L'atac dels clons (XXI)

Anterior

Capítol 21

–Ja està! –va anunciar la Padmé, mentre treia a C-3PO del bany de lubricant.

Va haver d'esforçar-se per no riure, doncs, sense adonar-se'n, havia baixat massa l’androide a la cisterna i ara sacsejava embogit els braços, cridant que s'havia quedat cec.

Padmé el va moure a una banda i va agafar un tros de tela per netejar-li l'excés de lubricant de la cara. En aquest punt, va baixar l’androide fins a terra i el va deixar anar.

–Millor? –va preguntar ella.

–Oh, molt millor, senyoreta Padmé –va dir ell, movent els braços i semblant molt complagut.

–Ja no tens picors? –va preguntar ella, inspeccionant la seva feina.

–No tinc picors.

–Molt bé –va dir ella amb un somriure.

Però el somriure es va esvair en adonar-se que havia acabat. Emprant el seu temps en l’androide s'havia protegit de les seves pors per unes hores, sense percebre que el sol havia sortit ja, i ara tornava a assaltar-li la por per l’Ànakin.

Desapareixien els llocs on refugiar-se.

–Oh, senyoreta Padmé, gràcies! –va dir C-3PO, i va avançar cap a ella, allargant els braços com per abraçar-la, però llavors va retrocedir de sobte, semblant recordar la seva posició i la seva sobtada manca de protocol.

–Gràcies –va tornar a dir, amb una mica més de dignitat–. Moltes gràcies.

Owen Lars va entrar al garatge.

–Ah, estaves aquí –va dir a Padmé–. T'hem buscat per tot arreu.

–He estat aquí tota l'estona, donant a C-3PO un bany que necessitava.

–Bé, Padmé –va dir ell, i quan ella es va girar per mirar-lo va veure que estava somrient–. Vaig a tornar-li aquest droide a l’Ànakin. Sé que és el que hauria volgut la meva mare.

Padmé va somriure i va assentir.

–Ha tornat! Ha tornat! –els va cridar la Beru des de fora del garatge. Padmé i Owen van perdre el somriure i van sortir corrent.

Es van reunir fora amb Beru, i Cliegg no va trigar a unir-se a ells en la seva cadira de desplaçament, xocant i ensopegant amb les portes i els mobles mentre sortia de la casa.

–On? –va preguntar la Padmé.

Beru va assenyalar al desert.

Protegint-se els ulls contra la resplendor del sol, Padmé va veure per fi la forma negra que era Ànakin, viatjant cap a ells. A mesura que la figura anava creixent, assumint una forma identificable, es va adonar que no anava sol, i que portava a algú lligat al suport de la motojet.

–Oh, Shmi –va dir Cliegg Lars sense alè. Tremolava visiblement.

Beru xarrupava i s'esforçava per no plorar. Owen va romandre al seu costat, aferrat a les seves espatlles, i quan Padmé els va mirar, va notar que una llàgrima corria per la galta d'Owen.

Ànakin va travessar el complex uns instants després, detenint-se davant el commocionat grup. Va desmuntar sense dir res i va desencadenar la seva mare morta, aixecant-la i bressolant-la en els seus braços. Va caminar fins a Cliegg i es va aturar un moment davant seu, dos homes compartint un moment de pena.

Llavors, encara sense dir res, Ànakin va passar pel costat de l’home i va entrar a la casa.

I durant tot el temps, el que més va afectar a Padmé va ser la mirada que tenia Ànakin, una expressió que no s'assemblava a cap altra que hagués vist abans en el padawan: ràbia, pena, culpabilitat i resignació, derrota fins i tot. Sabia que Ànakin la necessitaria, i aviat.

Però no tenia ni idea del que podria fer per ell.

***

Aquell dia no es va parlar molt a la llar dels Lars. Tothom es va embrancar en les seves tasques, en qualsevol tasca, en un intent evident d'evitar l'allau de pena que tots sabien inevitable.

Mentre preparava alguna cosa de menjar per a l’Ànakin. Padmé se sorprengué quan la Beru va anar a ajudar-la, i més encara quan la dona començà a parlar amb ella.

–Com és allò? –va preguntar la Beru.

Padmé la va mirar amb curiositat.

–Perdona?

–Naboo. Com és?

Padmé tot just va entendre la pregunta, ja que els seus pensaments seguien amb Ànakin. Li va portar una llarga estona respondre.

–Oh, és molt... molt verd –va parlar per fi–. Ja saps, amb molta aigua, i arbres i plantes per tot arreu. No s'assembla en res amb això.

Es va allunyar quant va concloure, i sabia que estava sent una mica descortesa, però l'únic que volia fer era estar amb Ànakin. Va començar a omplir la safata amb el menjar.

–Crec que m'agrada més això –va recalcar la Beru.

–Potser pots venir a veure-ho algun dia –va dir la Padmé, més per educació que per una altra cosa.

Però Beru va respondre amb tota serietat.

–No ho crec. No m'agrada viatjar.

Padmé va recollir la safata i es va tornar.

–Gràcies, Beru –va dir amb un somriure el més ample que va poder formar.

Va descobrir a Ànakin davant d'una taula de treball del garatge, estrenyent amb una clau una peça de la motojet.

–T'he portat menjar.

Ànakin la va mirar, però va tornar de seguida al seu treball. Ella va notar que ell exagerava cada moviment, evidentment frustrat, distret de la tasca que estava realitzant.

–Se li ha trencat el decalador –va explicar, massa concentrat–. La vida sembla molt més simple quan arregles coses. Sóc bo arreglant coses. Sempre ho vaig ser. Però jo...

Finalment, va deixar a la taula la clau que estava fent servir i es va quedar allà, immòbil, amb el cap cot.

Padmé es va adonar que estava a punt de col·lapsar.

–Per què va haver de morir? –va dir amb un murmuri.

Padmé va deixar la safata a la taula i es va posar darrere d'ell, envoltant-li la cintura amb els braços, recolzant el cap en la seva esquena.

–Per què no vaig poder salvar-la? Sé que podia salvar-la!

–Ho vas intentar, Annie –va dir, abraçant-lo amb més força–. A vegades hi ha coses que no pot arreglar ningú. No ets totpoderós.

Va romandre tens davant aquestes paraules, apartant-se sobtadament d'ella. Estava furiós, va percebre la Padmé.

–Però ho hauria de ser! –va grunyir i després la va mirar, el seu rostre era una màscara de fosca determinació–. I un dia ho seré!

–Annie, no diguis aquestes coses –va replicar Padmé, temorosa, però ell no semblava sentir-la.

–Seré el Jedi més poderós que hi hagi! T'ho prometo! Impediré que la gent mori!

–Ànakin...

–Tot ha estat culpa d'Obi-Wan! –va cridar, movent-se per la cambra, colpejant la taula amb el puny, a punt de tirar la safata de menjar–. Em va deixar al marge.

–Per protegir-me –va dir ella amb un murmuri.

–Jo havia d'estar amb ell, perseguint als assassins! Jo els hauria trobat molt abans, hauria pogut venir aquí a temps i la meva mare encara seguiria amb vida!

–No pots saber-ho...

–Està gelós de mi –va seguir desvariejant Ànakin, sense prestar atenció a la Padmé, la qual es va adonar que no parlava amb ella, que només parlava per si mateix. No podia creure el que deia–. Em va treure del mig perquè sap que sóc més poderós que ell! M’està contenint!

Va acabar la seva diatriba agafant la clau i llançant-la a l'altre costat del garatge, on va xocar contra la paret i va caure amb estrèpit entre les peces de recanvi.

–Annie, què et passa? –li va cridar ella, i podent per fi aixecar la veu per cridar la seva atenció.

–Acabo de dir-t'ho.

–No! –li va cridar Padmé–. No. Què et passa de veritat?

Ànakin es va limitar a mirar-la, i ella va saber que havia encertat.

–Sé que fa mal, Annie. Però és més que això. Què et passa de veritat?

Ell es va limitar a mirar-la.

–Annie?

Llavors, el seu cos va semblar encongir-se, enfonsant-se cap endavant.

–Jo... Jo els vaig matar –va admetre, i si Padmé no hagués corregut fins a ell, s'hauria esfondrat a terra–. Els vaig matar a tots. Estan morts. Fins a l'últim d'ells.

Llavors la va mirar, i a ella li va semblar com si de sobte tornés d'algun lloc molt, molt llunyà.

–Tu combaties... –va començar ella a raonar.

Ell la va ignorar.

–No només als homes. I entre els tusken els homes són els únics que combaten. No, no només a ells. També vaig matar les dones i els nens. –La seva cara es va tòrcer, com si oscil·lés entre la ràbia i la culpa–. Són com animals! –va dir de sobte–. I els vaig matar com a animals! Els odio!

Padmé va retrocedir una mica, massa commocionada per respondre. Sabia que Ànakin necessitava que ella digués o fes alguna cosa, però estava paralitzada. Ell ni tan sols la mirava, limitant-se a mantenir la vista fixa en la distància. Però llavors, va baixar el cap i va començar a plorar, fent tremolar les primes i fortes espatlles.

Padmé va estirar i el va abraçar amb força, sense voler deixar-lo anar. Seguia sense saber què dir.

–Per què els odio? –li va preguntar Ànakin.

–Els odies a ells o odies el que li van fer a la teva mare?

–Els odio a ells!

–I s'han guanyat la teva ira, Ànakin.

Ell la va mirar, amb ulls humits per les llàgrimes.

–Però va ser més que això –va començar a dir, i llavors va negar amb el cap i va tornar a enterrar la cara en la calidesa del pit d'ella.

Un moment després tornava a mirar-la, i la seva expressió va indicar que estava decidit a explicar-se.

–Jo no... No podia... –allargà una mà, i la va tancar en un puny–. No podia controlar-me –va dir–. No... no volia odiar-los... Sé que no hi ha lloc per a l'odi. Però no podia perdonar!

–Enfurir-se és d'humans –li va assegurar Padmé.

–Controlar la teva ira és ser un Jedi –va ser la ràpida resposta d'Ànakin, i es va apartar d'ella, tornant el rostre cap a la porta oberta i al desert que hi havia més enllà.

Padmé hi era, al seu costat, embolicant-lo en els seus braços.

–Shhh –va dir en veu baixa, besant-li suaument a la galta–. Ets humà.

–No, sóc un Jedi. Sé que sóc millor que això. –La va mirar als ulls, negant amb el cap–. Em sap greu. Ho sento molt.

–Ets com tots els altres –va dir la Padmé, intentant atreure’l cap a ella, però Ànakin es va mantenir ferm, donant-li l'esquena.

Però no va poder mantenir gaire temps aquesta posi reptadora, sense tornar a trencar en sanglots.

Padmé va romandre al seu costat, abraçant-lo, bressolant-lo fins dir-li que tot sortiria bé.

***

Obi-Wan Kenobi va seure al seient de la seva caça estel·lar, bellugant el cap per la frustració. Li havia portat massa temps sortir de la fàbrica ciutat, i va creure que els problemes acabarien quant tornés al seu caça. Però no era així.

–El transmissor funciona –va dir a R4, que va xiular per manifestar el seu acord–. Però no vam rebre senyal de resposta. Coruscant està massa lluny. –Es va girar per mirar al droide–. Pots augmentar el senyal?

Els xiulets que li van respondre no eren reconfortants.

–Bé, llavors caldrà intentar una altra cosa.

Obi-Wan va mirar al seu voltant a la recerca d'una resposta. No es volia enlairar del planeta i arriscar-se a ser detingut, però estant tan lluny i dins de l'espessa i metàl·lica atmosfera de Geonosis, no tenia cap possibilitat d'arribar a la distant Coruscant.

–Naboo està més a prop –va dir de sobte, i R4 va llançar una xiulada–. Igual podem contactar amb Ànakin i fer que ell reenviï la informació.

R4 va replicar entusiasmat i Obi-Wan va tornar a sortir de la cabina, repetint el missatge en la freqüència de l'Ànakin.

Però uns moments després, el droide li indicava que alguna cosa anava malament.

El Jedi va tornar a pujar a la nau amb un grunyit de frustració.

–Com pot no estar a Naboo? –va preguntar, i R4 va emetre un "oooo".

En comptes de discutir amb el droide, Obi-Wan va preferir comprovar personalment els instruments. I per descomptat, no trobava cap senyal d'Ànakin provinent de Naboo.

–Ànakin? Ànakin? Em reps? Aquí Obi-Wan Kenobi –va dir, aixecant directament el comunicador de la nau, i llançant la crida a tota la zona de Naboo.

Després de diversos minuts sense resposta, el Jedi va retornar el comunicador al seu lloc i es va tornar cap a R4.

–No està a Naboo, R4. Anem a ampliar el radi de cerca. Espero que no li hagi passat res.

Va tornar a seure mentre passaven els minuts. Sabia que estava perdent un temps preciós, però les seves opcions eren limitades. No podia tornar a la ciutat i arriscar-se a ser capturat, no, havent-hi tantes notícies importants per comunicar al Consell Jedi, i pel mateix motiu tampoc podia enlairar-se. Encara quedava allà molt per descobrir.

Així que va esperar i, per fi, un temps després, R4 va llançar un xiulet. Obi-Wan es va desplaçar cap als controls, obrint molt els ulls en rebre la confirmació.

–És el senyal localitzador d'Ànakin, sí, però prové de Tatooine! Què raigs està fent allà? Li vaig dir que es quedés a Naboo!

R4 va emetre un altre "ooooo".

–D'acord, tot a punt, ja ens assabentarem després d'això. –Va tornar a sortir de la cabina i va saltar a terra–. Transmet, R4. No tenim molt de temps.

El droide va connectar amb ell immediatament.

–Ànakin? –va preguntar Obi-Wan–. Em reps, Ànakin? Aquí Obi-Wan Kenobi.

R4 va transmetre la resposta, una sèrie de xiulets i trinats que no solia usar l’R4-P, però que resultaven molt familiars a Obi-Wan.

–R2? Bé, em reps amb claredat?

El xiulet de resposta era afirmatiu.

–Grava aquest missatge i entrega'l al Jedi Skywalker.

Un altre xiulet afirmatiu.

–Ànakin, el meu transmissor a llarga distància no funciona. Retransmet aquest missatge a Coruscant.

Llavors, el Jedi va començar a explicar la seva història. No sabia que els geonosians havien captat les seves transmissions i les havien triangulat per localitzar el caça. Tan concentrat estava en la seva història que no va notar la proximitat dels droidekes armats que el van envoltar fins a situar-se a prop seu, i es van desplegar després en una posició d'atac.

***

Ni tan sols els brillants sols bessons de Tatooine podien il·luminar l'ambient ombrívol, el gris tangible que omplia l'aire, al voltant de la nova tomba que hi havia al complex dels Lars. Dues velles làpides marcaven el terreny proper a la nova, commovedor recordatori de la dificultat que era viure en el dur món de Tatooine. Els cinc s'havien reunit al costat de C-3PO per acomiadar-se d’Shmi.

–Sé que on estiguis, serà un lloc millor –va dir Cliegg Lars, agafant un grapat de sorra i llançant-lo a la nova tomba–. Vas ser la companya més afectuosa que pot tenir un home. Adéu, la meva estimada esposa. I gràcies.

Va mirar breument a Ànakin, baixant després el cap per combatre les llàgrimes.

Ànakin va fer un pas endavant, agenollant-se davant la làpida. Va agafar un grapat de sorra i va deixar que rellisqués entre els seus dits.

–No vaig ser prou fort per salvar-te, mare –va dir el jove, sentint-se de sobte com un nen. Les seves espatlles es van estremir una o dues vegades, però va lluitar per recuperar el control, i va respirar fondo–. No vaig ser prou fort. Però et prometo que no tornaré a fallar-te. –Respirava a curts intervals quan va tornar a sentir el pes d'una altra onada de pena. Però el jove padawan va alçar les espatlles i es va aixecar amb decisió–. Et trobo molt a faltar.

Padmé es va acostar a Ànakin i va posar una mà a la seva espatlla, i tots van guardar silenci davant la tomba.

Però el moment durà poc. Una sèrie de xiulets i trinats urgents el va trencar. Tots es van tornar a la vegada per veure a R2-D2 rodar cap a ells.

–Què fas aquí, R2? –va preguntar Padmé.

El droide va xiular frenèticament.

–Sembla que porta un missatge d'algú anomenat Obi-Wan Kenobi –traduí de seguida C-3PO–. Li diu això alguna cosa, amo Ànakin?

Ànakin va aixecar les espatlles.

–Quin missatge?

R2 va xiular i trinar.

–Retransmetre? –va preguntar Ànakin–. Per què? Què passa?

–Diu que és molt important –va observar C-3PO.

Després de mirar a Cliegg i als altres dos, sol·licitant el seu permís en silenci, Ànakin, Padmé i C-3PO van seguir a l’excitat droide de tornada a la nau de Naboo. Quant van entrar, R2 va xiular i girar sobre si mateix, i va projectar a terra davant seu una imatge d'Obi-Wan.

–Ànakin, el meu transmissor a llarga distància no funciona –va explicar l'holograma del Jedi–. Retransmet aquest missatge a Coruscant.

R2 va interrompre aquí el missatge, i Obi-Wan va semblar quedar-se congelat en el lloc.

Ànakin va mirar a Padmé.

–Envia’l a les sales del Consell Jedi.

Padmé es va moure i va estrènyer una palanca, esperant després la confirmació que el senyal arribava sense problemes. Va assentir a Ànakin, el qual es va tornar cap a R2.

–Endavant, R2.

El droide va llançar un xiulet, i l'holograma d'Obi-Wan es va tornar a moure.

–He seguit al caçador de recompenses Jango Fett fins a les foneries de droides de Geonosis. La Federació de Comerç està recollint aquí un exèrcit droide, i és evident que el Virrei Gunray està darrere dels atemptats contra la Senadora Amidala.

Ànakin i Padmé van intercanviar una mirada, cap d'ells se sorprenia molt davant aquesta informació. Padmé va pensar en la reunió que va tenir amb Typho i Panaka a Naboo, abans de sortir cap a Coruscant, escortant secretament la infausta nau estel·lar.

–Els Gremis de Comerç i l'Aliança Corporativa van a lliurar els seus exèrcits al Comte Dooku i estan formant un...

L’holograma va donar un gir.

–Espera! Espera!

Ànakin i Padmé es van sobresaltar quan dos droidekes van aparèixer en l'holograma al costat d'Obi-Wan, agafant-lo pres. L’holograma va fluctuar abans de desintegrar-se.

Ànakin va fer un salt i va córrer cap a R2-D2, però va frenar en sec, en adonar-se que no hi havia res que pogués fer.

Res en absolut.

***

A la distant Coruscant, Yoda i Mace Windu i els altres membres del Consell Jedi observaven la transmissió hologràfica amb exaltació i tristesa.

–Viu està –va anunciar Yoda després de veure-ho novament–. En la Força ho sento.

–Però l’han capturat –va afegir en Mace–. I els engranatges es mouen de forma cada vegada més perillosa.

–Més del que s'ha revelat a Geonosis, sento que succeeix.

–Hi estic d'acord. No podem quedar-nos ociosos –va dir Mace, i va mirar a Yoda, igual que a tots els altres a l'habitació, i el petit Mestre Jedi va tancar els ulls, semblant molt cansat i adolorit per tot el que succeïa.

–El Costat Fosc, sento –va dir–. I tot ennuvolat està.

Mace va assentir i va mirar als altres amb expressió fosca.

–Reunió –va ordenar. Era una ordre que feia molts, molts anys que no se sentia en el Consell Jedi.

–Ens ocuparem del Comte Dooku –va dir Mace a Ànakin mitjançant el comunicador–. El més important per a tu, Ànakin, és que et quedis on estàs. Protegeix la Senadora costi el que costi. Aquesta és la teva principal prioritat.

–Entesos, Mestre –va replicar Ànakin.

El seu to, ple de resignació i derrota, va afectar profundament a la Padmé. A la ferotge Senadora li va exasperar la idea que Ànakin es veiés atrapat en aquest lloc, quan era evident que el seu Mestre corria perill.

Quan l'holograma es va apagar, es va moure cap a la consola de la nau i va començar a prémer botons i a comprovar coordenades, confirmant el que ja sabia.

–Hauran de recórrer mitja galàxia –va dir, girant-se cap a l’Ànakin, al qual semblava no importar-li–. Mai arribaran a temps de salvar-lo.

Seguia sense reaccionar.

–Mira, Geonosis està a menys d'un parsec de distància! –Anuncià ella, manipulant més controls per mostrar-li un rumb de vol a la pantalla–. Ànakin?

–Ja li has sentit.

–No podran arribar des de Coruscant a temps de salvar-lo! –repetí Padmé, alçant la veu. Va començar a moure més comandaments del tauler de control, preparant els motors per a l'enlairament, però Ànakin va posar suaument una mà sobre les d'ella, aturant-la.

–Si és que segueix amb vida –va respondre ombrívol el jove Jedi. Padmé el va mirar amb duresa, i ell es va girar i es va allunyar.

–Annie, vas a quedar-te aquí i deixar que mori? –va cridar ella, anant darrere d'ell per agafar-li bruscament del braç–. És el teu company! El teu mentor!

–És com el meu pare! –va respondre ell–. Però ja vas sentir al Mestre Windu. Em va donar ordres estrictes de què em quedés aquí.

Padmé comprenia el que li passava. Ànakin dubtava de si mateix. Se sentia un fracassat per no haver pogut salvar la seva mare i, potser per primera vegada a la vida, dubtava de la seva veu interior, dels seus instints. Havia de trobar la manera de superar això, tant pel bé d'Ànakin com pel d’Obi-Wan. Va pensar que si es quedaven allà i no feien res, perdria dos companys, a Obi-Wan a les mans dels geonosians i a Ànakin davant la seva culpa.

–Et va donar ordres estrictes de quedar-te aquí perquè així pogueres protegir-me –li va corregir la Padme amb un somriure, esperant poder recordar-li amb claredat que les seves ordres prèvies, que ja havia ignorat, exigien que es quedés a Naboo. Es va apartar d'ell i va tornar a la consola a moure més palanques. Els motors van rugir a la vida.

–Padmé!

–Et va donar ordres estrictes de protegir-me –va tornar a dir–. I jo me’n vaig a salvar a Obi-Wan. Així que si penses protegir-me, hauràs de venir amb mi.

Ànakin la va mirar uns instants, i ella va mantenir la mirada, amb el cap inclinat, els cabells deixats anar i caigut tapant-li mitja cara, però apagant tot just la llum de la seva determinació.

Ànakin sabia que contravenien les ordres d’en Mace Windu, fos quina fos la justificació de la Padmé. Sabia que això no era el que s'esperava d'ell com a padawan de Jedi.

I quan l'havia detingut això?

Imitant la determinació de la Padmé, es va posar als controls i uns moments després, la nau estel·lar de Naboo rugia pels cels de Tatooine.

Següent