Capítol 16
Era el moment de
pensar amb claredat, el moment de fer plans. El moment de passar a l'acció.
Les coses més importants primer, deia Jango Fett.
El primer que havia de
fer, era tenir cura de l'armadura de combat mandaloriana:
–El vestit, el casc,
la motxilla coet, i totes les armes. Seran teves algun dia, –deia el seu pare.
Però ara com ara, Boba
era massa petit per posar-la-hi o fins i tot per portar-la d'un costat a un
altre. Així que la va netejar, i la va amagar en una cova sota un penya-segat.
Tornaria a per ella més endavant.
El segon que havia de
fer era el llibre negre que el seu pare li havia deixat; o més en concret, el
missatge que li havia deixat.
–T'explicarà el que
necessites saber.
Boba hauria de tornar
a l'apartament per recuperar-lo. Això implicava un problema, pel caos que
s'havia produït per la batalla i que s'havia estès des de la sorra. Havia estat
reclòs a la seva habitació pel seu pare, la qual cosa significava que la seva
petjada retinal segurament no li obriria la porta.
Boba va agafar el casc
de combat per portar-lo amb ell, només per si de cas.
Com Jango gairebé
sempre ho portava a tot arreu, podria contenir algun codi que li pogués servir.
El següent problema
seria entrar a la ciutat d'estalagmites. Ho
puc aconseguir, va pensar, mentre sentia com eren aixafades les peces dels
droides avariats en el pujol.
Primer moviment del
matí.
Tan a prop i tan lluny, pensava Boba mentre el transport de
Boba travessava el pas subterrani. El seu pare estaria orgullós.
Es va sentir trist
mentre s'acostava, però va allunyar aquests sentiments. Hi hauria temps per a
tot més endavant. Ara com ara, la millor forma d'honrar al seu pare seria
aprendre i viure segons el codi Jango Fett.
Això podria prendre-li
algun temps fer-ho, però hauria de valer la pena.
Hauria estat el pla de
Jango per al seu fill. Ara era el pla de Boba per a si mateix.
Portant amb si el casc
de combat, Boba va pujar les escales cap al seu apartament. Va passar al costat
de dos o tres geonosians, i ells amb prou feines el van reconèixer.
El fet de tenir deu
anys reportava certs avantatges. Un d'ells és que ningú pensa que estiguis fent
alguna cosa que sembli ser important.
La porta es va obrir
tan aviat quan la va tocar. L'apartament estava gairebé buit. Jango Fett sempre
havia viatjat amb molt poc equipatge. Boba va buscar el llibre negre en la
caixa on havia guardat la seva roba i les seves velles joguines.
No estava allà.
De sobte, li va venir
a la ment el seu últim viatge a la llibreria de Tipoca City. Es va adonar, amb
terror, del que havia fet. Havia lliurat el llibre negre barrejat amb els
altres llibres. Semblava tan sols un llibre, després de tot. Hauria de tornar a
per ell!
Aquest era el motiu
pel qual Whrr va intentar fer-li tornar. Però Boba tenia massa pressa com per
escoltar.
La informació que
necessitava estava a Kamino!
Boba va llançar una
mica de roba i el casc de combat en la bossa de vol del seu pare. Tractant de
no ser vist, va creuar la ciutat d'estalagmites, cap a la plataforma
d'aterratge on l'Esclau I estava
estacionat.
Havia après que la
millor forma de no cridar l'atenció era no apressar-se per no cridar l'atenció.
Això era fàcil. Però tenia una cosa més del que preocupar-se.
Podria pilotar la nau
per si sol, sense el seu pare observant-lo per sobre de la seva espatlla?
Hi havia una única
forma de saber-ho.
Boba es va donar
pressa.
Hi havia un guàrdia en
la porta de la plataforma d'aterratge. Encara que els Jedi havien abandonat el
planeta, els geonosians seguien cuidant les seves propietats.
Seria fàcil de
colar-se mentre el guàrdia estigués ocupat parlant amb l'altre geonosià.
O això era el que Boba
pensava.
–On creus que vas? –El
guàrdia va bloquejar el camí amb la seva arma.
–El meu pare, –va dir
Boba. Va aixecar la seva bossa de vol. –M'ha dit que li col·loqui la seva bossa
en la nau.
–Quina d'elles?
Boba es va dirigir l'Esclau I. Era la nau més petita en la
plataforma d'aterratge. La seva superfície solcada de marques i petjades
d'impactes de tot tipus semblava desmentir la seva gran velocitat i
maniobrabilitat.
–D'acord, d'acord, –va
dir el guàrdia, tornant-se cap al seu amic i les seves tafaneries. –Però tens
solament cinc minuts. Llavors et faré fora.
No tenia temps per
comprovar si l'Esclau I havia estat
proveït. Jango li havia ensenyat a realitzar totes les comprovacions de prevol,
però també li havia ensenyat que també hi havia moments que els havia de passar
per alt. Moments en què un havia de confiar en la sort.
Boba es va apressar.
El guàrdia podria anar a buscar-lo a qualsevol moment.
Una vegada va estar a
la cabina, Boba es va col·locar el casc en el cap i es va asseure en la cadira
de vol. Per a algú que el veiés des de fora, semblaria un adult. O això
esperava.
Va creuar els dits
mentre encenia els motors i començava a moure la nau, tal com li havia ensenyat
el seu pare.
Tan a prop i tan
lluny. El guàrdia de la porta fins i tot li va fer un ràpid gest de –adéu– amb
la mà quan Boba va fer desenganxar l'Esclau
I de la plataforma i es va introduir en el nuvolós cel de Geonosis.
Se sentia molt còmode
en la nau, gairebé com si estigués a casa seva. Boba agraïa tot el temps que
havia passat practicant, o fingint que ho feia. Ja que estar fingint que voles
és un tipus de pràctica.
Les reserves de
combustible estaven baixes, però tenia prou com per arribar a Kamino. Estava en
el seu camí. Hagués desitjat que el seu pare l'estigués veient. Sabia que
estaria orgullós.
Aquest pensament, en
comptes de posar-li alegre, el va entristir. Va intentar apartar-lo de la seva
ment.
Tenia més coses de les
quals preocupar-se.
Com el senyal que li
indicava la pantalla que vigilava la zona posterior.
Era un caça Jedi, en
el seu deixant.
El Jedi havia d'haver sortit darrere d'ell a la recerca
de ressagats,
va pensar Boba.
Està aquí per
perseguir-me? Per obligar-me a aterrar? O per derrocar-me?
Boba no ho sabia.
Sabia que no podria
deixar enrere al caça. I atès que amb prou feines coneixia l'armament de l'Esclau I, no podria lluitar contra ell.
Tan sols li quedava una opció.
Hauria de
despistar-lo.
En comptes de
dirigir-se cap a l'espai, Boba es va introduir entre els canons i pujols que
envoltaven la ciutat d'estalagmites. Usant tota la maniobrabilitat de
l'aparell, es va esmunyir a través dels estrets canons, girant a la dreta,
girant a l'esquerra, tan ràpid com podia.
El caça l'estava
atrapant. Però tot anava bé. Era part del pla d’en Boba.
Va recordar una
estratagema que el seu pare li havia explicat. Una estratagema que Jango Fett,
havia utilitzat una única vegada. (Jango Fett no usava una mateixa estratagema
dues vegades).
Boba va reduir la
velocitat on el canó es bifurcava, a esquerra i dreta. Va llançar un míssil a
la paret de la dreta del canó, llavors va girar a l'esquerra i va aterrar en
una estreta cornisa sota l'abric d'un penya-segat.
Boba va apagar els
motors i va esperar. I va seguir esperant.
Si el moviment tenia
èxit i el caça Jedi veia les marques de l'explosió en la paret, i es donava la
volta. Però i si no ho feia...
Si no ho feia, el caça
apareixeria al seu costat, disparant els seus làsers. O trucaria demanant
reforços, i el cel s'ompliria amb caces. O...
Al final, Boba va
deixar d'esperar i va tornar connectar els motors. El seu moviment havia tingut
èxit. El caça Jedi havia vist l'explosió i havia tornat per on havia vingut.
Boba va cridar amb
satisfacció mentre s’enlairava. S'ha
pensat que m'he estavellat contra la paret!
Boba va llançar l'Esclau I cap als anells i més enllà.
Abans mai havia estat sol a l'espai.
S'havia sentit sol al
planeta després de la mort del seu pare, i particularment després d'haver-lo
enterrat. Però això era diferent. Es pot estar sol i es pot sentir la solitud.
No hi havia res més
solitari que el buit de l'espai.
Perquè a l'espai, no
hi ha res. Zero. El buit...
Benvingut al gran
no-res.
Boba va tremolar en
pensar en el buit que hi havia al seu al voltant, llavors va deixar a un costat
aquest pensament. No tenia temps per al gran no-res. Pensava en el seu pare i
el seu codi: un caçador de recompenses
mai es distreu amb les grans coses. Sap que són les coses petites les que
compten.
Boba havia de fer un
treball. Havia de trobar el llibre negre.
Boba va pujar a un
orbita superior, per sobre dels anells.
Sota seu, Geonosis
semblava pacífic. Era difícil de creure que acabés de veure la fera lluita en
la qual havien matat al seu pare, i a centenars, tal vegada milers, d'altres
éssers.
Era una vista
preciosa, però Boba no anava a perdre el temps gaudint de la vista. Estava
preparant la nau per realitzar el salt a l’hiperespai.
Per tornar, era un
procés molt simple. Atès que Kamino era l'últim lloc que l'Esclau I havia estat, tot el que Boba havia de fer era recuperar
les coordenades de l'ordinador de navegació.
La nau es podria
ocupar de la resta. Així que ho va fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada