L'atac dels clons (XXIV)

Anterior

Capítol 24

L'Arxiduc Poggle el Menor va conduir al Comte Dooku i els altres al centre de comandament geonosià, una enorme sala amb una pantalla circular en el centre i molts altres monitors a les parets. Els militars geonosians controlaven i dirigien la creixent batalla des d'aquest lloc.

Poggle es va dirigir per parlar amb un comandant, tornant després amb gest furiós al costat de Dooku i Nute Gunray.

–Han bloquejat totes les comunicacions –els informà–. Estem sent atacats per terra i per aire!

–Els Jedi han reunit un gran exèrcit! –va cridar Nute Gunray.

–D'on l’han tret? –va preguntar Dooku, aparentment desconcertat–. Això és impossible. D'on han pogut treure un exèrcit tan de pressa?

–Hem d’enviar al combat a tots els droides disponibles – va exigir Nute Gunray.

Però Dooku negava amb el cap, mentre contemplava la miríada d'escenes de combat, les moltes batalles i explosions que tenien lloc per tota la zona.

–Són massa –va dir el Comte amb resignació–. No trigaran a envoltar-nos.

Mentre parlava, els tres es van sobresaltar quan la pantalla central va brillar encegadora, mostrant l'explosiva destrucció d'una important posició defensiva.

–Això no va gens bé –va admetre Nute Gunray.

–Ordeni una retirada –li va dir Poggle, tremolant amb tanta força que semblava a punt de desplomar-se–. Vaig a ordenar a tots els meus guerrers que s'ocultin a les catacumbes!

Mentre acabava de parlar, va fer un senyal a diversos dels seus comandants, i aquests es van tornar cap a les seves comunicadors, donant l'ordre.

–Hem de fer que el gruix de les nostres naus torni a l’espai! –va cridar un dels assistents d’en Gunray, i aquest va assentir mentre pensava en aquestes paraules, en les devastadores escenes que tenien lloc a les pantalles.

–Jo me’n vaig a Coruscant –va anunciar Dooku–. El meu Mestre no permetrà que la República surti ben lliurada d'aquesta traïció.

Poggle el Menor va creuar la sala fins a una consola on va teclejar una sèrie de codis, fent aparèixer un plànol hologràfic d'una arma de la grandària d'un planeta. Unes tecles més i va carregar el pla en un disc que va treure de la seva tronera i va lliurar a Dooku.

–Els Jedi no han de trobar els nostres plans –va insistir l’Arxiduc–. Estarem perduts si descobreixen el que planegem crear.

–M’emporto els plànols amb mi –va dir Dooku agafant el disc–. Els plànols estaran molt més segurs amb el meu Mestre.

Fent una reverència cortesa, el Comte va sortir de la sala.

***

Obi-Wan, Ànakin i Padmé s’ajupiren al costat obert d'una de les fragates a mesura que sobrevolava el creixent camp de batalla que hi havia fora del circ, disparant els canons làser i bloquejant el foc dels droides amb els seus escuts.

Sota ells, els soldats clon creuaven el camp de batalla en motos speeder, sortejant obstacles alhora que disparaven.

–Són bons –va comentar Obi-Wan, i Ànakin va assentir.

Però la seva atenció va tornar a la seva pròpia situació, ja que la fragata s'acostava a una enorme nau de la TecnoUnió, i disparava els seus canons làser contra el gegant amb poc efecte visible.

–Apunteu sobre les cèl·lules de combustible! –li va cridar el padawan a l'artiller, i aquest va llançar la següent andanada després de realitzar uns petits ajustos.

Enormes explosions van fer tremolar la nau estel·lar que va començar a inclinar-se ominosament a un costat, i tant la fragata com els altres vehicles propers es van apartar quan va caure l'enorme nau.

–Bona idea! –Felicità Obi-Wan al seu aprenent, abans de cridar a la tripulació–: Aquestes naus de la Federació es disposen a enlairar-se! A per elles, de pressa!

–Són massa grans, Mestre –va replicar Ànakin–. Hauran d’ocupar-se'n les tropes de terra.

***

La fragata rugia sobre el camp de batalla, disparant els seus canons, mentre explosions esclataven al seu voltant, en una escena d’espectacular destrucció i frenesí. Mace Windu va bellugar el cap i va mirar a Yoda. Els dos eren Mestres Jedi, però cap havia vist abans un caos semblant.

–Capturar a Dooku devem –va dir Yoda, amb veu tan tranquil·la i ferma que era tot l’agafador que necessitava Mace en aquest tumultuós moment–. Si escapar aconsegueix, més sistemes a la seva causa s'uniran.

Mace va mirar al diminut Mestre i va assentir esquerp.

–Capità, aterri en aquest punt d'allà –va ordenar al clon que pilotava la fragata, i l’obedient pilot va aterrar ràpidament la nau, de la qual van saltar Mace, Ki-Adi-Mundi i una tropa de soldats clon, però Yoda no va anar amb ells.

–Al centre de comandament d'avantguarda, dueu-me –va demanar, i la fragata es va elevar per baixar després, en la relativa seguretat de la posició establerta com a centre de comandament. El comandant clon va anar a l'oberta porta de desembarcament.

–Mestre Yoda, totes les posicions d'avantguarda segueixen avançant.

–Molt bé, molt bé –va dir en Yoda–. A la nau estel·lar més propera tot el foc concentreu.

–Sí, senyor!

El comandant clon va arrencar a córrer, organitzant als seus homes a mesura que s'allunyava. Poc després, els grups d'avantguarda triaven els seus blancs d'una manera més coordinada, i el foc concentrat va tenir èxit allà on no ho havien obtingut les descàrregues esporàdiques, enderrocant una nau estel·lar rere altra.

***

La fragata va disminuir la marxa i va descendir bruscament, envoltant l'emplaçament d'un droide d'artilleria, sortint per darrere d'ell prou ràpid com perquè el sistema estacionari pogués rotar i atacar-lo. Una furiosa andanada va destruir completament la posició defensiva, però aquesta va aconseguir llançar un únic tret al cuirassat que va fer que trontollés amb força.

–Agafeu-vos! –va cridar Obi-Wan, agafant-se a la vora de l'oberta porta de desembarcament.

–No se m'acut una idea millor! –li va cridar Padmé en resposta.

Obi-Wan va somriure en la seva direcció, o començar a fer-ho, quan va veure a un speeder geonosià perdre’s en la distància, amb una figura inconfusible en l'oberta cabina. Dos caces flanquejaven l’speeder, i el trio s'allunyava del fragor del combat.

–Mireu! Allà!

–És Dooku! –va cridar Ànakin– Ataquin-lo!

–Estem sense munició, senyor –va replicar el Capità clon.

–Segueixi-la! –va ordenar Ànakin.

El pilot es va inclinar a un costat, descendint amb rapidesa per iniciar la persecució del Comte fugat.

–Necessitarem una mica d'ajuda –va remarcar Padmé.

–No, no hi ha temps –va dir Obi-Wan–. Ànakin i jo ens encarregarem d'això.

I a mesura que la fragata s'apropava al seu objectiu, els caces que flanquejaven a Dooku es van separar sobtadament d'ell, un a l'esquerra i l'altre a la dreta, donant mitja volta per entaular combat. El pilot clon de la fragata va estar a l'altura, sortejant els seus trets, però una descàrrega va fer tremolar la nau i el vehicle va alçar el morro. Obi-Wan i Ànakin van haver d’agafar-se amb força i lluitar per no caure per la porta oberta.

Padmé no va ser tan afortunada. En un instant estava al costat del padawan i al següent ja no hi era, veient-se llançada al buit.

–Padmé! –va cridar Ànakin. Tot semblava moure’s a càmera lenta, no va poder agafar-la, no va poder arribar fins a ella amb prou rapidesa.

Ella va colpejar el terra amb força, quedant-se immòbil.

–Padmé! –va tornar a cridar Ànakin, i llavors va cridar al pilot clon–. Baixeu la nau!

Obi-Wan es va parar davant seu, posant les mans a les espatlles del seu deixeble, amb fermesa i seguretat.

–No deixis que els teus sentiments personals interfereixin en el teu camí –va recordar al seu padawan. Es va tornar a pilot–. Seguiu aquest speeder.

–Baixeu la nau! –va bordar Ànakin, posant-se a una banda, mirant per sobre l'espatlla del seu Mestre.

Obi-Wan va tornar a mirar-lo, i aquest cop la seva mirada no era compassiva.

–Ànakin –va dir amb serietat, deixant clar que no hi havia lloc per a discussions–. Jo no podré vèncer sol a Dooku. Si l’atrapem podrem acabar aquesta guerra ara mateix. Tenim una missió a fer.

–No m'importa! –va cridar Ànakin. Va tornar a fer-se a un costat i a cridar al pilot–. Baixeu la nau!

–T’expulsaran de l'Orde Jedi –va argumentar Obi-Wan, i la seva fosca mirada no deixava lloc per a cap argument.

Aquest argument va colpejar a Ànakin amb força.

–No puc abandonar-la –va dir, amb una veu que era poc més que un murmuri.

–Recupera els sentits. Què creus que faria Padmé d'estar en la teva situació?

–Compliria amb el seu deure –va respondre, completament abatut.

Es va tornar per mirar cap a on havia caigut la Padmé, però estaven massa lluny, i hi havia massa pols per veure-la.

***

L'udol de les fragates ressonava a esquerra i dreta, intercanviant trets amb els emplaçaments d'artilleria làser. En terra, milers de soldats clon combatien als droides, i començava a ser evident que aquests nous soldats eren superiors. Cos a cos, un droide de combat podia ser rival per a un soldat clon, mentre que un superdroide de combat era molt més. Però lluitant en grup i avançant en formació, la capacitat d'improvisació dels soldats clon, reaccionant al canviant terreny de combat i seguint les ordres que els donava el seu comandant Jedi, els permetia apoderar-se ràpidament dels punts estratègics, de tot el terreny elevat i de la majoria de les posicions defensables.

La batalla no va trigar a continuar en el cel, quan les fragates de la República es van embrancar en el combat amb les naus de la Federació de Comerç que havien pogut enlairar-se, i contra aquelles que no havien arribat a aterrar. La majoria de les naus de la Federació de Comerç, localitzades al cinturó d'asteroides o que es trobaven en el perímetre immediat a la zona de combat, eren sobretot transports de tropes, per la qual cosa també hi guanyava terreny la República.

Al centre de comandament, un esgotat i brut Mace Windu s'unia al Mestre Yoda, i els dos van intercanviar una mirada que era una barreja d'esperança pel present i por pel futur.

–Vas decidir portar-los –va constatar Mace.

–Preocupant és –va replicar Yoda, amb ulls que parpellejaven lentament–. Dos camins oberts davant meu hi eren, i només aquest el retorn de molts Jedi oferia.

Mace Windu va fer que sí aprovant l'elecció, però Yoda es va limitar a mirar el caos i la destrucció que rugien al seu voltant i els seus grans ulls van parpellejar un cop més.

***

–Baixeu la nau! –va cridar Ànakin, movent-se cap a la cabina–. Baixeu!

–No! –va cridar Obi-Wan, agafant-lo amb brusquedat i donant-li la volta–. Oblida-la. Hem d'anar a per Dooku!

Ànakin va grunyir i va retorçar els braços dins dels del seu Mestre, trencant la seva abraçada, i apartant-se del seu costat.

–No, no ho farem! Aterri aquesta nau!

–No permetis que els teus sentiments personals s'interposin en el teu camí. Tenim una missió.

–No m'importa! Mitja volta! –Va dirigir aquestes últimes paraules al pilot, dotant-les del poder de la Força, i l'home va tirar una mica de la palanca, detenint la persecució del Comte Dooku.

–Ànakin, ella està bé! –va cridar Obi-Wan, fent que es tornés per veure la Padmé, novament dreta i fent-los senyals perquè continuessin.

Mentre Ànakin llançava un sospir d'alleujament, els soldats clon la van envoltar per defensar-la, escortant-la a lloc segur.

Obi-Wan va passar al costat d’Ànakin, dirigint-se cap al pilot.

–Segueixi aquest speeder!

La fragata va fer justament això, iniciant un vol baix. No van trigar a trobar l'speeder, estacionat al costat d'una gran torre. La fragata va baixar fins aturar-se, baixant una mica més i permetent que els dos Jedi saltessin a terra i correguessin cap a la porta de la torre. Sense minorar el pas, Ànakin la va creuar sabre làser en mà per trobar-se en un enorme hangar, amb grues, panells de control, remolcadors i taules de treball.

Van trobar al Comte Dooku dins, davant d'un panell de control, manipulant alguns instruments. A prop d'ell hi havia un petit veler interestel·lar, una nau elegant i resplendent, amb una barqueta circular posada sobre el seu doble tren d'aterratge, i les veles recollides cap enrere i en punta, com si fossin ales plegades.

–Vas a pagar per tots els Jedi que has matat avui, Dooku! –li va cridar Ànakin, movent-se decidit en la seva direcció. Una altra vegada va tornar a notar l'estirada d'un decidit Obi-Wan, retenint-lo.

–Atacarem junts. Tu a poc a poc per la...

–No! Acabaré amb ell ara! –va dir Ànakin apartant-se i envestint cap a ell.

–Ànakin, no!

El jove Jedi va atacar com un reek a la càrrega, amb el sabre làser verd disposat a partir a Dooku per la meitat. El Comte va mirar per la cua de l'ull, somrient com si això li divertís.

Ànakin no es va adonar. Li movia la ira, tal com li havia succeït amb els guerrers tusken.

Però aquest no era un enemic fàcil. La mà d’en Dooku es va moure cap al Jedi, enviant-li una empenta de la Força tan sòlida com podria ser-ho un mur de maons alhora que l’atrapava, elevant-lo amb un llampec blau de la Força.

El padawan se les hi va manegar per no deixar anar el sabre làser mentre s'elevava en l'aire, subjectat pel poder del Comte. Amb un gest, Dooku va enviar al seu contrincant a l'altra banda de la sala, estavellant-lo contra la distant paret, on va caure a terra, atordit.

–Com pots veure, els meus poders de Jedi són molt superiors als teus –va dir Dooku amb absoluta calma i seguretat.

–No ho crec –contrarestà Obi-Wan, movent-se cap a ell en un posat defensiu i calculat, sostenint el prestat sabre làser en diagonal cap avall, empunyant-lo a l'altura de l'espatlla.

Dooku va somriure i va encendre un sabre vermell.

Obi-Wan va avançar, primer a poc a poc, després més de pressa, atacant amb un cop de dreta a esquerra.

Però la fulla carmesina es va situar sota la blava amb un lleuger moviment, aixecant-se de sobte i desviant-la inofensiva cap amunt. Un lleuger moviment de canell, i Dooku va llançar una estocada cap endavant, obligant a Obi-Wan a tirar-se cap enrere. Aquest va intentar parar el cop, però per llavors Dooku havia retirat la fulla i assumit una perfecta posi defensiva.

La sobtada andanada d'atacs d'Obi-Wan va semblar exagerada i poc eficient contra aquesta posi, ja que Dooku va desviar tots els cops, un rere l'altre, amb un lleuger moviment, gairebé sense moure’s. Doncs, encara que Obi-Wan i la majoria dels Jedi eren espadatxins, el Comte Dooku era un esgrimidor, que emprava un estil de combat més antic i efectiu contra armes com el sabre làser, però no contra projectils o pistoles làser. Els Jedi íntegrament havien abandonat aquest antic estil de lluita, considerant-lo gairebé desfasat contra els actuals enemics de la galàxia, però Dooku s'havia aferrat tenaçment a ell, per considerar-la la més elevada de les disciplines de combat.

I en aquest moment, mentre tenia lloc la lluita entre el Comte i Obi-Wan, el vell estil va demostrar la seva validesa. Obi-Wan va saltar i girar, tallant de costat a costat, envestint i colpejant, però qualsevol moviment d’en Dooku semblava molt més eficient que els seus. Aquest seguia una línia recta, endavant i enrere, movent els peus per mantenir-se constantment en equilibri ja fos retrocedint o atacant de sobte amb devastadors envits que feien retrocedir aparatosament al seu enemic.

–Em deceps, Mestre Kenobi –es va burlar el Comte–. Yoda et té en molt alta estima.

Les seves paraules agullonaren a Obi-Wan per avançar amb una altra sèrie de cops, però el sabre d’en Dooku es va moure a esquerra i a dreta, alçant-se just per desviar a un costat la descendent fulla del Jedi. Aquest va haver de retrocedir de pressa, panteixant a la recerca d'aire.

–Vinga, vinga, Mestre Kenobi –va dir Dooku, corbant els llavis en un malèvol somriure–. Acaba amb els meus patiments.

Obi-Wan es va redreçar, passant-se l’arma d'una mà a l'altra i buscant on agafar millor. Llavors, va entrar en acció, atacant feroçment. Però aquesta vegada va mesurar millor els seus cops, invertint sovint l'angle, convertint un tall ample en una escomesa sobtada, i aviat va tenir a Dooku retrocedint, movent furiosament la fulla carmesina per mantenir-lo a ratlla.

Va seguir avançant, pressionant, però Dooku va continuar desviant els seus cops, fins que la seva pròpia inèrcia li va jugar una mala passada. Obi-Wan estava massa inclinat cap endavant, mentre que el seu contrincant mantenia un equilibri perfecte i estava constantment preparat per efectuar un contraatac.

Llavors va ser Dooku qui va atacar de sobte, endavant i enrere, tan de pressa que la majoria dels bloquejos i atacs d'Obi-Wan només colpejaven l'aire. I llavors aquest va haver de saltar cap enrere, una vegada i una altra, mentre les estocades del Comte s'acostaven més i més al seu blanc.

Dooku va avançar de sobte cap endavant, buscant la cuixa d'Obi-Wan. Aquest va baixar ràpidament la fulla per desviar-lo, però, per al seu horror, Dooku va canviar l'estocada per escometre novament, amunt i cap a l'altre costat. Obi-Wan no va poder aixecar l'arma a temps de bloquejar-lo, ni va tenir temps de retrocedir.

El sabre d’en Dooku es va enfonsar amb força a l'espatlla esquerra del seu adversari, tirant després cap enrere per retirar la fulla i buscar el seu objectiu inicial, enfonsant-se a la cuixa dreta. El Jedi va recular trontollant, relliscant i colpejant amb força contra el mur, però fins i tot mentre queia li atacava Dooku, movent el seu sabre cap a fora i cap a dins de la fulla d'Obi-Wan, arrancant-la de les mans amb una tirada sobtada i enviant-la lluny, rebotant per terra.

–I així acaba tot –va dir Dooku a l'indefens Obi-Wan.

Encongint-se d'espatlles, l'elegant Comte va alçar la fulla carmesina i la va baixar amb força cap al cap d'Obi-Wan.

Una fulla verda es va interposar en el seu camí, aturant-la amb una pluja d'espurnes.

El Comte va reaccionar immediatament, retrocedint i tornant-se per enfrontar-se a Ànakin.

–És molt valent per part teva, noi, però és una ximpleria. Suposava que ja hauries après la lliçó.

–Aprenc a poc a poc –va replicar Ànakin amb fredor, atacant tan sobtadament, amb tanta força, fent girar la fulla a tal velocitat que gairebé va semblar estar embolicat en llum verda.

Per primera vegada, l'expressió del Comte Dooku va perdre el seu somriure confiat i va haver d'esforçar-se per mantenir a ratlla la fulla d'Ànakin, esquivant més que parant. Va intentar posar-se a una banda, però es va aturar com si hagués xocat amb una paret, i va obrir molt els ulls en adonar-se que aquest jove padawan havia fet servir la Força per bloquejar la seva sortida, i enmig del seu atac.

–Tens poders inusuals, jove padawan –li va felicitar amb sinceritat.

Va recuperar el somriure, alhora que mantenia a poc a poc el pols del duel, situant-se d'igual a igual amb Ànakin, intercanviant envit amb espasada i obligant a l’Ànakin a esquivar i bloquejar tan sovint com intentava atacar-lo.

–És inusual –va tornar a dir Dooku–. Però tampoc n'hi haurà prou per salvar-te!

Li va atacar amb força, pensant en desequilibrar-lo i fer-li retrocedir com havia fet abans amb Obi-Wan. Però el padawan va aguantar tenaçment el terreny, movent de forma llampegant la fulla verda a esquerra, dreta i cap avall, amb tanta força i precisió que cap dels atacs d’en Dooku va aconseguir travessar les seves defenses.

***

A un costat, Obi-Wan s'adonava que la situació no duraria. Ànakin gastava molta més energia que l'eficient Dooku, i quant es cansés...

Sabia que havia de fer alguna cosa. Va intentar avançar, però va fer una ganyota de dolor i va caure cap enrere: el dolor era intens. Mentre es recuperava, va optar per emprar la Força per agafar el sabre làser.

–Ànakin! –va cridar, i li va llançar l'arma al jove padawan.

Ànakin el va agafar sense interrompre el ritme del combat, donant-li la volta i encenent-lo immediatament per unir-lo al combat.

Obi-Wan va observar admirat com Ànakin manejava els dos sabres làser en perfecta harmonia, girant-los al seu voltant amb precisió i velocitat encegadores.

I va observar amb un sentiment similar la manera en què el sabre làser vermell del Comte Dooku fuetejava cap endavant i cap enrere amb la mateixa precisió, bloquejant un atac rere l'altre i fins i tot contraatacant una o dues vegades per interrompre la fluïdesa de l'envestida d'Ànakin.

El cor li va fer un salt d'esperança a Obi-Wan quan Ànakin va carregar de sobte cap a endavant, aixecant la fulla verda de dalt a baix per carregar contra el Comte. Es va adonar de quina era la tàctica del seu deixeble, abans fins i tot de veure la fulla blava sortir des de l'altre costat. La fulla verda apartaria el sabre làser del Comte, alliberant el camí per al cop de la victòria.

Dooku va retrocedir increïblement de pressa, i la fulla verda d'Ànakin només va colpejar l'aire.

El seu enemic va contraatacar immediatament, interceptant la fulla blava. La mà del Comte es va moure dins i fora, envoltant el sabre làser amb un gir sobtat i arrencant-lo de la mà. Dooku va prosseguir amb la seva ofensiva, desequilibrant i fent retrocedir al sorprès Ànakin.

Aquest va lluitar tenaçment per recuperar el ritme del combat, però l'atac del seu adversari era incessant, llançant-li repetides estocades, fent-li retrocedir contínuament.

I llavors es va parar de sobte, i, gairebé per instint, Ànakin reaccionà, rugint i colpejant amb força.

–No! –va cridar Obi-Wan.

Dooku va reaccionar de forma sobtada, movent l'arma per interceptar no només la fulla verda del padawan, sinó el seu braç a l'altura del colze. Mig braç d'Ànakin va volar a una banda, amb la mà subjectant encara el sabre làser.

El jove va caure a terra, agafant agònicament el seu braç tallat.

Dooku va tornar a encongir-se d'espatlles amb resignació.

–I així acaba –va dir per segona vegada.

Però, mentre deia això, les grans portes de l'hangar de la torre es van obrir de cop, donant pas al fum de la batalla que es lliurava fora. I enmig d'aquest fum va entrar una figura diminuta, que en aquests instants semblava més alta que tots ells.

–Mestre Yoda –va panteixar Dooku.

–Comte Dooku –va dir Yoda.

Dooku va obrir els ulls per la sorpresa i va fer un pas cap a enrere, tornant-se per mirar de cara a Yoda. Va posar la fulla del seu sabre làser davant la cara i el va apagar, portant-lo a un costat en salutació formal.

–Has interferit en els nostres plans per última vegada.

Un gest de la seva mà lliure va enviar volant un tros de maquinària contra el diminut Mestre Jedi, semblant que anava a aixafar-lo.

Però Yoda estava preparat per a això i va gesticular al seu torn, apartant la maquinària amb la Força.

Dooku va moure les mans en direcció al sostre, alliberant grans pedres que van caure cap a Yoda.

Però les petites mans es van agitar i les pedres van caure a un costat, rebotant per terra al voltant de l’il·lès Mestre Yoda.

El Comte va proferir un grunyit i va estendre la mà, alliberant un llampec blau de la Força contra el diminut Mestre.

Yoda el va recollir en la seva pròpia mà i el va apartar amb esforç.

–Poderós t'has tornat, Dooku –va admetre Yoda, i el Comte va somriure, esborrant-se aquest somriure quan el mateix Yoda va afegir: –En tu el Costat Fosc sento.

–M'he fet més poderós que qualsevol Jedi –va replicar ell–. Fins i tot més que tu, el meu antic Mestre.

De la mà d’en Dooku van brollar més llamps, però Yoda va continuar agafant-los i desviant-los, semblant cada vegada més còmode en la seva posició defensiva.

–Molt d'aprendre tens –va remarcar Yoda.

Dooku va interrompre l'inútil atac amb els llamps.

–És evident que aquesta trobada no ho decidirà el nostre coneixement de la Força, sinó la nostra habilitat amb el sabre làser.

Yoda va agafar el seu sabre làser amb reverència, i la seva fulla verda brunzí a la vida.

El seu antic aprenent li va dedicar una salutació tensa, encenent el seu sabre, però a continuació, i una vegada concloses les formalitats, va saltar cap a Yoda, llançant-li una estocada sobtada i devastadora.

Però va ser una estocada que mai es va acostar al seu blanc. Yoda apartà la fulla amb prou feines un gest.

Dooku es va llançar llavors a un salvatge atac com no havia exercit contra Obi-Wan o Ànakin, vessant cops contra el diminut Mestre. Però aquest no es va semblar moure. Ni tan sols per fer un pas enrere o a un costat, però les seves subtils esquivades i els seus precisos bloquejos tornaven inofensives les ganivetades i les estocades que anaven en la seva direcció.

Això va continuar durant uns moments, però l'andanada de cops va acabar flaquejant eventualment, i el Comte va fer un ràpid pas enrere, reconeixent la futilitat del seu intent.

Però no prou ràpid.

Amb un sobtat esclat de Força pura, el Mestre Yoda va volar cap endavant. Va moure el seu sabre amb tanta velocitat que el rastre que deixava la seva brillantor va enfosquir el dels dos sabres làser d'Ànakin, en el moment àlgid del seu combat. Dooku no va cedir terreny, i el seu tall vermell va bloquejar amb brillantor cada cop, recolzant-se en el poder de la Força, doncs de no ser així, els cops d’en Yoda haurien travessat sense problemes les seves defenses.

Quan es disposava a iniciar el contraatac, Yoda va desaparèixer de la seva vista. Amb un gran salt, i fent una tombarella, va aterrar en perfecte equilibri darrere del seu adversari, disposat a atacar-lo amb força.

Dooku va invertir el sabre làser i va donar una estocada cap enrere, interceptant el cop. Després d'això, va deixar anar l'arma cap amunt, i va girar sobre si mateix, recollint-la abans que hagués pogut separar-la de la fulla d’en Yoda.

Rugint de ràbia, Dooku va recórrer a la Força, deixant que aquesta fluís a través d'ell com si la seva forma física fos només un mer conducte per al seu poder. Els seus reflexos van augmentar sobtadament i dramàticament, i va donar tres passos cap endavant i dos enrere, sempre en constant equilibri. La seva esgrima es basava en l'equilibri, en carregar endavant i enrere, en donar una estocada i retirar-se immediatament. Va atacar a Yoda amb un seguit d'hàbils moviments, a esquerra i dreta.

Però mai va poder donar un cop baix, ja que Yoda no semblava estar mai a terra. Ell saltava i girava, volant al voltant, bloquejant cada cop i responent amb hàbils atacs que feien retrocedir desesperadament a Dooku.

Aquest va atacar cap amunt, canviant l'angle del sabre làser i esperant que Yoda l’esquivés a l'esquerra. Però Yoda, anticipant-se en aquest moviment no va ser ni a esquerra ni a dreta, sinó que es va deixar caure a terra. El Comte s'havia retirat de l'estocada fallida, i va iniciar una segona, aquest cop cap avall, però el seu enemic també s'havia anticipat, tirant-se enrere, lluny de l'abast de la fulla.

Un sobtat cop d’en Yoda va fer retrocedir encara més al seu contrincant, desequilibrant-lo per primera vegada. Llavors, el Mestre Jedi es va allunyar, saltant cap amunt i tornant a atacar.

L’enfurismat i assetjat Dooku va buscar el cap de Yoda. Rabiós en fallar el cop, va recórrer a fer un tall.

La fulla verda d’en Yoda va bloquejar el cop, subjectant el sabre làser vermell, es van embrancar tots dos en un duel de fortalesa, tant física com en la Força.

–Bé has lluitat, el meu antic padawan –li va felicitar Yoda, i el seu sabre làser va començar a moure’s, una mica, fent retrocedir a Dooku.

–La batalla no ha acabat encara! –va insistir Dooku testarrut–. Això és només el principi!

Recorrent a la Força, va agafar una de les enormes grues de l’hangar i la va llançar contra Obi-Wan i Ànakin.

–Ànakin! –va cridar Obi-Wan, i va agafar la grua amb la Força, mentre Ànakin despertava amb un sobresalt i feia el mateix. Però ni tan sols units tenien energies suficients per aturar el seu descens.

Però Yoda si.

Yoda va agafar la grua i la va sostenir en l'aire, però per poder fer-ho va haver de deixar anar a Dooku. El Comte no va esperar i es va allunyar corrent, pujant la rampa del seu veler. Quan Yoda va començar a moure de costat la caiguda grua, el motor del veler rugia cobrant vida, i els tres Jedi van mirar impotents com s'allunyava el Comte Dooku.

Ànakin i Obi-Wan es van acostar fins a l’exhaust Yoda, i Padmé va aparèixer en aquest moment, corrent cap a Ànakin per a envoltar el jove greument ferit en una forta i desesperada abraçada.

–Un dia fosc aquest és –va xiuxiuejar Yoda.

Següent