Capítol 14
Jango Fett va usar la
motxilla jet de la seva armadura mandaloriana per saltar a la sorra. Va aterrar
enmig de la lluita. El reek, el qual no feia distinció entre amic i enemic, va
intentar acabar amb ell.
Des de les graderies,
Boba va veure al seu pare fent tot el possible per esquivar-lo movent-se a dalt
i a baix i als costats, intentant sortir del seu camí. Es va mossegar la llengua
per no posar-se a cridar. Les seves urpes estaven esmolades com fulles.
Però Boba no
necessitava preocupar-se. El seu pare va rodar sense impediments, va saltar als
seus peus, i va procedir a matar la bèstia. Un parell de trets van acabar amb
el reek.
Llavors Jango Fett i
el Jedi, Mace Windu es van enfrontar, cara a cara, mentre la lluita es
desenvolupava al seu voltant.
Boba romania de
puntetes, intentant veure el que succeïa, al mateix temps que esquivava els
rajos que omplien l'aire com a insectes enutjats. Superandroides de combat, més
poderosos que els androides de combat, estaven dominant la batalla.
La pols s'elevava
formant un núvol. La sorra es va omplir de crits, el brunzit dels sabres làser
i els impactes dels rajos làser. Boba udolà:
–Papa! –Mentre
intentava veure’l enmig de la batalla.
I llavors ho va veure.
Va veure el sabre
làser baixant en arc mortal. Va veure volar el casc buit del seu pare. Va veure
com el cos del seu pare queia de genolls, com si resés.
Boba es va quedar
sense respiració quan va veure que Jango Fett queia sense vida en l'ensangonada
sorra.
–No! –Va plorar Boba. No, No pot ser!
L'impacte proper d'un
tret de foc làser va empènyer a Boba cap al sòl.
Va ensopegar caient al
terra, amb les oïdes xiulant, va veure que la sorra estava coberta amb cossos i
peces dels droides i els droidekes.
L’acklay i el reek
estaven morts. Els Jedi estaven superats en nombre però continuaven lluitant.
La bella dona estava just al mig, disparant contra els droides i els
geonosians.
Boba no podia veure ni
al seu pare ni al Jedi amb el qual havia estat lluitant.
Ho hauria somiat tot?
El moviment del sabre làser, el casc volant, el seu pare caient sobre els
genolls, per després caure al sòl com un arbre.
Una al·lucinació, va
decidir Boba. Això era! El seu pare estava en un algun lloc fora de perill en
les graderies.
Boba sabia que a Jango
no li agradava lluitar al costat dels droides. Jango Fett menyspreava als
droides perquè no tenien imaginació. La imaginació, solia dir, era la part més
important d'un guerrer.
Una al·lucinació, va pensar Boba, baixant per les escales cap
a la sorra.
Fins i tot sense
imaginació, els superdroides de batalla estaven guanyant la batalla. Estaven
programats per guanyar, o almenys per no rendir-se mai. I malgrat les seves
baixes, eren molt més nombrosos que els Jedi.
Els droides en les
graderies continuaven disparant, i els droides en la sorra continuaven avançant
contra no més de vint Jedi restants.
Romanien al centre de
la sorra, esquena contra esquena, amb sabres làser i armes al límit de la seva
resistència. Atrapats!
Els passadissos
estaven impracticables, així que Boba va saltar de seient en seient, cap a la
sorra. Els geonosians victorejaven mentre els droides avançaven per acabar amb
els Jedi. Llavors el Comte va aixecar la mà.
–Mestre Windu!
Silenci.
Boba es va detenir.
Què era el que veia? El Jedi contra el qual el seu pare havia estat lluitant
pujava les escales, cobert de pols i suor.
–Has lluitat amb
valentia, –va dir el Comte. –És digne de reconeixement.
Boba no va poder
seguir escoltant. Sabia que tot era mentida. Ho havia de ser.
Va continuar saltant
d'un seient a un altre, baixant cap a la sorra, empenyent i obrint-se pas entre
la multitud.
No podia pensar. No
volia pensar. Tan sols volia arribar a la sorra i trobar al seu pare, Jango
Fett, el qual li diria:
–No et preocupis,
Boba, tot ha estat un somni. Una al·lucinació.
–Ja s'ha acabat tot,
–va dir el Comte. –Rendiu-vos, i les vostres vides seran respectades.
–No serem ostatges amb
els quals negociar, Dooku.
–Llavors ho sento,
vell amic, –va dir el Comte. –Haureu de ser destruïts.
El Comte va assentir
amb el cap i els droides van començar a disparar contra el petit grup de Jedi
per acabar amb ells, quan de sobte la dona va mirar cap amunt.
Tothom en la sorra va
començar a mirar cap amunt.
Boba també es va
detenir i va mirar cap al cel.
Descendien naus
d'assalt de l'espai.
Una, dos, tres naus
d'assalt... sis en total.
Van aterrar al voltant
dels supervivents Jedi. Les portes de les naus es van obrir i els soldats van
sortir a dolls, baixant per les rampes i disparant contra els droides. Boba
coneixia bé aquests soldats, no obstant això estava sorprès de veure'ls. Els
Jedi van tornar a la nau, bloquejant els trets làser amb els seus sabres làser.
La batalla estava en
marxa de nou, però Boba amb prou feines s'adonava.
Va començar a córrer
de nou, saltant de seient en seient, baixant cap a la sorra, mentre les naus de
transport s’enlairaven, amb els Jedi encara pujant per les rampes. Alguns amb
prou feines agafats per les puntes dels dits mentre les naus s'elevaven.
S'estaven marxant. No
tan sols la bella dona, també el Jedi que ell i el seu pare odiaven. El Jedi
Obi-Wan; l'aprenent Jedi; i el lluitador de pell fosca anomenat Mace Windu.
Estaven escapant-se tots!
A Boba no li
importava. L'única cosa que li importava era trobar al seu pare. Va travessar
l'últim passadís, obrint-se pas atordit a través de la multitud.
Va saltar per sobre de
la paret per anar a parar a la sorra.
–Papa! Papa! On
estàs?!
La sorra sota els seus
peus estava impregnada de sang. Els cossos s'amuntegaven per tots els costats.
Un droide que havia
estat partit per la meitat anava movent-se en cercles, copejant armes, peces de
droide i cossos en totes direccions.
Una peça va anar
rodant fins als peus d’en Boba, va copejar el seu peu, i es va detenir.
Boba va mirar cap
avall i va veure el casc de Jango Fett.
Papa! Amb les estretes obertures per als ulls, era tan
familiar com la cara del seu pare. Més familiar, de fet.
Estava ensangonat, i estava
buit. Com l'espai en blanc al final d'un llibre.
Acabat. Fi de la
història.
Mentre queia de
genolls i recollia el casc del seu pare, Boba va saber que el malson que havia
vist des de les graderies no havia estat un somni.
Era real.
Tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada