El Llegat dels Jedi (XX)

Anterior

Vint-i-Anys Més Tard

Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker

CAPÍTOL 20

L'Obi-Wan no havia comprès el significat de les paraules d'en Qui-Gon. Hi havia volgut preguntar-li per elles després que la missió hagués acabat. Hi havia meditat sobre les seves paraules, les havia oblidat, les havia recordat una altra vegada, les havia apartat a la força, només per fer-les reaparèixer en la seva ment.

I ara, li obsessionaven.

Les Guerres Clon havien començat. La galàxia s'havia fracturat i la República amenaçava amb separar-se. Havien descobert que un antic Jedi, el Comte Dooku, guiava els Separatistes. Molts Jedi havien perdut les seves vides a Geonosis sis mesos abans. La tragèdia que la batalla va infondre al Temple, va fer a cada Jedi caminar amb pas ferm. La seva visió havia estat ennuvolada durant tant de temps. Es van adonar d'això, però la seva visió no es va buidar. Era com si una fosca cortina cobrís el Temple.

I alguna cosa havia canviat dins de l'Ànakin Skywalker. Una cosa que va posar inquiet a l'Obi-Wan. I ara una preocupació havia estat empesa al capdavant de la seva ment: El seu amor per Qui-Gon li havia encegat als defectes de l'Ànakin per massa temps?

La inquietud que sentia sobre l'Ànakin, el sentit de temor que tenia el poder per despertar-li d'un somni profund, ara tenia un soci: La convicció que era molt tard per a fer qualsevol cosa per ell.

El seu mestre no podia haver previst tot el que havia passat. Però hi havia col·locat un dit segur en el terreny en què l'Obi-Wan era més vulnerable. L'Obi-Wan havia obert el seu cor a l'Ànakin en la creença de Qui-Gon que l'Ànakin era "L'Escollit". S'havia esforçat massa? Hi havia passat per alt una cosa que no hauria d'haver passat per alt?

L'amor mai va encegar a Qui-Gon. Però m'ha encegat a mi.

Hi havia una distància massa gran entre ell i l'Ànakin ara, just quan necessitava mantenir al seu Padawan encara més a prop d'ell que abans. Cada instint li deia que l'Ànakin havia canviat profundament mentre van estar separats abans de la Batalla de Geonosis. Sabia que l'Ànakin havia anat a Tatooine i sabia que la mare de l'Ànakin era morta. Sabia que una estreta unió havia crescut entre l'Ànakin i la brillant senadora Padmé Amidala.

Va sentir que alguns d'aquests canvis eren per a millor. I altres no.

Era com si l'Ànakin s'hagués tornat més dur, i més reservat. Però l'Obi-Wan va veure una cosa clarament: Ànakin havia perdut l'aparença juvenil pròpia d'un noi. Ara era un home.

Qualssevol que van ser els canvis, no van portar la pau a l'Ànakin. L'Obi-Wan intuïa la inquietud del seu padawan, la seva impaciència. Va veure que l'Ànakin ja no sentia la mateixa sensació de pau al Temple. Volia estar-se movent sempre. Volia estar en algun costat sempre.

L'Obi-Wan estava a l'entrada de la Sala de Mapes del Temple, mirant-lo. Aquest era un lloc al qual l'Ànakin venia quan la seva ment estava intranquil·la. Per alguna raó, el seu padawan trobava tranquil·litzant posar a girar dotzenes de planetes hologràfics mentre veus entonaven els seus detalls: geografia, llenguatge, govern, costums. Fora del caos, l'Ànakin distingiria una veu. Llavors seguiria a una altra, després a una altra, fins que pogués sentir clarament cada veu enmig del murmuri.

L'Obi-Wan sabia que l'Ànakin s'havia tornat un expert en aquest joc. Els Hologrames donaven voltes al voltant del seu cap com insectes enfadats. Les veus eren una taca confusa per a l'Obi-Wan. No podia imaginar per què algú trobaria la pau mentre durava això. Quan va mirar, l'Ànakin va aixecar un dit i va afegir un altre planeta al batibull.

-Ànakin.

L'Ànakin no es va tornar. La majoria de les persones ho farien. En lloc d'això, va aixecar una mà. Un per un els hologrames planetaris van desaparèixer, les veus es van tallar completament fins que l'última veu aïllada va ser silenciada. L'Obi-Wan va notar que havia estat estudiant els metalls preciosos de Naboo. L'Ànakin es va parar i es va girar. L'Obi-Wan podia veure que l'Ànakin no estava acostumat encara a la seva nova mà artificial. Va moure aquest braç una mica més a prop del seu cos. L'escena va estripar el cor de l'Obi-Wan.

- Mestre?

-El Mestre Yoda ha demanat la nostra presència.

- Una missió?

-No ho sé.

En les setmanes anteriors, hi havia hagut allà molt a fer, més del compte, massa batalles a planificar. El Consell Jedi va mantenir constants sessions d'estratègia. Calia situar acuradament als Jedi on fossin més necessaris. Els sistemes i els planetes eren ara vulnerables, i molts eren altament estratègics. Els Separatistes guanyaven nous planetes amb una combinació de coerció i força. El Canceller Suprem Palpatine havia donat la paraula d'ajudar els planetes lleials a la República.

-Vas a la Sala de Mapes quan estàs preocupat per alguna cosa -va dir l'Obi-Wan mentre caminaven-. Vols parlar d'això?

L'Ànakin va fer un gest inquiet.

- Què és el bo de la conversa?

-Pot ser molt bo -va dir l'Obi-Wan amablement-. Ànakin, veig que els mesos anteriors t'han marcat. Sóc el teu Mestre. Estic aquí per ajudar-te de qualsevol forma en què pugui fer-ho.

Podia veure el seu padawan només de perfil, però l'Ànakin premia els seus llavis.

-He vist coses que desitjaria no haver vist. No vaig pensar que tants Jedi poguessin morir. No vaig pensar que un Mestre Jedi, un cop tan gran, podria caure tan baix.

-La caiguda del Comte Dooku ens ha preocupat a tots -va reconèixer l'Obi-Wan-. Ara tenim un enemic gran i poderós.

Els seus pensaments van retornar a la seva batalla amb Dooku. Mai s'havia trobat amb aquell poder de combat abans. Mai s'havia topat contra res que el dominés completament. Ni tan sols la trobada amb el Lord Sith que havia matat a Qui-Gon havia estat el mateix. Si tan sols en Qui-Gon fos viu, per ajudar-los a entendre profundament a Dooku. Ara l'Obi-Wan intentava recordar i es preguntava per què en Qui-Gon mai havia parlat del seu Mestre. Mai sabria això, tampoc.

Li hauria agradat parlar més temps amb l'Ànakin, però es trobaven davant de la càmera de recepció on Yoda els havia demanat reunir-se. Obi-Wan va fer un pas per accedir a la porta però aquesta es va obrir lliscant abans que ell pogués fer-ho. Yoda estava sempre un pas davant seu.

Però Yoda tenia una sorpresa més significativa. Estava enmig de la cambra amb Lorian Nod. Lorian era més vell, el seu cabell era ara completament platejat. No era molt prim, però el seu cos semblava encara fort. Vestit amb un mantell de drap de veda, es veia més com un reeixit home de negocis que com un soldat, però era inconfusiblement en Lorian Nod.

- Què fa ell aquí? -va dir l'Obi-Wan descortès. Rares vegades, si mai havia estat, era groller. Però últimament no havia tingut temps per ocultar els seus sentiments. L'Ànakin no era l'únic que havia desenvolupat la impaciència.

-A ajudar als Jedi, Lorian Nod ha vingut -va dir en Yoda.

-Realment -digué l'Obi-Wan passant dins-. No estarà oferint establir la seva pròpia força de seguretat, Nod?

En Lorian va inclinar el seu cap lleugerament, com si hagués esperat el sarcasme de l'Obi-Wan i ho hagués acceptat exactament com el seu càstig.

-Sabia que trobaria escepticisme si venia aquí -va dir-. Tot el que puc dir és que admeto que no he obrat en el marc de les lleis galàctiques durant alguns anys de la meva vida. Encara ara, quan les coses són tan serioses, descobreixo que he de tornar als meus orígens. Tinc el desig d'ajudar als Jedi.

- I com pensa que pot fer això? -va preguntar l'Obi-Wan.

En Yoda va parpellejar a Obi-Wan. Va ser simplement un parpelleig. Però això li va indicar que el to que havia utilitzat no era l'apropiat.

-El governant de Junction V, Lorian Nod és -va dir en Yoda.

Una altra vegada, l'Obi-Wan estava sorprès.

- Com pot ser això? L'última vegada que el vaig veure, estava a punt de ser empresonat per un molt llarg temps.

-Vaig ser empresonat per molt de temps -va contestar en Lorian-. Després vaig sortir.

-I va prendre el poder -va dir l'Obi-Wan, fastiguejat.

-Obi-Wan... -La veu d'en Yoda tenia una qualitat que l'Obi-Wan pensava en alguna cosa com duracer embeinat en gel.

Castigat com un nen, l'Obi-Wan va assenyalar que Lorian podia continuar.

-Vaig ser escollit -va dir en Lorian-. Quan vaig sortir de la presó, les coses no havien canviat molt a Junction V. Perquè Delaluna havia permès que ells creguessin que posseïen l'Anihilator, la gran desconfiança entre ells no hi havia disminuït. La població vivia encara en un clima de por. Vaig suggerir que fos nomenat representant en Delaluna per obrir converses entre tots dos mons. Com causant del pitjor problema en el meu món era lògic que fos jo el que l'acabés.

L'Obi-Wan va creuar els seus braços, esperant.

-Hauria fallat -va dir en Lorian-, si no fos per Samish Kash. Ell recentment havia estat triat com a governant de Delaluna. També va creure que la desconfiança entre els dos planetes propers era nociva per a tots dos. Va creure que el comerç obert i els viatges entre Junction V i Delaluna beneficiarien a tothom. De manera que ens vam asseure a una taula i vam començar a parlar. Vam arribar a un acord, i el comerç va començar. Les fronteres van ser obertes. Vam forjar una associació amb Bezim i els sistemes Vicondor per crear l'espaiport Estació 88. Tots dos mons van créixer i prosperar. Per l'èxit del nostre pla, vaig ser escollit líder de Junction V tres anys més tard. He governat durant temps tranquils. Els nostres dos petits mons van ser ignorats pels poders a la galàxia. Al Senat, vam ser una veu diminuta entre moltes. I ara tot ha canviat.

-Els sistemes de Junction V i de Delaluna, descobert el que són han. Crucials per a l'èxit dels Separatistes, s'han tornat -va dir en Yoda.

-L'espaiport Estació 88 -va explicar en Lorian Nod-. Som un portal d'accés per als sistemes de la Vora Mitjana.

En Yoda va aixecar una mà, i un mapa hologràfic va aparèixer. Junction V i Delaluna van ser il·luminades.

- Si Junction V i Delaluna cauen sota el control dels Separatistes, cauran Bezim i Vicondor -va dir en Lorian-. I tindran controlats una vasta porció dels sistemes de la Vora Mitjana.

»El Comte Dooku sap molt bé això -va dir en Lorian-. Ell m'ha contactat. Fins ara ha provat l'adulació i suborns per convèncer d'unir-me al bàndol Separatista, i vaig haver de mentir i dir que m'inclinava cap a ell. Oficialment Samish Kash i jo no ens hem alineat ni amb els Separatistes ni amb la República. No estic segur de la inclinació d'en Kash, però sé que ha mantingut les seves intencions en secret. Si Dooku sabés que sóc lleial a la República, podria usar la força contra el meu planeta, una cosa que desesperadament desitjo evitar. I vull mantenir l'espaiport Estació 88 com una base estratègica per a la República.

Obi-Wan va fer que sí amb el cap. Estava interessat ara. Podia veure com d'important s'havien tornat els diminuts mons de Junction V i Delaluna.

- Per què no declarar la seva lleialtat al Senat? -Va preguntar l'Ànakin-. Enviarien tropes per protegir el seu món.

-Molt dispersos, els soldats clon estan -va dir en Yoda-. La nostra última opció, aquesta seria. Una millor manera, suggerit Lorian ha.

-No pots adonar-te d'això, Obi-Wan, però en Dooku i jo vam ser amics durant l'entrenament al Temple -va dir en Lorian-. Vam tenir un refredament de relacions, però això va ser molts anys enrere. No estic segur si en Dooku confia en mi, però em necessita. També té sentit per a ell que volgués unir-me als Separatistes.

-També té sentit per a mi -va dir l'Obi-Wan-. Per què no ho fa?

-Perquè he vist com fent als éssers espantats o furiosos és la millor forma per prendre el poder -va dir en Lorian-. Els Separatistes tenen un bon punt: el Senat s'ha convertit en un lloc corrupte on les necessitats dels sistemes més petits no són escoltades. Han pres aquest ressentiment i l'han fet servir per als seus fins com una pantalla. Qui són els partidaris principals d'en Dooku? Això està a la vista. El Gremi de Comerciants. La Federació de Comerç. L'Aliança Corporativa. El Clan Bancari Intergalàctic. Què tenen tots ells en comú excepte riquesa, i el desig d'obtenir més poder? Aquest moviment és un encobriment per l'avarícia.

En Lorian negà amb el cap.

- No puc ja accedir a la Força com ho vaig fer abans. Però no necessito que la Força em mostri que aquest camí és un camí cap a la foscor.

En Yoda va inclinar el seu cap donant-li la raó. L'Obi-Wan va estar igualment d'acord. Només que no li agradava sentir això precisament d'en Lorian Nod.

-Mestre Yoda, vostè va tenir la meva primera lleialtat, i vostè la té encara -va dir en Lorian-. He fet coses a la vida que sé estaven malament, però sóc aquí per obrar bé. Estic aquí per servir als Jedi.

- Què proposa? -va preguntar l'Obi-Wan. No estava interessat en les confessions d'en Lorian. Només li interessava el que ell faria.

-Dooku m'ha cridat a una reunió -va dir en Lorian-. Li he assenyalat que Samish Kash s'inclinaria per la República. Necessita que jo persuadeixi o obligui per la força a Samish a passar-se al bàndol Separatista. També a la reunió hi haurà els governants de Bezim i Vicondor. En Dooku ha proposat això com una reunió amistosa a casa de camp al planeta Null.

-He escoltat sobre aquest planeta -va dir l'Obi-Wan-. En Dooku té al seu líder a la butxaca. Va ser una de les primeres a unir-se als Separatistes.

-Encara que va proposar que aquesta trobada es realitzés en un lloc neutral, òbviament estem al seu territori -va estar d'acord en Lorian-. He acordat assistir, al costat d'en Samish Kash i els governants de Vicondor i Bezim. Tenim una ferma aliança entre nosaltres. Sempre hem actuat en bloc. En Dooku espera que l'ajudi a convèncer els altres d'unir-se a la seva causa.

- I què proposa? -va tornar a preguntar l'Obi-Wan.

-No proposo res, excepte que assistiré en aquesta reunió com un espia, i espero portar de tornada informació important -va dir en Lorian-. Si els Jedi em donen una tasca específica, la faré.

-Mentre nosaltres conferenciem, vostè esperarà aquí, la petició que li fem és -va dir Yoda.

Va travessar la porta cap a una cambra interior. L'Obi-Wan i l'Ànakin el van seguir.

-No confio en ell -va dir l'Obi-Wan tan aviat com les portes es van tancar darrere d'ells.

-Buscar la seva confiança, no faig -va dir en Yoda-. Buscant la seva ajuda estic. Sense importar el seu passat, ajudar-nos Lorian Nod pot.

-Pot haver estat enviat aquí per Dooku -va dir l'Obi-Wan-. Això podria ser un parany.

-Improbable és -va dir en Yoda.

-Qui-Gon em va dir que Dooku i Lorian Nod van ser enemics acèrrims -va dir l'Obi-Wan-. Per què confiaria Dooku en ell ara?

-Va dir que Dooku no va confiar en ell -acotà l'Ànakin-. Però el necessita. Les aliances poques vegades es basen en la confiança, solament en la necessitat.

En Yoda va inclinar el cap.

-Savi, el teu Padawan és. Penso que els millors per a aquesta missió, vosaltres sou. Si la rebutgen, entendre'ls hauré.

- Què és el que desitja que fem?

-Viatjar a Null. Aquest camí de seguir han. Descobrir si Lorian sincer és. D'això, la caiguda d'en Dooku dependre podria.

Següent