Capítol 12
Com gairebé totes les
altres coses a Geonosis, la sorra havia estat excavada enmig de la roca. Fora
perquè estava oberta per la part superior, o fora per un altre motiu, la sorra
era la part més brillant de tota la ciutat subterrània.
Els seients s'havien
omplert amb geonosians excitats, movent les seves ales i espetegant amb gran
excitació, encara que encara no estigués succeint res.
Venedors en brillants
vestits treballaven al llarg de les graderies, cantant i xiulant per a
publicitar les seves safates d'insectes vius i altres productes geonosians.
Boba estava encantat, encara que no es veiés temptat per aquelles cosetes que
es retorçaven, amb prou feines podia creure en la sort que tenia.
Estava fora del seu
apartament, i no anava a estar confinat a la seva habitació.
Estava a la sorra, a
punt de veure un espectacle. A més, ell i el seu pare estaven en els millors
seients per veure-ho.
Estaven asseguts al
costat de l'Arxiduc i els altres oficials. Jango Fett i Boba van seguir al
Comte dins de la llotja oficial. La multitud va començar a xisclar salvatgement,
en un primer moment, Boba va pensar que havia de ser pel seu pare, o fins i tot
pel Comte.
Llavors va mirar cap
al centre de la sorra i va veure l'atracció.
Els presoners Jedi.
Estaven encadenats a
tres pals: el Jedi més jove a un; el Jedi anomenat Obi-Wan a un altre; i la
bella dona al tercer.
Un gros oficial
geonosià es va aclarir la gola i es va aixecar per donar un discurs.
–Els delinqüents
acaben de ser condemnats per espionatge contra el sistema sobirà de Geonosis.
La seva sentència de mort serà duta a terme públicament en aquesta sorra en el
dia d'avui.
La multitud cridava
embogida mentre el gros geonosià estava assegut, somrient, com si tota la
bogeria del públic fora per ell.
El més petit dels
oficials geonosians es va aixecar i va agitar els seus braços.
–Comenceu l'execució!
Boba tenia sentiments
oposats. Odiava al Jedi de més edat, Obi-Wan, que havia tingut tanta sort i que
havia humiliat a Jango Fett escapant dues vegades.
Boba desitjava veure’l
morir.
No li importava el que
li pogués succeir a l'aprenent Jedi. El problema era la dona. Boba no volia
veure-la morir.
Un dels assistents, un
neimoidià sí que ho desitjava, va veure. Estava fregant les seves mans tan fort
que estaven començant a posar-se vermelles, Boba va mirar cap a davant,
disgustat. Aquest tipus d'éssers li
donaven mala fama a les execucions, va pensar.
De sobte la multitud
va començar a rugir fins i tot amb més força.
I no era d'estranyar!
Es van obrir tres portes en la sorra. Genets muntats en fastuosos vestits
tradicionals, que muntaven orrays, van anar ficant als monstres amb pals i
llances, portant-los fins a l'anell central.
I quins monstres! Boba
els va reconèixer d'haver-los vist en els llibres.
El primer era un reek,
una espècie de corser assassí amb banyes esmolades com piques.
El segon era un nexu
amb la seva crinera daurada característica, i amb urpes i ullals esmolats.
El tercer era un
acklay, un monstre amb enormes arpes, prou grans com per tallar en dos a
qualsevol ser amb un sol pinçament.
La multitud estava
entusiasmada! I per què no anava a estar-ho? Aquest era el motiu pel qual
existia la sorra. La mort com a diversió.
Boba estava començant
a agradar-li, una mica...
Els presoners no
estarien d'acord amb ell. La dona va aconseguir lliurar-se de les seves cadenes
d'alguna forma i es va enfilar damunt del pal.
Alça! Va pensar Boba. Encara que sabia que el que pensava no
estava bé, esperava que es pogués escapar. Llavors es podria unir a ell per
veure com eren assassinats els dos Jedis.
Estava clar que Boba
ja sabia que aquest tipus de fantasies eren ridícules.
Ningú s'escaparia. El
que estava succeint allà a baix en la sorra era un espectacle, però també era
una execució.
El reek estava donant
cornades a la sorra, acoltellant l'aire amb la seva banya, i segons li va semblar
a Boba, gaudint dels salvatges víctors de la multitud. Llavors la gran bèstia
es va girar, i va començar a carregar contra el pal del Jedi més jove.
