L'atac dels clons (IX)

Anterior

Capítol 9

Ànakin guardava silenci a la càmera del Consell Jedi, rodejat pels Mestres de l'Orde. Al seu costat hi havia Obi-Wan, el seu Mestre, però no un dels Mestres. Igual que la majoria dels deu mil Jedi que existien, Obi-Wan era un Cavaller, però els pocs selectes que s'asseien en aquesta sala eren Mestres, els membres de posició més elevada dins de l'Orde. Ànakin mai s'havia sentit còmode en tan estimable companyia. Sabia que més de la meitat dels Mestres Jedi allà asseguts havien expressat seriosos dubtes sobre el seu ingrés en l'Ordre, a l'avançada edat de deu anys. Sabia que alguns d'ells seguien tenint aquests dubtes, per molt que Yoda hagués decidit la votació, permetent-li aprendre sota la tutela d'Obi-Wan.

–En aquest caçador de recompenses trobar has, Obi-Wan –va dir el Mestre Yoda, mentre els altres es passaven els uns als altres el dard tòxic.

–I, el que és més important, descobrir per a qui treballa –afegí Mace Windu.

–Què passarà amb la Senadora Amidala? –va preguntar Obi-Wan–. Li cal protecció.

Ànakin, anticipant-se al que podria dir-se a continuació, es va aixecar quan Yoda va posar en ell la mirada.

–Aquesta tasca del teu padawan serà.

Ànakin va sentir que el cor li donava un salt al pit en sentir la declaració d’en Yoda, tant per la confiança que òbviament es dipositava en ell, com per ser una missió amb la qual sabia que gaudiria.

–Ànakin, escorta a la Senadora de tornada al seu planeta natal de Naboo –va afegir en Mace–. Allà estarà més fora de perill. I no feu servir un transport registrat. Viatgeu com a refugiats.

Ànakin va assentir mentre se li explicava la missió, però de seguida va saber que el seu compliment comportaria uns quants obstacles.

–Com a líder de l'oposició a l'Acta de Creació Militar, serà molt difícil convèncer la Senadora Amidala perquè deixi la capital.

–Fins que aquest assassí agafat sigui, el nostre parer ha de respectar –va replicar Yoda.

–Però sé el molt que li importa aquesta votació, Mestre –replicà Ànakin, assentint–. Li importa més guanyar aquesta votació que...

–Ànakin –el va interrompre en Mace–, ves al Senat i demana al Canceller Palpatine que parli amb ella.

El to de la seva veu deixava molt clar que ja havien dedicat temps suficient a aquest tema. El Cavaller Jedi i el seu padawan tenien les seves missions, i Yoda els va fer sortir amb un assentiment del cap.

Ànakin va començar a dir alguna cosa més, però Obi-Wan va agafar-lo del braç gairebé immediatament, i el va guiar fora de la sala.

–Jo només anava a explicar quant li importa a Padmé aquesta votació –va dir Ànakin un cop van sortir els dos.

–Vas deixar molt clars quins eren els sentiments de la Senadora Amidala. Per això, el Mestre Windu et va demanar que fessis intervenir al Canceller.

Els dos van caminar passadís avall, Ànakin contenint qualsevol pregunta que anava als seus llavis.

–El Consell Jedi ho comprèn, Ànakin –va remarcar Obi-Wan.

–Sí, Mestre.

–Has de confiar en ells, Ànakin.

–Sí, Mestre.

La seva resposta va ser automàtica. La seva ment ja havia deixat enrere aquest tema. Sabia que no seria fàcil convèncer la Padmé perquè deixés el planeta abans de la votació, però la veritat és que això tot just li importava. L'important era que estaria al seu costat, vetllant per ella. Amb Obi-Wan buscant al caçador de recompenses, Padmé seria la seva única responsabilitat, i no és que això fos poc important per a l’Ànakin.

Gens ni mica!

***

Ànakin no se sentia nerviós al despatx del Canceller Palpatine. Per descomptat, comprenia el poder de l'home, i per descomptat respectava el seu càrrec, però, per algun motiu, el jove padawan se sentia molt còmode amb ell, com si estigués amb un amic. No havia passat molt temps amb Palpatine, però en les poques ocasions que havien parlat en privat, sempre s'havia sentit com si el Canceller s'interessés de debò per ell. En certa manera, Ànakin sentia com si Palpatine fos una mena de mentor addicional, no tan directe com Obi-Wan, per descomptat, però sí algú que li oferia sòlids i importants consells.

I el que era més important, sempre s'havia sentit benvingut en aquest despatx.

–Parlaré amb ella –va respondre Palpatine, a la petició que parlés amb la Padmé perquè deixés Coruscant per la relativa seguretat de Naboo–. La Senadora Amidala no s'oposarà a una ordre executiva. La conec prou bé com per garantir això.

–Gràcies, Excel·lència.

–Bé, el meu jove padawan, per fi t'han encomanat una missió –va dir el Canceller amb un somriure càlid i ample, tal com un pare parlaria amb el seu fill–. La teva paciència ha donat fruits.

–La seva guia més que la meva paciència –va replicar Ànakin–. Dubto que la meva paciència ho hagués suportat de no ser perquè vostè insistia que els meus Mestres Jedi m’observaven de prop i que no tardarien molt a confiar-me tasques importants.

–Tu no necessites guia, Ànakin –va respondre Palpatine assentint somrient–. Amb el temps aprendràs a confiar en les teves sensacions. I llavors seràs invencible. Ho he dit moltes vegades, ets el Jedi més dotat que he conegut mai.

–Gràcies, Excel·lència –va replicar Ànakin serenament, tot i que la realitat era que havia de refrenar-se conscientment per no posar-se a tremolar.

Sentir un compliment així d'algú que el comprenia, com li havia comprès la seva mare, era molt diferent a sentir-ho d’en Palpatine, Canceller Suprem de la República. Aquest era un home de gran saviesa, possiblement el més savi de la galàxia. No era un subordinat de Yoda o de Mace Windu. S'adonava que un home com Palpatine no faria un complert semblant si no cregués en ell.

–Et veig convertit en el més gran de tots els Jedi, Ànakin –va continuar Palpatine–. I sent més poderós encara que el Mestre Yoda.

Ànakin va esperar que no li flaquegessin les cames. Tot just podia creure aquestes paraules, encara que una part d'ell sí que les creia. En el seu interior sentia un poder superior, un poder que estava més enllà dels límits que els Jedi semblaven voler imposar-li a ell, o a si mateixos. Ànakin sentia això amb claredat. Sabia que Obi-Wan no ho comprenia, i aquesta era la major frustració que tenia amb el seu Mestre. En la seva opinió, el seu Mestre li subjectava massa.

No tenia ni idea de com respondre als continus complerts d’en Palpatine, així que es va quedar allà immòbil, al centre del despatx, somrient tímidament, mentre el Canceller es parava davant el finestral i contemplava les interminables rutes de trànsit a Coruscant.

Al cap de diversos instants, Ànakin va fer apilament del seu valor per moure’s, caminant cap al finestral per col·locar-se al costat del Canceller Suprem, seguint la seva mirada perduda en el trànsit.

***

–Estic preocupat pel meu padawan –li va dir Obi-Wan a Yoda i a Mace Windu mentre els tres caminaven pels passadissos del Temple Jedi–. No està a punt perquè se li assigni una missió en solitari.

–De la seva decisió el Consell segur està, Obi-Wan –va dir Yoda.

–El noi té dons excepcionals –es va manifestar d'acord Mace.

–Però encara té molt a aprendre, Mestre –va explicar Obi-Wan–. Aquests dons li han fet... bé, arrogant.

–Sí, sí –va acceptar en Yoda–. Cada vegada més comú entre els Jedi, aquest defecte és. Massa segurs de si mateixos estan. Fins i tot els Jedi més antics i més experimentats.

Obi-Wan va meditar en aquestes paraules, assentint amb el cap. Per descomptat eren certes, i les condicions actuals dels Jedi resultaven preocupants en aquells temps de creixent tensió, havent-hi tants lluny de Coruscant. I, per ventura l'arrogància no havia jugat un important paper en la decisió del Comte Dooku d'abandonar l'Orde, i la República?

–Recorda, Obi-Wan –va recalcar en Mace–. Si la profecia és certa, el teu aprenent és l'únic que pot retornar l'equilibri a la Força.

Com anava a oblidar Obi-Wan aquest petit detall? Qui-Gon havia estat el primer a notar-ho, el primer a predir que seria Ànakin qui fes realitat la profecia. El que ni Qui-Gon ni ningú havia pogut explicar era què significava exactament això de portar l’equilibri a la Força.

–Sempre que segueixi el camí adequat –li va dir el Cavaller Jedi als dos Mestres, i cap d'ells li va corregir.

–Dels teus propis deures, ocupar-te has –li va recordar Yoda, fent que la ment d'Obi-Wan s'apartés de les seves preocupacions–. Quan el misteri de l'assassina resolt estigui, potser altres enigmes aclarits siguin.

–Sí, Mestre –va replicar Obi-Wan, i va alçar a l'altura dels seus ulls el petit dard que havia agafat de la clawdita morta.

***

Shmi Skywalker Lars va baixar amb mans delicades la llisa coberta daurada sobre el prim androide, col·locant-la al seu lloc. Va somriure a C-3PO i, tot i que la cara de l’androide no podia somriure, sabia que ell estava complagut a la seva curiosa manera de droide. S'havia queixat moltes vegades que la sorra se li ficava entre els circuits, oscant-li les fundes de silici, i fins i tot obrint-se pas entre elles i provocant-li enrampades en algunes ocasions. I ara Shmi s'ocupava d'aquest problema, acabant el que Ànakin havia començat construint l’androide.

–Ja? –va preguntar en veu alta, amb els llavis inflats per la sang seca. No, s'adonava que no era ja. Havien passat molts dies des que va cobrir a C-3PO. O havien estat setmanes? Potser anys? Els mateixos que feia que Cliegg la va portar a la seva granja d'humitat. Sí, al garatge hi havia cobertes de recanvi, situades contra la paret, al costat d'una vella taula de treball.

Ho recordava amb molta claredat, però no tenia ni idea de quan havia estat això.

I ara... ara estava en algun lloc.

No podia obrir els ulls per mirar al seu voltant: en aquest moment no tenia forces per fer-ho, i la sang que els cobria s'havia assecat, tornant dolorós qualsevol parpelleig.

Li va semblar curiós que les parpelles fossin l'únic lloc del seu cos on sentia autèntic dolor. Creia que estava ferida.

Creia que...

Shmi va sentir alguna cosa darrere d'ella. Trepitjades sigil·loses? Seguides d'uns murmuris. Sí, sempre estaven murmurant.

Els seus pensaments van tornar a C-3PO, al pobre C-3PO, que seguia necessitant que li cobrissin els castigats braços. Va aixecar amb suavitat la coberta...

Va sentir un espetec tallant, o sabia que era tallant perquè el sentia molt lluny, i va sentir un frec a l'esquena.

En la seva esquena ja no li quedaven nervis que sentissin amb més intensitat la mossegada del fuet.

Següent