CAPÍTOL 13
En Dooku va posar a Lorian i a Eero en
mans de la Seguretat de Coruscant. No va parlar molt amb Qui-Gon en el viatge
de tornada. En Dooku sabia que hi havia coses que necessitaven dir-se, però no
estava segur de quines eren. Sabia que Qui-Gon l'havia salvat d'alguna cosa, i li
estava agraït. Però no volia admetre encara que havia estat molt a prop de
violar el Codi Jedi, allò que estava tan orgullós de defensar.
Van passar caminant per les files de
creuers en l'àrea d'aterratge del Temple, pel mateix lloc on li havia dit adéu
a Lorian fa tant de temps, en el que va pensar que seria per sempre.
- Que vas aprendre en aquesta missió,
padawan? -li va preguntar.
-Moltes coses -va contestar Qui-Gon
neutralment.
-Menciona la més important, llavors.
-Que vostè em va ocultar fets que
necessitava conèixer.
En Dooku va dibuixar una respiració
brusca. No s'apreciava una reprimenda del seu aprenent. Aquesta seguretat
natural d'en Qui-Gon podia sortir de control. El que necessitava Qui-Gon era
una mica més de por al seu desgrat.
-Aquesta va ser la meva decisió -va
contestar seriosament-. No és motiu perquè qüestions al teu Mestre.
-No li qüestiono a vostè, Mestre. Li
responc. La mirada d'en Qui-Gon era ferma.
Molest, en Dooku va baixar algunes
grades més.
-Et diré la lliçó que hauries d'haver
après-. Es va aturar fora de les portes de la badia d'aterratge-. La traïció
mai t'hauria d'agafar per sorpresa. T'arribarà d'amics i enemics de la mateixa
manera.
Va deixar al seu Padawan i va baixar
cap al gran saló. Va absorbir els sons i les vistes del Temple. Va gaudir d'estar
de tornada entre els Jedi novament. Veure a Lorian altra vegada li havia
pertorbat enormement.
Es va trobar enfront dels Arxius Jedi.
Ara sabia per què s'havia sentit conduït fins allà. Amb el que Lorian l'havia
deixat era amb l'enveja, i es va adonar per què.
En Lorian havia pogut accedir a l'holocró
Sith. L'havia observat. Potser havia obtingut alguns secrets d'ell. I Lorian no
era ni tan sols un Jedi!
En Dooku se l'havia tret fora de la
seva ment per tants anys, i ara estava tot de tornada, la mateixa gana, el
mateix ímpetu irresistible per conèixer als Sith. Era just que un no-Jedi
hagués indagat en els secrets de l'holocró, i Dooku, un dels màxims Cavallers
Jedi, no?
Dooku va estar parat per un moment fora
dels arxius, absorbint del silenci, pensant què trobaria dins. Ara ningú podia
posar en dubte el seu dret a veure-ho. Mereixia saber-ho, es va dir a si
mateix. Mereixia veure-ho.
Les portes massisses es van obrir, i
Dooku va caminar a grans passos cap a l'interior.
La missió final d'en Dooku i Qui-Gon
junts havia durat dos anys. Hi havia estat difícil i plena de perills. Havien
treballat colze amb colze com mai abans, les seves ments en batalla treballaven
a un ritme perfecte. Havien tingut èxit. Van tornar al Temple, cansats, més prims,
i més vells.
Dooku no havia parlat del futur.
Qui-Gon enfrontaria ara les proves. Tots dos sabien que ell estava llest.
Qui-Gon esperava algunes paraules de comiat al llarg viatge de retorn, però no en
va rebre cap.
Van passar de la plataforma d'aterratge
a Gran Saló del Temple. Gairebé immediatament, Qui-Gon va veure una figura
familiar davant i el seu cor es va animar. La Tahl havia vingut a donar-li la
benvinguda.
No s'havien vist en diversos anys. Van
caminar l'un cap a l'altre, i van estrènyer les espatlles de cadascú en una
vella salutació. Qui-Gon va registrar els ulls de verd ratllat i or de la Tahl,
necessitant veure que ella estava perfectament i de bon ànim. Ella va inclinar
el cap per deixar-li saber que estava bé.
-Estàs cansat -va dir ella.
-Va ser una llarga missió -va admetre.
Podia sentir a Dooku esperant
impacientment darrere seu.
Estava programat que havien d'anar
directament al Consell Jedi per presentar el seu informe. La Tahl també va
sentir la impaciència d'en Dooku, va saludar-lo amb el cap en un adéu ràpid i
repetint;
-Després.
Qui-Gon es va girar i va caminar al
compàs d'en Dooku.
- Veig que la vostra antiga amistat no
ha mort, fins i tot després de tots aquests anys -va dir en Dooku.
-Confio en la Tahl amb la meva vida -va
dir Qui-Gon.
En Dooku va guardar silenci durant tota
la longitud del llarg passadís.
-Has estat un excel·lent padawan,
Qui-Gon -va dir al final-. No podria haver escollit a un de millor. Diré al
Consell això quan comencis les proves. Però no els hi diré això: Tens un
defecte. En si, no és una cosa dolenta. Cada un de nosaltres en tenim un. És
dolent quan no el veiem. I és encara pitjor quan veiem aquest defecte i pensem
que no és un defecte en absolut-. Dooku es va detenir-. Potser va ser culpa
meva no poder-te ensenyar mai la meva lliçó més important.
Qui-Gon va mirar al seu mestre. El nas
llarg i elegant, els ulls foscos encaputxats, la pell pàl·lida. Era un rostre
que coneixia íntimament, però també sabia, i ho havia sabut durant molt de
temps, que era la cara d'algú que no estimava. Al principi això li havia
molestat, fins que es va adonar que no necessitava estimar al seu mestre,
simplement havia d'aprendre d'ell. Estava agraït per tenir un mestre tan fort
en la Força. Hi havia après molt d'ell.
-El teu defecte és la necessitat de
connectar amb la Força viva. Qui-Gon, la galàxia està plena de gent. L'Orde
Jedi està aquí per recolzar-te -va dir en Dooku-. No obstant això has de portar
amb tu, i en el teu cor, el següent coneixement: Estaràs sempre sol, i la
traïció és inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada