Foc creuat (X)

Anterior

Capítol 10

Boba va veure a través de la pantalla com la nau de gran abast s'elevava entre els munts d'escòria de Raxus Prime i desapareixia entre els núvols. S'alegrava de poder allunyar-se del planeta més tòxic de la galàxia.

Un robot de combat es va acostar a ells, però la torre automàtica de la nau el va destruir amb una ràpida ràfega de rajos làser. A continuació, les escaramusses seguien mentre els soldats clon netejaven de droides el recinte del Comte.

Mentre observava com els soldats clon treballaven tots junts per tripular la nau, Boba va sentir punxades de gelosia. Anhelava tenir a les seves mans els controls d'una nau. Trobava a faltar pilotar, era l'única cosa del que s'havia preocupat o del que hagués volgut fer.

–Entrant en orbita superior, –va dir CT-5/501. –Sol·licitant permís per aproximar-se al Candaserri.

–Accés permès.

Els clons treballaven ben junts, realitzant les petites tasques de manteniment i comunicació amb prou feines realitzant una paraula entre ells. Pilotaven la nau amb destresa, evitant els trets, i realitzant judicis precisos, però sense mostrar cap tipus d'alegria o estil propi.

Boba els trobava fascinants, però una mica repel·lents. Simplement eren massa estranys. Eren els seus germans, encara que ells no ho sabien. Com ell, eren clons de Jango Fett, però havien madurat al doble de la velocitat normal. Semblaven i actuaven com si tinguessin vint anys, no deu.

La seva precipitada maduresa i la seva ràpida creació significaven que tenien uns interessos molt limitats. Semblaven no tenir por, ni cap emoció, tampoc. No semblava que s'interessessin gens ni mica en Boba, la qual cosa ja li anava bé a ell.

Com menys veiés dels clons, millor.

Boba es va retirar a una cantonada de la cabina i va obrir el llibre negre que el seu pare li havia deixat. Necessitava algun consell. Necessitava saber que no estava completament sol.

Però no hi havia cap nou missatge. Tan sols el missatge que li havia donat anteriorment:

Aprendràs l'autosuficiència del Comte.

El Comte que li havia intentant assassinar? El que havia robat els crèdits del seu pare i li havia enganyat i traït?

Sí. De sobte Boba va comprendre el que volia dir el seu pare amb el seu missatge críptic.

El Comte li havia ensenyat a Boba a no tornar a confiar en ningú mai més. El Comte li havia ensenyat que únicament podria comptar amb si mateix.

El Comte li havia ensenyat a ser autosuficient. I amb això tenir més confiança i seguretat.

Boba va tornar a la cabina. Estrelles! Les va saludar com a velles amigues, amb una alegria feroç. No s'havia adonat del molt que les havia trobat a faltar a Raxus Prime, el qual estava sempre tan ple de pol·lució que les estrelles mai estaven visibles.

L'espai, era tan fred i buit que el sentia com si fos la seva llar.

La nau va volar pel buit en silenci fins que la nau d'assalt va estar a la vista, al principi tan sols com un llunyà punt de llum, un entre milions, llavors com la galàxia, girant lentament; va aparèixer com una llarga daga, més i més gran, adornada amb dotzenes de turbo làser.

–Impressionant, –va dir Boba. –Quin és el seu nom?

Era la nau més gran que mai hagués vist, tan gran com una ciutat, surant a l'espai.

–Nau estel·lar Candaserri, –va informar CT-4/619. –Nau de la República, classe Aclamació. Set-cents cinquanta-dos metres de llarg. Tripulació, set-cents, i quinze mil cinc-cents soldats i personal de suport.

–I els Jedi? –va preguntar Boba.

–Tan sols uns pocs. Ells estan al comandament, normalment en el pont de comandament.

–Algun nom? –Boba es preguntava si inclourien a l'odiat Obi-Wan Kenobi, o Mace Windu, el qual havia assassinat al seu pare.

–Glynn-Beti és el general Jedi que treballa amb nosaltres, –va dir CT-4/619. –Et trobaràs amb ella o amb el seu Padawan, la qual està a càrrec dels orfes.

–Padawan?

–Un Padawan és un aprenent de Jedi.

Oh, va pensar Boba, recordant al jove Jedi Ànakin Skywalker, el qual havia presenciat la mort de Jango Fett.

Boba va sentir una barreja d'excitació i por, s'acostaven a la badia d'atracada de la nau Candaserri.

Petites figures es podien veure darrere de les finestres: els membres de la tripulació realitzant les seves funcions, soldats clon en formació.

I en algun lloc, potser en el pont, els odiats Jedi.

Boba sabia que aviat s'hauria d'enfrontar a una dura prova. Si aconseguia ocultar la seva veritable identitat, els Jedi podien ajudar-lo portant-lo lluny de Raxus Prime. Llavors podria començar la tasca de localitzar a Aurra Sing i recuperar la seva nau, l'Esclau I.

Després d'unes poques maniobres, estaven ja preparats per aterrar.

Les cambres d'aire xiulaven, les rampes baixaven, les portes es van obrir. Boba va seguir als dos soldats clon fins a un enorme espai tancat. La badia d'atracada posterior estava plena de caces i naus d'atac, alineades en files. Soldats clon en grups de quatre en quatre i sis en sis caminaven entre ells, custodiant-los o realitzant el seu manteniment, Boba no sabria dir-ho amb seguretat.

Boba va sentir passos que s'acostaven.

–On està l'orfe? –va dir una veu greu. –Vegem-lo!

–Per aquí, –va dir CT-4/619.

Boba va veure a dos éssers vestits com a Jedi. Tots dos eren petits, no més alts del que era ell.

Això era tot. Boba es va girar cap a CT-4/619 i CT-5/501. Ells li havien salvat de Raxus Prime. Volia dir-los adéu i donar-los les gràcies.

Però ja s'havien anat. On s'haurien anat? Serien aquells que treballaven en aquell caça estel·lar? O eren aquells quatre que anaven caminant cap a la porta en formació?

No hi havia forma de descobrir-lo, tots semblaven iguals.

–Orfe Teff?

Boba va assentir, baixant la mirada.

La Jedi que estava davant d'ell mesurava solament metre i mig d'alt, però irradiava poder i capacitat de lideratge. Boba ho hauria sentit encara que no l'hagués vist en acció en el camp de batalla. Tenia els ulls violetes i una barba punxeguda. Boba no estava sorprès per la barba. L'havia reconegut com una bothana, i tots els bothans, mascles o femelles per igual, tenien barba.

El Jedi més jove, el Padawan, tenia tres ulls i banyes, però una mirada amistosa.

–No esperàvem trobar orfes a Raxus Prime, –va dir la Jedi més gran. –Em dic Glynn-Beti. Aquest és el meu Padawan, Ulu Ulix.

El jove Jedi es va inclinar fent-li una petita reverència. Boba la hi va retornar.

–Segur que ets un orfe i no un espia separatista? –Va preguntar Glynn-Beti amb brusquedat. No semblava esperar una resposta. –Així que Teff, eh? Guarda-t'ho per a tu mateix, Teff! Com vas arribar a Raxus Prime?

Boba es va posar les mans a l'esquena, perquè no veiessin que estaven tremolant. Era més difícil del que pensava!

–Explica't, orfe Teff! Quins són els noms del teu pare? Què és el que portes en la teva bossa de vol? Obre-la, si us plau.

A Boba li va entrar pànic. Si li obrien la bossa de vol i el Jedi veia el casc de combat mandalorià, sabrien que era el fill d’en Jango Fett. L’arrestarien immediatament. No sabia que fer. Autosuficiència, no em fallis ara!

En comptes d'obrir la bossa, Boba va decidir posar-se a plorar. Va cobrir la seva cara amb les seves mans i va començar a sanglotar.

–Oh, Déu meu! –Va dir Glynn-Beti, visiblement incòmode. –Ulu, porta’l a la sala d'orfes. No obstant això, passa primer pels banys de bacta, que empesta a Raxus Prime, i qui sap del que s'ha pogut contagiar–. Es va tornar amb un petit gir de taló, i es va anar.

–Vine amb mi, Teff, –va dir el Padawan, mentre col·locava suaument una mà en l'espatlla d’en Boba. –No ploris. T'anem a donar una mica de roba neta i alguna cosa per menjar. Et sentiràs millor, t'ho prometo. No sembles un espia, escoltarem la teva història més tard.

Boba va continuar sanglotant mentre seguia a Ulu Ulix. Va mantenir la seva cara coberta per amagar els seus veritables sentiments. Havia funcionat! va pensar.

Següent