CAPÍTOL
23
La motolliscant va ser llançada de
tornada cap a enrere, va xocar violentament contra el tronc d'un arbre, i
després va sortir disparada de nou cap endavant, i va quedar enganxada en
l'enganxosa trama. Els viscosos circells es van aferrar a la pell i al cabell de
l'Obi-Wan i es van enganxar a la seva boca. Quan va intentar desprendre's la
tela de la xarxa, aquesta es va enganxar als seus dits.
- Aarrgh! -L'Ànakin va donar un crit
constret quan va intentar desenganxar-se la teranyina de la cara.
L'Obi-Wan va aconseguir desenfundar el
seu sabre de llum i activar-lo. Va tallar d'un cop la xarxa, creant un buit i
caient a terra del bosc a través d'ell. L'Ànakin va aterrar al seu costat. Les
restes de teranyina encara se'ls enganxaven a la pell, i intentaven treure-se-la,
però s'enganxava a ells fermament com una goma. La motolliscant penjava a sobre
d'ells, mentre una aranya amb potes de més d'un metre de llarg, corria a passos
curts a l'altra banda del tronc de l'arbre per veure el que havia atrapat.
Mentrestant, l'assassí havia
desaparegut. Haurien de rastrejar-lo.
Van travessar ràpidament corrent entre
els arbres, fent ziga-zagues a través del bosc. L'assassí havia tornat sobre
els seus passos. Després de rastrejar-lo per més d'un quilòmetre, l'Obi-Wan va
sospitar que havia tornat al poble.
Van sortir en un altre camí que girava
bruscament costa avall. A través dels arbres ocasionalment podrien veure les
teulades del poble. El camí finalitzava als afores del poble, a prop d'alguns
edificis secundaris. Un edifici gran de pedra tenia una zona d'estacionament
per a lliscants.
-Ànakin, atura't. Allà està.
L'assassí es movia d'ombra en ombra a
través del carrer. Podien veure ara que era un home, vestit amb robes fosques
que portada un casc amb una ala que ocultava el seu rostre.
Llavors Lorian Nod va aparèixer pel
camí de darrere de la muntanya. Caminava ràpidament i no va notar la presència
dels Jedi.
-Coneix a Lorian -va dir l'Ànakin.
De sobte el carrer va cobrar vida amb
la presència de vilatans. Van aparèixer davant seu, cridant en la seva llengua
natal i brandant blàsters i una arma nativa, una fulla esmolada sobre d'un
gruix bastó de fusta. L'assassí es va escórrer novament en les ombres.
Els vilatans es van apurar carrer
avall. En Lorian es va perdre enmig d'ells. Tot d'una, l'Obi-Wan va veure que Flòria
i Dane eren acorralats prop del front de la multitud. Les seves mans estaven
lligades per davant amb manilles làser.
En Dane va albirar a l'Obi-Wan.
-Creuen que vam matar a Samish! -va
cridar-. Ajudeu-nos!
La Flòria i en Dane eren portats per la
multitud. Els vilatans van entrar en massa a l'edifici de pedra, com una bèstia
gegant en moviment. El carrer va quedar sobtadament buit. En Lorian havia
desaparegut.
- Hauríem de tractar de trobar-lo? -va
preguntar l'Ànakin.
-Ell no va enlloc. Més val que vegem el
que passa amb Flòria i Dane -va dir l'Obi-Wan sospirant.
Van entrar a l'edifici. Era una presó
bàsica, però la seguretat no era molt sofisticada. La cel·la era una cambra
petita en una cantonada, amb una porta de duracer i un pany de seguretat bàsica
codificada. No hi havia guàrdies oficials, ni pantalles de dades, cap evidència
de registres o dispositius comunicadors. Òbviament era usada com una cel·la preventiva
fins que els vilatans decidissin la seva pròpia manera de fer justícia.
Els vilatans es van asseure al voltant
d'una taula de fusta massissa, van beure te, grogg i van discutir. L'Obi-Wan va
fer un pas endavant, apropant-se a ells.
- Ens agradaria veure als nostres
amics.
-Són els nostres presoners -va ser el
que va dir amb un grunyit el vilatà més gran que estava assegut a la capçalera
de la taula.
L'Obi-Wan va ficar la mà a la bossa que
portava al seu costat i va tirar la pell d'un laroon sobre la taula. Havien
portat amb ells pells i peces de pells per ocultar les seves veritables
identitats.
-Ens agradaria veure als nostres amics
-va repetir.
El pelatge del laroon va ser revisat
per dits experts. El vilatà va inclinar el cap, es va aixecar lentament, va
caminar sense pressa cap al pany i va teclejar el codi de seguretat. La porta
es va lliscar per obrir-se.
En Dane anava d'un costat a un altre de
la cel·la. La Flòria romania asseguda en silenci, asseguda en l'única cadira
que els havien proveït. La porta es va tancar darrere dels Jedi.
-Gràcies a les estrelles que són aquí.
Van a matar-nos -va dir en Dane.
-No siguis tan dramàtic -va dir la
Flòria-. No ho saps.
-Deixa'm pensar. Només van a discutir
si haurien d'utilitzar un blàster o ho farien lentament, llançant-nos al cau
d'un laroon. Quina és la teva conclusió? -va preguntar en Dane irònicament.
-Només que no poden matar-nos sense un
judici -va dir la Flòria. L'Obi-Wan va notar que havia recuperat el color de
les galtes. La Flòria havia estat una nena bonica. Ara era una dona bella.
- I tant que poden! Això és Null! Aquí
no perden el temps en judicis! -va cridar en Dane.
-Flòria, Dane, si poguessin deixar de
discutir per un moment -va dir l'Obi-Wan, sostenint en veu alta una mà-. Tenen
proves en contra?
-Vaig trobar el cadàver, i en Dane es
va acostar immediatament després -va dir la Flòria.
-En altres paraules, no necessiten
proves -va dir en Dane-. Som forasters. Estàvem a l'hotel. Això és tot el que necessiten
saber.
Es va desplomar contra la paret nua de
la cel·la i va lliscar cap avall fins que va estar assegut sobre el pis.
-Els protegirem dels vilatans -va dir l'Obi-Wan-.
Però vostès hauran d'ajudar-nos.
-Vostès eren els guardaespatlles d'en
Kash -va dir l'Ànakin-. Han de tenir a alguns probables sospitosos. Qui hauria
contractat aquest assassí?
La Flòria va negar amb el cap. En Dane
va arronsar les espatlles.
-Ningú... i tothom - va dir en Dane-.
Ell no tenia cap enemic en particular. Hi havia portat prosperitat i pau per al
seu poble. Però amb aquesta cosa Separatista, tot va canviar. Va poder haver
estat en Dooku mateix. Va poder haver estat un dels altres membres de
l'aliança, Telamarch o Uziel, si volguessin controlar l'aliança.
-No vas esmentar a Lorian Nod -va dir l'Ànakin.
-Ell també, suposo-. En Dane es va
veure trist-. Cap és de fiar.
-No Lorian Nod -La Flòria va parlar més
fort-. Van iniciar l'aliança entre tots dos.
L'Obi-Wan es va acostar a Dane i es va
ajupir.
- Dane, vas dir que l'assassí et va
semblar familiar. Has de recordar on el vas conèixer.
En Dane va enterrar el seu cap entre
les seves mans-. Flòria i jo hem estat per tota la galàxia. Hem conegut molts
éssers. Ell és un en una línia de temibles. En realitat, necessito descansar-.
Va mirar cap amunt-. A propòsit, com està la meva motolliscant? Està fora de
perill?
L'Obi-Wan i l'Ànakin van intercanviar
una mirada.
-Bé, definitivament no se n'anirà a cap
banda -va dir a l'Ànakin-. Ens vam topar amb una reclumi -va dir l'Obi-Wan.
- Web![1] -va cridar en Dane.
-Sí, una gran...
- No, Web! Aquest és el seu nom!
L'assassí -va dir en Dane-. El vaig conèixer fa dos anys. Robior Web. Havíem
tingut una entrevista per la mateixa feina, però ell no va ser contractat. La
qüestió és que va començar com un oficial de seguretat, però la força de
seguretat en el seu planeta va ser desbandada, així que es va quedar sense
feina. Es va fer una reputació per realitzar grans treballs, assassinats, coses
com aquestes. Ell solia ser un Guardià a Junction V.
L'Obi-Wan es va aixecar lentament.
-Aquesta és la connexió amb Lorian Nod
-va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada