L'atac dels clons (XVI)

Anterior

Capítol 16

–Oooh! –va exclamar Boba Fett, corrent per la plataforma d'aterratge per a mirar de prop l'esvelt caça.

–Una bella nau –va admetre Jango accelerant el pas per arribar fins al seu fill, estudiant la nau a cada gambada. Es va fixar en les insígnies i en el disseny, en la potència de foc extra i especialment, amb el droide astromecànic que xiulava feliç, connectat a l'ala esquerra.

–És un Delta-7 –va anunciar l’excitat Boba, assenyalant a la posició posterior de la cabina.

Jango va assentir, satisfet que el seu fill es prengués seriosament les seves ensenyances. Eren naus de disseny recent, tan noves que encara no les havien posat motors d’hiperimpuls, es va adonar Jango, i va mirar sense pensar l'ennuvolat cel, preguntant-se si no hi hauria alguna altra nau amunt. Va apartar aquest pensament i es va tornar cap a Boba.

–I què em dius del droide? Pots identificar la unitat?

Boba va pujar a un costat del caça i va estudiar les insígnies per un moment, abans de tornar-se cap al seu pare, posant un dit en els frunzits llavis i una expressió intensa a la cara.

–És un R4-P –va dir.

–I és un droide habitual en aquest tipus de caça?

–No –va respondre Boba sense titubejar–. Un pilot de Delta-7 sol usar un R3-D. És millor a l'hora de mantenir els canons fixos en el blanc, i el caça és tan maniobrable que el maneig dels canons làser es torna complicat. He llegit que amb aquest caça hi ha pilots que han acabat per disparar contra el morro de la seva pròpia nau! Pot fer un viratge en tirabuixó, i donar voltes i voltes, però el gir manual no està ben compensat...

Mentre parlava, movia els braços l'un sobre l'altre i al voltant, barrejant-los davant de si mateix.

Jango tot just escoltava els detalls, encara que li emocionava que Boba s’aprengués amb tantes ganes els seus ensenyaments.

–I si el pilot no necessités l'habilitat artillera extra d'un R3-D? –va preguntar.

Boba va mirar-lo amb curiositat, com si no l'entengués.

–No seria l’R4 una tria millor?

–Sí –va ser la resposta.

–I quin pilot no necessitaria l'habilitat artillera extra d'un droide?

Boba va mirar-lo fixament, però llavors un somriure va creuar la cara.

–Tu! –barbotejà, semblant molt complagut amb si mateix.

Jango va acceptar el complert amb un somriure apreciatiu, i a més era cert. Jango podia pilotar qualsevol caça, i de tenir l'oportunitat de volar un Delta-7 segurament preferiria el R4-P al R3-D. Però en aquell moment no pensava en això, ja que sabia que hi havia un altre tipus de pilot, un pilot amb sentits agusats, que també preferiria un millor droide de navegació en perjudici d'un droide artiller.

Jango Fett va tornar a mirar el cel, preguntant-se si no hi hauria una host de Jedi a punt de descendir sobre Ciutat Tipoca.

***

Grans fileres d'esferes de vidre es perdien en la immensa sala segons podia veure Obi-Wan. Cada esfera contenia un embrió suspès en fluids, i quan el Jedi va recórrer a la Força va sentir en elles fortes onades d'energia vital.

–La incubadora –va afirmar més que preguntar.

–La primera fase, evidentment –va replicar Lama Su.

–Impressionant.

–Esperava que li complagués, Mestre Jedi –va dir el Primer Ministre–. Els clons poden pensar de forma creativa. Descobrirà que són immensament superiors als droides, i que els nostres són els millors de tota la galàxia. Hem perfeccionat els nostres mètodes al llarg de molts segles.

–Quants hi ha? –va preguntar Obi-Wan–. Aquí, vull dir.

–Tenim diverses incubadores per tota la ciutat. Per descomptat, aquesta és la fase més crucial, encara que, amb les nostres tècniques, esperem una taxa de supervivència de més del noranta per cent. Molt sovint, hi ha tota una tanda que desenvolupa una... una tara, però esperem que la producció de clons romangui estable, i amb els nostres mètodes de creixement accelerat, tots els que té al davant maduraran i estaran a punt per al combat en poc més que una dècada.

Tenim dues-centes mil unitats preparades, i hi ha un altre milió de camí. L'anterior comentari de Lama Su va ressonar ominosament en els pensaments d'Obi-Wan. Un centre de producció d'allò més eficient i produint una quantitat constant de guerrers supèrbiament entrenats i condicionats. Les implicacions eren aclaparadores.

Obi-Wan va mirar l'embrió més proper, surant satisfet en el seu fluid, encongit i xuclant-se el polze. D'aquí a deu curts anys, aquesta criatureta, aquest homenet, seria un soldat que mataria i, al qual, probablement, acabarien matant.

Es va estremir i va mirar al seu guia kaminoà.

–Seguim –li va demanar Lama Su, caminant pel passadís.

La següent etapa del recorregut era una enorme sala, amb pupitres en files pulcres i ordenades, on estaven asseguts nombrosos aprenents. Tots semblaven tenir uns deu anys d'edat. Tots vestien igual, tots portaven el mateix tall de cabell, tots tenien els mateixos trets, postura i expressió. Obi-Wan va mirar instintivament a les resplendents parets blanques de l'enorme sala, gairebé esperant veure miralls en elles, en una il·lusió òptica que fes que un únic nen semblés ser molts.

Els aprenents estaven embrancats en les seves tasques i amb prou feines van dedicar als visitants alguna cosa més que un ràpid cop d'ull.

Disciplinats, va pensar Obi-Wan. Molt més que qualsevol nen normal.

Un altre pensament va acudir a ell.

–Va parlar de creixement accelerat...

–Oh, sí, és essencial –va replicar el Primer Ministre–. Si no és així, un clon madur necessitaria tota una vida per créixer. Ara podem fer-ho en la meitat de temps. Les unitats que veurà ara mateix es van començar fa deu anys, quan Sifo-Dyas va fer la comanda, i ja estan madurs i preparats per complir el seu deure.

–I aquests van començar fa cinc anys? –va raonar el Jedi, i Lama Su va assentir.

–Voleu inspeccionar ja el producte final? –va preguntar el primer ministre, i Obi-Wan va poder notar l'excitació en la seva veu; era evident que estava orgullós del seu èxit–. Voldria tenir la seva aprovació abans de fer el lliurament.

La insensibilitat de la situació va afectar profundament a Obi-Wan. Unitats. Producte final. Estaven parlant d'éssers vius. Éssers que vivien, respiraven i pensaven. El fet que es creessin clons per a semblant propòsit, amb aquest tipus de control, robant-los fins a la meitat de la seva infància en bé de l’eficiència, atacava la seva concepció del bé i del mal. I que tot això ho hagués començat un Mestre Jedi ho feia massa difícil de comprendre.

La següent etapa del recorregut els va portar al menjador, on centenars de clons adults, tots homes joves de l'edat d'Ànakin, s'asseien en pulcres files, vestits de negre, menjant el mateix menjar de la mateixa manera.

–Descobrirà que són completament obedients –deia Lama Su, sense adonar-se de la incomoditat del Jedi–. Per descomptat, vàrem modificar la seva estructura genètica per fer-los menys independents que l'original.

–Qui va ser l'original?

–Un caçador de recompenses anomenat Jango Fett –va dir Lama Su sense dubtar–. Vàrem pensar que l'elecció ideal hauria estat un Jedi, però Sifo-Dyas va triar personalment a Jango Fett.

La idea que podrien haver emprat un Jedi gairebé va paralitzar a Obi-Wan. Un exèrcit de clons poderosos en la Força?

–On és ara aquest caçador de recompenses?

–Viu aquí. Però és lliure d'anar i venir segons li vingui de gust.

Va seguir caminant mentre parlava, conduint a Obi-Wan per un llarg passadís ple de tubs estrets i transparents.

El Jedi va contemplar amb sorpresa com aquests clons pujaven en aquests tubs i s'acomodaven dins, tancant els ulls i posant-se a dormir.

–Molt disciplinats –va comentar.

–Aquesta és la clau –va replicar Lama Su–. Disciplinats, però amb la capacitat de pensar de manera creativa. És una combinació poderosa. Sifo-Dyas ens va explicar l'aversió dels Jedi a dirigir droides. Ens va dir que els Jedi només podien comandar un exèrcit de formes de vida.

I volien un Jedi com a original?, va pensar Obi-Wan, sense dir-ho en veu alta. Va respirar profundament, preguntant-se com podia el Mestre Sifo-Dyas, com podia qualsevol Jedi, creuar voluntàriament i unilateralment aquesta línia i crear qualsevol exèrcit de clons. Obi-Wan es va adonar que havia de contenir la seva necessitat d'obtenir-hi una resposta directa, i es limità a escoltar i observar, recaptant tota la informació que pogués per ser desentranyada entre el Consell Jedi i ell.

–Així que Jango Fett es va quedar voluntàriament a Kamino?

–La decisió va ser seva. A més de la seva paga, que puc assegurar-li que és considerable, Fett només ens va demanar una cosa: un clon sense modificar. Curiós, oi?

–Sense modificar?

–Duplicació genètica pura –va explicar el Primer Ministre–. Sense que se li manipulés la seva estructura per fer que sigui més dòcil. I sense accelerar el seu creixement.

–M'agradaria conèixer a aquest Jango Fett –va dir Obi-Wan, tant per a si mateix com per a Lama Su.

Estava intrigat. Qui seria aquest home seleccionat per Sifo-Dyas com a perfecta font per a un exèrcit de clons?

Lama Su mirà a Taun We, que va assentir i va dir:

–Estaré encantada de poder organitzar-ho.

La dona es va allunyar llavors d'ells, mentre els dos continuaven el recorregut, mostrant-li Lama Su la pràctica totalitat de la rutina dels clons en els diferents nivells del seu desenvolupament. La culminació del mateix va arribar quan Taun We es va reunir amb ells en una balconada protegida del brutal vent i la pluja, i que donava a un enorme pati de desfilades. Sota ells desfilaven milers i milers de soldats clons amb la precisió de droides programats, vestits amb armadura blanca i portant cascs que els tapaven la cara. Formacions senceres, cadascuna d'elles composta per centenars de soldats, que es movien com una sola.

–Magnífics, oi? –va dir Lama Su.

Obi-Wan va mirar al kaminoà per adonar-se que els ulls li brillaven orgullosos en contemplar la seva creació. Obi-Wan es va adonar que, pel que feia a Lama Su, no hi havia dilema ètic possible. Potser per això eren tan bons els kaminoans clonant, la seva consciència mai s'interposava en el seu camí.

Lama Su el va mirar, somrient àmpliament, esperant una resposta, i Obi-Wan va assentir en silenci.

Sí, eren magnífics, i el Jedi només podia imaginar la brutal eficiència que demostrarien en combat, en el terreny per al qual se'ls havia creat.

Un cop més, una esgarrifança va recórrer l'esquena d'Obi-Wan. Per primera vegada, va apreciar la croada de la Senadora Amidala per impedir la creació d'un Exèrcit de la República i la seva inevitable conseqüència: la guerra!

***

Un Cavaller Jedi a Kamino. La idea era una mica més que preocupant per a Jango Fett.

El caçador de recompenses es va recolzar en el seient i la frustració li va fer tensar la cara: eren problemes que naixien de treballar per a la Federació de Comerç. Eren mestres en enredar l'engany amb l'engany, i en aquest moment estaven ficats en tantes coses que Jango es veia incapacitat per determinar un focus d'atenció.

Va mirar a l'altra banda de l'habitació, a Boba, que en aquell moment estudiava concentrat els plànols i recursos d'un caça Delta-7, equiparant-los amb els punts forts i febles d'una unitat R4-P.

La vida era tan senzilla per al noi que Jango va sentir un rampell d'enveja. Per a Boba només existia el seu aprenentatge i l'amor de i per al seu pare. A part d'aquests dos fets, l'únic repte que havia d'afrontar el noi en la seva vida era buscar coses divertides que el mantinguessin ocupat durant les temporades que Jango havia de passar lluny o reunit amb els kaminoans.

En aquest moment, mirant al seu fill, Jango Fett es va sentir vulnerable, molt vulnerable, i aquesta no era una emoció amb què se sentís còmode. Gairebé li va dir a Boba que fes l'equipatge en aquell mateix moment perquè poguessin anar-se'n de Kamino, però va reconèixer el perill implícit en aquesta decisió. Se n’aniria sense saber res del seu enemic potencial, aquest Cavaller Jedi que havia arribat inesperadament. El seu cap voldria tenir aquesta informació.

I Jango podria necessitar-la. Si se n'anava en aquest moment, després de rebre una nota de la Taun We dient-li que aquell mateix dia rebria una visita, resultaria molt evident que estava fugint.

Llavors tindria trepitjant-li els talons a un Cavaller Jedi del que pràcticament no en sabia res.

Jango va continuar mirant a Boba, l'únic que de veritat li importava.

"Actua amb calma", va pensar. "Només ets una font per clonar, prou ben pagada com per no voler saber per què et clonen".

Aquesta era la seva lletania, aquest era el seu pla. I havia de funcionar.

Pel bé d’en Boba.

***

Un gest de la mà de la Taun We va fer sonar el carilló d'un timbre invisible, tornant a recordar a Obi-Wan com d'aliè que li era aquest món de Kamino, aquesta Ciutat de Tipoca. Però no es va aturar a pensar-hi, ja que estava concentrat en el mecanisme de tancament de la porta que tenia davant seu, un elaborat sistema electrònic de panys. Li semblava que era una mesura de seguretat mica excessiva, donada la suposada naturalesa amable de la relació que mantenia Jango amb els kaminoans, i l'evident control que tenien els clonadors sobre la seva ciutat. Estaria el mecanisme de tancament concebut per impedir que la gent entrés o per impedir que Jango sortís?

Probablement era el primer, va raonar. Després de tot, Jango Fett era un caçador de recompenses. Potser s'hagués guanyat més d'un enemic perillós.

Seguia estudiant el tancament quan la porta es va obrir de sobte, mostrant a un nen, exacta rèplica dels que Obi-Wan portava veient tot el dia.

El clon idèntic que havia sol·licitat Jango, només que aquest tenia de veritat deu anys d'edat.

–Boba –va dir Taun We amb familiaritat–. Està el teu pare a casa?

–Sí –va dir després de mirar per un llarg moment al visitant humà.

–Podem veure’l?

–És clar –va respondre. Es va apartar a un costat, però els seus ulls no se separaren d'Obi-Wan quan el Jedi i Taun We van creuar el llindar.

–Papa! –va cridar Boba.

El títol li va semblar curiós a Obi-Wan, com que el nen era un clon i no un fill natural. Hi hauria alguna relació personal entre ells? Una autèntica? Hi hauria sol·licitat Jango una rèplica exacta d'ell mateix, no buscant algun benefici personal, sinó només perquè volia tenir un fill?

–Papa! –va tornar a cridar el nen–. És Taun We!

Jango Fett va aparèixer vestint amb només una camisa i uns pantalons. Obi-Wan el va reconèixer immediatament, encara que era molt més gran que el més vell dels clons, i tenia la cara marcada i foradada i sense afaitar. El seu cos s'havia engrossit amb els anys, però encara era físicament imponent, com els molts vagabunds vells que Obi-Wan solia trobar en llocs remots. Amb uns quants quilos de més, sí, però quilos coberts per músculs endurits al llarg dels anys. En els musculosos avantbraços d’en Jango destacaven uns tatuatges d'un disseny que Obi-Wan no va reconèixer.

Aixecant la mirada, va descobrir l'evident sospita amb què el mirava Jango. Estava molt tens, i Obi-Wan va comprendre que era un home perillós.

–Feliç retorn, Jango –va comentar la Taun We–. Va ser productiu el viatge?

Obi-Wan va estudiar atentament el caçador de recompenses. D'on hauria tornat? Però Jango era un professional, i la seva expressió no va canviar ni va revelar el menor relliscada.

–Bastant –va comentar casualment l'home. No va deixar d’examinar a Obi-Wan mentre parlava, aclucant els ulls gairebé en senyal d'amenaça.

–Aquest és el Mestre Jedi Obi-Wan Kenobi –va dir Taun We, amb to animat, en un clar intent d'alleujar la tensió que es palpava en l'ambient–. Ha vingut a comprovar els nostres progressos.

–De veritat? –Si a Jango li importava, el seu to no ho evidenciava.

–Els clons són impressionants –va dir Obi-Wan–. Ha d'estar orgullós.

–Jo només sóc un home corrent que intenta obrir-se camí en l'univers, Mestre Jedi.

–No ho som tots? –va dir Obi-Wan, trencant el contacte visual amb Jango mentre parlava, per examinar l'habitació, buscant pistes. Es va concentrar en la porta mig oberta per la qual havia aparegut Jango, i li va semblar veure-hi parts d'una armadura corporal, castigada i bruta, molt semblant a la que portava l'home de la motxilla-coet que va llançar el dard tòxic contra la metamorfa Zam Wesell. I va veure una línia blavosa i corba, semblant a la que solcava la visera i la zona del respirador del nucli que havia vist a Coruscant. Però abans de poder examinar més de prop, Jango es va situar davant seu, bloquejant-li clarament la visió.

–Ha anat alguna vegada a l'interior de Coruscant? –va preguntar Obi-Wan bruscament.

–Una o dues vegades.

–I fa poc?

