El Llegat dels Jedi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

En Qui-Gon va pensar que l'aparició d'en Lorian Nod no era una coincidència.

L'oficinista deuria d'haver avisat de la seva presència, pel que li havia pres un temps una mica més llarg en obtenir les seves targetes d'identificació.

En Nod vestia un uniforme gris com l'oficial de seguretat, però amb una variada col·lecció de colorits llistons teixits a través del material a les espatlles, indicant un alt rang.

Era obvi que recordava a Qui-Gon. La seva mirada es va desplaçar sobre ell, i Qui-Gon va recordar la manera en què Lorian havia fet de tot, fins i tot que una lluita de vida o mort semblés una gran broma que es jugava sobre tots ells. Com a padawan, havia quedat desconcertat per això. Ara ho va entendre com la defensa d'un home que havia perdut l'única cosa que havia tingut importància en la seva vida, alguna vegada feia molt de temps, i mai podria treure's aquest dolor del seu cor.

-Estàs sorprès de veure'm -va dir en Lorian-. Junction V és el meu món natal.

-Estic sorprès de veure't fora de la presó -va dir contundent en Qui-Gon.

En Lorian va moure una mà.

- Sí, doncs bé, vaig ser un presoner model. Vaig acabar ajudant a la força de seguretat de Coruscant amb un sens fi de problemes que tenien dins de la presó, i van estar agraïts.

-Vols dir que vas ser un delator -va dir en Qui-Gon. En Lorian va aixecar el cap i va somriure al Jedi.

- No m'has perdonat pel que li vaig fer al teu mestre.

- El perdó no és meu per donar-lo -va dir Qui-Gon.

- I com està el Mestre Dooku? -va dir en Lorian.

-He sentit que està bé -va dir en Qui-Gon. La veritat era que no estava en contacte amb el seu antic mestre. Tampoc esperava estar-ho. La seva relació no havia estat basada en l'amistat. Havia estat una relació de mestre i estudiant. Era natural que no estiguessin pendents en la vida de l'altre.

Seria diferent amb l'Obi-Wan, pensava en Qui-Gon. Va veure els dies per venir, quan l'Obi-Wan fos un Cavaller Jedi, i a ell li agradaria ser part d'això.

-Veig que treballes pels Guardians -va dir en Qui-Gon.

-Sóc Els Guardians -va contestar en Lorian-. L'antiga força de seguretat estava indefensa fent front a la gran amenaça, així que vaig proposar una nova força. El líder de Junction V em va demanar que fos el seu líder.

En Qui-Gon estava sorprès. Un antic criminal era el cap de la seguretat planetària?

-Ho veus, estic completament rehabilitat. Llavors, què fas a Junction V? -va preguntar suaument Lorian, passant a un altre tema.

-Una aturada temporal -va dir en Qui-Gon.

- I aquest és el teu padawan?

-Obi-Wan Kenobi, Lorian Nod -va dir en Qui-Gon.

- Sabíeu que també vaig ser un padawan un cop? -va preguntar Lorian a Obi-Wan, que va negar sacsejant el seu cap-. Vaig deixar l'Orde.

Obi-Wan no podia amagar la sorpresa a la seva cara. En Qui-Gon podia llegir-la de la mateixa manera que a una pantalla de dades. Algú més havia deixat l'Orde? Així que no era l'únic. Llavors la confirmació va arribar quan l'Obi-Wan va comprendre. Si jo hagués abandonat, això és en el que m'hauria convertit?

-Al principi vaig pensar en això com un terrible càstig, però ara veig que això era el que tenia pensat ser -va continuar en Lorian-. Doncs bé, això ha estat encantador, però tinc feina a fer. Gaudeixin del seu viatge. Suggereixo que estiguin a temps per al seu transport. La seguretat aquí ha d'estar molt ajustada, per protegir-nos. Si es queden més temps de l'autoritzat pels seus passis, podrien tenir alguns problemes.

En Qui-Gon va saber que estaven sent amenaçats.

-Els Jedi estan acostumats als problemes -li va contestar.

En Lorian el va mirar penetrantment.

- Tinc una brillant idea. Pels meus antics llaços amb els Jedi, els ajudaré. Els hi proveiré d'escortes per assegurar-me que aconsegueixin arribar al transport a temps. Els carrers de Rion poden ser confusos per als visitants.

-No cal -va dir en Qui-Gon.

-Apa, apa, no m'ho agraeixis -va dir en Lorian fermament-. Està fet.

Dos oficials de seguretat van seguir-los darrere seu quan van fer el seu camí de tornada a la plataforma d'aterratge.

-Lorian Nod semblava força insistent amb que partíssim -va dir l'Obi-Wan.

-Mai em va agradar que em mostressin la sortida -va contestar en Qui-Gon. L'Obi-Wan va captar el seu significat i va somriure obertament.

- Hem de perdre'ls?

-En un minut. Notes alguna cosa, padawan? Des que vam arribar, cada vegada hi ha més oficials de seguretat als carrers. D'alguna manera, dubto que això tingui res a veure amb nosaltres.

- Pensa vostè que hi ha un avís? -va preguntar l'Obi-Wan. En Qui-Gon es va dirigir als oficials darrere d'ells-. Rion és una ciutat bella.

-Sí, ens sentim orgullosos del nostre món natal -va dir un d'ells rígidament.

-Els ciutadans semblen feliços.

-Saben que habiten el millor planeta en la galàxia -va dir ell.

-Em diuen -va continuar en Qui-Gon en un to agradable -que pel que sembla tenen molts crims en la seva capital.

L'oficial es va posar rígid.

-No hi ha cap crim a Rion.

- Llavors per què veig tants oficials de seguretat? -va preguntar en Qui-Gon.

-Circumstàncies extraordinàries -va contestar ell, arrufant el gest-. Hi ha una Ordre d'Amenaça Excepcional. Un enemic de l'estat s'ha escapat de la presó. Cília Dil és molt perillosa. Els oficials de seguretat l'estan buscant.

-Ja veig -va dir en Qui-Gon-. Quin va ser el seu crim?

-Ja els hi he dit prou -l'oficial va fer petar els dits-. Afanyin-se o perdran el seu transport. Si això passa, seran arrestats.

- Arresta les persones per demorar-se? -va preguntar suaument en Qui-Gon.

-No sigui ridícul. Per quedar-se més temps del permès pel seu passi.

Al davant, un enorme vehicle descarregava un carregament de la plataforma d'un repulsoascensor. El trànsit es congestionava darrere del llarg vehicle, i els vianants baixaven al carrer per aconseguir passar per allà. Qui-Gon va indicar a l'Obi-Wan el desordre del davant amb un simple canvi de mirades. L'Obi-Wan no va fer que sí ni va fer cap senyal, però Qui-Gon va saber que el seu aprenent estava llest.

Quan es van acostar al vehicle, Qui-Gon va utilitzar la Força per agitar una columna de caixes precàriament apilades. Els productes van rodar al carrer mentre els treballadors cridaven i maleïen.

Els vianants van trepitjar els productes, triturant-los contra el paviment i fent que els treballadors els hi cridessin iradament. Qui-Gon i Obi-Wan van saltar. La Força els va impulsar sobre el desordre, els ciutadans i els treballadors, deixant enrere als oficials de seguretat.

Van arribar al carrer i van córrer, fent a un costat als vianants que d'un salt, sortien ràpidament del seu camí. Van girar en un carrer més petit, silenciós, després per un altre i un altre. Aviat, en Qui-Gon estava segur d'haver perdut els seus perseguidors.

- Ara què? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Dic que trobem la Cília Dil -va proposar en Qui-Gon-. És probable que tingui moltes coses interessants a dir-nos.

-Però un exèrcit sencer de Guardians l'està buscant -va dir l'Obi-Wan-. Com podrem trobar-la?

-És un bon punt, el meu jove aprenent -va dir en Qui-Gon-. En aquest cas, es fa més raonable crear una situació on ella ens pugui trobar.

No trigarien gaire a esbrinar més sobre la Cília Dil. Encara que ningú els en parlaria directament, temorosos que fossin espies, les converses serien fàcilment escoltades de casualitat, i tothom parlava de la rebel que havia escapat. Qui-Gon no es va sorprendre en descobrir que la conversa que casualment havien sentit aquell matí havia estat sobre la Cília, i que en Jaren era el seu marit.

Ell vivia enmig de la ciutat, en un enorme edifici amb molts apartaments. El Jedi va fer una pausa, fingint mirar una finestra de la botiga al final del bloc.

-Hi ha vigilància al sostre -va dir l'Obi-Wan-. Però només observen la porta principal. Podem venir per darrere, baixar al carreró, i trobar una finestra oberta al costat.

-És exactament el que volen que fem -va dir en Qui-Gon-. Mira de nou.

Va prendre només un moment perquè l'Obi-Wan explorés l'àrea altra vegada. Semblava alacaigut, com si hagués decebut profundament a Qui-Gon.

-Veig una espurna en una finestra del costat, mirant des de dalt el carreró. Electrobinoculars. Vigilen el carreró, també. Ho sento, Mestre.

No era comú que l'Obi-Wan es disculpés per una iniciativa. Sempre havia absorbit les petites lliçons d'en Qui-Gon sense fer comentaris. No tornaria a cometre el mateix error una altra vegada.

Com puc tornar-li la seva confiança?, es va preguntar en Qui-Gon.

- Què proposa vostè? -va preguntar l'Obi-Wan.

- Tens alguna idea? -va preguntar en Qui-Gon, incitant-lo amablement.

Però l'Obi-Wan no aventuraria un altre pla. Estrenyent els seus llavis, va negar amb el cap. En Qui-Gon va notar que temia decebre'l una altra vegada.

Qui-Gon va enterrar el seu sospir en una exhalació d'alè, mentre mirava el cel sobre ells.

- És tard. La fi d'un dia de treball. Suggereixo que busquem el nostre avantatge en la rutina.

-Els treballadors i les famílies tornaran a casa -va dir l'Obi-Wan.

-Així és, vegem el que passa -va estar d'acord en Qui-Gon.

Al principi era només un fil de transeünts, però en uns minuts el carrer estava ple de persones que tornaven a casa. Transports repulsors saturats de treballadors es van aturar per obrir les seves portes i més éssers van fluir sobre els carrers.

Qui-Gon i Obi-Wan van rondar fora d'una botiga prop de l'edifici d'en Jaren Dil. No van haver d'esperar molt de temps. Aviat una mare i un grup de nens van baixar al carrer. La mare portava un sac de menjar i diverses altres bosses, mentre els seus nens corrien al voltant de les seves cames, amb l'alegria de ser alliberats de l'escola. Es van detenir per un moment a la rampa d'entrada fora de l'edifici. Un dels petits nens, somiant despert, gairebé va ser atropellat per la munió de persones sobre la vorera. Qui-Gon va avançar ràpidament i el va recollir. Es va reunir amb el grup a la rampa. L'Obi-Wan els va seguir ràpidament.

-Tyler -la mare el va renyar durament-. Que desobedient!

Va tractar d'agafar al nen mentre, palpant, buscava la seva targeta d'entrada. L'Obi-Wan va aixecar diverses bosses dels seus braços per ajudar-la.

-Deixi'm portar-lo -va dir Qui-Gon, fent-li una cara graciosa al nen-. Ens hem fet amics.

La mare li ho va agrair amb gratitud mentre inseria la seva targeta d'entrada. L'Obi-Wan maniobrava les borses i va posar una mà a l'espatlla d'un altre nen. Per a un observador, semblaria que els Jedi eren simplement dos membres de la família.

Van ajudar la mare fins a la seva porta i els HI van dir adéu als nens.

No hi havia un turboascensor, i van haver de pujar les escales per arribar a l'últim pis. Qui-Gon va trucar cortesament a la porta, la qual va ser oberta per un home alt amb ulls tristos.

- És vostè Jaren Dil? -va preguntar Qui-Gon.

Ell va fer que sí amb el cap cautelosament.

-Hem vingut per la seva dona -va dir en Qui-Gon.

En Jaren Dil va bloquejar la porta. Tot i que era gairebé un metre més baix que Qui-Gon i tan prim que estava gairebé demacrat, no va semblar intimidar-se.

-No sé res de la fugida de la meva dona.

-Volem ajudar -va dir en Qui-Gon.

Un somriure sinuós va tocar els llavis d'en Jaren, i després va desaparèixer.

-Se sorprendrien -va dir ell suaument -quan sovint hem escoltat aquestes paraules. Sempre diuen que tenen el desig d'ajudar.

-Som Jedi -va dir en Qui-Gon, mostrant l'empunyadura del seu sabre de llum-. No som Guardians.

-Sé que no són Guardians -va dir en Jaren-. Però no sé qui són vostès, o qui són els seus amics. Espero ser arrestat d'un moment a l'altre. El meu crim és estar casat amb la Cília Dil i no trair-la.

-M'agradaria que li porti un missatge a ella -va dir en Qui-Gon.

-No he vist la Cília des que estava arrestada. No tenia permesa les visites. No sé on...

En Qui-Gon el va interrompre.

-Digueu-li que els Jedi volen ajudar-la.

En Qui-Gon va agafar el comunicador d'en Jaren, que estava enganxat al seu cinturó. Va posar la seva clau.

- Li he donat a vostè una forma per contactar-me. La trobarem en qualsevol lloc, on ella vulgui.

En Jaren no va dir res. Se'n van anar donant mitja volta, escala avall. No van sentir la porta tancar-se fins que van estar fora de vista.

-No confia en nosaltres -va dir l'Obi-Wan.

-Seria estúpid si ho fes. Està acostumat a la traïció.

-De totes maneres, per què pensa vostè que ella ens contactarà? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Perquè en les situacions més difícils, els desesperats demanen ajuda a qui l'ofereix. El fet que siguem Jedi està al nostre favor. Ho discutiran. Després ella ens contactarà.

-Sembla estar segur d'això -va dir l'Obi-Wan-. Com ho sap?

-No tenen a ningú més a qui recórrer -va dir en Qui-Gon.

Va ser una sort per a ells que una recerca a gran escala tingués lloc per atrapar la Cília, de manera que la captura dels Jedi no era una alta prioritat. Era per això que els guàrdies al voltant de la casa d'en Jaren no van notar quan van marxar. Qui-Gon i Obi-Wan van caminar pels carrers, reticents a seure en un cafè o fins i tot en un banc d'un parc. Necessitaven moure's amb facilitat en cas que fossin descoberts. Els oficials de seguretat patrullaven, però van ser capaços d'evadir-los.

El vespre va caure de la mateixa manera que una cortina porpra. Les ombres es van allargar i es van tornar d'un color blau profund. Coberts per la foscor, es van sentir una mica més segurs. Qui-Gon començava a preguntar-se si s'havia equivocat, i si la Cília no els hi contactaria. Llavors, el comunicador parpellejà.

- Què és el que pensa vostè que pot fer per mi? -va preguntar una veu pròpia d'una dona.

-Qualsevol cosa que necessiti -va respondre en Qui-Gon.

Hi va haver un breu silenci.

-Li faré complir això.

En Qui-Gon es va meravellar que la Cília pogués sonar humorística després d'escapar-se d'una notable presó.

-Digueu-me on i quan la podem veure.

La Cília va esmentar un petit pont de vianants creuant el riu i a mitjanit. En Qui-Gon i l'Obi-Wan havien passat el pont diverses vegades en el dia en el seu viatge al voltant de la ciutat. Estaven cansats quan, més tard, aquella nit, caminaven cap allà i es paraven a la vora de la cornisa, fora de l'abast de les llums resplendents. La ciutat guardava silenci. La major part dels ciutadans era a casa. Escoltaven només el xipolleig suau del riu contra les pedres del pont.

Però de totes maneres Qui-Gon va sentir que la Cília era a prop, prou a prop com per sentir-los.

-També pots confiar en nosaltres -va dir en veu alta.

Una resposta va arribar des de sota del pont.

- És una mica prematur en la nostra relació.

Qui-Gon es va adonar que la Cília havia d'estar en un petit pot, però no es va inclinar per mirar.

-Doncs bé, has vingut a veure'ns -va dir en Qui-Gon-. Prendré això com un senyal.

De sobte una forma fosca va saltar des de baix del pont i va aterrar a prop seu. La Cília estava vestida amb un vestit impermeable, i el seu pèl curt estava allisat darrere de les seves orelles. Era diminuta i esvelta. Els ossos dels seus canells es veien tan delicats com un ocell. El tall dels seus pòmuls creava buits a la cara. Els seus ulls eren del color blau fosc d'un riu. A sota d'ells hi havia cercles foscos, marques del seu sofriment.

- Per què vol ajudar-me? -va preguntar ella.

-Lorian Nod va ser entrenat com a Jedi un cop -va dir en Qui-Gon-. Ell ha portat problemes en aquest món. Diguem que els Jedi els deuen el seu suport als habitants de Junction V.

- S'entrenava per ser un Jedi? Això podria explicar-ho tot. Ell sembla saber coses... coses que no podria conèixer, ni tan sols a través de la vigilància. -La Cília va apartar a la força un floc del seu cabell que havia caigut sobre el seu front-. Tinc un pla. Una mica d'ajuda Jedi seria benvinguda. Però, serà perillós.

-Esperaré llavors -va dir en Qui-Gon.

-He reunit un equip per viatjar a Delaluna -va dir la Cília-. La nostra idea és irrompre en el Ministeri d'Ofensiva i Defensiva per robar els plànols de l'Anihilator. No podem confiar en el nostre govern per actuar, òbviament estan paralitzats per la por, tenen por que l'acció condueixi a la reacció. Però si prenem els plànols, potser puguem trobar la forma de defensar-nos de l'arma. I si els ciutadans se senten lliures una altra vegada, el govern repressiu no tindrà raó per a existir, i podrem modernitzar la societat per fer-la més justa.

-Dir perillós en això, és massa suau -va dir en Qui-Gon-. Jo li sumaria difícil i temerari.

La Cília va posar un peu a la reixa de ferro, a punt per saltar de tornada al riu.

-Compti amb nosaltres -va dir en Qui-Gon.

Següent