El Llegat dels Jedi (VII)

Anterior

Tretze Anys Més Tard

Dooku i Qui-Gon Jinn

CAPÍTOL 7

Passats els anys, Dooku havia pensat sovint sobre les paraules d'en Yoda. Van ser per a ell més un llegat que una lliçó.

Pensava sobre elles, però no les acceptava. No hi havia trobat encara una situació on el seu orgull fos la seva perdició. De qualsevol manera, no pensava sobre això com orgull. Era seguretat. La seguretat en les seves habilitats simplement havia crescut amb cada missió, com era d'esperar. Yoda havia confós seguretat amb orgull, el que exactament havia advertit a Dooku que no fes.

I si pensar més sàviament que Yoda en aquest cas, era motiu d'orgull per a Dooku, ell no estava interessat en això. Yoda no tenia sempre la raó. Dooku no era un Jedi tan poderós com Yoda. Encara no. Però algun dia ho seré. Si no pogués creure això, per què estava treballant?

Dooku havia après molt d'en Thame Cerulian. Ara era un Mestre Jedi amb un aprenent. Qui-Gon Jinn era el més prometedor dels padawan, i Dooku havia intentat atreure'l la primera vegada que el va veure entrenant-se amb el sabre de llum, als deu anys. Dooku sabia que un mestre seria jutjat per la destresa del seu padawan, i volia el més destacat. Quan Yoda va donar la seva aprovació a la parella, Dooku va quedar satisfet. Hi havia donat un altre pas cap a la seva meta de superar Yoda com el màxim Jedi alguna vegada.

El luxe no impressionava a Dooku, però apreciava l'elegància. El Senador Blix Annon tenia una nau estel·lar bella, exteriorment lluent i amb tots els luxes dins. A més, el Senador no havia escatimat en despeses en els sistemes de defensius. Les defenses de la nau eren de triple capa amb escuts d'energia de partícules, i canons làser davant i al darrera. Una mica gran per al gust d'en Dooku, però era impressionant.

Va notar que Qui-Gon estava enlluernat pels tapissos apelfats en els seients, el revestiment de duracer raspallat en els panells d'instruments, i la roba de llit suau, sedosa en les cabines. Qui-Gon tenia només setze anys i el que havia vist de la galàxia fins ara no li havia mostrat el costat luxós de la vida. Les seves missions últimament havien estat en planetes lúgubres o reductes aïllats en la Vora Exterior.

Dooku es va alegrar quan els van convocar de tornada a Coruscant, encara que sota circumstàncies normals consideraria que aquesta missió no estava a la seva altura. Seria simplement una escorta, una missió que qualsevol Jedi podia complir. Últimament s'havien produït una sèrie de segrestos de senadors mentre viatjaven entre els seus mons natals i Coruscant. Els senadors, i algunes vegades les seves famílies, eren mantinguts com ostatges fins que es pagaven enormes rescats. Ningú coneixia la identitat del pirata espacial, i els esforços per capturar-lo havien estat infructuosos. Dooku no estava sorprès. La Seguretat del Senat era eficient protegint els senadors a l'interior del seu edifici, però quan es tractava d'una recerca en tota l'extensió de la galàxia, estaven desesperats.

Blix Annon era un important Senador que havia fet molts favors als Jedi, i quan va demanar la seva presència, el Consell Jedi no solament va estar d'acord, sinó que va preguntar a Dooku si es faria càrrec de la missió. Una mica cansat del mal menjar i dels llocs desolats, Dooku considerava que un breu vol en una luxosa nau no era tan mala idea, amb el benefici addicional que li donaria a Qui-Gon el fet d'observar des de dins al seguici d'un Senador.

Els senadors mai viatjaven sols. Blix Annon necessitava viatjar amb un traductor, una secretària, un mestre cuiner, un perruquer per al complicat estil de pentinat que lluïa, i un assistent amb una única funció que semblava ser fer-se amb ell, esperant a aprovar qualsevol cosa que digués. Aquest assistent va resultar ser Eero Iridian, el vell amic d'en Dooku.

Quan Dooku va arribar a la plataforma d'aterratges del Senat, es va sorprendre tant de veure el seu amic, com l'Eero de veure'l a ell. S'havien fet favors mútuament amb el pas dels anys, però després que l'Eero havia perdut l'elecció per a senador del seu món natal per segona vegada, havia deixat la vida pública. Dooku li havia perdut el rastre. Ara es presentava com a assistent d'un dels polítics més importants al Senat.

Dooku es va asseure i va estirar les seves llargues cames. Era bo veure a l'Eero altra vegada, bé per recordar al noi que havia estat. Van parlar d'aquells anys, sobre com de desconcertant que havien estat diverses regles del Senat (admetent amb un riure, que moltes encara ho eren). Després van parlar dels somnis que tenien, que van tenir. Dooku havia arribat al seu -era un Cavaller Jedi, que viatjava per tota la galàxia-. Malgrat la seva herència, Eero mai havia aconseguit el seu somni de convertir-se en Senador. Quan el seu pare es va retirar, el vell Senador va consumir tota la fortuna familiar. Eero tenia contactes però cap riquesa, i la riquesa era la que guanyava eleccions.

Eero es va desplomar al seient del costat amb un sospir.

- Acabo de parlar amb el teu aprenent, encara que ell no va parlar molt. És un bon oient aquest jove. Probablement vaig dir més del que hagués volgut dir sobre les meves experiències al Senat.

En Dooku va assentir amb el cap. Hi havia notat aquesta habilitat d'en Qui-Gon. Les persones li deien coses, i després se sorprenien de tot el que li havien dit. Això podria ser bo o dolent, segons el cas. Bé per informar-se, si estigués al mercat. Dolent si busqués la pau i la tranquil·litat en un viatge, i un malgirbat pilot de l'espai li expliqués la història de la seva vida.

-Serà un gran Cavaller Jedi -va dir en Dooku. No tenia dubtes sobre això. Qui-Gon aprenia ràpid i la Força viva era forta en ell. Dooku mai havia de dir-li les coses dues vegades. Si pogués desfer-se de la irritant tendència d'en Qui-Gon de fer amistat amb cada pocavergonya i rodamón que se li creués, el noi seria un padawan perfecte.

-Li vaig mostrar la sala segura -va dir l'Eero-. Estava molt impressionat.

-A mi també em va impressionar -va dir en Dooku. La sala segura era una mesura addicional de protecció. En el cas que fossin abordats, el Senador podia refugiar-se allà. La porta era a prova d'explosions -l'única forma d'enderrocar-la era utilitzar suficients explosius com per destruir la nau mateixa.

-Només espero que mai hàgim de fer-la servir -va dir l'Eero, mentre els seus ulls escorcollaven l'espai més enllà de la finestra.

-Estic segur que no ho farem, però ens prepararem per a qualsevol cosa -va dir en Dooku.

Eero li va fer una mirada nerviosa.

- La nau és impenetrable. Això és el que els experts de seguretat ens van dir.

-Cap nau és impenetrable -li va corregir Dooku-. És per això que els Jedi són a bord.

Va veure a Qui-Gon rondar a l'entrada i el va cridar cap a dins.

- Em necessita, Mestre? -va preguntar respectuosament Qui-Gon.

En Dooku va atorgar un petit somriure al seu aprenent.

- Sí. Necessito que gaudeixis del viatge. Presta atenció al moment actual, padawan. Tenim la possibilitat de descansar i relaxar-nos. No sabem quan la tindrem una altra vegada.

Qui-Gon va fer que sí i es va asseure molt a prop. No estirat com ho va fer Dooku, però es va veure una mica més relaxat quan va donar un cop d'ull per la finestra. Dooku sempre va admirar les maneres del seu aprenent. Tot i als setze anys, Qui-Gon tenia una silenciosa gràcia, i també una qualitat reservada que Dooku també admirava. En certa forma, trobava frustrant el fet de no saber en què pensava el seu aprenent la majoria de les vegades.

-Deixin-me preparar una safata per a nosaltres -va dir l'Eero, aixecant-se-. Tenim algunes postres excel·lents. El mestre cuiner del Senador..-. Eero es va aturar sobtadament quan un agut brunzit va sorgir dels instruments del pilot-. Què és això?

-Res de què preocupar-se -va dir en Dooku, fent una ullada des dalt-. El pilot té el sistema d'advertències activat. Una nau està en el nostre espai aeri, això és tot-. Malgrat les seves paraules, va vigilar els instruments, reparant en què Qui-Gon feia exactament el mateix.

-Un creuer petit -va dir el pilot en veu alta-. Tot sembla normal... excepte...

- Excepte? -En Dooku es va inclinar cap endavant.

-No hi ha velocitat de vol. La nau està inert a l'espai-. Eero, alarmat, va mirar a Dooku-. És un parany? Podria ser el pirata!

-No traguem conclusions precipitades, vell amic -va dir en Dooku-. Les naus es descomponen tot el temps. Mireu el pot obtenir del comunicador -li va dir al pilot.

Però abans que aquest tingués l'oportunitat, una veu espantada va sorgir de l'altaveu.

-...algú ajudeu-me, si us plau! -La veu d'una nena va cridar. - La nostra nau ha estat atacada!

-Ara bé -va dir en Dooku, la seva veu no va perdre la calma quan es va parar suaument darrere del pilot-. Sembla que el nostre temps de descans s'ha acabat.

Següent