La mirada del caçador de recompenses va canviar a una de sospita.

–És possible.

–Llavors ha de conèixer al Mestre Sifo-Dyas –va comentar Obi-Wan, no seguint el fil d'algun raonament lògic, sinó només per calibrar la reacció de l'home.

No en va tenir, com tampoc es va desviar ni un sol centímetre de l'angle de visió d'Obi-Wan, i quan el Jedi va intentar canviar subtilment de posició, Jango va dir en llenguatge hutt:

–Boba, tanca la porta.

Jango Fett no es va moure fins que no va estar tancada la porta del dormitori i quan ho va fer, a Obi-Wan li va semblar que l'home li aguaitava.

–El Mestre què? –va preguntar Jango.

–Sifo-Dyas. No és el qui li va contractar per a aquest treball?

–Mai vaig sentir parlar d'ell –va replicar, i si hi havia alguna mentida en les seves paraules, Obi-Wan no va saber detectar-la.

–De veritat?

–Vaig ser reclutat per un home anomenat Tyranus en una de les llunes de Bogden –va explicar Jango, i a Obi-Wan li va semblar que deia la veritat.

–Curiós... –va murmurar Obi-Wan. Va tornar a baixar la mirada, sorprès i desconcertat davant del que podia significar això.

–Li agrada el seu exèrcit? –li va preguntar Jango Fett.

–Estic impacient per veure’l en acció –va replicar el Jedi.

Jango va seguir mirant-lo, i Obi-Wan va saber que intentava endevinar la intenció que s'ocultava darrere de les seves paraules. I llavors, com si això tot just importés alguna cosa, el caçador de recompenses li va somriure.

–Faran bé la seva feina. Li ho garanteixo.

–Com el seu original?

Jango Fett va continuar somrient.

–Gràcies pel seu temps, Jango –va dir Obi-Wan davant aquesta mirada inexorable. Després es va girar cap a Taun We i es va dirigir a la porta.

–Sempre és un plaer conèixer a un Jedi –va ser la seva rèplica, carregada de doble sentit, gairebé com si fos una amenaça vetllada.

Però Obi-Wan no pensava fer cas. Resultava evident que Jango Fett era un home perillós, astut i ple de recursos, i probablement millor que molts amb una arma a la mà. Es va adonar que, abans de forçar més les coses, havia de comunicar a Coruscant i al Consell Jedi tot el que havia descobert. El seu descobriment d'un exèrcit de clons era poc menys que sorprenent, i més que preocupant, i res d'això tenia molt sentit.

I era Jango l'home de la motxilla-coet que havia vist a Coruscant la nit que van atemptar contra Padmé Amidala?

L'instint li deia que sí ho era, però com casava això amb què l'home també fos el model per a un exèrcit de clons suposadament encarregat per un antic Mestre Jedi?

El Jedi va sortir de l'apartament amb Taun We al seu costat, i la porta es va tancar darrere seu. Obi-Wan es va aturar i va buscar amb els seus sentits, usant fins i tot la Força.

El tancament de la porta es va connectar.

***

–Era el seu caça, oi, pare? –va preguntar Boba Fett–. És un Cavaller Jedi, així que pot utilitzar l’R4-P.

Jango va assentir absort al seu fill.

–Ho sabia! –va cridar Boba, però llavors el seu pare li va prendre bruscament aquest moment.

Jango va mirar a Boba amb una mirada seriosa que el noi havia après a no ignorar.

–Què passa, pare?

–Recull les teves coses. Ens anem.

Boba va començar a replicar...

–Ara –va dir el caçador de recompenses, i Boba pràcticament va ensopegar amb si mateix en dirigir-se al seu dormitori.

Jango Fett va negar amb el cap. No necessitava aquest problema. No en aquests moments. No per primera vegada, el caçador de recompenses es va qüestionar la decisió que va prendre en acceptar el contracte contra Padmé Amidala. S'havia sorprès quan la Federació de Comerç li va encarregar la feina. S'havien mostrat inflexibles, explicant-li que la mort de la Senadora era necessària per assegurar-se la col·laboració de certs aliats que necessitava, i li van fer una oferta massa lucrativa com per rebutjar-la, i que els permetria a Boba i a ell instal·lar-se per sempre en el planeta de la seva elecció.

Però Jango mai va suposar que acceptar el contracte de la Senadora Amidala li posaria en el punt de mira dels Cavallers Jedi.

Va mirar cap a Boba.

No estava on volia estar en un moment així. En absolut.

Següent