Foc creuat (XVI)

Anterior

Capítol 16

–Bon treball, Teff!

Boba va somriure. El seu pare li havia cobert amb una manta coberta d'estrelles, i li ho va agrair. Però no sabia que el seu nom no era Teff? Era un nom estúpid per encobrir el seu...

–Respira, Teff!

Qui li havia llevat la manta?

–Desperta.

Boba va obrir els ulls. Va veure la cara preocupada de Garr.

Estaven en la resclosa d'aire. Li havien tret el casc. Va obrir la boca, va realitzar una aspiració profunda, i va ser com donar-li la mà a un vell amic.

Aire! Aire meravellós.

–Què ha passat? –Va preguntar.

–Ho vas aconseguir, –va dir Garr. –Després que ens salvessis. Utilitzant el tanc d'aire com si fos un coet. Això va ser enginyós.

–Cada acció genera una altra acció contrària i igual, –va dir Boba. –Crec que és un dels refranys del meu pare. Però què ha passat amb el salt?

–Ja ha tingut lloc. No ho notes? –Garr va posar la mà de Boba plana contra la mampara, i allà estava: el brunzit dels generadors d'oscil·lació de camp quàntic de la nau. –El salt, es va produir poc després d'entrar en la resclosa d'aire. Ho hem aconseguit per molt poc!

–Pels pèls–, va dir Boba mentre penjava el seu vestit espacial. –Però suposo que un metre és tan bé com un quilòmetre.

–Un altre dels refranys del teu pare? –Va preguntar Garr amb un somriure.

–On estaven els dos? –va preguntar Ulu Ulix quan Garr i Boba van tornar a la Sala d'orfes. Els seus tres ulls brillaven, estava enutjat. –Saben que hi ha una alarma general abans d'un salt. Se suposa que han de presentar-se aquí.

–Ho sento–, va dir Boba. –Ha estat culpa meva. Estàvem a la zona observació posterior. I jo... volia comprovar com es veien les estrelles des de l’hiperespai.

–Agraeixo la teva honestedat, Teff, –va dir Ulu Ulix, estovant-se. –Però les regles són les regles. Els dos quedeu reclosos a la Sala per a orfes durant un dia. I no fareu més exploracions per aquí.

–No, si us plau! –Va dir Garr. –Tenim deu anys! No podem estar perdent el temps en les coses que fan els nens petits.

–Sembla que una de les rescloses d'aire estaven obertes, –va dir Ulu Ulix amb un somriure burleta. –No sabreu res sobre aquest tema, veritat? Heu d’anar amb més cura. Si us agafen trencant les regles, em ficareu en problemes amb la Mestra Glynn Beti. I això és l'últim que volem!

–Això és l'última cosa que volem, –va dir Boba amb sinceritat.

Després d'aquell dia ombrívol, si Garr hagués volgut trobar a Boba, Garr hagués sabut on mirar.

La cabina d'observació posterior. El COP.

Boba estava observant i pensant. Sabia que havia de descobrir quin secret era el que Boba tenia i Dooku es pensava que tenia. Es va recordar de com Dooku s'havia molestat quan l'hi havia anomenat Tyranus. Per què aquest detall era tan important per a ell?

Llavors de sobte “per fi” Boba ho va entendre. Tyranus havia amagat al seu pare perquè l’ajudés a crear un exèrcit clon. Però ara el Comte Dooku estava lluitant contra l'exèrcit que havia ajudat a crear. Per què algú crearia un exèrcit per després lluitar contra ell? El que Boba tenia era un puzle, però estava segur que ell tenia una peça important, una peça que Dooku havia volgut destruir. Sent el Comte Dooku, estava lluitant contra la República, però, com Tyranus, havia ajudat a crear un exèrcit per lluitar per la mateixa República.

Boba va decidir guardar-se la informació per a si mateix de moment. L'instint que havia heretat del seu pare li feia pensar que li seria de molta utilitat per més endavant. Era part del llegat que li havia deixat el seu pare... per a millor o per a pitjor.

–Avorrit, –va dir Garr l'endemà, mirant cap a fora.

Boba havia d'estar d'acord. L’hiperespai semblava com el dibuix d'un nen maldestre dibuixant l'univers, com si estigués fent un esborrany.

–Aquestes línies són estrelles? –Va preguntar Garr.

–Són estrelles que semblen taques vistes des de l’hiperespai, –va dir Boba. –Quan deixem l’hiperespai, semblaran més com estrelles.

–Com aquesta taronja?

Boba va aixecar la vista del seu llibre Maniobres amb caces estel·lars. Ja havia estat observant a la petita taca de color pampalluguejant durant dies, gairebé indistingible enmig de la resta de taques.

–No és un estel, –va dir Boba a Garr. –I si no és un estel, significa que està igualant la nostra velocitat. Seguint-nos, tal vegada.

És curiós, va pensar. Hagués desitjat poder veure-ho millor.

–Ho sabrem molt aviat–, va dir Garr. –Ulu Ulix m'ha manat venir a buscar-te. Ens estem preparant per saltar de l’hiperespai, se suposa que hem de romandre a les nostres cambres.

–Anem, llavors, –va dir Boba. L'últim que volia era tenir problemes amb Ulu Ulix o la seva Mestra Jedi, Glynn-Beti. –Mantinguem-los contents!

El salt va transcórrer sense incidents. Només una estranya sacsejada, que causava un moment de mareig.

L'estat d'ànim dels orfes va millorar immediatament. Boba i Garr van anar a la cuina per prendre el seu primer menjar sense tenir contratemps. Dinar després d'un salt a l’hiperespai era com esmorzar després d'un llarg somni. Tothom estava emocionat.

–Hem d'estar prop de Bespin.

Aviat s'anunciaria des del pont. Els salts a l’hiperespai eren una mica impredictibles, però només una mica.

Després del dinar, tots van anar a la sala d'observació principal, per veure les estrelles. Tothom excepte Boba. Ell va tornar sol a la sala d'observació posterior.

Aquest petit estel, hi havia alguna cosa referent a ell que li intrigava. Va agafar el visor i va recórrer el mar d'estrelles buscant la tènue llum taronja.

Ja no destacava, com ho havia fet a l’hiperespai. Però el va trobar, just on ell havia pensat que estaria, exactament darrere del Candaserri.

Boba va augmentar la imatge per veure-la millor. Era una nau. Era petita, i estava a diversos quilòmetres de distància, però ajustava la seva velocitat i el seu rumb amb el del Candaserri.

Seguint-nos. Amagant-se. Per quin motiu?

El color taronja procedia del reflex de la llum de les estrelles en el casc oxidat i maltractat.

El casc tenia una forma familiar.

Boba es va assecar els ulls. Podria ser que estigués cansat, veient coses? Va pujar el zoom, amb el que va veure la nau més propera, fins que va poder veure les ales curtes, les cabines ratllades, els costats picats. Fins i tot podia veure els forats en la nau provocats pel vol a través del cinturó d'asteroides en el seu camí cap a Geonosis.

Va baixar els ulls. Estaven plens de llàgrimes, al mateix temps que tenia els punys premuts amb fúria.

La nau era una que ell coneixia molt bé. Era el llegat del seu pare, i havia estat robada per Aurra Sing.

Era l'Esclau I. 

Següent