Capítol 13
Els geonosians van
deixar de xisclar. Els droidekes van deixar d'avançar.
El reek, amb els dos
Jedis i la bella dona a la seva esquena, va deixar de gallejar. El silenci va
caure sobre la sorra i tots els ulls es van apartar dels Jedi i dels droidekes.
De sobte l'espectacle ja no estava en la sorra, si no que estava en les
graderies.
Tothom mirava cap a la
llotja oficial, on el Jedi sostenia el seu sabre làser contra el pit de Jango
Fett.
Nosaltres som
l'espectacle! Es va adonar Boba amb horror.
Jango Fett es mantenia
dempeus sense moure's. La seva armadura de combat mandaloriana era inútil
contra el sabre làser del Jedi. Un moviment del canell del Jedi i Jango seria
decapitat.
Boba estava espantat.
Com sempre, el Comte
va mantenir la calma. Boba es va adonar que li agradava convertir-ho tot en un
joc, fins i tot una situació en desavantatge.
Fins i tot una
emergència. El Comte semblava conèixer al Jedi.
–Mestre Windu, –va
dir, en una suau i embafadora veu, –que amable per la teva banda que t'uneixis
a nosaltres. Arribes just a temps per al moment de la veritat. Crec que els
teus dos nous nois haurien de rebre una mica més d'entrenament.
–Sento decebre't, –va
dir el Jedi. –Aquesta festa ha acabat.
El Jedi va fer un
senyal amb la mà. Li va semblar a Boba com si apareguessin llums al llarg de
tota la sorra.
Sabres làser.
Hi hauria almenys un
centenar d'ells, alguns d'ells baixant pels passadissos fins a la sorra, uns
altres pujant a les graderies. Venien tots alhora.
I cadascun d'ells
estava en mans d'un Jedi.
D'on haurien vingut?
Com s'haurien introduït allà?
Boba estava sorprès de
com de dolenta que era la seguretat geonosiana. I estava començant a entendre
el respecte de mala gana que tenia el seu pare pel que fa als Jedi. Tenien les
seves pròpies formes de fer les coses.
El Comte, com sempre,
intentava no mostrar-se sorprès. Aquest era el seu estil enmig d'una crisi.
–Ets valent però
eixelebrat, el meu vell amic Jedi, –va dir. –Esteu en inferioritat numèrica.
–No penso el mateix,
–va dir el Jedi anomenat Windu. Va observar a la multitud i va dir: –Els
geonosians no són guerrers. Un Jedi val per un centenar de geonosians.
Però el Comte se li va
encarar.
–No estava pensant
precisament en els geonosians.
Llavors el Comte va
realitzar un senyal amb la mà, fins i tot més lleuger i subtil que el que havia
realitzat el Jedi. Boba va escoltar un so com el de les tempestes de Kamino, un
suau tamborineig. De sobte totes les portes de la sorra es van obrir i les graderies
es van omplir de droides de combat.
Els droides de combat
van baixar els passadissos disparant els seus làsers, disparant als Jedi i
eliminat tot allò que s'interposés en el seu camí.
Trets làser passaven
per sobre d'ell, i Boba es va ajupir. El Jedi anomenat Windu havia passat de
l'ofensiva a la defensiva en uns instants. Estava rebutjant els trets làser
dels droides amb el seu sabre làser, era com si practiqués esgrima amb l'aire.
Era tot el que Jango
Fett necessitava. Es va ajupir i va disparar el llançaflames que tenia
instal·lat en la seva armadura de combat.
WHO0000SH!
Windu es va sumir en
un torrent de flames taronges, i la seva túnica es va incendiar.
Va esclatar darrere
d'ell com els gasos d’escapament d'un coet mentre el Jedi saltava de les graderies
a la sorra.
Jango el va deixar
anar. Es va tornar i va entrar en acció al costat dels androides de combat i
les tropes geonosianes, regant als Jedis amb foc làser.
Els Jedi van començar
a agrupar-se al centre de la sorra, esquena contra esquena, al voltant del reek
amb l'aprenent Jedi, Obi-Wan, i la bella dona encara en la seva esquena.
La lluita continuava!
El reek no volia ser
part d'ella. Va fer un salt en l'aire, i va tirar als tres de la seva esquena.
Llavors va començar a córrer en cercles salvatgement, grunyint i esbufegant,
trepitjant i aixafant droides, tropes geonosianes, Jedi, i transeünts sota els
seus peus.
–Vinga! –Boba va
cridar amb força aquesta vegada. No importava de quin costat estava, era
emocionant estar veient allò. Sang i cossos anaven volant. I l'única persona
que estava allà baix per la qual es preocupava, la dona bella, romania sense
rebre cap dany, almenys de moment.
Ella romania enmig de
la sorra amb els Jedi. Algú li havia proporcionat un rifle làser. Estava
preciosa amb ell, disparant contra els droides i els geonosians per tots
costats.
Jango romania al
costat d’en Boba, cobrant un costós peatge en les graderies, disparant amb
eficiència mortal contra els Jedi. Era la primera vegada que veia al seu pare
enmig d'una batalla d'aquelles característiques.
I s’ho estava passant
en gran!
–Roman enrere, Boba!
–Va ordenar Jango, Boba sabia millor que ningú que no havia de desobeir aquella
ordre. Però això no significava que no pogués mirar per sobre de la barana i
veure el que succeïa a la sorra.
Enmig de la confusió,
Boba va veure al Jedi Mace Windu, el Jedi que havia atacat al seu pare.
S'estaven movent entre els droides i les tropes geonosianes amb els seus sabres
làser, liderant als Jedi amb valor.
El reek el va veure,
també. La gran, i cornuda bèstia va començar a perseguir a tothom en la sorra.
Boba va somriure. El Jedi passava de ser caçador a ser caçat en uns instants.
Mace Windu va tractar
de fer un moviment. Va fer acció que es parava i va atacar al reek amb el seu
sabre làser. Però el reek va seguir avançant, i d'un cop li va arrabassar el
sabre làser de la seva mà.
El sabre va sortir
volant, i el Jedi va marxar corrent.
Jango Fett va posar
les seves grans, i enguantades mans en el cap del seu fill i li va dir:
–Estigues quiet aquí,
Boba. Tornaré!
Aquestes paraules es
van convertir en l'últim que li diria al seu únic fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada