CAPÍTOL
9
En Dooku i en Qui-Gon van baixar
corrent a tota velocitat pels passadissos de la nau. Quan van arribar a la
badia d'embarcament, la nau pirata ja havia aterrat. Els droides de combat
baixaven rodant per la rampa. Va prendre menys d'un segon perquè els droides
apuntessin amb precisió als seus blancs. El tenaç foc dels blàsters van esbocinar
el terra davant d'ells i van escoltar el so metàl·lic de les parets de la badia
d'embarcament.
En Dooku admirava com Qui-Gon no se sobresaltava
ni vacil·lava, però es mantenia en moviment d'una manera fluïda, plena de
gràcia. En Qui-Gon tenia tan poc de la malaptesa de l'adolescència. Es movia
ràpidament i fàcilment, el seu braç es balancejava amb el moviment del seu
sabre de llum quan esquivava el foc dels blàsters.
-Si podem impedir als pirates
desembarcar, els aturarem -va dir en Dooku quan es vam moure-. Podran jutjar si
el premi no val l'esforç.
Tot d'una, els droides van llançar
granades de fum als seus flancs. Els gruixuts i foscos núvols rodaven cap a
ells embolicant-los, picant els seus ulls. Van continuar avançant, mentre els
seus ulls vessaven llàgrimes.
Després, una veu repetida va fer ressò
a través del gruix fum.
-Si us plau...
Era la veu de la nena altra vegada.
-Atureu-vos, si us plau no disparin.
Sóc aquí. Estic parada sobre la rampa. Ells em van obligar. Si us plau! -La seva
veu mendicant era plena de llàgrimes i terror. Qui-Gon es va aturar.
- Continua lluitant! -va cridar
bruscament en Dooku- No l'escoltis!
Però Qui-Gon va avançar veloçment i va
ser empassat de cop pel fum. El molt ximplet anava a intentar salvar la noia.
Envaït per la ira, en Dooku va sortir a
la cursa en la seva recerca, directament al més dens del núvol. Sentia que la
veu era un parany. Ho havia estat des del principi. Però el respecte d'en
Qui-Gon cap a la Força viva no li permetria el dubte. Si cregués que un nen
estava en problemes, no vacil·laria. En Dooku va pensar en maleir-lo a ell i a
la seva compassió, mentre tossia en el fum.
Va eliminar als droides mentre es
movia, escoltant-los abans que de veure'ls. El fum es va reduir. Podia veure
ara que els droides embrutaven el pis. Va caminar sobre ells. Qui-Gon estava
parat sobre la rampa, sol. En Dooku es va afanyar a pujar per unir-se-li i
junts van atacar la nau.
Estava buida. Dooku va caminar a grans
passos cap a la cabina de comandaments de la nau. Una barra de l'enregistrament
descansava a la cadira del pilot. La va activar.
-Ajudin-me, si us plau.
En Dooku la va tancar.
-Ho sento, Mestre-. En Qui-Gon es veia
atordit, com si no pogués entendre que algú utilitzés a un nen en perill per
treure avantatge.
-Vinga.
En Dooku va saltar sobre el seient del
pilot i va córrer rampa avall, sentint que Qui-Gon el seguia.
Una cosa sobre la situació fastiguejava
a Dooku. Enmig d'una missió, mai havia perdut la seva concentració, o la seva
fe en què s'imposaria. Per què de cop i volta va sentir que el fracàs respirava
en el seu coll tan estretament i persistentment com el soroll de passos d'en
Qui-Gon darrere d'ell?
En Dooku va sentir com si el cor es
desplomés quan va veure que la porta de la Cambra de Seguretat estava oberta.
El pirata havia treballat extraordinàriament ràpid. El resplendent revestiment
de duracer, brillava encara amb el vermell encès de l'explosió que l'havia
obert.
A l'interior, l'Eero jeia inconscient.
La seva pell estava ennegrida. Qui-Gon es va ajupir i va començar a buscar els
seus signes vitals.
-No ara -va dir en Dooku.
Va girar i va tornar de pressa, baixant
per un altre corredor que portava a la secció d'embarcament. Qui-Gon va arribar
fins a ell amb llargues gambades. La nau va fer uns tombs, i les sirenes
d'emergència gemegaven ara constantment. Els sistemes estaven fallant.
Van córrer a tota velocitat de tornada
a la badia de càrrega. Van entrar just a temps per arribar a veure quan el
Senador Blix Annon, amb les seves mans lligades amb manilles làser, era empès
dins de la nau. El pirata era prim i alt, vestia una armadura de cos sencer i
un casc de plastoide que cobria la seva cara. Ell es va donar volta, encara que
ells no havien fet cap soroll.
Usant la Força, Dooku va saltar. Va
aterrar a la rampa, sabre de llum en mà. Va sentir com Qui-Gon aterrava darrere
d'ell. El foc dels blàsters ja havia esquitxat l'aire, xiulant darrere de les
seves orelles, a prop i ràpid. El pirata tenia una excel·lent punteria. Dooku
va haver de mantenir el sabre de llum movent-se per desviar els trets, avançant
tot el temps. No tenia dubte que guanyaria aquesta batalla. Els ulls del pirata
van brillar, el verd del seu iris era tan intens que Dooku podia llegir-lo des
del darrere del tint gris de la seva visera.
Un tret verd-fosc, amb espurnes de llum
del color de les flames. La ment d'en Dooku es va sacsejar.
El pirata va fer una mitja volta cap a
l'esquerra i es va balancejar cap a fora en un ampli arc.
En Dooku es va moure, en un instint tan
vell que era automàtic. Es va allunyar un pas per evitar un cop que no va
venir.
Lorian.
Va sentir un riure ofegat sota el casc?
En Dooku no estava segur. Però en Lorian va aprofitar aquesta fracció de segon
de vacil·lació, com havia estat capaç de fer-ho sempre, i va saltar cap enrere
en la nau. La rampa es va tancar ràpidament, escampant a Dooku sobre el pis. Va
caure al costat d'en Qui-Gon i junts van observar com la nau rugia en travessar
les portes de la badia d'embarcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada