Capítol
3
Mentre
Boba seguia a Prax a través dels llargs passadissos de retorn a la seva
solitària habitació, va pensar en el fred comiat del Comte. Podia confiar en
ell? Tenia alguna altra elecció possible? Tal vegada el Comte no fora a ser tan
bon amic després de tot com Jango Fett havia dit: És el que passa en la vida d'un caçador de recompenses, no existeix el
concepte d'amic. Boba sabia que amb molta probabilitat seria cert. Però
sempre havia esperat que...
–Roman
aquí, –va dir Prax quan van arribar a l'habitació. –No es pot explorar, no està
permès.
Boba
va mostrar el seu assentiment i va tancar la porta. Havien retornat la seva
roba original, rentada i plegada al costat del llit. Es va canviar la roba,
content de treure’s l'aspra túnica.
La
seva bossa de vol romania en el terra al costat del llit. Contenia tot el que
tenia Boba excepte la nau del seu pare, l'Esclau
I. Boba havia intentat recuperar-la. Mentrestant, la bossa contenia totes
les seves possessions:
Un
casc i un llibre.
Quan
Boba va enterrar al seu pare amb la seva armadura a Geonosis, havia guardat el
seu casc de combat. Era mandalorià. Boba el va treure de la bossa de vol i el
va observar ansiosament. La placa del casc era tan familiar, com severa, i a la
seva manera estranya, tan afectuosa com ho havia estat realment el seu pare
De
fet, Boba s'estava començant a témer que podria oblidar la cara del seu pare.
Això cada vegada s'anava a tornar cada vegada més familiar, un rostre dur, com
una T, amb una esquerda en forma d'ull en la part superior.
Boba
va col·locar el casc a un costat i va agafar el llibre.
El
llibre negre contenia el missatge final de Jango Fett al seu fill. Gairebé
sempre era el mateix, un dia darrere l'altre. Però de vegades canviava.
El
missatge més recent havia estat sobre el Comte, crèdits, i l'auto-suficiència.
Boba va obrir el llibre per veure si havia canviat. Ho havia fet, però només
una mica. Avui podia llegir:
Aprendràs a ser autosuficient del Comte.
De
vegades el llibre no era de molta ajuda. Com anava a aprendre a ser
autosuficient del Comte, quan aquest no estava interessat a parlar amb ell?
Boba
tenia un munt de preguntes. Per què era el Comte tan fred i desconfiat? Què és
el que volia descobrir? Però el que tenia clar era que si volia respostes, hauria
de buscar-les per si mateix, encara que passejar i tafanejar no estiguessin
permesos, segons Prax.
Va
tancar el llibre i el va retornar a la bossa de vol. Era el moment de posar-se
a explorar.
Boba
va tancar el puny i el va mantenir davant de la seva cara, fent un jurament.
–L'autosuficiència
significa fer-ho tu mateix! –Va murmurar. Va recollir el casc del seu pare, era
la seva única possible disfressa, tan sols per al cas que necessités alguna. I
amb molta atenció, tan lentament com va poder, va obrir la porta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada