El Llegat dels Jedi (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Tres ràfegues d'una banya van sonar mentre l'Obi-Wan i l'Ànakin corrien seguint el rastre. Van trobar a Samish Kash a uns metres del camí principal. Els vilatans es van agrupar al seu voltant, i un lliscant va arribar. Van carregar a Samish Kash a ell. L'Obi-Wan va veure la ferida de blàster prop del seu cor. Era un jove amb els cabells negres arrissats, vestit amb una simple túnica. Fins on l'Obi-Wan va poder observar, estava desarmat.

En Lorian Nod estava a prop, i el seu rostre es va inundar de dolor. Va reconèixer als Jedi amb una mirada, llavors va saltar a bord del lliscant que sostenia el cos d'en Kash.

L'Obi-Wan va veure a la distància a la jove de verd donar-se la volta. Les seves espatlles tremolaven. El caçador amb l'impressionant arsenal, va posar una mà sota el colze d'ella.

-Una assistent d'en Samish Kash -va murmurar un dels aldeans-. Ella va trobar el seu cos.

Definitivament ens caldrà parlar amb ella més tard, va pensar l'Obi-Wan. Va mirar a la dona jove i al caçador. Ara la seva ment estava fent un clic. Estaven discutint d'una forma que li suggeria que ells no eren desconeguts. L'Obi-Wan va començar a apropar-se discretament, esperant sentir alguna cosa casualment. Però ells es van mantenir en moviment fora del cercle de vilatans, la dona intentant apartar-se del caçador mentre encara parlava amb ell.

Mentre feia un ràpid moviment per marxar donant-se la volta, la seva caputxa va caure cap a enrere, i l'Obi-Wan va veure que tenia el cabell ros, que s'enrotllava al voltant del cap en atapeïdes trenes. Llavors va captar el centelleig dels seus grans ulls blaus. El caçador va parlar urgentment a la seva oïda.

-Són Floria i Dane -va dir l'Obi-Wan.

L'Ànakin va mirar cap on l'Obi-Wan li va indicar.

-El germà i la germana caça-recompenses que vam conèixer a Ragoon VI? Com pot estar segur? Això va ser fa molt de temps.

-Mira'ls amb cura.

L'Ànakin els va estudiar.

- Té raó. Què fan aquí els caça-recompenses?

-És exactament el que m'agradaria saber.

Els Jedi es van moure ràpidament a través de la gent. Flòria i Dane es van posar a distància de l'enrenou.

-Si haguessis fet el que se suposava que havies de fer...- deia en Dane.

- Estàs dient que va ser culpa meva? -La veu de la Flòria estava ofegada per les llàgrimes i la ira-. Tu sempre...

-Tu mai... -. En Dane va deixar de parlar quan l'Obi-Wan i l'Ànakin se'ls van acostar.

-He de confessar que mai vaig esperar veure'ls una altra vegada -va dir l'Obi-Wan.

La Flòria i en Dane van clavar els ulls en ells per una llarga estona.

-Forats negres i noves, són els Jedi -va dir en Dane-. Què fan vostès aquí?

Ara l'Obi-Wan podia veure els seus ulls blaus, de la mateixa manera que veia els de la Flòria.

-És exactament el que vull saber de vosaltres dos -va dir l'Obi-Wan, portant-los lluny dels altres, sota els arbres-. A qui estan caçant? Estan involucrats en la mort d'en Samish Kash?

- No! -va exclamar en Dane-. Érem els seus guardaespatlles!

-Òbviament, van fer un excel·lent treball -va dir l'Ànakin. La Flòria es va posar a plorar.

-El treball de caça-recompenses es va tornar massa perillós -li va respondre en Dane, donant-li a la seva germana un drap per eixugar-se les llàgrimes-. Hi havia tants de nosaltres per aquí, que tot l'honor s'havia perdut. Alguns estaven usant tècniques veritablement criminals.

-He vist uns quants -coincidí l'Obi-Wan.

-Així que vam decidir convertir-nos en guardaespatlles. És més simple. Samish Kash ens va contractar fa un parell de mesos per a la seva protecció. No va voler als grans pistolers a sou de costum o droides guàrdies. No volia que ningú ho sabés. Llavors la Flòria es va fer passar per una ajudant, i jo només vaig usar disfresses. Llavors va ser quan es va acordar aquesta reunió. En Samish ens va dir que fossim especialment curosos. Ell era el llaç que mantenia unida l'aliança espaiport Estació 88. Sense ell, tot s'esfondraria. Ell era en qui tots confiaven. Llavors va pensar que si algun bàndol volgués prendre el control de l'espaiport, anirien a per ell primer.

En Dane es va mostrar pertorbat.

-Llavors, en lloc de romandre a l'abast de la meva vista, o de la de Flòria, de la forma com ho havíem acordat, ell va desaparèixer. El vaig seguir, i...

- Tu el vas trobar mort?

-Estava allà -va dir en Dane-. Un tret al cor.

- I tu no vas veure res?

- Què importa això ara? -va preguntar la Flòria. S'havia assecat les llàgrimes i el seu rostre estava pàl·lid-. Ell és mort.

En Dane va sacsejar el cap.

- Em vaig demorar més del compte.

Va dirigir la seva mirada cap als arbres.

-Hauria de tenir...-. En Dane es va aturar bruscament i aclucà els ulls en direcció als arbres.

Sense dir cap més paraula, Dane va marxar. Va córrer cap a la seva motolliscant que era a prop en mode suspès. Va saltar sobre ella i va tocar el dos.

-Vinga, Ànakin -va dir l'Obi-Wan, sortint disparat-. Haurem de seguir-lo a peu.

Els arbres eren densos allà, i l'Obi-Wan podia veure davant que en Dane tenia problemes esquivant els troncs. Havia de baixar contínuament la velocitat. Òbviament algú estava caçant en una motolliscant davant seu, per la qual cosa apareixia i desapareixia entre l'arbreda.

Van escurçar ràpidament distàncies respecte a Dane a través dels espais entre els arbres. Quan estaven a alguns metres de distància, l'Ànakin va saltar alt per agafar-se de la branca d'un arbre. Usant l'impuls, es va balancejar cap endavant i va aterrar prolixament sobre la part del darrere de la motolliscant d'en Dane. La motolliscant va trontollar i es va precipitar cap al tronc massís d'un arbre. En Dane va deixar anar un agut crit. Tranquil·lament, l'Ànakin es va parar a la part posterior de la motolliscant i es va inclinar cap endavant per prendre els controls. Va esquivar el tronc, el va envoltar, i va tornar cap a on estava l'Obi-Wan.

- S'escaparà! -va cridar en Dane.

-Qui? -va preguntar l'Obi-Wan.

- No ho sé! Però crec que és qui va matar a Kash! -va cridar en Dane, agitat-. No sé d'on el conec, però el conec. És un caça-recompenses.

- T'importa si l'agafem? -va preguntar l'Obi-Wan a Dane.

Va posar en marxa la motolliscant.

-Emporteu-vos-la. Simplement vagin amb compte amb ell! -els hi va cridar després que l'Ànakin va posar els motors a màxima potència.

De sobte, l'Obi-Wan va sentir el desig de ser ell qui conduís el vehicle.

El sospitós va mirar cap enrere un cop, i va veure que encara el seguien. Va escollir una ruta difícil a través dels arbres. Els estrets espais eren difícils de travessar, especialment a altes velocitats. L'Ànakin va accelerar la motolliscant, girant constantment per arribar a les clarianes en millor angle, sense reduir mai la velocitat. Fregava les fulles i les branques. Guanyaven terreny, però l'Obi-Wan estava segur que perdria un braç o una orella durant el trajecte.

- Penses que podries anar una mica més a poc a poc potser? -va cridar l'Obi-Wan per sobre el so de les branques trencades i els sorollosos motors.

- I perdre'ns tota la diversió? -va preguntar l'Ànakin, executant un ràpid gir a l'esquerra, fent donar la volta la motolliscant, i donant una altra volta de tornada. L'Obi-Wan va intentar recobrar l'alè.

El terreny es va elevar bruscament. El sospitós va augmentar la velocitat. Es va llançar entre dos arbres, va perdre el control, i la seva motolliscant va fregar sobre el costat del següent arbre, i es va precipitar donant voltes esbojarradament. L'assassí va baixar d'un salt un moment abans que la motolliscant xoqués violentament contra un enorme arbre. Va colpejar el sòl i va córrer.

-El tenim ara -va dir l'Ànakin, encanonant el motor.

Alhora que passaven brunzint, l'Obi-Wan va notar un lloc borrós de grans taques marrons que esquitxaven els troncs d'arbres. Una estranya floridura? Es va preguntar. Els llocs tenien fils que onejaven en l'aire com potes. Es va adonar que eren potes.

Les aranyes. Gairebé de la mida d'un rosegador petit. L'Obi-Wan havia llegit sobre elles en les seves notes d'instruccions prèvies en el viatge cap a Null. No eren verinoses, però havien de cuidar-se d'elles.

- Ànakin, vés amb compte!

La llum del sol acabava de captar endavant els fils de seda de la teranyina gegant estesa entre els arbres. El motolliscant la va colpejar de front. La xarxa no es va esquinçar. Les xarxes de l'espècie d'aranya reclumi tenien un tramat tan resistent que podien aturar un vehicle en moviment.

I això va ser el que va succeir.

Següent