Capítol 18
Una cosa bona del
turmentós Kamino és que hi havia un munt de pertorbacions elèctriques que
encobrien el seu pas, fins i tot del radar.
Boba Fett sabia que
una vegada hagués deixat la plataforma d'aterratge, seria difícil que li
poguessin perseguir. Va introduir l'Esclau
I en els espessos i grisos núvols, canviant el rumb diverses vegades per
assegurar-se que ningú li seguia, llavors es va elevar abandonant l'atmosfera i
entrant en la quietud de l'espai, en una baixa i llarga òrbita.
De retorn al gran
no-res.
Per fi tenia un moment
per revisar el llibre negre. El missatge que el seu pare li havia promès que li
guiaria quan estigués sol.
Va agafar la coberta
amb força, esperant que aquesta estigués tancada i li costés obrir-la. Però es
va obrir amb facilitat. En comptes de pàgines i fotografies, Boba va veure una
pantalla.
Era el que Jango li
havia dit. No era un llibre, era una pantalla per a missatges. Una imatge
estava apareixent en pantalla, un planeta...
No, era una cara. Que
es tornava més clara.
Era la cara del pare
de Boba.
Era una imatge feble
però era ell. Els ulls d’en Jango Fett estaven completament oberts. Semblaven
tristos, més tristos del que havien estat mai.
–Boba.
–Papa!
–Escolta, Boba. Estàs
veient això perquè m'he anat. Perquè t'has de valer per tu mateix. Estàs sol.
A Boba no l'hi havien
d'explicar. Se sentia molt sol.
–Així és com funcionen
les coses. Tot ha de tenir un final. Fins i tot l'amor dels pares, i fins i tot
si sóc una mica més que un pare per a tu. Recorda'm, i recorda que sempre t'he
estimat.
–Ho faré, pare, –va murmurar
Boba, encara que sabia que el seu pare no li podria sentir. –Mai t'oblidaré.
–Hi ha tres coses que
necessites, ara que m'he anat. Únicament puc assenyalar-te el camí cap a elles.
Aquestes tres coses les has de buscar i trobar per tu mateix.
Per tu mateix. Les paraules sonaven fredes, d'una forma
familiar.
–La primera és ser
autosuficient. Per aconseguir-ho has de trobar a Tyranus per accedir als
crèdits que he anat apartant per a tu. La segona és el coneixement. Per al
coneixement has de trobar a Jabba. Ell no te’l donarà; hauràs
d'arrabassar-li-ho. La tercera i més important és el poder. El trobaràs al teu
al voltant, de moltes maneres. Però vés amb precaució, algunes vegades és
perillós. I una última cosa, Boba...
–Sí, papa! El que
sigui!
–Conserva el llibre i
mantingues-lo prop teu. Obre’l quan el necessitis. Et guiarà quan el llegeixis.
No és una història però és una forma de fer les coses. Segueix aquest mètode i
un dia seran un gran caçador de recompenses. Quan estava viu estava segur que
ho aconseguiries, també estic segur que...
La imatge s'apagava.
–Papa!
La pantalla estava en
blanc. Jango Fett s'havia anat. Boba va tancar el llibre negre. La coberta es
va segellar amb un suau clic.
Uau.
Boba no sabia si
somriure o plorar, així que va fer les dues coses, mentre s'asseia amb el
llibre negre en els genolls. Tan sols era un missatge gravat. Però per a ell,
era una cosa molt valuosa. Era la seva única connexió amb el seu pare.
Era la seva llar i la
seva família.
Es va sentir menys
sol.
Boba li va donar un
petit copet i el va ficar dins de la bossa de vol.
Llavors es va estirar
i va mirar al seu al voltant.
L'Esclau I estava situat en una òrbita alta. El planeta Kamino sota
ell estava cobert per tempestes. Semblava una bala de fang i neu. En tots els
costats, a dalt i a baix, les estrelles li cridaven l'atenció.
Boba va comprovar els
sistemes d'energia i els de suport de vida. Tenia prou com per realitzar un
salt més a l’hiperespai. Llavors hauria de proveir-se i reequipar-se.
Boba es va recolzar de
nou i va planejar el seu següent pas.
–Les coses més
importants primer–, deia sempre Jango Fett. I d'acord amb ell, o del que li
havia deixat, la primera tasca que havia de fer Boba era trobar a Tyranus. El
Comte Dooku. L'home pel qual Jango havia creat l'exèrcit clon.
Boba l’havia vist en
persona, per primera vegada a Geonosis. Però no estava segur que Tyranus hagués
fugit en el caos de la batalla enmig de la sorra. No semblava que fora dels qui
permetrien ser capturats pels Jedi.
On hauria anat?
Boba va tancar els
ulls i va recordar la veu del seu pare, parlant al Jedi a Tipoca City:
–Vaig ser reclutat per
un home anomenat Tyranus en una de les llunes de Bogden....
Les llunes de Bogden. Aquest seria el començament.
Boba va fer una cerca
en la base de dades de la nau. Bogden era un planeta pantanós inhabitat en un
sector llunyà, envoltat de nombrosos satèl·lits petits.
Les llunes de
Bogden...
Boba va introduir les
coordenades. Llavors va encendre la hipervelocitat, i va esperar que passés el
millor.
Les estrelles van
començar a ballar com si l’hiperespai s'arrugués al voltant de la nau. Boba es
va recolzar i va creuar els dits esperant el millor.
–Allà anem, papa, –va
inspirar mentre tancava els ulls. –Ho faré el millor que pugui perquè estiguis
orgullós de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada