El Llegat dels Jedi (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Van passar la nit en l'amagatall de la Cília, una casa de refugi als afores de la ciutat. La Cília va desaparèixer en una cambra interior, deixant abandonats a Obi-Wan i Qui-Gon per compartir l'espai en una petita cambra nua, pintada d'un sorprenent color rosat. Ells van desenrotllar les seves bosses de dormir i es van acomodar sobre el dur pis.

- Mestre -va murmurar l'Obi-Wan -hauríem de contactar amb el Consell?

- Per què? -va preguntar en Qui-Gon.

-Doncs bé, estem a punt d'entrar per la força a l'edifici del govern d'un altre planeta i robar els secrets d'un estat federal -va dir l'Obi-Wan -El Mestre Windu pot posar-se susceptible sobre coses com aquesta.

-Precisament per això no hauríem de molestar-los. Li parlaré al Consell després que la missió acabi. No et preocupis, Obi-Wan. El Consell no ha de saber cada maniobra que nosaltres fem, ni vol. Et preocupes massa.

-Vostè no sap el que penso tot el temps -va expressar amb un grunyit l'Obi-Wan.

-No tot el temps -va dir en Qui-Gon -però en aquest moment ho faig.

- En què estic pensant, doncs?

-Estàs pensant sobre aquella empanada a la cantina, que voldries haver tingut temps per acabar-te-la.

L'Obi-Wan va gemegar i va tornar el seu rostre cap a la seva bossa de dormir.

- Estic massa famolenc per discutir. Me'n vaig a dormir.

En Qui-Gon va somriure en la foscor. La respiració de l'Obi-Wan es va tornar constant, i aviat es va quedar adormit.

En Qui-Gon es va enrotllar en la seva manta i va mirar fixament al sostre. Fulloles de pintura pelades a la superfície, revelaven una primera mà de pintura fosca entre marró i verd. Hi havia forjat el seu propi camí, separat d'en Dooku, però guardava algunes de les lliçons que ell li ha havia donat. Certa independència del Consell facilitava les coses en una missió. Després seria una altra història. L'Obi-Wan tenia raó. El Consell no aprovaria que s'haguessin unit a la incursió planejada per la Cília.

En Qui-Gon estava impressionat per l'organització de la resistència. La Cília havia organitzat el transport per a l'equip i encara més, havia obtingut targetes d'identificació de treballador del Ministeri d'Ofensiva i Defensiva de Delaluna.

-Vas haver de planejar això durant molt de temps -va dir en Qui-Gon.

La Cília va assentir amb el cap quan pujava al transport.

- El vaig planejar mentre era a la presó. Estava cansada de la protesta tranquil·la. Necessitem donar un sol cop... i guanyar.

- Com et vas comunicar amb el teu grup? -va preguntar en Qui-Gon-. El teu marit va dir que no tenies visites a la presó.

-La Resistència té molts amics -va dir la Cília, introduint les coordenades-. Hi havia un oficial dels Guardians a la presó que passava de contraban els missatges. S'havia unit a Els Guardians i després es va desil·lusionar. Va dir que hi havia altres com ell. És per això que tinc esperances.

El transport va enlairar i es va moure a gran velocitat cap a Delaluna. El viatge no era llarg, i aviat havien sortit del vehicle en una plataforma d'aterratge fora de la ciutat capital de Levan.

La Cília havia mantingut reduït al grup. A més dels Jedi, hi havia un expert en seguretat anomenat Stephin, i un especialista en armes anomenat Aeran.

Els seus passis van funcionar, el que va eliminar una de les preocupacions d'en Qui-Gon. El ministeri era un lloc de treball on tots es movien precipitadament, i no van cridar l'atenció quan van creuar els salons.

La Cília s'havia après de memòria el camí. Els va portar directament a un turboascensor i van baixar a un llarg passadís en una ala separada de l'edifici.

-Vaig aconseguir el disseny d'un amic -va dir a Qui-Gon. -També hi ha sobre Delaluna alguns als que no els hi agrada aquesta situació-. Va passar els plànols a Stephin.

Aviat van arribar l'ala de Desenvolupament d'Armes. La Cília es va aturar. Va passar la seva targeta d'identificació, però les portes no es van obrir.

- Stephin?

-Se suposa que és només per a la targeta d'accés -va dir l'Stephin, donant un pas endavant.

Qui-Gon s'havia adonat de la situació fent una ullada.

- És ara un codi de retina i diari.

- Codi diari? -L'Stephin negà amb el cap-. Estem perduts. Puc desxifrar-lo, però això em prendria hores. A més, no tinc una unitat central amb mi.

En Qui-Gon admirava la frescor de la Cília. Ella no va demostrar la seva exasperació. La seva pell es va semblar estrènyer sobre els pòmuls esmolats.

- Som aquí -va dir-. No marxaré sense aquests plànols. Hem de trobar algun altre camí

-No hem d'entrar en l'ala segura nosaltres mateixos, -va dir en Qui-Gon-. No si podem arribar a través d'un ordinador.

La Cília el va mirar interessada.

- Com?

-Necessitem arribar a l'única persona que té accés a tots els arxius i documents en el sistema -va contestar en Qui-Gon.

-El Director -va afegir la Cília-. Per descomptat. No obstant això, no sé quina mena de seguretat té ell.

-Esbrinem-lo-. En Qui-Gon li va indicar que els hi ensenyés el camí.

Van tornar a l'ala principal del Ministeri. L'oficina de direcció estava darrere d'un fred panell. Un assistent s'asseia darrere d'un escriptori. Més enllà d'ell es trobava una altra porta.

-Sens dubte l'assistent té un botó d'alarma per si intentem entrar a la força -va dir l'Stephin-. I no tenim manera de saber si el director està a la seva oficina o no.

Van seguir caminant, intentant evitar cridar l'atenció. Al final del passadís, la Cília va arrufar les celles-. Hem d'aconseguir que tots dos surtin de l'oficina. Necessitem una distracció.

-Crec que podem ajudar-te amb això -va dir Qui-Gon, fent senyals a l'Obi-Wan.

Es van apartar dels altres. Al davant, sota un corredor lateral, Qui-Gon ja havia vist el que estava buscant: L'Oficina de Seguretat Interna.

- Què fem? -va murmurar l'Obi-Wan.

-Tu ets un empleat nou -li va dir Qui-Gon-. Només has d'estar tan confós com et sigui possible i em deixes la resta a mi.

En Qui-Gon havia descobert que tots els oficials de seguretat, tant en les corporacions com a les oficines de govern, eren bàsicament iguals en un aspecte: temien ser acomiadats.

Va caminar a grans passos cap a dins i va explorar l'habitació. Les pantalles de seguretat es delineaven en dues parets, i el panell de l'equip de tecnologia era tan gran com la sala. Tal com havia esperat, hi havia només un tècnic allà. Un home corpulent es va aixecar des d'on ociosament jugava un solitari de sàbaac.

-Vaig pensar que anava a indicar-me el camí -va dir en Qui-Gon, indicant a l'Obi-Wan-. Al seu nou empleat, al seu despatx de dalt.

- Soo!, no tinguis pressa, astut -va dir l'home corpulent-. Exactament, qui creus que ets?

-L'assessor de seguretat d'Indústries Constant -va dir Qui-Gon-. Suposo que el director no li va comunicar que vaig ser contractat.

El corpulent home semblava una mica indecís.

- Credencials?

Qui-Gon va mostrar la seva targeta de identificació.

-Busca a l'ordinador. O truca a l'oficina del director.

-Sóc expert en vigilància de seguretat sobre armes -va explicar l'Obi-Wan-. Entrenat a l'Institut de Tecnologia? Se suposa que m'ocuparé del monitoratge dels sistemes interns i coordinaré l'equip de resposta armada.

-Espera un segon. Sóc el cap de sistemes interns -va dir l'home corpulent.

L'Obi-Wan va arronsar les espatlles i va mirar a Qui-Gon.

-Ja no, suposo -va dir en Qui-Gon-. Fem-li una ullada al que vostè té aquí.

-Ara, esperi un moment -va dir l'home-. Vostè no pot entrar aquí i...-

-Correcte, correcte, té absolutament tota la raó. L'exercici de seguretat s'acosta. Se suposa que hem de monitorar atentament això.

-No tenim programat un exercici de seguretat.

-És millor que ho verifiqui -va dir l'Obi-Wan.

-Hi havia un sistema experimental anul·lat i un de tecnologia creuada amb una interferència de monitor que va cremar el subsistema. Deixi'm mostrar-li-. Va dir, inclinant-se sobre els panells.

- No pot tocar això!

-Esperi un segon. No va preparar l'exercici de seguretat?

En Qui-Gon va treure el seu comunicador.

-Serà millor notificar al director.

- Esperi, esperi!

-Puc encarregar-me'n -va dir l'Obi-Wan.

- Ho faré! -va dir l'home apartant a l'Obi-Wan d'una lleu empenta. Va fer diversos teclejos, i una alarma va sonar.

-Atenció, Exercici de Seguretat -anunciava una veu-. Si us plau, adreceu-vos a les seves estacions.

-Vinga -va ordenar en Qui-Gon a l'Obi-Wan-. Més val que supervisem el procediment. Ha de ser un desastre.

-Però, esperin! -va dir l'home corpulent cridant-los-. Quins són els seus noms?

Multituds d'éssers s'havien bolcat fora, als passadissos. Òbviament, acostumats als exercicis de seguretat, van continuar xerrant quan es van traslladar a poc a poc a les sortides dels salons. Obi-Wan i Qui-Gon es van obrir pas entre la multitud.

La Cília els esperava ansiosament.

- Aposto a què vostès van fer això -va dir ella.

-Sí. Més val que avancem o semblarem sospitosos. Algú ha sortit de l'oficina del director?

-Encara no.

-Allà estan -va dir l'Obi-Wan silenciosament.

La porta de l'oficina del director es va obrir, i algunes persones van sortir en fila i van anar cap a la sortida.

-Vinga, fem-ho -va dir en Qui-Gon.

Van deixar l'onada de gent i ràpidament i silenciosament van entrar a la cambra.

-Suposo que tens aproximadament tres minuts o menys -va dir en Qui-Gon a l'Stephin.

L'Stephin no es va prendre el temps per contestar, però immediatament va entrar a l'oficina del director i va accedir al seu ordinador. Premia les tecles ràpidament.

- Pots desxifrar-ho? -va preguntar la Cília.

-Espera't...-. Els dits de l'Stephin volaven. En Qui-Gon era força destre a desxifrar els mètodes de seguretat de les computadores, però fins i tot ell no podia seguir el codi que ingressava l'Stephin.

-Estic en els seus arxius personals -va dir l'Stephin.

-Res fora del normal... soo! Mantingues aquesta connexió. Vaig trobar l'arxiu de l'Anihilator. -Va pressionar algunes tecles.

-Això és estrany. Pensaria que hi hauria diversos arxius, però n'hi ha un de sol-. Un holoarxiu va aparèixer-. Està subtitulat com a Informació Errònia -va dir ell-. És estrany, no?

La Cília i en Qui-Gon es van inclinar sobre l'Stephin per llegir l'arxiu mentre l'Aeran mirava amb atenció per sobre ells. Mentrestant, l'Obi-Wan vigilava.

Els ulls d'en Qui-Gon i la Cília es va trobar.

- Pensa que això és de debò? -va murmurar ella.

-Crec que sí -va dir en Qui-Gon-. És increïble, però té sentit.

-No m'ho crec -va dir l'Aeran lentament.

- Què? -va preguntar l'Stephin impacient. Els seus caps li impedien veure lholoarxiu.

- Saps que aquesta imponent arma capaç d'arrasar a la nostra civilització sencera no existeix? -Va preguntar la Cília-. No hi ha cap Anihilator.

- Què? Com pot ser això? -va exclamar l'Stephin.

-Aquest és un registre de la correspondència entre el director i el Governador de Delaluna -va explicar la Cília mentre explorava l'arxiu-. El director del Ministeri s'ha posat al corrent d'un rumor que Delaluna ha desenvolupat una arma temible. Admet que això és fals, però suggereix que treguin profit del rumor.

- Per què desaprofitar-ho? -va dir en Qui-Gon-. Això els ajudarà amb la seva seguretat si els planetes pensen que són massa forts per atacar-los.

-Saben que una vegada Junction V va posar els seus ulls en ells i van arribar a pensar a colonitzar-los -completà Aeran-. Així que, per què haurien de deixar-li saber al seu enemic de les seves debilitats?

La Cília es va torçar alçant-se, els seus ulls foscos cremaven.

- Se n'adonen del que això significa? Si no hi ha arma, no hi ha necessitat que Els Guardians hi existeixin! No haurem d'oposar-nos a ells, simplement es desbandaran!

En Qui-Gon era a punt de parlar, però l'Obi-Wan li va fer senyals.

-Droides de la Guàrdia s'acosten -va dir-. Algú ha de saber que som aquí.

-Hem d'escapar -va dir en Qui-Gon als altres-. Si som capturats aquí, les notícies mai podran sortir.

La Cília va intentar agafar el seu blàster.

- Estem preparats.

Següent