Capítol 8
Dins del camp
d'asteroides! Boba va sentir una mica de por quan el seu pare va empènyer cap a
enrere els controls de la nau, per dirigir-la cap amunt, cap al mateix anell.
Els asteroides
passaven volant, per tots els costats. Era com volar a través d'un bosc de
roca.
Boba no podia mirar. I
tampoc podia deixar de mirar. Sabia que si en copejaven un, estarien morts.
Literalment. Esborrats.
No deixarien ni un
murmuri en la galàxia.
Boba es va dir a si
mateix: deixa de preocupar-te... Mira qui
està portant els controls!
Boba va mantenir la
seva mirada en el seu pare. Les asteroides passaven volant al voltant de l'Esclau I, però ara ja no semblaven tan
aterridors. Jango Fett estava portant els controls.
Boba es va relaxar i
va comprovar la pantalla posterior.
–S'ha anat, –li va
explicar el seu pare.
–S'ha d'haver dirigit
cap a la superfície, –va contestar Jango.
De sobte la imatge en
la pantalla va començar a variar amb un senyal estrany.
Entre l'estàtica Boba
va poder veure unes formes similars.
El Delta-7.
–Mira, papa, està de
retorn!
Jango va marcar amb
calma un botó en la consola d'armes que estava marcada com: DISPARADOR CÀRREGA SÒNICA.
Boba va mirar cap a
enrere i va veure una petita caixa dirigint-se cap al caça Jedi.
Va somriure. Havia durat tant, però ara el Jedi estava
mort....
I així ho va pensar
Boba. Per què quan es va donar la volta en la seva cadira i va mirar al
voltant, no va veure res més que pedra. L'Esclau
I es dirigia directament cap a un enorme asteroide.
–Papa! Mira allà!
La veu d’en Jango era
tranquil·la i freda quan va dirigir l'Esclau
I cap a una forta pujada, passant a escassos metres de la roca assassina.
–Mantingues la calma,
fill. Estarem bé. Aquest Jedi no serà capaç de perseguir-nos per aquí.
Aquest era el pla.
Però el Jedi tenia una altra idea. Alhora que el seu pare portava l'Esclau I a través del camp d'asteroides,
Boba va mantenir la seva atenció en la pantalla posterior.
–Allà està!– va
cridar.
El caça del Jedi
continuava allà, seguint el seu deixant. Era com si mantingués atrapat l'Esclau I. Jango va moure el cap donant a
entendre que seria inflexible.
–No sembla que sigui
capaç d'aconseguir donar-nos. Bé, si no el podem perdre, acabarem amb ell.
Prement un botó, va
donar la volta a la nau i es va dirigir directament cap a un altre asteroide,
encara més gran que el primer.
Per una vegada, no va
pujar. En comptes de fer-ho, va volar directament cap a la superfície de
l'asteroide.
Boba no s’ho podia
creure. Era el seu propi pare el que estava intentant matar-los a tots dos?
–Vigila! –Va cridar.
Va tancar els ulls,
esperant una explosió. Així és com es mor,
va pensar.
Va sentir una sensació
de calma immensa. Es va preguntar com seria de dolorós quan xoquessin. O
simplement com un cop fugaç de llum? O…
O res.
Amb Jango Fett als
comandament, l'Esclau I, ni va
frenar, ni va vacil·lar.
Semblava una mort
segura.
La nau es va llançar
cap a un estret canó de la superfície de l'asteroide.
En el fons hi havia
una cova, amb una obertura prou ampla com perquè una petita nau s'introduís en
ella.
Però era amb prou
feines prou gran...
Quelcom anava
malament.
Res havia passat. Boba
encara estava viu. Va obrir els seus ulls.
Veia roques a tot
arreu. El seu pare volava a plena potència per l'interior de l'asteroide, i l'Esclau I estava volant a través d'un
estret i tortuós túnel.
Però cada vegada
anaven més a poc a poc.
Però continuem vius, va pensar Boba. Però si el Jedi ens està perseguint, per què cada vegada anem més
lentament?
Aviat ho va descobrir.
El túnel transcorria a través de l'asteroide. Quan l'Esclau I va emergir del passatge de roca, va anar darrere del caça
Jedi.
El caçat es va
convertir en el caçador. L'Esclau I estava
darrere del Jedi.
Era la millor maniobra
que Boba podria haver imaginat. Amb prou feines podia controlar la seva
excitació.
–A per ell, pare!
Dispara-li!
Boba no l'hi havia de
dir al seu pare. Jango ja li estava disparant. A cada costat del caça Jedi,
làsers mortals passaven com rajos de llum a través de la negror de l'espai.
–Li has donat! –Boba
va cridar, quan va veure el caça Jedi colpejat per una explosió.
Un cop proper, però no
havia acabat amb ell.
Encara no.
–Tan sols hem d'acabar
amb ell! –va dir Jango. Va aconseguir la consola d'armes i, amb dos ràpids
moviments de canell, va prémer dos interruptors:
TORPEDE: Armat.
TORPEDE: Llançament.
Quan l'Esclau I va envoltar l'asteroide va
llançar el torpede cap al caça Jedi en quan el va tenir fixat en la mira. Boba
va mirar, fascinat. El Jedi era bo, ho havia d’admetre. Girà a un costat i a
l'altre, intentant cada maniobra evasiva que podia per deixar enrere el
torpede.
Però el torpede estava
fixat en el caça, i s'acostava. Però llavors el caça Jedi va volar a través de
l'inestable asteroide.
I llavors va acabar.
No va tenir cap
oportunitat d'evitar la col·lisió. Atrapat entre el torpede i la roca de
l'asteroide, el caça Jedi va desaparèixer. Solament uns traços d'enderrocs hi
van romandre.
–Li vam donar...!
–Boba va respirar. –Sííííí!
La reacció d’en Jango
va ser molt més calmada.
–No el tornarem a
veure–, va dir mentre guiava la nau fora del camp d'asteroides, i la col·locava
en una ruta de descens cap al gegant vermell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada