La lluita per sobreviure (XXI)

Anterior

Capítol 21

Boba va trobar que li agradaven els fora de la llei de les llunes de Bogden.

El crim tan sols era un joc per a ells. Eren d'alguna manera com caçadors de recompenses.

–Coruscant és un lloc perillós, –va dir Honest Gjon, quan Boba li va explicar on anava.

–I car, –va dir Aia. –I tu no tens diners, sí?

–Tinc crèdits, –va dir Boba. –Suposo que hauran de ser suficients.

–Hi ha moltes formes d'aconseguir diners, –va dir Aia.

–Mitjançant el crim, per exemple, –va dir Honest Gjon. –Acostumo a tenir coneixement que alguns diners es mou entre Bogg II i Bogg IX. Uns quants aventurers amb una bona nau i una mica de sort poden agafar tot el que necessitin.

–Tu pots ser uns d'aquests, sí, –va dir Aia.

Boba estava intrigat. Els diners són poder.

–Estàs parlant de segrestar a algú? De robar?

–D'interceptar, més aviat, –va dir Honest Gjon. –No és exactament un robatori, atès que no són diners reals. Són crèdits falsificats. Són fets a Bogg II, llavors els envien en globus d'aire lleuger fins a Bogg IX on l'alineament de les llunes és el més correcte.

–Les atmosferes tiren dels globus i aquests passen d'un món a un altre, –va dir Aia. –Tal com hem fet nosaltres, sí.

–Un truc de contrabandistes, –va dir Honest Gjon. –I si traiem algun globus durant la seva ruta, ningú el trobarà a faltar.

–Es pensaran que simplement s'ha perdut, sí, –va dir Aia. –Per descomptat, recollir-lo en ple vol requereix un pilot molt bo amb una molt bona nau. També has de ser prou jove, sí.

–Vull un terç, –va dir Boba. –Quan hi anem?

–En deu minuts, –va dir Aia. Mirà a Honest Gjon i li va fer l'ullet. –Et vaig dir que ho faria, sí?

Des de l'espai, Bogg II semblava com una bola seca de fang, recoberta de muntanyes. Boba la va sobrevolar lentament, i va col·locar a l'Esclau I en una òrbita baixa dins de l'atmosfera.

–Sense llums, sense sistemes elèctrics, sense radio, –va dir Honest Gjon. –D'aquesta manera no podran veure'ns. La jugada consisteix a intentar agafar-los mentre ascendeixen. Si aconsegueixes acostar-te, l’introduiré dins de l’escotilla.

–Hem de deixar passar el primer, així no sospitaran gens, sí, –va dir Aia.

–Llavors recollirem el següent.

–Sona com un pla, –va dir Boba.

–Mira, –va dir Honest Gjon. –Aquí arriba el primer.

Li va passar a Boba un visor. Boba va veure un globus vermell pujant des d'una vall.

Va retornar a Aia el visor. El globus pujava amb rapidesa en la baixa gravetat.

Va passar com un raig entre l'espai turmentós d'ambdues llunes. Una góndola anava agafada sota seu, carregada amb una bossa de crèdits.

Diners! va pensar Boba amb un somriure. Els diners és poder! Si el seu pare ho pogués veure. Sabia que estaria orgullós.

–Aquí arriba, –va dir Honest Gjon. El segon globus ja estava arribant.

Hi havia una góndola fins i tot més gran penjant sota ell. El que significa més diners, va pensar Boba.

Aia el va seguir amb el visor mentre indicava a Boba cap a on havia de dirigir-se, mentre Boba guiava la nau.

–Cap enrere, ara cap endavant. Ara cap amunt, sí. Magnífic!

Honest Gjon va obrir la rampa i va empènyer el globus a l'interior.

–Agafa’l!

–Magnífic, –va dir Boba. –Ara tanquem la rampa i marxem d'aquí.

–Un de més, –va dir Aia.

–Pensava que el pla era agafar dos globus, –va dir Boba. –Ens veuran si ens quedem tant temps. Enviaran a algú a veure el que passa.

–Un més no pot fer mal, –va dir Honest Gjon, mentre li mostrava amb la mà una gran quantitat de crèdits.

I per què no? va pensar Boba. Més és millor. Si el llibre negre no ho deia, ho hauria de dir!

Va fer retrocedir la nau i la va col·locar en una posició estacionària, per adaptar-se a les diferents gravetats de les llunes al seu voltant.

–El número tres! –Va dir Aia. Honest Gjon va anar a obrir la rampa.

El globus vermell cada vegada estava més a prop. Honest Gjon va baixar per obrir la rampa i introduir-lo en la nau. La góndola que portava sota era fins i tot més gran que la del globus anterior.

Més diners! Més és millor, va pensar Boba amb un somriure.

–Oh, oh, –va dir Honest Gjon. –Tenim un petit problema.

–Esteu tots arrestat per falsificació, –va dir una veu ronca.

Boba es va girar i va veure a Honest Gjon en la porta de sortida. No estava sol. Al seu costat hi havia un soldat amb uniforme de seguretat, sostenint un làser.

Oh, no! Va pensar Boba.

–No són els nostres diners, –va dir Aia. –Tot és un error, sí. Els retornarem!

–I a qui li importa els diners? –Va dir el soldat, amb un cruel somriure. –Vaig a confiscar aquesta nau en nom de la llei. Això és contraban.

Boba estava pensant: De cap manera! Lliurar l'Esclau I, la nau del seu pare? Però què és el que podia fer amb aquesta arma apuntant a la seva cara?

Llavors va recordar una maniobra que Jango li havia ensenyat.

–Mou-te, nen –va dir el soldat. –I posa les mans on pugui veure-les. Ara!

–Sí, senyor. –Boba va posar el sistema en –TOT CAP ENDAVANT– i va introduir un retard de quatre segons. Llavors es va aixecar amb les mans damunt del cap i lentament va començar a retrocedir dels controls mentre comptava en silenci: quatre, tres…

El soldat va somriure.

–Així està millor, –va dir, alhora que es dirigia amb la seva arma cap a l’escotilla oberta. –Ara provareu una mica l'aire, vosaltres tres.

Dos, un...

Boba va inspirar profundament, es va agafar al seient de pilot mentre els motors tornaven a la vida i l'Esclau I saltava sobtadament cap endavant. El soldat, Aia, i Honest Gjon van sortir volant a través de la nau i van copejar la porta posterior amb un cop sord.

PAM!

Boba es va asseure en el seient i va llançar la nau en un gir tancat. Honest Gjon i Aia van agafar a l'atordit soldat, un de cada braç i el van portar fins a l’escotilla que encara estava oberta, i el van llançar fora.

Boba va fer ganyotes mentre posava la nau de nou sota control.

–Assassinat d'un soldat de seguretat. Ens hem ficat en un bon problema!

–Tenia un paracaigudes, sí, –va dir Aia.

–De totes maneres, no era un soldat, –va dir Honest Gjon. –Aquest uniforme era tan fals com els crèdits. Havia de ser algun tipus de guardià dels crèdits.

***

–Ho hem fet! –Va dir Boba mentre feia baixar la nau cap a la pista d'aterratge d'Honest Gjon. El seu cor encara bategava amb rapidesa, però havia salvat l'Esclau I. I havia fet una mica de diners, també.

–Quants crèdits hem aconseguit? –Va preguntar. –Els dividirem en tres parts, i així ens podrem anar d'aquí.

–Tinc males notícies, sí, –va dir Aia. –Tots els crèdits van sortir volant quan vam fer fora al soldat.

–Tots menys un, –va dir Honest Gjon. Va passar a Boba un xip de cent crèdits. –Agafa’l, te’l mereixes. I el vas a necessitar a Coruscant.

Boba va posar els diners en la seva butxaca al costat dels altres deu patètics crèdits que tenia. Encara que solament hagués fet un centenar de crèdits, sentia que Jango Fett hagués estat orgullós d'ell.

Havia sabut trobar el que necessitava saber en les llunes de Bodgen.

Fins i tot havia fet alguns amics (o, com Jango els hi hagués anomenat, aliats. No hi havia amics ni enemics. Tan sols aliats i adversaris).

Era el moment de dirigir-se cap a Coruscant i trobar a Tyranus.

Li va encaixar la mà a Honest Gjon, però Aia va insistir a donar-li una gran abraçada.

–Boba, continua la teva recerca, sí. Però vés amb compte. Ets massa confiat. Vigila la teva esquena, Sí?

–Sí, –va dir Boba. –Gràcies, Aia.

Es van abraçar una altra vegada, i llavors Boba va entrar a l'Esclau I per desenganxar.

Va ser tan sols quan ja estava en espai profund, quan ja estava preparant-se per saltar a l’hiperespai quan es va adonar que el xip de cent crèdits havia desaparegut de la seva butxaca.

Així que solament li quedaven deu crèdits.

Següent