Foc creuat (VI)

Anterior

Capítol 6

Era un camí difícil. Pujar i baixar per pudents promontoris d'escòria.

Boba intentava mantenir la gran torre just darrere d'ell, i la distant llum de la porta davant seu. Aquesta seria la ruta més curta i ràpida fins al cau subterrani de Dooku.

El sòl pudent absorbia les seves botes a les zones on estava mullat, i es convertia en pols tòxica a les zones on estava sec.

Raxus Prime estava format per ruïnes i enderrocs. Boba va passar al costat de muntanyes de maquinària avariada i cables tallats. Va pujar penya-segats de teixit rebutjat, i va lliscar per vessants de llot. Fum marró sortia de les muntanyes de porqueria, mentre líquids pestilents traspuaven pels vessants.

El casc li va ajudar a respirar però no va poder ocultar l'olor de l'atmosfera tòxica. No obstant això, Boba va seguir avançant. No tenia elecció, havia d'arribar al cau del Comte abans que Prax ho fes. Si no, el Comte s'adonaria que havia trencat les seves regles i havia sortit fora. I el pitjor era que Boba no estava segur que era exactament el que havia descobert. La Recol·lectora de Força? Què és el que era exactament?

–Uf! –Boba va relliscar en una peça especialment fètida i va lliscar fins a la vora d'un estany bombollejant, d'un color marró verdós. Semblava molt desagradable. Una boira s'aixecava des de la superfície i feia olor d’ous podrits.

Tret que Boba fes marrada, l'únic camí que li quedava era travessar l'estany. Va caminar directament cap al líquid, primer un pas, després un altre. El desagradable líquid es va vessar sobre les seves botes, però quina importància tenia? Boba no anava a permetre que res s'interposés en el seu camí. Un caçador de recompenses no es veuria retardat pel fàstic.

Boba va sacsejar el fang de les seves botes mentre pujava una empinada costa de gotejant escòria. Fins i tot portant el seu casc, l'olor era horrible. Però des del cim, podia veure les brillants llums de la porta de la guàrdia del Comte a tan sols a uns centenars de metres de lluny. Ja gairebé havia arribat!

Tan sols li quedava un altre estany per travessar, i aquest era més llarg i estret, tan sols tenia uns metres d'amplària. Boba va lliscar pel pendent de fang, fins a la vora.

L'estany estava envoltat per falgueres pútides. Era més verd i brillant que l'anterior, i semblava més profund. Molt més profund.

Boba va reunir tot el seu valor i es va introduir entre les falgueres. Les seves botes es van enfonsar en el sòl. Va donar un altre pas i es va enfonsar cobrint les botes. Boba va intentar alliberar la seva cama esquerra, però encara es va enfonsar més.

Un altre pas, i es va enfonsar fins als genolls. Boba ja havia travessat fins a la meitat, però s'estava quedant enganxat. El llot actuava com si fossin unes mans, que tiraven d'ell cap al fons.

Boba va intentar fer un pas enrere, però no va poder. En el seu lloc, es va enfonsar encara més en el fang verdós.

Va intentar alliberar les seves cames de nou, però el fet de moure's no va fer més que enfonsar-lo en aquell fang que l’atrapava com la cola.

Ràpidament es va enfonsar fins als genolls.

Una boira s'estava formant a l'interior de la seva màscara, i gairebé no podia respirar. Podia sentir una sensació de cremor en els genolls i els peus. Se sentia com si estigués sent dissolt per la brutícia àcida.

Estava sent digerit!

Tan sols el casc li va permetre continuar respirant, per sobreviure. Va semblar que la digestió es detenia i deixava d'enfonsar-se. Però per quant temps? La seva barbeta es va enfonsar en el llot. En un moment la seva boca i el seu nas estarien coberts, també. La màscara estava sent expel·lida per aquella massa horrible… però quant temps aguantaria?

Boba va buscar frenèticament algun mitjà per escapar-se. Va veure una bobina de cable sortint d'un munt d'escòria de l'altre costat de la llacuna, però estava massa lluny. Un pal estava més a prop, sortint de sota la bobina de cable, però encara estava fras del seu abast. Tenia canyes per tot el seu voltant, però eren massa primes i fràgils com per sostenir el seu pes.

Llavors Boba ho va recordar: autosuficiència. Significava usar qualsevol cosa que estigués a mà.

S’ho va manegar per treure un braç fora del llot i va agafar la canya més llarga que va poder trobar, tirant d'ella amb totes les seves forces. Sentia la viscositat que li embolicava, fins i tot a través dels seus guants. La va utilitzar com un ganxo llarg i flexible per agafar el cable, avançant a través del fang fins arribar-hi amb la mà.

Sí! El cable semblava prou fort. Boba el va agafar amb el braç i va començar a tirar.

Però era gairebé massa tard. Els seus ulls brillaven i amb prou feines podia respirar. Els seus braços s'afeblien. Va reunir tota la força que li quedava i va empènyer...

El cable estava començant a deixar-se anar del munt d'escòria. Es desprenien trossos petits de terra, iniciant un petit lliscament d'escombraries. Llavors es va sacsejar amb força de nou. S'havia enganxat amb alguna cosa.

Boba va empènyer de nou, però amb molta més cura aquesta vegada. El cable amb prou feines estava agafat al final d'una vella peça de maquinària. Si es deixava anar, estaria perdut.

Aquesta era la seva última oportunitat. Amb prou feines s'atrevia a respirar, es va empènyer a si mateix a través del toll. Va alliberar una cama... llavors va alliberar l'altra...

Boba es va agafar a un grapat de canyes i es va arrossegar fins que va aconseguir sortir del líquid pútid, i arribar a la riba fangosa.

–Vaja! –El fang normal mai li havia agradat tant abans.

S'havia alliberat.

Boba es va barrejar amb la multitud de droides, guerrers, i treballadors en l'ampla, i il·luminada porta. Ningú es va fixar en ell, i Prax no estava a la vista.

Fins i tot la brutícia que li cobria no va cridar l'atenció. Molts dels altres estaven igual de bruts que ell, provinents de l'excavació.

Boba es va treure el casc i el va netejar. Li havia salvat la vida, això era segur. Ara s'adonava per què era tan important per al seu pare... i perquè seria tan important per a ell.

Boba es va unir als treballadors de la “excavació” a la dutxa que treia el fang de les seves robes i de les seves botes, per assecar-les immediatament. Ara l'única cosa que havia de fer era tornar a la seva habitació i ningú sabria que havia estat fora.

Va sortir de la dutxa, amb les robes ja seques, i va fer una ganyota de dolor quan una rude mà li va atrapar per l'espatlla.

–Vine aquí! –La veu no donava lloc a error. Boba va obrir la boca per explicar que no era la seva intenció el fet de trencar les regles, que tot era un error. Però què podia fer?

Cydon Prax no estava escoltant quan va arrossegar a Boba pel passadís, cap al santuari interior del Comte.

Següent