El Llegat dels Jedi (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

El color gris va formar remolins davant els seus ulls. Les ombres es van moure, i van produir dolor quan ho van fer, esclatant dins del seu cervell com els polsos d'un làser calent. En Dooku va intentar estirar la mà i no va poder. Es va doblegar i va sentir la pressió en els seus canells i els seus turmells.

La seva vista es va aclarir, i les ombres es van descompondre en objectes. Una taula. Una cadira. Va veure que els seus canells i els seus turmells estaven lligats per manilles atordidores.

Va respirar lentament, va acceptar el dolor en el seu cap, ordenant al seu cos que era temps de curar-se. Va recórrer a la Força en la seva ajuda, i va sentir com l'alleujament absorbia el seu dolor.

Havien estat capturats pels droides, i un agent paralitzant havia estat introduït en el seu cos a través d'una petita xeringa. Amb un cop d'ull dolorós al seu cinturó d'utilitat, va veure que el seu sabre de llum havia desaparegut.

En Qui-Gon estava al seu costat. Estaven estesos sobre un fred pis de pedra, les manilles làser subjectades a argolles de duracer incrustades a la pedra. En Qui-Gon va gemegar i va obrir els ulls. La seva respiració va resultar en una xiulada.

-Respira -va dir en Dooku-. El dolor desapareixerà en un moment.

Va observar com el seu padawan tancava els ulls una altra vegada i respirava lent, pausat. El color va tornar a la seva cara. Va obrir els seus ulls-. Sap on som, Mestre?

-Ni idea. Podríem haver estat inconscients per hores i haver-nos transportat fora de Von-Alai.

En realitat, no tenia importància. Perquè en Dooku no havia contactat amb el Temple, ningú sabia que estaven a Von-Alai. No hi havia com rastrejar-los. Lorian no li guanyaria. Va jurar que això no passaria. Les coses no es veien bé -estava lligat i arrestat de moment, només que ell trobaria la seva oportunitat i l'aprofitaria.

-Potser l'Eero ens trobarà -va dir en Qui-Gon-. O li comunicarà al Temple on som.

-Eero és part d'això -va dir en Dooku-. Ens va fer caure en un parany.

-Però és el seu amic -va dir en Qui-Gon-. I també va ser ferit durant el segrest.

-Massa ferit semblava. Les lesions poden ser fingides. L'Eero va ser un bon actor, res més. Vaig ser estúpid per no pensar en això abans. Aquesta hauria de ser una lliçó per a tu, padawan. Pots tenir tants amics com vulguis, però no confiïs massa en ells. Creu-me, sé del que parlo. La persona que ens ha empresonat va estar en el període d'entrenament amb mi una vegada.

- És un Jedi? -va preguntar Qui-Gon, commocionat.

-No. Va passar pel període d'entrenament, però va ser expulsat. No importa per què. Vam ser amics una vegada. Començo a sospitar que podria tenir alguna mena de rancor cap a mi. De manera que hi ha més situacions aquí de les que coneixes.

- Vol dir que vostè sabia que ell era el pirata espacial? -En Qui-Gon no va dir res més, però les paraules van quedar suspeses en l'aire-. I no m'ho va dir?

-El vaig reconèixer quan va abandonar la nau del Senador Annon.

- I pensa vostè que l'Eero està fent un complot amb ell?

-Sospito que sí. La traïció és part de la vida, Qui-Gon, i no sempre la podem veure venir.

En Qui-Gon va tirar amb força de les manilles làser.

-Això no farà altra cosa que esgotar-te -va dir en Dooku-. Has d'acceptar que algunes vegades estaràs en situacions sobre les quals no tindràs control. Accepta la situació i espera la teva oportunitat. A més, estem més a prop del que estàvem abans.

- En quina forma?

-Estàvem buscant al pirata espacial, i ara l'hem trobat. Possiblement serem portats davant seu. No podrà resistir-se a sentir una profunda satisfacció, ell mai havia pogut amb mi abans. Quan el trobem, esperarem la nostra oportunitat, i no cometrem errors.

En Dooku tancà els seus ulls. No li agradava sentir l'odi i humiliació regirant-li per dins. Necessitava calma interior. Mai actuava mogut per la ira.

Havia desitjat que els minuts passessin. Va sentir el seu batec lent. Després va sentir el xiscle de les portes obrint-se.

- Ei, vell amic! -va dir en Lorian.

Al so de la seva veu, la ràbia va augmentar sobtadament en ell una altra vegada. No va obrir els seus ulls fins que l'havia controlat completament.

-Em vaig adonar temps enrere, Lorian, que mai vam ser amics -va dir en Dooku uniformement.

En Lorian s'havia convertit en un home ben plantat. Era tot múscul prim. El seu espès cabell daurat estava retallat, posant de manifest les audaces faccions de la seva cara i els seus ulls verds.

-Tu no has canviat -va dir, i després va somriure-. Però és bo veure't, si bé és desafortunat per a mi. Si un Jedi hagués de rastrejar-me, esperaria per qualsevol, excepte per tu. Em vas conèixer massa bé. Un cop.

-Sí -va dir en Dooku-. Sabia com mentiries i faries trampes per sortir-te'n amb la teva.

- Què tan dolent és el que vaig fer? -va preguntar en Lorian-. Forçat a estar completament sol a la galàxia, era complicat intentar obrir-me pas. Sabia només el que vaig aprendre en el Temple. Et va passar tan sols alguna vegada pel cap, Dooku? Vam créixer en una bombolla, i després tot el que sabia em va ser tret. Era a la galàxia per la força, un noi sense un mestre per guiar-lo.

-Els Jedi tot just et van posar a la deriva -va dir en Dooku-. Van acordar un lloc per a tu en els Cossos Agrícoles.

En Lorian esbufegà.

-Cuidant plantes híbrides en un planeta de la Vora Mitjana? Estaries satisfet amb aquesta classe de vida, després de tot l'entrenament que vam passar?

-No vaig tenir motiu per haver d'acceptar-ho -va dir en Dooku-. No vaig violar el Codi de l'Orde Jedi. Tu ho vas fer. Sembles oblidar això.

-Era jove i em vaig equivocar-. La cara d'en Lorian es va endurir-. I vaig pagar car per això. Suposadament havia de convertir-me en un agricultor? Hi havia estat ensinistrat per a ser un Jedi! En lloc d'això, només vaig entrar al negoci per al meu propi benefici.

-Com un pirata de l'espai.

-Simplement per ara. Vaig començar segrestant als criminals, però es va tornar massa arriscat. Estaries sorprès de com de reticent que poden ser les colles per pagar el rescat. Així és que vaig mirar cap als senadors després. L'únic problema era que tenien la millor seguretat. Però què passaria si la seva seguretat no era tan bona com pensaven que era? Quan vaig escoltar que Kontag havia caigut en la fallida, se'm va acudir la idea. Així que vaig comprar aquesta fàbrica i li vaig oferir a Kontag un tracte.

-Una fàbrica que dóna feina a nens- La veu d'en Qui-Gon va ser plana. La seva mirada fixa li va dir a Lorian que el menyspreava.

En Lorian va caminar cap a Qui-Gon, amb la seva cara encesa per la curiositat.

-Així que aquest és el teu aprenent, Dooku? Qui-Gon Jinn? Sí, puc veure-ho en ell. Està tan segur de la seva correcció com tu. Què m'aconselles que faci, jove padawan? Acomiadar als nens treballadors? Molts d'ells mantenen a les seves famílies. Hi ha pares que estan ferits o massa malalts per treballar, o pares que els han abandonat, de manera que mantenen als seus germans i germanes. Els faries morir de fam?

-Trobaria una millor manera -va dir en Qui-Gon.

-Ah, ets indestructible. Doncs bé, et diré això, jove Jedi. Penso reduir progressivament el treball dels menors. Milloraré les condicions. Però saps el que això costa? Diners. Els Jedi no tracten amb crèdits. No parlen d'ells. Però la resta de nosaltres hem de menjar, ho saps.

-Estàs ple d'excuses -va dir en Qui-Gon.

-Ells fan canviar els planetes -va dir en Lorian amb indiferència. Les paraules d'en Qui-Gon no li van sonar punxants-. Has anat al Senat últimament? Allà operen les excuses. No sóc el dolent, Qui-Gon Jinn. Sé això amb tota certesa. He vist la cara del veritable mal -va dir en Lorian, amb la seva veu decaient-. I he conegut el terror d'això. No tinguis pressa a jutjar-me.

- El veritable mal? -va preguntar en Dooku. Lorian podria representar als Sith?

En Lorian es va girar cap a ell.

-Sí, Dooku, vaig aconseguir accedir a l'holocró Sith. Vaig ser curiós. I el que vaig veure va refredar la meva sang i turmentar els meus dies per molt temps. Em causa obsessió encara. I amb tot, de certa forma és reconfortant. Una vegada que has vist el veritable mal, pots tenir la seguretat que mai podràs caure tan baix.

-No estiguis tan segur -va dir en Dooku-. Ets un segrestador. Un criminal. Com pots justificar això?

En Lorian va arronsar les espatlles, somrient.

-Necessito els diners?

Dooku va esbufegar.

- Mira, què passa si segresto a alguns senadors corruptes per un parell de setmanes? Alguns d'ells fins i tot gaudeixen de l'atenció. Ningú és ferit.

- I nosaltres? -va preguntar en Dooku.

-No vaig a matar-los, si això és el que et preguntes -va dir en Lorian-. Només vaig a retenir-los fins que l'últim treball estigui fet. Estic a punt per retirar-me, de qualsevol forma. M'agradaria tornar al meu món natal i iniciar un negoci legítim. Encara dec alguns crèdits a l'Eero pels ajustos que va fer en els sistemes de seguretat, però tinc suficient per a mi.

-Així és que l'Eero estava al corrent del teu pla des del principi.

-Prou. Vam ensopegar l'un amb l'altre a Coruscant. Ell estava molest per la seva falta de futur. Estava segur que seria un senador, però no li arribava els diners per dirigir una elecció. Així que va acordar usar els seus contactes al Senat per recomanar a Kontag. Llavors, una vegada que van començar els segrestos, cada vegada més senadors van fer cua per obtenir seguretat addicional. Era un pla veritablement brillant -va sospirar en Lorian-. És una llàstima que hagi d'acabar.

Les portes es van lliscar, obrint-se sobtadament, i l'Eero va córrer cap a Lorian.

-Ara ho vas fer! -li va cridar. En Dooku va poder veure que fora d'aquesta sala hi havia alguna mena d'oficina. Situats sobre un panell d'instruments, hi havia els dos sabres de llum.

-Calma't, Eero -va dir en Lorian irritat-. No tens necessitat de cridar-me.

- Sí, n'hi ha! -Va dir l'Eero-. El Senador és mort!

- Mort? -En Lorian es veia perplex-. Com? Estava retingut en ambients confortables. És més, li vaig enviar alguns pastissos, pel bé de la galàxia.

-Va tenir un atac de cor. Va morir instantàniament.

-Ep. Això no és bo -va dir en Lorian.

-No tant, diria jo -va dir en Dooku-. És homicidi.

- Exactament! -Va dir l'Eero-. Com em vas persuadir de ficar-me en això? Serem jutjats per homicidi!

-Només si ens atrapen -va dir en Lorian.

-Només em vaig ficar en això pels diners -va dir l'Eero impacient-. Sóc un polític, no un assassí!

-Sí, sens dubte això canvia coses -va dir en Dooku suaument. L'Eero estava tan espantat de ser atrapat com adult, de la mateixa manera que ho havia estat quan era jove-. Has matat un senador. Tot el poder de la Seguretat del Senat caurà a sobre teu. I sense esmentar als Jedi. Ja estan buscant-me. Això segurament els hi donarà una raó per afanyar-se.

- Hem de sortir d'aquí! -va dir l'Eero cridanerament a Lorian.

- Calma't! -va cridar en Lorian-. No pots veure el que està fent? Calla i deixa'm pensar!

- No em donis ordres! -L'Eero va extreure sobtadament una vibronavalla-. Estic cansat d'això. Ho has fet tot malbé!

- Ets un ximple! -va grunyir en Lorian-. Guarda això!

Però era molt tard. Dooku va invocar la Força. La vibronavalla va volar des de les mans tremoloses de l'Eero i va caure sobre les manilles làser que subjectaven els canells d'en Dooku, travessant-les fàcilment. En una fracció de segon, Dooku va treure la seva mà just abans que la vibronavalla pogués fer-li mal. Va sentir només una lleu cremada de calor.

En pocs segons, havia deixat anar l'altra manilla làser i les que subjectaven els seus turmells.

L'Eero el va veure i va escapar travessant la porta. En Dooku va estendre la mà i el seu sabre de llum va volar des de l'habitació del costat fins el palmell de la seva mà.

Quan va girar, amb el sabre de llum activat, Lorian tenia la vibronavalla de l'Eero i un blàster a les mans. Dooku va somriure. Aquesta vegada no era un joc.

En Lorian va retrocedir cap a la porta. Dooku va veure que intentava escapar. Procurava evitar la batalla. Dooku va saltar, bloquejant-li la sortida. Lorian no deixaria aquesta sala viu.

Mai havia oblidat a Lorian, i mai li havia perdonat. No estava en la naturalesa d'en Dooku perdonar o oblidar.

-Em vas trair una vegada, i ara has intentat posar-me en ridícul -va dir en Dooku.

-Estic tan feliç de veure que no has canviat -va dir en Lorian, fent girar la seva vibronavalla-. Puc advertir-te una altra vegada que la galàxia no gira al teu voltant, Dooku? El segrest no va ser personal. No sabia que estaves en aquella nau-. Va somriure obertament-. Però he d'admetre que vaig gaudir de l'èxit.

La lleugera burla que va ballar en els ulls d'en Lorian enardí a Dooku. El vell ressentiment, la fúria asfixiant que va sentir com un nen es va amuntegar al seu pit. I ara s'unia la fúria d'un home. En Dooku la va sentir aixecar-se, i no va lluitar contra això.

Era major ara, i més savi. La ira ja no tenia el poder per fer-li descuidat. Li va fer més precís.

-Parla tot el que vulguis. Mai deixaràs aquesta sala -va dir amb un gelat control, que el somriure va deixar sense color els ulls d'en Lorian.

-No siguem tan dramàtics -va dir en Lorian ansiosament.

- Mestre, doni'm el meu sabre de llum! -va cridar en Qui-Gon.

Les paraules van ressonar feblement, com si vinguessin d'una distància molt llarga. En Dooku no necessitava al seu padawan. Qui-Gon només interferiria. Havia d'acabar això sol.

En Lorian havia vist la intenció en els seus ulls. Entre ells, sabien que Dooku no li permetria rendir-se ara. Va disparar el seu blàster. En Dooku va desviar el foc fàcilment. No hi havia manera que Lorian pogués vèncer en aquest enfrontament. Dooku podia veure la desesperació en els seus ulls, la suor que es formava sobre el seu front. I va gaudir observant-la.

En Lorian va mantenir una constant andanada de foc mentre balancejava la vibronavalla, usant el mateix entrenament Jedi que havia rebut feia tant de temps. En Dooku es va mantenir avançant. Sabia perfectament bé on Lorian es dirigia -cap al sabre de llum d'en Qui-Gon-. Dooku va decidir accelerar el combat. Es va abalançar i amb un fort cop gairebé casual va partir la vibronavalla en dos. Després va girar ràpidament i va xutar el blàster fora de la mà d'en Lorian.

En Lorian saltà i palpant, va buscar el sabre de llum d'en Qui-Gon. Dooku li va deixar aixecar-lo. No hi havia cap raó de témer.

Qui-Gon va cridar des de fora, però en Dooku no va sentir el que va dir. Tota la seva concentració era amb Lorian ara.

-Endavant, ataca'm -va dir en Dooku, subjectant el seu sabre de llum al seu cinturó, deixant-lo penjar tranquil·lament-. Mostra'm quant se t'ha oblidat.

En Lorian va activar el sabre de llum. Fins i tot enmig d'una batalla que Lorian no podia guanyar, Dooku podia veure el plaer que sentia l'antic aprenent d'empunyar un sabre de llum una altra vegada.

Va saltar cap a Dooku. El primer atac va ser rebutjat fàcilment. Sense la seva connexió amb la força, Lorian no podia maniobrar amb l'arma com una vegada va poder fer-ho. En Dooku gaudia molt d'aquesta humiliació. Va evitar els atacs d'en Lorian, tot just movent-se.

-Llàstima -va dir en Dooku-. Vas ser un adversari digne una vegada.

Ara una flamarada d'ira va il·luminar la mirada d'en Lorian. De sobte va canviar de posició els seus peus, moguts d'improvís, i es va acostar per donar un cop.

En Dooku va decidir que era hora de deixar de jugar amb ell. Era hora de mostrar el que era la por. El temps de mostrar qui era el vencedor.

Es va moure cap endavant en forma perfecta, reunint la Força i modelant-la als seus desitjos. El seu sabre de llum va ballar. En Lorian va aconseguir evadir el cop i esquivar el següent, però li va costar. Va caure amb l'esforç.

- Mestre! -La veu de Qui-Gon va travessar el centre de la concentració d'en Dooku amb el mateix molest brunzit.

-Mestre. Aturi's.

En Qui-Gon no va cridar aquesta vegada. Però el seu to va penetrar la concentració d'en Dooku, millor del que el seu crit ho havia fet. Dooku es va aturar. Va mirar cap enrere i va veure a Qui-Gon lligat i indefens.

El va contemplar. En Dooku gairebé gemega en veu alta. Va veure la completa veritat allà, i no podia amagar-se d'això. Va veure a través dels ulls d'en Qui-Gon les seves pròpies intencions, i no ho podia fer. El seu padawan li havia revelat el que hauria d'haver sabut ja. No podia baixar per aquest camí.

Va desactivar el seu sabre de llum. En Lorian va respirar profundament, alleujat.

-S'ha acabat -va dir en Dooku.

Següent