PAM! El reek va copejar el pal amb un cop sec, mentre el Jedi
l’esquivava saltant a un costat, tan lluny com la cadena li ho permetia.
Llavors el Jedi va
saltar amb les cadenes, a l'esquena del reek, el qual era per a ell, el lloc
més segur de tota la sorra.
Bon moviment! Va pensar Boba, malgrat tot.
En aquest moment el
jove Jedi va fer una cosa fins i tot millor. Va col·locar la cadena al voltant
de la banya del reek, així que quan la bèstia es va donar la volta i va moure
el cap, la cadena es va deixar anar del pal.
Ara el Jedi podia
utilitzar-la com un fuet.
Boba va cridar. Com la
resta de la multitud, estava animant al reek.
L'altre Jedi, Obi-Wan,
va passar hàbilment quan el monstre va copejar el pal, seccionant-lo en dos, i
trencant la cadena al mateix temps.
El nexu anava darrere
de la dona. Mostrava els seus llargs ullals, i estava intentant fer xixines el
pal on ella estava penjada, i des d'on amb prou feines podia mantenir-se.
Boba va tancar els
ulls.
Això era una cosa que
no volia veure.
La multitud va començar
a rugir. AAAAAWWWWWW!
Boba va obrir els seus
ulls. El Jedi Obi-Wan havia aconseguit una llança d'algun lloc. I la va usar
contra un dels genets dels orrays. L’acklay el va perseguir passant per sobre
de l’orray i el seu genet deixant-los aixafats en el sòl. L’acklay va obrir la
seva enorme arpa, i llavors…
CRRRRRRUNCH!
Va ser el genet, un
treballador de la sorra, qui va acabar partit en dos. Però a la multitud de
geonosians no els importava. L'única cosa que volien veure era sang. No els
importava a qui pertanyés aquesta sang.
Mentrestant, el jove
aprenent de Jedi estava muntant el reek.
Utilitzava la cadena
com brides, controlant la bèstia.
La dona estava
intentant escapar-se del nexu, el qual li havia estripat el seu vestit.
Utilitzant la seva cadena per balancejar-se, va volar per l'aire, copejant al
nexu dins de la sorra i ferint-li en les cames. Llavors va aterrar de nou en la
part superior del pal, fora del seu abast.
Alça! Va pensar Boba de nou per a si mateix.
L'aprenent Jedi
muntant el reek, tenia la bèstia totalment sota control. La dona va saltar
darrere d'ell. El nexu va grunyir i va escopir amb ràbia, i llavors va ser
atacat i mort pel reek. El Jedi anomenat Obi-Wan va saltar darrere de la dona,
així que anaven els tres en el reek, marxant per la sorra.
La multitud es va
tornar histèrica. No és que estiguessin animant als criminals, sinó que més
aviat és que estaven gaudint amb el que estava passant.
Boba també va cridar.
S'alegrava que la dona pogués escapar-se. Però estava tan lluny...
Però era massa pel
neimoidià. Es va tornar cap a Jango Fett. Els seus petits ulls estaven plens de
ràbia.
–Això no és com se
suposa que havia de ser. Jango, Acaba amb ella!
Boba es va quedar
observant, preguntant-se què és el que faria el seu pare.
Jango no es va moure.
El neimoidià el va
mirar fixament.
Jango Fett va desviar
la mirada.
El Comte va trencar el
silenci.
–Paciència, Virrei,
–va dir. –Ella morirà.
La cridòria va tornar
a incrementar-se i Boba va mirar de nou cap a la sorra.
Les portes s'estaven obrint
de nou, les quatre portes alhora. Els droidekes van anar rodant fins on estaven
els presoners, desplegant-se al mateix temps que envoltaven als presoners amb
les seves temibles i brillants armes que es reflectien en la llum que entrava
pel forat de la part superior de la sorra.
Abans que Boba pogués
ni pestanyejar, els droidekes havien envoltat als tres presoners damunt del
reek.
Havia acabat.
Boba va tancar els
ulls. No volia mirar. Llavors va escoltar un so darrere d'ell.
Un tust molt suau. Va
obrir els seus ulls i es va tornar, veient una horrible visió. Un Jedi parat al
costat del seu pare.
La cara del Jedi era
fosca, com el color de la fusta. Els seus ulls eren petits i cruels. El seu
sabre de llum estava desplegat i en funcionament.
El va utilitzar per
immobilitzar a Jango Fett.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada