CAPÍTOL
27
L'Ànakin estava assegut sobre la freda
terra, observant les vetes de tall ataronjat a través del gris. El sol s'aixecava.
-És temps de marxar -va dir l'Obi-Wan.
L'Ànakin es va aixecar. Estava cansat
després d'haver mogut els centenars de grans pedres que obstaculitzaven la
sortida.
-He portat el cos d'en Lorian a bord
-va dir l'Obi-Wan. Estava parat al costat de l'Ànakin, de cara al sol naixent-.
El portarem de tornada al Temple.
L'havien trobat al corredor amb un blàster
a prop, amb els ulls oberts i, estranyament, amb un somriure gairebé
imperceptible a la cara. Hi havia rastres de lluita en el desordre de les
restes. El foc d'un blàster havia marcat les roques. Podien veure les marques
de la ràfega d'acceleració d'un aerolliscador. Dooku havia escapat.
-Lorian va escometre, encara en contra
de les més mínimes possibilitats -va dir l'Obi-Wan-. Mai abans va ser més Jedi,
que en el seu últim moment.
-De manera que la redempció és possible
-va dir l'Ànakin.
-I tant que ho és -va dir l'Obi-Wan-.
Mentre hi hagi alè, hi haurà esperança. Si no, per què lluitem?
-Desitjaria no creure que he fallat -va
dir l'Ànakin-. Dooku va escapar. L'espaiport Estació 88 està fora de perill per
a la República, però per quant de temps? Què detindrà a Dooku d'intentar
assassinar una altra vegada?
-Nosaltres -va dir l'Obi-Wan.
-Hi ha tanta foscor davant -va dir l'Ànakin.
Es va aturar fora del creuer i va contemplar les estrelles. S'esvaïen en la
llum creixent-. Puc sentir-ho. Això pesa sobre mi.
Et
preocupes molt.
Qui-Gon li havia dit això a l'Obi-Wan,
més d'una vegada. Era aquest el seu llegat per a l'Ànakin? Ell havia intentat
donar-li molt més que això.
-Tu no has fallat aquí, Ànakin -va dir l'Obi-Wan-.
La nostra missió era assegurar-nos que l'espaiport no caigués en poder dels
Separatistes, i reunir informació. I vam tenir èxit. La casa de camp d'en Dooku
conté informació molt valuosa.
-Una petita victòria -va dir l'Ànakin
amb els seus llavis arrufats-. Podrem guanyar una guerra d'aquesta manera?
Ell no havia pogut entendre-ho. L'Ànakin
havia volgut acabar amb les Guerres Clon allà mateix. Hi havia volgut destruir
al Comte Dooku. La seva ambició seria sempre més gran en cada missió. L'Obi-Wan
ho va veure clarament, i això el va travessar. Li havia ensenyat tot a l'Ànakin,
i l'Ànakin n'havia après molt, però havia oblidat les coses més importants?
He
fallat, Qui-Gon. He fallat.
Van pujar per la rampa d'aterratge. L'Ànakin
es va acomodar darrere dels controls. Obi-Wan es va asseure a l'ordinador per
ingressar les coordenades per al viatge de tornada. A la superfície, tot estava
com sempre ho havia estat.
Aviat acabarien les seves missions
junts. Tots dos ho sabien. Ell mai havia hagut de dir-li adéu a Qui-Gon com a Mestre.
Encara era el padawan d'en Qui-Gon quan aquest va morir. Potser aquesta era la
raó per la qual encara se sentia tan a prop seu.
No sabia si Qui-Gon s'hauria acomiadat
amb paraules de saviesa, amb una direcció per seguir. Ara no tenia forma de
saber que més podia donar-li a l'Ànakin. Li havia donat tot el que podia
donar-li. Però no n'hi havia prou.
La tristesa va envair a l'Obi-Wan quan
van travessar l'atmosfera superior. Estimava a Ànakin Skywalker, però realment
no l'entenia. Les coses més importants que hauria d'haver-li ensenyat, no les hi
havia ensenyat. Hauria de deixar-lo marxar, tot i sabent això. Hauria de
deixar-lo marxar.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada