Foc creuat (IV)

Anterior

Capítol 4

Boba va mirar a la seva dreta.

Boba va mirar a la seva esquerra.

Cydon Prax no estava.

Bé... Tot lliure!

Va començar la seva exploració, romanent prop de la paret, així es podria romandre fora de la visió dels altres si fos necessari. Va seguir el passadís fins al final, va girar una cantonada; llavors, una altra cantonada, sempre dirigint-se cap als sorolls i la commoció que podia escoltar en la distància.

Els passadissos al voltant de la seva habitació estaven buits, però els que estaven més lluny sonaven plens de soroll i activitat. Al poc Boba estava recorrent aquests passadissos. Droides de totes les formes i grandàries s'apressaven, portant i transportant equip de petits magatzems. Els seus grinyols i sotragueigs sonaven com un discurs.

Hi havia altres criatures, també. Boba va veure una guerrer geonosià armat amb un disruptor sònic al lluny i un nemoidià vestint un colorit vestit, fent l'efecte d'estar assetjat i enfadat.

Tot el lloc tenia un aire provisional, temporal, com una zona en construcció. Hi havia fang en el sòl i esquerdes en les parets, en els llocs on havien estat copejades i raspades. Hi havia una forta olor, ja fos aire de l'exterior, o dels atrafegats androides que perdien oli com si fos suor.

L'equip que hi havia a diverses habitacions semblava destinat a realitzar perforacions o excavacions. Una gran part estava coberta de pols, però la resta estava neta i brillant, com si amb prou feines s'hagués usat.

I per sobre de tot hi havia aquell brunzit, un so constant d'activitat. Boba va sentir als nemoidians parlant sobre –cavar– i –recol·lectar–, però es van allunyar abans que pogués escoltar res més.

Boba va seguir travessant els passadissos i sales, intentant no cridar l'atenció. Havia après que era fàcil per a un nen de deu anys ser invisible, sempre que es mantingués apartat del camí.

Els droides i els treballadors únicament li paraven esment al que feien ells mateixos. I cap d'ells sabia o es preocupava del que Boba feia, excepte Prax. L'única cosa que havia de fer Boba era evitar-lo.

L'aire del passadís es feia cada vegada més fred. L'olor d’alguna cosa tòxica cada vegada es feia més forta. Davant d'ell, Boba va veure una gran obertura cap a l'exterior. Droides i treballadors obstaculitzaven i sortien, alguns portant eines d'una aparença estranya, uns altres conduint vehicles terrestres.

Estava intentant aconseguir una millor visió del que tenia davant seu quan va sentir una veu familiar:

–Doneu-nos resultats!

Aquesta forta, i expansiva veu li era familiar. Seria Cydon Prax? Boba no anava a tenir cap oportunitat. Es va introduir a l'habitació més propera i es va enganxar a la paret.

Per a la seva sorpresa, li parlava a una finestra. La superfície era com les que havia vist anteriorment. La finestra donava a un llac envoltat de boscos, amb un clar cel blau damunt d'ell.

Una altra vegada més, Boba es va preguntar com aquell tipus de vistes podien existir en un planeta com Raxus Prime. I per què aquesta vista era exactament igual cada vegada que la veia? Com era possible que tres habitacions en tres llocs diferents tinguessin la mateixa vista?

Es va acostar a la finestra i va allargar la mà per tocar-la. Era suau, com una cortina de plàstic. Tan aviat com la va tocar, l'escena va canviar. Ones verd-i-blavoses banyaven una platja de sorres platejades.

Va tocar la finestra de nou.

Becs nevats enmig d'un planeta gelat.

Ara ho entenc! Va pensar Boba. És algun tipus de reproductor, una finestra virtual mostrant un escenari virtual. Una sèrie d'il·lusions instal·lades pel Comte.

Boba va tocar la pantalla una última vegada i va veure per sota d’un cel vermellós fils de fum tòxic sortint de munts d'escombraries i escòria. Aquest era el món real de Raxus Prime. Les vistes precioses eren fabricades.

A la llunyania hi havia una torre amb enormes braços, movent-los a dalt i a baix. Semblava un robot gegant. Era real o seria una il·lusió? Boba no ho podia dir amb seguretat. Allà en el cau del Comte, era impossible destriar la veritat de la mentida.

De sobte, Boba va sentir unes trepitjades característiques en el passadís, els passos de Prax patrullant. A la buida habitació, no hi havia cap lloc per amagar-se. Boba es va mantenir el més a prop possible de la paret, prop de la porta de sortida. Si Prax solament treia el cap, Boba estaria fora de perill. Però si Prax l’obstaculitzava, l’agafaria.

Els passos es van anar acostant. Llavors es van parar. Just al costat de l'habitació. Boba va deixar de respirar. La porta es va obrir. Prax va introduir el cap a l'habitació.

Boba es va adonar que la finestra no tenia la imatge correcta. Massa tard. No tenia forma d'amagar la imatge de Raxus Prime.

Prax no estava més que a un metre de Boba. Si girava el cap, s'hauria acabat tot.

Per un llarg segon, tot es va mantenir igual. Llavors Prax va grunyir i va sortir de l'habitació.

Boba va esperar uns minuts, fins que va estar segur que Prax s'havia anat de nou. Llavors va lliscar per la sala, va sortir d'ella i es va dirigir cap a la sortida.

Boba es va situar a un costat i va observar la porta gegantina. A través d'un remolí nuvolós va veure la torre que havia vist a través de la “finestra”. La torre era definitivament real. Era el centre de tota l'activitat; un tosc i brut camí des de la porta cap a la base de la torre estava ple de vehicles, droides, i treballadors portant i transportant equip.

Boba estava fascinat. Aquesta havia de ser la “excavació” del Comte.

Però, perquè excavaven? El Comte havia parlat d'això com si es tractés d'alguna cosa molt poderosa... el que feia que un caçador de recompenses necessités saber-ho.

Tan sols hi havia una forma de descobrir la veritat.

Següent