El Llegat dels Jedi (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

En Lorian Nod estava a la presó, esperant el seu judici. La Cília no era més una heroïna subterrània, sinó una de pública, que podia recórrer els carrers amb el seu marit. Els Guardians havien caigut en el desordre i el ministre havia promès dissoldre'ls.

Per als Jedi, era temps de marxar.

En Qui-Gon va esperar a la plataforma d'aterratge al costat de l'Obi-Wan. Va recordar la seva arribada al planeta mentre es preocupava pel que anava a venir amb el seu aprenent. Era veritat que estranyava aquesta confiança pura, aquesta falta d'ombres entre ells. Havia vist els defectes en l'Obi-Wan, i els defectes en si mateix. Havia vist fins on els defectes de cadascun podien fer mal a l'altre i crear fissures en les seves relacions, rebentar-los de la mateixa manera que un terratrèmol podria dividir el cor mateix d'un planeta.

Encara es pot treure profit d'això, va pensar en Qui-Gon. Ara la seva relació veritablement podia recomençar, doncs havien vist el pitjor d'ella i tots dos van decidir que allò que volien, el més important, era seguir junts. No hi va haver traïció. En Qui-Gon va saber que en Dooku estava equivocat: ell no estava sol.

-Deixar oberta la línia d'àudio va ser una bona idea -va dir a l'Obi-Wan-. En Lorian va quedar atrapat en les seves negacions.

-Vaig pensar que podria dir alguna cosa que li incriminés -va dir l'Obi-Wan.

-Li vas ordenar a Stephin fer-ho -va dir en Qui-Gon-. No em vas consultar. Ni tan sols em vas mirar.

-Estic afligit, Mestre...

-Vas fer el correcte.

En Qui-Gon va veure una espurna de satisfacció als ulls de l'Obi-Wan. Ja no té por desagradar-me, va pensar en Qui-Gon. Bé.

- Abordarem? -va preguntar en Qui-Gon.

-És clar, Mestre. L'Obi-Wan va fer una pausa i va dirigir anhelosament la mirada a un pati d'àpats-. Però podem menjar primer? -Va somriure obertament-. Encara estic pensant sobre aquella empanada.

En Qui-Gon va riure.

Sí, el seu Padawan estava de tornada. I el nen estava de tornada, també.

Ara podrien començar de nou.

Un temps després...

No se n'havia adonat que el creuer a Naboo li estava portant al que seria la seva última missió amb Qui-Gon. Però tots dos sabien que arribaria el temps en què Qui-Gon li recomanaria per a les proves. L'Obi-Wan sabia que estava llest, però no estava disposat a deixar al seu Mestre encara. Estava ansiós per ser independent, però es resistia a abandonar la protecció, la seva aliança amb Qui-Gon. No era aprensió el que el retenia, sinó lleialtat. Amistat. Amor. Havien parlat més en aquest viatge del que alguna vegada haguessin parlat abans. En Qui-Gon havia estat amb un estat d'ànim estrany, xerraire, i havien recordat velles missions, vells coneguts. S'havien rigut de les creuades de Didi Oddo, l'amic que estava sempre en problemes. Havien recordat als lleials germans, Guerra i Paxxi, ara caps de famílies nombroses en el seu món natal de Phindar.

De tant en tant una ombra creuava la cara d'en Qui-Gon, i l'Obi-Wan sabia que pensava en la Tahl, a qui havia estimat. La Tahl havia mort durant una missió a New Apsolon malgrat els seus intensos esforços per trobar-la i salvar-la. El pilot va baixar els llums per al somni. Però així i tot en Qui-Gon i l'Obi-Wan no es van moure. Estaven asseguts sobre els seus seients, reticents a mudar-se a l'àrea de son. Un silenci va caure entre ells, tan sociable com sempre. En el silenci obscur, l'Obi-Wan va fer la pregunta que havia estat en la seva ment per molts mesos.

-Mestre, pot vostè dir-me si hi ha res que em manqui? Alguna cosa que no puc veure i sobre el que hauria de treballar?

No podia veure clarament la cara d'en Qui-Gon ara.

-Vols dir un defecte, padawan?

-Així és. Vostè m'ha dit que em preocupo massa, i he intentat treballar sobre això.

-Ah. Vols dir que t'has preocupat per preocupar-te molt?

La veu d'en Qui-Gon era lleugera. S'estava burlant d'ell.

-Puc ser impacient amb éssers vius, també. Sé això. I algunes vegades, sóc una mica massa confiat de les meves habilitats, potser.

Ara el to d'en Qui-Gon es va tornar seriós.

- Aquestes coses són certes, Obi-Wan, però no són defectes. He vist que has treballat dur en això. He vist el que pots aconseguir.

- Llavors quin és el meu defecte? -va preguntar l'Obi-Wan.

Allà va sobrevenir un silenci tan llarg, que l'Obi-Wan es va preguntar si en Qui-Gon havia caigut adormit. Després la seva veu es va aixecar en la foscor, suau i profunda.

-Seràs un gran Cavaller Jedi, Obi-Wan Kenobi. Sé això amb cada alè, amb cada batec del meu cor. Em faràs sentir orgullós d'haver estat amb tu en els teus començaments. Si tens un defecte, potser és simplement aquest: "Tens massa desitjos de complaure'm".

Següent