CAPÍTOL
3
En Dooku estava massa commocionat com
per dir una sola paraula.
-El Consell voldrà veure-us a tots dos
-va dir severament Oppo Rancisis.
-Però no vaig fer...- va començar en Dooku.
Oppo Rancisis va sostenir una mà en alt.
-Qualsevol cosa que vostè hagi de dir
es dirà davant el Consell. La veritat serà esmentada allà-. Llavors va tornar
sobre els seus passos i va sortir de l'habitació.
-Dooku, escolta...- va començar en Lorian.
La fúria va envair a Dooku. No podia
reconèixer ni tan sols la mirada fixa del seu amic.
Va baixar corrent cegament pel
passadís. No sabia on anar. Tenia tants santuaris en el Temple, un banc
favorit, un lloc en una finestra, una roca al llac, però no podia imaginar cap
d'aquests llocs oferint-li aixopluc ara. El seu cor estava tan ple de fosca ira
i amargor, que sentia que s'estava ofegant.
El seu millor amic li havia traït. Al
llarg de tots aquests anys al Temple, sempre havia pogut confiar en Lorian.
Havien compartit bromes i secrets. Havien competit entre si i s'havien ajudat
mútuament. Havien renyit i s'havien reconciliat.
El fet que aquesta persona li pogués
trair li commocionava tan profundament que es va sentir marejat.
No va saber com va passar el dia.
D'alguna manera les notícies van dir que els dos havien estat atrapats. Els
estudiants li miraven esbiaxadament i aprofitaven el pas davant la seva
presència. Cavallers Jedi que no el coneixien el van estudiar quan van passar
pel saló. Dooku volia anar a Yoda i explicar-li-ho tot, però sabia que en Yoda
només repetiria el que Oppo Rancisis havia dit. Va haver de patir a través dels
dies fins que el Consell Jedi va trobar el temps per parlar-los-hi.
En Dooku no tenia la gana o la frescor
per enfrontar als altres al menjador per al sopar. Es va quedar a la seva
habitació. Quan per fi els passadissos van brillar amb la llum blava fresca que
volia dir que el temple s'estava preparant còmodament per dormir, va sentir
alleujament. Almenys durant les pròximes hores no estaria sota anàlisi.
No podia esperar a ser citat davant el
consell. No podia esperar a explicar la veritat. Sabia que els mestres creurien
i no a Lorian. Un Mestre Jedi era expert a discernir la veritat. Lorian no
arribaria lluny amb la seva mentida, i Dooku tindria justícia.
Va apagar la llum i es va ficar al llit
al seu catre de descans, el seu cor cremava. Va imaginar com de clarament
parlaria. Explicaria la veritat, tota la veritat. Els hi diria com Lorian va
intentar temptar-lo. Els hi diria com el va refusar, i com li havia pressionat
Lorian. Era tan gran la seva satisfacció que Dooku va imaginar el càstig d'en
Lorian. Una reprimenda no estava prou lluny. Lorian podia ser expulsat de l'Orde
Jedi.
La seva porta xiuxiuejà en obrir-se. No
l'havia tancat. Dooku mai tancava la seva porta. Mai ho havia necessitat, fins
ara.
Lorian va entrar a la fosca habitació.
Dooku no va dir res, esperant que el seu menyspreu omplís l'espai millor que
les paraules.
Lorian estava assegut sobre el pis, a
alguns metres del catre.
-Vaig tenir una raó per fer el que vaig
fer -va dir ell.
-No estic interessat en les teves raons
-va respondre en Dooku.
-No entens res -explotà en Lorian -tot
t'arriba tan fàcilment. Mai penses en les altres persones, sobre com pateixen.
Només vas dir que no he de preocupar-me per no haver estat escollit encara. Per
què no m'he de preocupar? El temps s'està acabant! És tan fàcil per a tu
dir-ho. Vas ser escollit ja.
- Així que m'estàs culpant per això?
-va xiuxiuejar en Dooku. - Per això li vas mentir a Oppo Rancisis?
-No -va dir en Lorian -I no et culpo de
res, excepte de no intentar comprendre com em sento. Se suposa que som els
millors amics, i realment mai ho vas intentar alguna vegada. Tot el que penses
és sobre el plaer pel teu èxit.
- Fora de la meva habitació! -va dir en
Dooku.
En comptes d'això, Lorian es va estirar
sobre el pis. La seva veu va baixar. - No em pots comprendre, Dooku? Estic en
un compromís. Necessito la teva ajuda. Sé que va ser un error. No hauria
d'haver agafat l'holocró. Però estava desesperat. Vaig pensar, si només tingués
alguna cosa destacada, si pogués saber alguna cosa que ningú més sabés.... No
pots comprendre per què voldria això?
-No -va dir en Dooku. Però ho va fer.
-Ara si el Consell s'assabenta del que
vaig fer, em podrien fer fora de l'Orde Jedi.
-Exageres, com de costum -va dir en
Dooku mordaçment. Però no hi havia estat de cas pensant el mateix?
-Tot està en perill per a mi -va dir en
Lorian-. Però tu ja has estat escollit pel gran Thame Cerulian. És més, el
Mestre Yoda ha pres un interès personal en tu. El Consell t'ha observat, també.
Saben que tens una extraordinària connexió amb la Força. Et perdonaran.
Especialment perquè el teu Mestre està interessat en els Sith. Podries dir que
justament vas voler investigar una mica.
La veu d'en Lorian va flotar en la
foscor, dissonant amb la desesperació. -Vaig entrar en pànic quan Oppo Rancisis
va entrar. Vaig veure el meu futur, i em vaig espantar. Podrien haver-me fet
fora, i on aniria, què faria?
-Hauries d'haver pensat sobre això
abans que robessis l'holocró Sith.
-Sé que no he de preguntar una cosa
així, però a qui més puc preguntar excepte al meu millor amic? Perquè passi el
que passi, tu ets el meu millor amic encara-. Lorian va fer una pausa. Per un
moment, tot el que Dooku podia escoltar era la seva respiració.
- Em cobriràs?
En Dooku va voler respondre
precipitadament amb un salvatge No!,
però no podia. No sabia si Lorian podria haver estat fet fora a puntades de
l'Orde. No creia que pogués ser així. Però bé que va servir perquè en Lorian
hagués de preocupar-se per això.
El càstig seria greu per a ell,
especialment perquè havia tractat de mentir i amagar. Però en Lorian tenia raó.
Dooku era un favorit dels mestres Jedi. Sabia com podria explicar la història
de manera que probablement només rebés una lleugera reprimenda. Els deixaria
pensar que va ser una fam pel coneixement, un desig d'impressionar al seu nou
mestre. Creurien en això.
Dooku no va saber què dir. No estava
preparat per mentir, però no li podia dir que no al seu amic. Així és que no va
dir res, i, després de molt temps, els dos amics es van quedar adormits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada