble. Els malsons i les visions fosques poden
durar anys...
-És un manual sobre l'holocró Sith -va dir
en Dooku, i la seva veu es va fer un murmuri ara. Va manipular amb cura l'holollibre.
- L'holocró Sith? Però ningú ha
d'accedir a ell -va objectar en Lorian.
-Això no és tan així. Està permès als
Mestres Jedi. No molts tenen interès. La majoria dels Cavallers Jedi tenen la
idea que els Sith es van extingir i mai tornaran. Excepte pel meu Mestre-. En Dooku
va contemplar el llibre. El seu estómac es va retorçar, com si hagués mirat
fixament l'holocró Sith mateix-. Ell creu que vindrà un temps en què els Jedi
hauran d'enfrontar-se als Sith altra vegada.
- Aquest manual diu com trobar l'holocró?
-va preguntar en Lorian interessat ara.
En Dooku el va fullejar, amb el seu cor
bategant.
-Sí. Dóna advertències i instruccions.
-Això és tan galàctic -va murmurar en Lorian-.
Amb l'ajuda d'aquest manual, podríem trobar l'holocró Sith nosaltres mateixos!
-Va mirar a Dooku, i els seus ulls li lluïen-. Seríem els primers Padawan Jedi a
fer-ho!
- No podem! -va dir en Dooku,
commocionat per la idea.
- Per què no? -va preguntar en Lorian.
-Perquè està prohibit. Perquè és
perillós. Perquè no coneixem prou. Per un milió de bones raons.
-Però ningú ho sabria -Va dir en Lorian-.
Podries fer això, Dooku. Tens una connexió amb la Força molt més gran que
qualsevol altre padawan. Tots ho saben. I amb l'ajuda de l'holollibre, tindries
èxit.
En Dooku va negar amb el cap i va
tornar a col·locar l'holollibre al prestatge.
-Seria sorprenent -va dir en Lorian-.
Podries esbrinar els secrets dels Sith. Si en realitat sabessis el Costat Fosc,
series un millor Cavaller Jedi. Yoda diu que no podem lluitar contra el mal
sense entendre'l.
-Yoda mai va dir res semblant.
-Doncs bé, sona com a alguna cosa que
ell diria -va protestar en Lorian-. I és cert. Per ventura l'entrenament en el
Temple no és sobre tot el que hi ha al voltant? Tot el que fem és estudiar així
que podem preparar-nos. Com podem disposar-nos a combatre el mal si no l'entenem?
Aquest era el problema amb Lorian, va
pensar en Dooku. Tenia una forma de posar les coses que feia que tinguessin
sentit, tot i que li estigués demanant que violés les regles.
Mirà l'holollibre altra vegada. Era
temptador. I en Lorian havia assenyalat el secret desig d'en Dooku de ser el
millor aprenent alguna vegada. Volia impressionar al seu nou Mestre. Podria ser
l'holocró Sith la clau per fer realitat el seu desig?
-Només farem una mirada ràpida -va dir
en Lorian-. Simplement la idea, Dooku. Els Jedi són el grup més poderós en la
galàxia. Podríem ser el més destacat.
-Un veritable Jedi no pensa en termes
de poder -va dir en Dooku de manera condemnatòria-. Som Guardians de la Pau.
-Els Guardians de la Pau necessiten
poder, com qualsevol altre -En Lorian va apuntar cap a fora-. Si no tenen això,
qui els escoltarà?
En Lorian tenia raó, si bé no
s'expressava en la forma que podia ser considerada apropiada per a un veritable
Jedi. El Jedi tenia poder. Però el Jedi no usava aquesta paraula, encara que
així era. Lorian sabia això, i no temia dir-ho. Els Jedi eren famosos al llarg
de tota la galàxia. No se'ls temia, però eren respectats. Eren consultats pels
governs, per senadors, per ajudar-los. Si això no era poder, llavors què ho
era?
El més destacat. No era el que buscava?
-Thame és un gran Cavaller -va
continuar en Lorian-. Pensaria que tu voldries ser digne d'ell. Si tingués un
mestre, em prepararia tant com pogués abans que abandonéssim el Temple. No
voldria decebre'l.
-No li decebré si ho faig el millor que
puc -va dir en Dooku-. És tot el que puc fer.
En Lorian es va tornar sobre el catre
de dormir d'en Thame amb un gemec.
-Ara parles com Yoda.
- No t'asseguis allà! –es befà en
Dooku, però en Lorian el va ignorar.
En Lorian va clavar els ulls en el
sostre.
-Ningú m'ha triat.
En Dooku va contenir el seu alè. Aquí
estava, la cosa gran entre ells. Ell havia estat escollit per un Cavaller Jedi,
i en Lorian encara no. Dooku havia estat un dels primers a ser escollit. Tots
els dies que van seguir, els dos nois havien esperat a un Cavaller Jedi que
escollís a Lorian. Van saber que molts l'havien observat, i alguns fins i tot ho
havien considerat seriosament. Amb tot, els cavallers triaven a algun altre. Ni
Dooku ni Lorian van saber per què. En Dooku sempre havia avantatjat a Lorian en
habilitats de combat i en la connexió amb la Força, però Lorian era molt
brillant en els seus estudis i en el seu compromís. Era incomprensible que no
hagués estat escollit encara.
-Succeirà -va dir en Dooku-. La
paciència existeix per a ser provada.
En Lorian va voltejar cap al seu costat
i va mirar fixament a Dooku.
-D'acord.
En Dooku va desitjar poder-se retractar
de les seves paraules. Eren certament... correctes. Eren una cosa que un Mestre
Jedi podia dir, però no un millor amic. Però la veritat era que no sabia què
dir. El període d'espera era dur, però tot acabaria bé.
En Lorian va enrotllar el seu cos com
una pilota i després va inquirir des del llit.
-D'acord, prenguem una decisió. Busquem
l'holocró Sith o no?
En Dooku va aconseguir allisar les
arrugues que Lorian havia fet al llit del seu nou mestre. En Thame era tot el
que havia esperat tenir com un Mestre. No podia exposar això a cap risc. Ni
encara pel seu millor amic.
-No -va dir-. Ens ficaríem en seriosos
problemes si ens atrapessin.
-Mai abans et va preocupar ser atrapat
-va dir en Lorian.
Perquè
mai vaig tenir tant a perdre, va pensar en Dooku, però no podia dir-li això. Si ho
fes, només ho diria per què Lorian no tenia encara un mestre.
En Dooku va sentir els ulls d'en Lorian
en la seva esquena quan es va inclinar per allisar el cobrellit als peus del catre
de descans d'en Thame.
-Si poguessis fer-ho sense el risc de
ser atrapat, ho faries -va dir en Lorian-. El fet que estigui malament no és
realment la raó per la qual tu no ho faràs. Potser no ets el Jedi que penses
que ets.
Va travessar la porta cap a fora amb
pas descansat.
-Simplement buscava que notessis que em
vaig adonar d'això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada