Capítol 23
Mace
Windu va sentir la gran tristesa de Yoda fins i tot abans d'arribar al final
del passadís. El Mestre estava assegut davant d'una balustrada que donava al
gran Senat Galàctic. A baix regnava el caos. Cridòria i escàndol, opinions i
dissensions a crits. Aquest tumult generalitzat va afectar profundament a Mace
Windu, que va comprendre la tristesa d’en Yoda, i la va compartir. Aquest era
el govern que havien jurat protegir tant el seu orgullós Orde com ell mateix,
però en aquest moment hi havia molts Senadors que difícilment semblaven dignes
d'aquesta protecció.
En
aquest moment i lloc quedaven al descobert davant Mace Windu i Yoda tots els
defectes de la República, tota l'absurda burocràcia que semblava interposar-se
inevitablement en el camí de l'autèntic progrés. Aquest era el caos que havia
acabat per crear al Comte Dooku i al moviment separatista. Aquesta era la
bogeria que donava crèdit al que en un altre temps haurien estat absurdes
manifestacions, i que havia permès que interessos especialment ambiciosos com
els de la Federació de Comerç poguessin acabar explotant la galàxia.
El
Mestre Jedi es va desplaçar fins al final del passadís i es va asseure al
costat d’en Yoda. No va dir res, perquè en aquests moments no hi havia res a
dir. El que li corresponia fer era observar i lluitar en defensa de la
República.
Per molt
ridículs que poguessin semblar allà baix molts dels seus representants.
Mace i
Yoda van observar com els Senadors es cridaven furiosos uns als altres, agitant
en l'aire els punys o altres apèndixs. Mas Amedda estava dret, al podi del
centre, mirant al seu voltant i cridant a l'ordre.
Per fi,
la cridòria es va apagar després de llargs minuts.
–Ordre!
Ordre! –va repetir moltes vegades Mas Amedda, en un evident intent que les
coses no tornessin a descontrolar-se.
El
Canceller Palpatine es va desplaçar al centre de la llotja, i va passejar la
mirada per tot l'amfiteatre, trobant-se amb multitud d'ulls, i va fer un esforç
per transmetre la gravetat del moment.
–Donada
la lamentable absència de la Senadora Amidala –va dir per fi, parlant lentament
i deliberadament–, cedim la paraula a Jar Jar Binks, representant de Naboo.
Mace va
mirar a Yoda, el qual va tancar els ulls davant el subsegüent embat d’aclamacions
i esbroncades que semblava igualat en intensitat. Tothom al Senat sabia el que
s'acostava, i era tan important que amenaçava amb acabar amb la institució.
Mace va
mirar a terra i per fi va localitzar a Jar Jar, surant en direcció al podi a
bord de la seva plataforma, flanquejat pels seus consellers gungan.
–Senadors!
–va cridar Jar Jar–. Damics elegats!
Les
rialles van ser gairebé tan ensordidores com les discussions, però el bon humor
va desaparèixer amb la mateixa rapidesa amb què van reaparèixer les burles.
–Sigues
fort, Jar Jar –va dir Mace en veu baixa, mirant al gungan, el rostre i orelles
havien enrogit per la vergonya.
–Ordre! –va
cridar Mas Amedda des del pòdium–. El Senat concedirà al representant la
cortesia de fer-se sentir!
El lloc
es va silenciar, i Mas Amedda va tornar a assenyalar a Jar Jar, que per llavors
s'aferrava amb força al frontal de la seva plataforma.
–En respuosta
a qüesta amenaça directa contra la República –començà a dir el gungan, parlant
amb claredat–. Misa propuosa ail Senat qüe concedeixi poders extraordinaris ail
Canceller Suprem.
Després
d'això va regnar un breu silenci, durant el qual tots van mirar a tots. A poc a
poc, va començar a sentir-se un aplaudiment, i quan es van sentir les burles de
les faccions que s'hi oposaven, l'aplaudiment va augmentar més encara, no
trigant a ofegar a l'oposició. Mace va comprendre que, tot i no estar present,
allò havia estat obra d'Amidala. Que tots els anys que portava treballant per
guanyar-se la confiança dels altres havien conduït en aquesta victòria crucial.
El debat mai s'hauria decidit de manera tan clara, d'haver proposat aquesta
mesura tan dràstica algú que no fos un representant de Naboo, algú que no
parlés en nom d’Amidala. Els partidaris d'ambdós bàndols, els que donaven
suport a la creació d'un exèrcit i els que s'oposaven del costat de la Senadora,
s'haurien enfrontat irremissiblement.
El
tumult encara va durar diversos minuts, però mentre les burles disminuïen, les
aclamacions guanyaven força. Finalment, el Canceller Palpatine va aixecar les
mans i va demanar silenci.
–Accepto
aquesta petició amb gran reticència –va començar a dir–. Estimo la democràcia.
Estimo la República. Sóc de caràcter afable i no desitjo veure la fi de la
democràcia. Un cop acabi aquesta crisi, renunciaré al poder que se’m concedeix
avui. Ho prometo. I el meu primer acte amb aquesta nova autoritat serà la
creació d'un gran exèrcit de la República per contrarestar la creixent amenaça
dels separatistes.
–Està fet
–va dir Mace a Yoda, i el diminut Mestre Jedi va fer que sí amb aspror–.
Agafaré als Jedi que ens queden i aniré a Geonosis a ajudar a Obi-Wan.
–Als clonadors
de Kamino jo visitaré, per veure aquest exèrcit que per la República han creat –va
dir Yoda.
Els dos
Jedi es van allunyar junts de la sala del Senat.
***
El lloc
era com qualsevol altre dels molts tribunals que hi havia a la galàxia, una
sala rodona dividida per baranes corbes i zones amb altes llotges en què hi
havia seients per als curiosos. Però l'aspecte dels actors principals li va dir
a Padmé que aquí acabava qualsevol semblança amb un tribunal de justícia.
Poggle el Menor, Arxiduc de Geonosis, presidia la reunió, acompanyat d’en Sun
Fac, el seu conseller geonosià, i resultava evident que no hi hauria cap
possibilitat d'imparcialitat. Padmé va reconèixer als altres com a Senadors
separatistes, dignataris dels diferents gremis comercials i representants del
Clan Bancari Intergalàctic.
Els va
observar amb cura, fixant-se en l'odi visceral que brillava en els seus ulls.
Això no era una audiència, un judici. Només una proclamació del seu odi.
Per
això, Padmé tot just es va sorprendre quan Sun Fac va fer un pas endavant i va
anunciar:
–Ha estat
acusada i declarada culpable d'espionatge.
Aquí van les proves, va pensar la Padmé.
–Té
alguna cosa a dir abans que es dugui a terme la sentència? –va preguntar l'Arxiduc
Poggle el Menor.
La Senadora
va mirar impassible als ulls del geonosià.
–Està cometent
un acte de guerra, Arxiduc. Espero que estigui preparat per afrontar les
conseqüències.
El geonosià
va llançar una rialleta.
–Construïm
armes, Senadora. És el nostre treball! Per suposat que estem preparats!
–Acabin
d'una vegada! –va dir la veu d’en Nute Gunray des d'una llotja–. Que es
compleixi la sentència. Vull veure-la patir.
Padmé es
va limitar a moure el cap. I tot això per frustrar els planes del neimoidià de
saquejar el seu planeta quan ella era Reina. Tot això perquè s'havia negat a
cedir davant el poder d’en Gunray i els seus esbirros. I pensar que havia estat
d'acord en mostrar-se compassiva amb els neimoidians després d'haver-los
derrotat a Naboo!
–El seu
altre amic Jedi l'espera, Senadora –va anunciar l'Arxiduc, i va fer un gest als
guàrdies–. Porteu-los al circ!
***
Al fons
de la sala, el noi observava amb atenció l'escena i va mirar al seu pare, una
versió més madura d'ell mateix.
–Van a
donar de menjar a les bèsties? –va preguntar Boba Fett.
Jango
Fett va mirar al seu impacient fill i va somriure.
–Sí,
Boba –va respondre. Li havia explicat moltes històries sobre el circ geonosià.
–Oh, espero
que usin un acklay. Vull veure si és tan fort com diuen els llibres.
Jango es
va limitar a somriure i va assentir, divertit perquè al seu fill li interessessin
ja aquestes coses, i alegre per la falta de passió en el seu to. Boba es
limitava a ser pragmàtic, fins i tot davant l'execució de tres persones. ho
presenciava tot amb la fredor i el pragmatisme que li permetrien sobreviure a
la dura galàxia.
Era un
bon aprenent.
***
Sens
dubte, la barreja d'informació que estaven descarregant en C-3PO hauria
sobrecarregat a l’androide, condicionant tal com es pretenia, de no estar els
seus circuits carregats al màxim de la seva capacitat amb informació
lingüística. C-3PO va iniciar una traducció múltiple de cadascuna de les pautes
d'instrucció que li introduïen, aconseguint així desllegir-les prou com perquè
perdessin qualsevol efecte real.
Una
subtilesa que no van semblar notar les criatures que li estaven programant i,
poques hores després, el conduïen fora de la cambra fins a la gran sala
d'acoblament.
Va ser
allà on va escoltar un gemec familiar.
–R2! –va
cridar, girant el cap.
El seu
petit company treballava en una consola. R2-D2 va girar el cap i va emetre un
altre "ooooo".
–Oh, R2!
–va gemegar l’androide de protocol, i abans que pogués pensar-ho va portar una
mira làser als ulls i va apuntar al cargol que subjectava al seu amic al lloc
en què es trobava.
Va
realitzar un únic tret, que va encertar al cargol d’R2, procedint aquest a
rebotar després per tota l’estança.
–Eh! –va
cridar un dels droides instructors, anant cap a C-3PO.
–Sembla que
necessita més programació –va dir un altre.
El
droide en cap de manteniment va examinar la totalitat de la sala i va moure el
cap.
–No. No
ha causat danys. Traieu-lo fora d'aquí!
Es van
dur a C-3PO.
Poc
després que s'haguessin anat, R2-D2 va rodar apartant-se de la seva consola
sense ser vist. Després de tot, els droides relativament benignes que hi
treballaven també estaven subjectats per cargols, així que no hi havia guàrdies
a la sala.
El petit
droide no va trigar a sortir d'allà, lliure.
***
El túnel
era fosc i era adequadament sinistre, i silenciós, a excepció de l’ocasional
ressò dels aplaudiments de la multitud congregada al circ que hi havia al final
del mateix. Allà els esperava un únic carro d'execució que era com un oval
obert, amb un frontal inclinat que recordava d'alguna manera el cap d'un
insecte al qual se li hagués tallat la part superior. Ànakin i Padmé van ser
llançats al seu interior sense cap cerimònia, i lligats de mans a ell cara a
cara.
Els dos
van trontollar quan el carro es va posar en marxa, lliscant pel fosc túnel,
tirat per un animal controlat per un conductor.
–No tinguis
por –va xiuxiuejar Ànakin.
Padmé li
va somriure, amb una expressió completament calmada.
–No tinc
por de morir –va replicar ella amb veu suau–. Cada dia moro una mica des que
vas tornar a la meva vida.
–De què
estàs parlant?
–T’estimo
–Va dir ella, i ho va dir amb sinceritat i tendresa.
–M’estimes?
–va dir ell, aclaparat–. M’estimes! Creia que havíem decidit no enamorar-nos.
Que així ens veuríem obligats a viure una mentida. Que això acabaria amb les
nostres vides.
Però les
seves paraules produïen en ell una onada de satisfacció.
–Crec que
les nostres vides s’acabaran de totes maneres –replicà Padmé–. El meu amor per
tu és un enigma per al qual no tinc respostes, Annie. No puc controlar-lo, i ja
no m'importa. T'estimo profundament i vull que ho sàpigues abans que morim.
Padmé va
tirar de les seves lligadures i va tirar el cap cap endavant, i Ànakin va fer
el mateix, apropant-se els dos prou com perquè els seus llavis s'unissin en un
petó delicat i dolç, un petó prolongat i profund, que va dir tot el que els dos
sabien que havien d'haver dit abans. Un petó que es burlava dels seus falsos
compromisos en negar els sentiments que sempre havien sentit l'un per l'altre.
Però
aquest dolç instant va ser només això, un instant, ja que l'espetec del fuet
del conductor va fer que el carro d'execució sortís del túnel a l'encegadora
llum del dia, rodant fins a l'interior d'un gran estadi ple d'espectadors geonosians.
Al
centre de la sorra hi havia quatre sòlids pals d'un metre de diàmetre, cada un
amb cadenes, i un d'ells retenia ja a una figura familiar.
–Obi-Wan!
–va cridar Ànakin quan va ser arrossegat fora del carro i encadenat al pal
situat al costat del seu Mestre.
–Començava
a preguntar-me si havies rebut el meu missatge –replicà Obi-Wan.
Tant ell
com el seu deixeble van fer una ganyota quan Padmé va ser arrossegada amb la
mateixa duresa fins al pal situat al costat de l’Ànakin i encadenada a ell. La
van veure encongir-se una mica, a la defensiva, en el que semblava una
resistència inútil. Però el que no van veure va ser que l'hàbil Padmé ho feia
per treure un filferro que portava ocult en el cinturó.
–Vaig
retransmetre el teu missatge com vas demanar, Mestre –va explicar Ànakin–. I
després vam decidir venir a rescatar-te.
–Bon
treball! –va ser la ràpida i sarcàstica rèplica d'Obi-Wan que va acabar amb un
grunyit quan li van aixecar les mans per sobre del cap, immobilitzant-lo,
romanent indefens.
Ànakin i
Padmé estaven rebent un tractament similar, encara que podien moure’s una mica
a cada costat. Els tres van poder presenciar l'arribada dels dignataris, mestres
de cerimònies amb un rostre que havien acabat coneixent massa bé.
–Els traïdors
que estan davant nostre han estat condemnats per espionatge contra el sistema
sobirà de Geonosis –va anunciar el lacai Sun Fac–. La seva sentència de mort
s'executarà immediatament en aquesta sorra.
La
cridòria que va seguir en aquestes paraules va ensordir al trio de condemnats.
–Els agraden
les execucions –va dir secament Obi-Wan.
A la llotja
de dignataris, Sun Fac va cedir la paraula a l'Arxiduc Poggle el Menor, que va
agitar les mans en l'aire demanant silenci.
–He decidit
que en aquest dia tindrem un concurs especialment entretingut –va anunciar,
davant d'un rugit encara més entusiasta–. Quina de les nostres mascotes serà la
més adequada per dur a terme l'execució de tan distingits criminals? M'ho he
preguntat una vegada i una altra, durant moltes hores, sense trobar la resposta
adequada. I per fi em vaig decidir per... –va fer una pausa dramàtica i la
multitud va callar.– El reek!
Poggle
va llançar un crit i una porta es va alçar en un costat de la sorra per donar
pas a un enorme quadrúpede d'enormes espatlles, cara allargada i tres letals
banyes, una de les quals li sortia del musell, mentre que les altres dues
sobresortien a tots dos costats de la seva ampla boca. El reek era de
l'estatura d'un wookiee, tan corpulent com alt era un mascle humà, i tenia més
de quatre metres de llarg. Una filera de picadors, portant llargues llances i
cavalcant criatures de mida bovina i morro allargat, l’agullonaven per fer-lo
entrar a la sorra.
Quant es
van fer callar els aplaudiments, Poggle va sorprendre la multitud amb un altre
anunci.
–El
nexu!
Una
segona porta es va alçar per revelar a una gran criatura felina. El seu cap era
una cosa extraordinària, d'una grandària que era la meitat del seu cos i amb
una boca plena d'ullals que podia obrir-se prou com per partir en dos un home
d'una mossegada. Una crinera de pèl es mantenia alçada en una línia que anava
del cap a les potes posteriors, interrompent-se just davant de la seva cua
felina.
I abans
que la sorpresa multitud pogués tornar a esclatar, Poggle va tornar a cridar:
–I l’acklay!
Una
tercera porta es va aixecar donant pas a la criatura més horrorosa de totes. Es
movia com una aranya, sobre quatre potes, cadascuna de les quals acabava en
grans pinces allargades. Les altres extremitats es movien amenaçadores, també
rematades en pinces que espetegaven en l'aire. El seu cap, rematat en una banya
llarga i retorçada, s'alçava a més de dos metres del terra i mirava famolenca
al seu voltant, i mentre les altres dues criatures semblaven necessitar l’esperó
dels picadors, amb aquesta no succeïa el mateix.
La
bèstia, l’acklay, semblava ser la favorita del públic, sobretot del fill clon d’en
Jango Fett, que seia entre els dignataris. Boba somreia, i va començar a
recitar tot el que havia llegit sobre les gestes de la mortífera criatura.
–Bé, això
serà divertit... almenys per a ells –es lamentà Obi-Wan, veient com el frenesí
augmentava al seu voltant.
–Què? –va
preguntar Ànakin.
–No hi
fa res –va replicar Obi-Wan–. Preparat per lluitar?
–Lluitar?
–va preguntar Ànakin escèptic, mirant primer als seus canells encadenats i
després als tres monstres que havien estat donant voltes per la plaça, donant-se
compte només llavors que el menjar ja estava servit.
–Voldràs
donar l'espectacle pel qual ha pagat aquest públic, no? –va preguntar Obi-Wan–.
Tu ocupa't del de la dreta. Jo m'encarregaré del de l'esquerra.
–Què
passa amb la Padmé?
Els dos
es van tornar per veure que la seva intel·ligent companya ja havia fet servir
el filferro ocult per obrir el tancament d'un dels seus grillons i que s'havia
tornat de cara al pal. Va grimpar per la cadena fins a dalt del mateix i es va
posar a manipular l'altre grilló.
–Sembla estar
per sobre de la situació –va comentar secament Obi-Wan.
Ànakin
va mirar cap enrere just a temps de reaccionar davant la càrrega del reek.
Movent-se per pur instint, el jove Jedi va saltar cap amunt, i la bèstia va
envestir contra el pal que hi havia per sota d’ell. Aprofitant l’oportunitat, Ànakin
es va deixar caure sobre el llom de la bèstia i va embolicar la cadena al
voltant de la seva banya. El reek va saltar i va tirar, arrencant la cadena del
pal, i els dos es van allunyar d'ell, el reek donant salts, furiós i Ànakin
agafant-se a ell per salvar la vida. Va agafar l'extrem lliure de la cadena i
va colpejar al reek en un costat del cap, però la bèstia la va mossegar sense
deixar-la anar. La seva tenacitat va proporcionar a Ànakin una improvisada
brida.
***
En haver
descarregat abans els plànols en el sistema, R2-D2 no va tenir problemes per
creuar l'enorme fàbrica. El petit droide rodava pel lloc, xiulant casualment
per desviar qualsevol sospita per part dels molts geonosians de l'edifici.
Però cap
d'aquests semblava molt interessat en ell, i creia saber per què. S'havia
assabentat que tenia lloc un gran esdeveniment: una execució triple. Podia endevinar
amb facilitat quina era la identitat dels desafortunats presoners.
Va
recórrer el complex evitant a tots els geonosians que li va ser possible,
passant amb aire despreocupat davant els que trobava en el seu camí, procurant
no semblar fora de lloc.
Sabia
que com més s'acostés al circ, amb més gent es trobaria, i només podia esperar
que els geonosians que trobés allà estiguessin massa distrets per l'emocionant
espectacle com per fixar-se en un petit droide de navegació.
***
Obi-Wan
no va trigar a descobrir per què l’acklay era el favorit de la multitud. La
criatura es va aixecar i va carregar directament contra ell. Quan Obi-Wan va
córrer per posar-se darrere de la columna, l’acklay va prendre un camí més
recte, estavellant-se contra el pal, atacant la fusta i la cadena amb les seves
gegantines pinces. Alliberat per la fúria de la bèstia, Obi-Wan va donar mitja
volta i va arrencar a córrer en direcció al picador més proper, amb l’acklay
perseguint-lo de prop. El geonosià va baixar la llança contra el Jedi, però
aquest la va esquivar i la va agafar, llevant-li amb una tirada brusca i usant-la
contra ell, fent-li recular. Sense parar ni un instant, Obi-Wan va clavar a
terra l'extrem de la llança i la va usar de perxa per saltar per sobre del
picador i la seva muntura.
L’acklay
va tornar a prendre el camí més curt, envestint contra genet i muntura, tirant
per terra al geonosià. El monstre, després d'agafar al picador amb la seva
pinça, el va aixafar llevant-li la vida.
***
A la
part alta del pal, Padmé treballava frenèticament per alliberar-se de la
cadena. Però el felí nexu saltava ja cap a ella buscant atrapar-la amb les
seves letals urpes. Va esquivar la criatura, però aquesta va atacar de nou.
Padmé la
va colpejar amb la cadena.
La
bèstia no es va aturar per això, clavant les urpes al pal a mesura que
s'enfilava. Llavors, de sobte, va saltar al cim enfurismada, davant la Padmé, i
va llançar un rugit victoriós.
La
multitud va callar, sentint la primera mort.
Quan el
nexu va donar la urpada, Padmé va girar en cercle, en direcció contrària al
cop, aconseguint que les urpes només li s'esquincessin la túnica, esgarrapant-li
superficialment l'esquena. Ella va contraatacar amb força, propinant a la
bèstia un sòlid cop enmig de la cara amb l'extrem lliure de la cadena. El nexu
va baixar del pal, Padmé va saltar cap enrere i a un costat, allunyant-se de la
criatura, i la cadena va tirar d'ella, fent-la girar al voltant de la columna.
Ella va encongir les cames mentre girava, aprofitant l'impuls per donar-li un
doble cop de peu al nexu i llançar-lo al terra.
Sense
parar-se tot just a reflexionar en el que havia fet, va tornar a pujar al pal
per seguir treballant frenèticament per alliberar-se del tot.
***
La
multitud va cridar a l'uníson.
–Trampa!
–va cridar Nute Gunray a la llotja dels dignataris–. Ella no pot fer això! Que
li disparin, o el que sigui!
–Uauh! –va
exclamar Boba Fett amb evident admiració. Jango va posar una mà a l'espatlla
del seu fill, gaudint de l'espectacle tant com ell.
–El nexu
podrà amb ella, Virrei –va assegurar Poggle el Menor al tremolós neimoidià.
Gunray
va romandre dret, com tots els altres a la llotja, com tothom a l'estadi. La
multitud va tornar a cridar quan Obi-Wan va córrer envoltant la caiguda muntura
del picador, per llançar la llança robada contra el coll de l'enfurismat
acklay. La bèstia va xisclar de dolor i va apartar d'un cop la forcejant
muntura orray.
A
l'altra banda, Padmé continuava treballant en els seus grillons quan el nexu va
recuperar l'equilibri i va tornar a dirigir-se cap al pal. Per fi va aconseguir
alliberar-se.
Però el
nexu ja estava sota ella, mirant cap amunt, bavejant per les enormes
gargamelles, amb la mort als ulls. Es va amagar per saltar.
I va ser
trepitjat per Ànakin en la seva muntura reek.
–Estàs
bé? –va preguntar ell.
–És clar.
–Salta! –li
va cridar Ànakin, però Padmé ja estava movent-se, saltant des del pal per caure
just darrere del jove.
Després
van passar al costat del ferit i enfurismat acklay, i Obi-Wan es va afanyar a
agafar-se de la mà de la Padmé i pujar darrere d'ella.
Boba
Fett va cridar una altra vegada entusiasmat, igual que molts dels geonosians.
Però Nute Gunray no estava tan satisfet.
–Això no
va com se suposava que hauria d'anar! –li va cridar al Comte Dooku–. Se
suposava que havia d'haver mort ja!
–Paciència
–va replicar el tranquil Comte.
–No! –li
va cridar Nute Gunray–. Jango, remata-la!
Jango va
mirar al neimoidià amb expressió divertida, i va assentir amb complicitat quan
el Comte Dooku li va fer un senyal perquè no es mogués.
–Paciència,
Virrei –li va dir Dooku a l'enfurismat Gunray–. Morirà.
Mentre
parlava, i el seu interlocutor semblava a punt d'esclatar de ràbia, el Comte va
fer un gest en direcció a la sorra, i el neimoidià es va girar per veure a un
grup de droidekes sortir rodant per una porta lateral. Van envoltar al reek i
als tres presoners i es van desplegar per situar-se en posició de combat,
obligant a Ànakin a tirar amb força de la improvisada brida i a detenir a la
criatura.
–Ho veu?
–va dir Dooku amb calma.
Però la
seva expressió va canviar, ni que fos per un moment, quan va sentir un brunzit
familiar darrere d'ell. Va mirar ràpidament cap a la seva dreta per veure la
fulla porpra d'un sabre làser al costat del coll d’en Jango Fett, i després es
va tornar per veure qui l’empunyava.
–Mestre
Windu –va dir amb el seu típic encant–. Que agradable resulta que t'uneixis a
nosaltres! Arribes a temps de presenciar el moment de la veritat. Jo diria que en
aquests dos nois teus no els vindria malament una mica més d'entrenament.
–Em sap
greu decebre't, Dooku –va replicar Mace amb fredor–. L'espectacle ha acabat.
En dir
això, va fer una ràpida salutació amb el seu brillant sabre làser, un senyal
acordat, i va tornar a situar-lo al costat de Jango Fett.
Al llarg
de tot l'estadi va tenir lloc una fogonada sobtada i sincronitzada quan un
centenar de Cavallers Jedi van encendre alhora els sabres làser.
La
multitud va callar per complet.
Després
de reflexionar un moment, el Comte Dooku es va tornar només una mica, mirant a
Mace Windu de cua d'ull.
–Valent,
però imprudent, el meu vell amic Jedi. Us superem en nombre de forma
aclaparadora.
–Jo no
ho crec així –contrarestà en Mace–. Els geonosians no són guerrers. Un Jedi ha
de valer per un centenar d'ells.
El Comte
Dooku va mirar per tot l'estadi, somrient més encara.
–Jo no
pensava en els geonosians. Com creus que acabarà un Jedi si s'enfronta a mil
droides de combat?
Ho havia
calculat a la perfecció. Mentre acabava de parlar, una filera de droides de combat
va baixar pel passadís situat darrere d’en Mace Windu, disparant els seus
làsers. El Jedi va reaccionar a l'instant, girant i movent el sabre làser per
desviar la gran quantitat de trets, tornant-los contra els seus atacants. Sabia
que aquests pocs droides eren la menor de les seves preocupacions, ja que en
mirar al seu voltant va veure per què estava Dooku tan tranquil: milers de
droides de combat apareixent per cada rampa i llotja, així com a la sorra de
sota.
La
lluita no va trigar a començar, i tot l'estadi es va omplir de l’udol dels
làsers, dels Jedi saltant i girant, intentant agrupar-se en formacions
defensives, desviant frenèticament els trets amb les seves armes. Els geonosians
es van dispersar, alguns intentant atacar als Jedi i morint en l'intent, i
altres només escapant del tiroteig.
Mace
Windu va girar sobre si mateix, adonant-se que tenia darrere als seus enemics
més perillosos. Es va enfrontar a Jango Fett i es va descobrir davant del canó
d'un llançaflames.
Un raig
de foc va buscar al Mestre Jedi, calant en els seus folgades robes. En tenir
tan a prop, tant a Dooku com al caça-recompenses, i estant en una posició tan
vulnerable, el Mestre Jedi es va allunyar d'un salt, emprant la Força per
sortir de la llotja i aterrar a la sorra. Es va treure la túnica i la va tirar
a terra.
La
lluita s'intensificava al seu voltant, combatent alguns Jedi amb dotzenes de geonosians
a les llotges, mentre molts altres baixaven a la sorra per unir-se al combat
contra la principal concentració de droides de combat. Mace va fer un bot en
veure que l’enfereït i encabritat reek llançava pels aires a Obi-Wan, Ànakin i
Padmé. Va fer un senyal als altres Jedi, però no era necessari, ja que els més
propers ja corrien cap als seus vulnerables companys, llançant-los sengles
sabres làser.
Quan
aquests dos van encendre les seves armes, la d'Ànakin verda i la d'Obi-Wan blava,
i Padmé es va posar entre ells empunyant una pistola abandonada, Mace va
respirar una mica més tranquil.
Però
només per un moment. El Mestre Jedi va tornar a ser una figura borrosa en
moviment, girant enèrgicament la seva fulla per desviar la pluja de raigs làser
que partia cap a ell des d'una multitud de droides de combat. Poc després
s'unia a Obi-Wan al centre de la sorra, i els dos es van posar en moviment,
esquena contra esquena, desplaçant-se cap una multitud de droides, abatent-los
primer amb trets desviats i després tallant-los amb els sabres làser, girant a
l'uníson enmig d'ells. Obi-Wan atacava la part superior dels droides, però quan
alçaven les seves defenses de la manera adequada, els dos Jedi giraven i Mace
atacava per sota, tallant als droides en dos.
Darrere
d'ells, Ànakin i Padmé lluitaven de forma similar, esquena contra esquena, amb Ànakin
movent-se de forma defensiva, desviant tots els trets que arribaven fins a
ells, mentre Padmé triava els seus objectius amb cura i enderrocava droide rere
droide i geonosià rere geonosià.
Però
malgrat els seus valents esforços, tot i els munts d’enemics enderrocats, tant geonosians
com droides, va començar a ser evident quin seria el resultat final, ja que els
Jedi començaven a retrocedir davant l'aclaparadora superioritat numèrica. La
retirada general es realitzava cap a la sorra, encara que era una zona que els
proporcionaria molt poc respir. A més dels droides i els Jedi, a la sorra hi
havia els dos monstres supervivents campant embogits, atacant tot el que
trobaven al seu pas.
***
C-3PO va
entrar en aquest remolí, o almenys ho va fer el seu cos amb el cap d'un droide
de combat fermament subjecte a ell. Però l’heterogeni droide no va trigar a
rebre un tret just al coll. Va caure a terra, i el cap del droide de combat va
rebotar allunyant-se del cos.
A
l'altre costat de la sorra, en un túnel, i dirigint-se cap a la llum del sol,
hi havia el cap de 3PO unida al cos d'un droide de combat, i en aquest moment
va notar una sensació distant.
–Les
meves cames no es mouen! –va cridar, tot i que les seves cames actuals
s'estaven movent–. He de necessitar lubricant.
***
Aquest
escenari, massa caòtic per realitzar moviments coordinats i predeterminats, era
ideal per improvisar alguna cosa.
Just el
tipus de combat en el qual la Padmé destacava. Disparant la pistola a cada pas
que donava, va córrer fins al mateix carro d'execució que havia conduït a la
sorra a Ànakin i a ella, i va pujar sobre de la confusa bèstia orray que tirava
d'ell.
Darrere
d'ella anava Ànakin, movent el sabre làser com una taca en moviment, desviant
els trets que els feien contra els droides de combat. Va saltar al carro i
Padmé li va donar una puntada de peu a l’orray.
Van
començar a recórrer la sorra, vorejant-la, passant per sobre dels droides i geonosians
caiguts, amb Padmé disparant una vegada i una altra, mentre Ànakin era més devastador
encara en desviar tots els trets que dirigien contra ells.
***
C-3PO va
entrar en aquest remolí, i d'haver-se-li pogut desorbitar els ulls per la
sorpresa i el terror, segurament hagués estat així.
–On som?
–va cridar–. Una batalla! Oh, no! Només sóc un droide de protocol. No em van
construir per això. No puc fer-ho! No vull acabar destruït!
L’apedaçat
droide va durar gairebé tant de temps com la seva altra meitat, caiguda a
l'altra banda de la plaça. Es va tornar per veure el Mestre Jedi Kit Fisto, que
el va empènyer amb la Força, enderrocant-lo a terra. A continuació, l'àgil Jedi
va fer una pirueta i va fer caure d'un salvatge gir del seu sabre làser al
droide de combat situat just darrere de 3PO. Aquest es va ensorrar sobre de la
caiguda forma de 3PO.
–Socors!
Estic atrapat! No puc aixecar-me! –va gemegar, sense aconseguir cridar
l'atenció de ningú.
Excepte
d'un de sol.
R2-D2 va
rodar dins del circ i va anar sortejant la carnisseria i el perill.
***
Cap
nombre de droides de combat podia separar Mace i Obi-Wan, de tan perfectes que
eren els seus moviments, tan en sintonia l'un amb l'altre. Però el cos del reek
era excessiu fins per a dos sabres làser, i quan la furiosa bèstia va carregar
contra els dos Jedi, no els va quedar més remei que separar-se.
El reek
va seguir a Mace, i aquest va haver de moure el sabre a cegues per mantenir-lo
a ratlla. Va aconseguir que retrocedís, fins que el va envestir fent-li deixar
anar el sabre làser. Va tornar a enfrontar-se a la bèstia, i suposà que podria
sortejar-lo amb facilitat i recuperar de pas l'arma, però llavors un home amb
una motxilla-coet es va interposar en el seu camí, apuntant-lo amb un làser.
Mace va
recórrer a la Força i va recuperar el sabre làser, movent-se com el llampec per
bloquejar el primer tret d’en Jango. Quan aquest va fer el segon tret, el Jedi
controlava més la situació i va poder desviar-lo cap al propi caçador de
recompenses. Però Jango s'havia mogut ja, desviant-se a una banda i efectuant
una sèrie de trets en direcció al seu enemic.
Però es
va veure interromput pel reek. Incapaç de distingir entre amics i enemics, la
criatura va carregar contra Jango, que va aconseguir encertar-lo diverses
vegades, detenint tot just a la bèstia, que finalment el va envestir. El reek
va continuar atacant, intentant trepitjar-lo mentre rodava desesperat per la
sorra. Però Jango era ràpid, i cada vegada que la bèstia se li acostava, ell
disparava una vegada i una altra contra el ventre de l’enfurismat reek.
Per fi,
l'enorme criatura va trontollar i, quan es va desplomar, Jango va rodar cap a
un costat, situant-se davant d’en Mace.
El Jedi
va anar immediatament a per ell, movent el sabre làser. Jango el va esquivar i
es va elevar en l'aire usant els coets, intentant mantenir les distàncies amb
la mortífera fulla i efectuant algun tret ocasional contra Mace.
Mace va
haver d'admetre que l'home era bo. Molt bo. Més d'una vegada va tenir el Jedi
que bloquejar i desviar algun dels seus trets fets a la desesperada. Però es va
mantenir a l'ofensiva, obligant a Jango a defensar-se de les successives
estocades.
Un pas
en fals i...
I
llavors va succeir, de cop i volta. Mace va donar una estocada llarga a
l'esquerra, frenant per donar una altra cap a endavant, abans de girar l'arma i
agafar-la a l'inrevés per donar un tall d'esquerra a dreta. Va donar una volta
completa per bloquejar el següent tret, però no va arribar cap tret.
L'últim
tall invertit d'esquerra a dreta havia estat un tall net. El cap d’en Jango
Fett va volar separant-se de les seves espatlles i va caure fora del seu casc
per aturar-se en la pols.
***
–En línia
recta –es va dir Obi-Wan quan l’acklay va carregar contra ell, tallant l'aire
amb les seves enormes pinces.
Va
saltar a l'esquerra, a la dreta i va rodar cap endavant, cap a la bèstia, entre
les seves poderoses potes i les espetegants pinces, aixecant-se per obrir un
forat al pit de la criatura amb el seu sabre làser prestat.
L’acklay
es va tirar cap endavant, intentant aixafar-lo amb la seva massa, però el Jedi
va saltar cap amunt, va aterrar en el seu llom sense problemes i li va clavar
l'arma repetides vegades abans d’allunyar-se altre cop d'un salt.
–En línia
recta –va tornar a dir-se, mentre la furiosa bèstia tornava a carregar contra
ell.
Obi-Wan
va notar en l'últim segon el tret làser que anava cap a ell des d'un costat, i
va baixar el sabre per desviar-lo en direcció a la cara de l'acklay.
La
criatura tot just va disminuir el pas i el Jedi va haver de llançar-se al sòl
per esquivar una espetegant pinça.
Va rodar
a un costat per evitar una de les seves potes i se les hi va arreglar per donar-li
un altre tall, obrint-li una ferida profunda.
L’acklay
udolà i va tornar a atacar, i més trets làser van buscar al Jedi.
El seu
sabre es va moure furiosament, encegadorament, redirigint contra la bèstia un
tret rere l'altre, aconseguint alentir-la i al final estabornir-la.
El Jedi
va córrer cap a ella i va saltar per ensorrar-li l'arma en ple rostre. Va
recolzar el peu a l'espatlla de la criatura i va córrer per sobre. Va sentir
com aquesta es desplomava sota ell, removent-se a la gola de la mort, però va
saber que la lluita havia acabat i va córrer a enfrontar-se amb els droides de
combat.
Però
aquesta batalla estava lluny de ser guanyada, i lluny del triomf. Mace Windu
havia acabat per llavors amb Jango Fett i, més enllà, Ànakin i Padmé
continuaven amb el seu brillant treball en equip darrere de l'enderrocat carro
d'execució. Ànakin desviava tots els trets que els hi arribaven i Padmé abatia
un droide rere l'altre. Tot i així, i malgrat que tots els Jedi que quedaven
seguien lluitant amb brillantor, els droides continuaven avançant, empenyent-los
fins a una posició sense esperances.
***
–R2, Què
fas aquí? –va preguntar C-3PO quan el seu petit amic va passar rodant al costat
del seu cos atrapat.
Per tota
resposta, R2-D2 va llançar una ventosa des d'un dels seus compartiments,
subjectant-la amb força al cap de l’androide de protocol.
–Espera!
–va cridar aquest quan el robot de navegació va començar a tirar–. No! Com
t'atreveixes? Tires massa fort! Deixa d’arrastrar-me, cap de plom!
Va notar
les espurnes quan el seu cap es va deixar anar finalment del cos del droide de
combat, i llavors R2-D2 la va arrossegar fins on estava el seu veritable cos.
R2 va treure el seu braç soldador i va començar a unir el cap de l’androide de
protocol.
–Ves amb
compte, R2! Podries cremar els circuits. Segur que m'estàs posant el cap dret?
***
Més Jedi
van caure sota l'aclaparadora cortina de trets. Menys de la meitat d'ells
seguien en peu.
–Ens queden
poques sortides –li va dir Ki-Adi-Mundi al cansat i ple de sang Mace Windu.
Aviat es
van veure reduïts a poc més de vint, tots ells agrupats, mentre files i files
de droides de combat en posició d'atac descendien per tot l'estadi.
I
llavors, tot moviment es va aturar.
–Mestre
Windu –va cridar el Comte Dooku des de la llotja dels dignataris. La seva
expressió evidenciava que havia gaudit amb l'espectacle del combat–. Heu
lluitat valentament. Això serà una cosa digne de recordar-se en els arxius
històrics dels Jedi. Però s’ha acabat.
Va fer
una pausa i va mirar al seu voltant, conduint les mirades dels atrapats Jedi a
les files i files d'enemics encara aturats en posició d'atac.
–Rendiu-vos
–va ordenar Dooku–, i se us perdonarà la vida.
–No ens
convertirem en ostatges perquè negociïs amb nosaltres, Dooku –va dir Mace sense
el menor titubeig.
–Llavors
ho sento, vell amic –va dir el Comte Dooku, en un to amb el qual no semblava sentir-ho
molt–. Us haurem de matar.
Va alçar
la mà disposant-se a donar el senyal, i va mirar al seu exèrcit allà reunit.
Però,
llavors, Padmé, esgotada, bruta i plena de sang, va alçar la mà cap al cel i va
cridar:
–Mireu!
Tots els
ulls es van tornar per veure a mitja dotzena de fragates que descendien sobre
la sorra, en un estrident núvol de pols que embolicà als Jedi, i dels costats
desembarcaven soldats clon.
Una
pluja de trets làser va acabar amb els nouvinguts, però les naus tenien els
escuts aixecats, i protegien el desembarcament dels seus guerrers.
El
Mestre Yoda va aparèixer en la comporta de descens, enmig de la sobtada
confusió i la fogonada dels trets làser, i va saludar a Mace i als altres.
–Jedi,
en marxa! –va cridar Mace, i els supervivents van córrer cap a les naus més
properes, pujant a bord d'elles. Mace va pujar al costat d’en Yoda, i la seva
nau es va elevar immediatament, disparant els canons, destruint i dispersant
als droides de combat a mesura que s'allunyava de la sorra.
Mace amb
prou feines podia creure l'increïble espectacle que es desplegava davant seu,
en el qual milers de naus de la República carregaven contra la flota de la
Federació de Comerç, alhora que desembarcaven a desenes de milers de soldats
clon en la superfície del planeta. Darrere seu, Yoda continuava dirigint el
combat.
–Més batallons
a l'esquerra –instruí al seu assistent, que ho transmetia als comandants de
camp–. Envoltar devem, i dividir-los després.
***
Després
de molts minuts d'un fulgor tan brillant que feia mal als ulls de C-3PO, R2-D2
va retreure el seu braç fonedor i va llançar un xiulet indicant que havia
acabat la feina, que el cap de 3PO tornava a estar on devia.
–Oh, R2,
has tornat a recompondre’m! –va cridar l’androide de protocol, i se les hi va
arreglar per aixecar-se amb cert esforç.
Llavors,
es va adonar per la pluja de trets que s’entrellucava fora del túnel, i pels
molts impactes que rebotaven fins a l'interior, que estava lluny d'estar fora
de perill, així que es va girar i va començar a allunyar-se. Desgraciadament
per a ell, R2-D2 encara no havia deixat anar el projectil ventosa del seu
front. El cordó es va tensar, i 3PO va caure d’esquenes.
R2 va
emetre un xiulet de disculpa en rodar fins a ell, separant i recollint la
ventosa en passar.
–No
oblidaré això! –va cridar 3PO indignat, i va tornar a aixecar-se per sortir darrere
del seu irritant amic.
***
Quan les
fragates es van enlairar i els droides de combat van sortir darrere d'elles, Boba
va trobar per fi una oportunitat de baixar a la sorra. Va cridar repetidament
al seu pare, anant d'un munt a un altre de cadàvers. Va passar al costat de
l’acklay mort, i després al costat del reek, mentre cridava a Jango, però
sabent en el fons el que havia passat, perquè el seu pare, que sempre estava
amb ell, ja no ho estava.
I
llavors va veure el casc.
–Pare –va
dir el nen.
Les
cames li van flaquejar i va caure de genolls al costat del casc buit d’en Jango
Fett.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada