L'atac dels clons (XI)

Anterior

Capítol 11

El gran Temple Jedi era un lloc de meditació i de dur entrenament, però també ho era del saber. Els Jedi eren per tradició tant Guardians de la Pau com del coneixement. Sota els seus alts sostres, i vorejant el gran passadís principal del Temple, es trobaven una sèrie de cubicles de vidre, sales d'anàlisi plenes de droides de diferents formes i mides, i amb diferents tasques.

Obi-Wan pensava en Ànakin i en Padmé mentre recorria el Temple. Es va preguntar, no per primera vegada i certament no per última, si hauria estat savi enviar a Ànakin amb la Senadora. La vehemència amb què el padawan havia acceptat la seva nova missió despertava una alarma en Obi-Wan però així i tot havia permès que se n'anés, atès que ell estaria molt ocupat seguint la pista que esperava poder trobar en canvi, descobrint l'origen dels atemptats contra Amidala.

Els cubicles d'anàlisi estaven aquell dia tan ocupats com sempre, amb estudiants i mestres col·laborant per igual en el seu estudi. Obi-Wan va trobar un cubicle desocupat, amb un droide SP-4 d’anàlisis, just del tipus que necessitava. Va seure davant la consola, i el droide va respondre immediatament obrint una safata.

–Situï l'objecte a analitzar a la safata sensora, si us plau –va dir la veu metàl·lica del droide. Obi-Wan estava traient ja el dard tòxic que havia matat la caça-recompenses subcontractada.

Quant la safata es va retreure, la pantalla que tenia davant s’il·luminà i va començar a projectar una sèrie de diagrames i llistes de dades.

–És un dard tòxic –va explicar el Jedi a l’SP-4–. Necessito saber d'on ve i qui el va fer.

–Un moment, si us plau.

Van aparèixer més diagrames, més enfilalls de dades, i la pantalla es va aturar, mostrant un dard similar. Però no era igual, i els gràfics van tornar a desfilar. Imatges del dard van brillar davant el Jedi, sobreimposades a diagrames d'objectes similars. No trobava cap coincidència.

La pantalla es va quedar en blanc. La safata va tornar a obrir-se.

–Com pot veure a la pantalla, l'arma de l'anàlisi no existeix en cap cultura coneguda –va explicar SP-4–. Les marques no han pogut identificar-se. Probablement les haurà fet algun guerrer sense relació amb una cultura coneguda. Traieu-lo de la safata sensora, si us plau.

–Perdó? Pot tornar a intentar-ho? –va dir Obi-Wan amb una veu que no ocultava la frustració que sentia.

–Mestre Jedi, els nostres registres són exhaustius. Cobreixen el vuitanta per cent de la galàxia. Si jo no puc dir-li quin és el seu origen, no podrà fer-ho ningú.

Obi-Wan va agafar el dard, va mirar al droide i va llançar un sospir, no molt segur d'estar d'acord amb aquesta última afirmació.

–Gràcies per l'ajuda –va dir, preguntant-se si els SP-4 estarien equipats per comprendre les inflexions del sarcasme–. Potser tu no hagis pogut esbrinar-ho, però crec conèixer a algú que sí que podrà.

–Els percentatges no indiquen una possibilitat semblant –va començar a replicar l’SP-4, iniciant una dissertació sobre com de complets que eren els seus bancs de dades, com d’inigualable la seva capacitat de recerca, la...

No importava, ja que feia estona que Obi-Wan s'havia anat, caminant amb pas viu pel gran passadís fins a sortir del Temple Jedi.

Va sortir d'ell sense dir res a ningú, sumit en els seus pensaments, intentant trobar un focus de concentració. Necessitava una resposta i la necessitava el més aviat possible. Era una cosa que sabia per instint, però tenia la urgent sensació que no necessitava saber-ho només pel bé de la Senadora Amidala. Sentia que hi havia alguna cosa més en joc, tot i que només podia conjecturar el què. L'actitud d'Ànakin? Un complot encara més gran contra la República?

O potser només estava tibant perquè el normalment fiable droide SP-4 no havia estat capaç d’ajudar-lo. Necessitava respostes, i donava la impressió que no podria obtenir-les amb els mètodes convencionals. Però hi havia molts aspectes en què Obi-Wan Kenobi no era un Jedi convencional. Encara que tendia a mostrar-se reservat al respecte, sobretot quan tractava amb el seu padawan, el seu antic Mestre Qui-Gon Jinn havia deixat una marca molt profunda en ell.

Sabia on aconseguir les respostes.

Va agafar un speeder que el va portar a la zona de negocis de Coco Town, lluny del lloc on Ànakin i ell havien agafat a la presumpta assassina.

Obi-Wan va aturar el vehicle i va baixar al carrer, caminant per ell amb la calma tranquil·la que donava la completa confiança. Era una zona de personatges de mala pinta, de matons que matarien només per divertir-se. Però Obi-Wan era un Cavaller Jedi, vestit amb robes que li delataven com a tal, i això significava alguna cosa fins i tot aquí a baix.

Es va dirigir cap a un edifici petit, d’apagades finestres i façana metàl·lica pintada de forma cridanera. Un rètol extraterrestre sobre la porta batejava el lloc, i encara que no podia llegir aquest alfabet en particular, sabia molt bé que deia: "Restaurant d’en Dex".

Va somriure. Feia molt, molt de temps que no veia a Dex. Massa temps, va mussitar mentre entrava.

L'interior del local era típic dels establiments del nivell inferior, amb reservats al costat de les parets i moltes taules circulars envoltades d'alts tamborets. També hi havia un taulell, part del qual tenia seients i una altra part no, amb diversos éssers drets i recolzats en ell. Obi-Wan sabia que era una clientela endurida, conductors de vaixells de càrrega i treballadors dels molls, gent que encara feia servir els músculs en una galàxia que s'havia estovat gràcies a la tecnologia.

El Jedi es va dirigir a una taula petita, lliscant al tamboret mentre una cambrera droide netejava la taula amb un drap.

–En què puc ajudar-te? –va preguntar la droide.

–Busco a Dexter.

La cambrera droide va emetre un so desagradable.

Obi-Wan es va limitar a somriure.

–Necessito parlar amb Dexter.

–Per què el busques?

–Per res dolent –li va assegurar el Jedi–. És una cosa personal.

La droide va mirar-lo breument, avaluant-lo i, llavors, va bellugar el cap i es va dirigir a l'escotilla de servei oberta darrere del taulell.

–Algú et vol veure, amor –va dir–. Sembla un Jedi.

Un enorme cap va sorgir gairebé immediatament per l'escotilla oberta, acompanyada d'una filagarsa de vapor gris. Un enorme somriure de grans dents, en una boca prou àmplia com per empassar-se sencera el cap d'Obi-Wan, es va pintar en la immensa cara tot just va veure al seu visitant.

–Obi-Wan!

–Hola, Dex! –va replicar Obi-Wan, aixecant-se i dirigint-se a la barra.

–Seu, vell col·lega! De seguida estic amb tu!

Obi-Wan va mirar al seu voltant. La cambrera droide atenia a altres clients, i ell es va dirigir a un reservat al costat del taulell.

–Vols una copa d’ardees? –va preguntar la droide, amb actitud més conciliadora.

–Gràcies.

Ella es va dirigir a la barra, apartant-se per deixar passar a Dexter Jettster per l'escotilla del taulell, que caminava amb pas rígid. Era un ésser impressionant, una muntanya de carn sense coll que empetitia a la majoria dels cercabregues que freqüentaven l’establiment. El seu enorme ventre apareixia entre la bruta camisa i els pantalons. Era calb i estava suat, i encara que havia vist el pas de molts anys i ja no es movia amb fluïdesa, a causa de les moltes lesions que li alentien, resultava evident que Dexter Jettster no era una criatura amb la qual ningú volgués barallar-se, i menys en posseir quatre enormes braços, cadascun d'ells rematat en un enorme puny que podia rebentar la cara a un home. Obi-Wan va notar les moltes mirades de respecte que li van dirigir quan es va desplaçar cap al reservat.

–Hola, vell amic!

–Hola, Dex. Ha passat molt de temps.

Dexter se les hi va arreglar per ficar-se amb molt esforç al seient situat davant d’Obi-Wan Per llavors ja havia tornat la cambrera droide, per posar dues fumejants gerres d’ardees davant els dos vells amics.

–Bé, amic meu, què puc fer per tu? –va preguntar Dexter, i va resultar evident que Dex volia ajudar de veritat.

Això no va sorprendre molt a Obi-Wan. No sempre havia aprovat les pallassades d’en Dexter, el brut local o les moltes baralles, però sabia que Dex era un dels amics més lleials que es podia trobar. Dex podia aixafar a un enemic i deixar-lo sense vida, però donaria la seva per algú que li importés. Aquest era el codi pel qual es movien els millors membres de la xusma de Coruscant, un codi que el Cavaller Jedi sabia apreciar. En molts, molts sentits, el fet de ser-hi, amb Dex, li resultava molt més atractiu que passar el seu temps entre la classe dirigent.

–Pots dir-me que és això –va respondre Obi-Wan posant el dard sobre la taula, sense deixar de mirar a Dex, fixant-se en la forma en què l'alienígena buidava ràpidament la gerra i obria molt els ulls en mirar el curiós i particular objecte.

–Vaja, vaja, ves per on –va dir Dex en veu baixa, com si tot just li quedés alè. Va agafar el dard amb delicadesa, gairebé amb reverència, fent-lo desaparèixer un instant entre els plecs dels seus grossos dits–. No en veig un així des que era miner a Subterrel, més enllà de la Vora Exterior.

–Saps d'on prové?

Dexter va posar el dard davant d’Obi-Wan.

–Aquest petit pertany als clonadors. Això és un saberdart de Kamino.

–Un saberdart de Kamino? Em pregunto per què no va aparèixer a l'arxiu de l'analista.

Dex va assenyalar al dard amb un dit rabassut.

–El que el delata són aquests petits talls que té a un costat. Aquests droides d'anàlisi que teniu allà només se centren en símbols, saps? Pensava que els Jedi sentien més respecte per la diferència que hi ha entre coneixement i saviesa.

–Bé, Dex, si els droides poguessin pensar, ara mateix no seríem aquí, oi? –va respondre Obi-Wan amb una riallada, i un segon després se li unia Dex.

El Cavaller Jedi es va calmar de seguida, en recordar la gravetat de la seva missió.

–Kamino... No em sona familiar. És part de la República?

–No, està més enllà de la Vora Exterior. Jo diria que 12 parsecs més enllà del Laberint Rishi, al sud. Hauria de ser fàcil de trobar, fins i tot per als droides del teu arxiu. Aquests kaminoans no solen viatjar molt. Són clonadors. I molt bons.

Obi-Wan va tornar a agafar el dard, sostenint-lo entre els dits, posant el colze a la taula.

–Clonadors? –preguntà–. Són amistosos?

–Això depèn.

–De què?

El Jedi mirà més enllà del dard mentre preguntava, i el somriure a la cara d’en Dexter li va respondre abans que ho fessin les seves paraules.

–De com de bons que siguin els teus modals i de com de profundes que tinguis les butxaques.

Obi-Wan va tornar examinar el saberdart, no gaire sorprès.

Següent