El Llegat dels Jedi (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

En Dooku es va despertar abans de l'alba. Estès a la foscor, va escoltar el silenci i va saber que Lorian havia sortit en alguna ocasió durant la nit. Es va posar cap per amunt, sentint el pes de l'aire en el seu cos com si el seu amic estigués assegut sobre el seu pit.

Reticent a aixecar-se, va clavar els ulls a les parets, observant la foscor desaparèixer lentament, fins que va poder veure els contorns del seu mobiliari. La llum a la seva taula de nit va començar a resplendir suaument i augmentar en intensitat, el seu senyal per despertar-se. Després un holocalendari va aparèixer i va resplendir en l'aire. Usualment el calendari d'un dia s'hauria omplert de cites i classes. Últimament li havia agradat considerar la seva inexpressivitat. Aviat estaria ple de missions.

El va mirar fixament, pensant en el seu futur. Era segur. Tenia raó Lorian? Havia estat presumit pel que fa d'això i se li havia oblidat apreciar l'angoixa del seu amic?

Va mirar fixament el calendari durant llargs minuts, pensant en això, abans que el seu cervell recordés que tindria ocupat tot el dia. Dooku es va aixecar. L'exercici urbà de recerca! Era avui! És més, va veure que en Lorian i ell havien estat convocats davant el Consell Jedi abans de l'exercici.

L'exercici havia estat dissenyat més per a la diversió competitiva que per a l'entrenament seriós. Els estudiants majors, aquells que havien estat escollits com a aprenents o que havien acabat el seu entrenament formal en el Temple, es van inscriure per a participar. Estaven dividits en dos equips, i havien de rastrejar-se l'un a l'altre a través d'una zona de Coruscant propera al Temple. Haurien de valer-se de la cautela, l'astúcia i les tècniques de vigilància. Dooku i Lorian s'havien inscrit la setmana anterior.

Dooku va balancejar les cames sobre el llit. Lorian i ell encara tindrien la possibilitat de participar?

Es va vestir ràpidament i va agafar el seu sabre de llum d'entrenament. Caminant pel passadís va veure a Yoda davant seu. Yoda va saludar-lo inclinant el cap.

- A l'exercici de rastreig, vostè es dirigeix? -va preguntar-li Yoda.

- Jo... no sé si em serà permès... -va quequejar en Dooku.

Yoda va inclinar el seu cap.

-Un compromís va fer vostè. Un padawan vostè és. I així la resposta que vostè troba és...

-Vaig -Va dir en Dooku i va marxar de pressa. Va tenir el temps just per agafar una fruita per al menjar del matí abans que els estudiants es reunissin a la plataforma d'aterratge. Es va preguntar si en Lorian tindria el desvergonyiment d'aparèixer.

Lorian era a la plataforma exterior, a un costat de la petita multitud.

Estava evidentment incòmode i evitava estar massa a prop o massa lluny. Portava la seva caputxa baixa, perquè la seva ombra li cobrís els ulls. Dooku estava a un costat del grup, davant d'en Lorian. Ningú els hi va prestar atenció. Tot el que la xafarderia havia estat, s'havia esvaït, i ara els estudiants pensaven només en la competència que tenien per davant.

El fresc aire matutí va rentar les seves galtes i el vent va batre les seves túniques al voltant d'elles, com si en el seu interior garlessin veus excitades. Dooku va sentir la Força combinada del grup, plena d'energia, confusa, però forta.

Per un moment va estar fora de si. Una cosa que li passava de tant en tant. De sobte se sentia remogut, com si flotés per sobre dels seus companys de classe.

Que joves som tots!, va pensar divertit. Algun dia miraré cap enrere sobre això i demanaré coses simples com un exercici educatiu en un matí fresc.

Es va sentir millor per un moment. Algun dia el seu problema amb Lorian no tindria importància. Seria una ensopegada, un mal moment, alguna cosa perduda en un mar de missions en una cursa extraordinària.

Després Yoda i Oppo Rancisis van sortir del Temple. La seva mirada fixa es va posar breument només sobre Dooku, però això va fer que en Dooku tornés de cop a la realitat. El seu humor s'agrí sobtadament quan va pensar en què hauria de comparèixer i enfrontar-se al Consell Jedi.

Els estudiants es van calmar quan Yoda es va acostar. Estava al mig del grup, saludant amb una inclinació del seu cap a les cares conegudes. Els coneixia des que eren nadons i els havia entrenat des que eren nens.

-En un exercici els estudiants més vells cada any participen, vostès això saben-. Va dir-. Rastreig urbà, aquest any serà. Que una prova és a dir, recordar vostès deuen. Avaluats encara, vostès no seran. Prendre seriosament, però lleugerament, vostès deuen. Guanyar, hauran vostès d'intentar; però si perden, gaudir poden.

Els estudiants van riure de les contradiccions d'en Yoda i van revisar els seus sabres de llum d'entrenament. Tothom estava ansiós per començar.

-I ara, les regles-. Va dir l'Oppo-. Seran dividits en dos equips de deu. En un moment, el color d'equip de cada un centellejarà en el seu datapad. Cada equip tindrà un punt de partida diferent. L'objectiu de cada equip és portar reeixidament de tornada al Temple una fruita muja d'un dels llocs en el Mercat dels Planetes, abans de la posta del sol. Els membres de l'equip poden ser eliminats només per un lleuger cop amb un sabre de llum.

Els estudiants van somriure. Ells sabien que no importava quan fàcil havia sonat això, l'exercici real resultaria molt més difícil.

-Han de mantenir-se en el segment assenyalat en els seus datapads. Creuar la línia és ser desqualificat. Entenen això?

Els estudiants van inclinar el cap, intentant ocultar la seva anticipació. Tots coneixien les regles.

Yoda va inclinar el cap, deixant-los saber que els seus intents per encobrir la seva impaciència no li havien enganyat.

-Esperar fins que el sol més alt estigui, potser vostès haurien...- Va començar a dir, mentre els seus ulls brillaven intermitentment.

- No, si us plau, Mestre Yoda! -van dir a l'uníson els estudiants.

-Ah, després formar en equip vostès hauran. Observar en els seus datapads deuen.

Els estudiants van tractar d'assolir els seus datapads de la mida del seu palmell en els seus cinturons d'utilitat. La pantalla d'en Dooku va resplendir de blau.

-Blau i Daurat, els colors dels equips seran -va dir en Yoda-. I els capitans aquests seran: Dooku per al blau, Lorian per al daurat. Per portar-los a seus punts de partida, els Mestres Jedi esperant estan.

Alarmat, en Dooku va mirar primer a Yoda, i després a Lorian, la cara en blanc va mostrar quan profundament sorprès estava. Per què havien estat escollits com a capitans? Potser haguessin estat escollits ahir al matí. Ahir al matí, quan no eren sospitosos de robar un holocró Sith. Ahir al matí, quan encara eren considerats padawans de bona reputació.

En Dooku va agafar el seu datapad, mentre encara trontollava per les paraules d'en Yoda. Encara no comprenia la lògica Jedi completament, això era segur.

- Ei, Dooku, desperta! -Hran Beling va somriure obertament, mentre tirava fortament de la màniga de la seva túnica-. És una mica d'hora per a tu?

-La Mestra Reesa Doliq espera -va dir emfàticament Galinda Norsh.

-Comencem.

En Dooku va notar que tots els membres de l'Equip Daurat s'enfilaven per abordar un transport. Llavors es va afanyar darrere dels membres de l'Equip Blau per pujar a bord del seu propi transport. Reesa Doliq va riure de com els estudiants es ficaven dins.

-Hi ha espai suficient per a tothom -va dir-, no es preocupin, els tindré al punt de partida just a temps. Mentrestant, poden posar en marxa la seva estratègia.

Els dos transports van enlairar. En Dooku es va trobar que cada membre de l'Equip Blau el mirava fixament, esperant per començar. Després de tot, ell era el líder.

Es va aclarir la veu i va mirar cap avall al seu datapad. El mapa de l'àrea en què operarien va brillar intermitentment desplegat a la pantalla. Dooku estava familiaritzat amb la major part de la zona. Consistia en els edificis del Senat, diversos bulevards grandiosos que coneixia força bé, i el Mercat dels Planetes, que estava situat en una gran plaça a prop del complex del Senat. Com un estudiant prometedor de diplomàcia, s'havia inscrit per a classes tutorials especials en procediments del Senat, la qual cosa li havia proporcionat moltes oportunitats d'explorar els edificis del Senat.

Ràpidament Dooku va explorar el mapa, intentant localitzar carrers, carrerons i sendes de l'espai. Tots havien de coordinar-se i calia traçar una estratègia. Haurien desplegar-se i cada estudiant hauria d'aconseguir una fruita muja. Això augmentaria les probabilitats d'èxit de l'equip.

Però per què? va pensar de sobte Dooku. Si en Lorian esperaria simplement que fes això, per què fer-ho llavors?

-La nostra coordenada de partida és el nivell Nova -va dir la Galinda- això és bo. Hi ha molts carrerons allà per ocultar-se. I els trineus gravitacionals i transports de càrrega descarregaran provisions per al mercat. Podem usar-los per cobrir-nos-. Mirà al mapa per sobre de les espatlles d'en Dooku.

Hran Beling inclinà el cap.

-Podem escollir el més ràpid entre nosaltres per agafar la fruita.

-Probablement mantindran sota estricta vigilància dels llocs de fruites -va dir la Galinda-. Haurem d'arribar primer.

-Potser no -va assenyalar en Dooku, mentre el seu cap es va inclinar sobre el mapa.

- Tens una idea millor? -va preguntar en Hran.

Dooku no va contestar. Pensava. Què esperaria Lorian que fes?

Esperaria que corregués per aconseguir una fruita muja primer. Esperaria que enviés tres padawan per agafar la fruita, i els protegiria amb la resta. Si tots ells no ho fessin, enviaria de retorn a dos.

Va mirar el mapa altra vegada.

 - Tens un pla o què? -va preguntar amb impaciència la Galinda.

El miraven amb escepticisme. En Dooku només va somriure. Ell imposaria la seva pròpia voluntat. Els faria veure la seva estratègia. Perquè sabia una cosa aquell dia: Havia de guanyar.

Següent